Estudio ecológico de las comunidades nitrófilas mediolitorales

Algunas comunidades de la costa catalana están dominadas por especies nitrófilas del orden Ulvales. El estudio de su composición específica, su producción y su estructura espacial (en base a la diversidad y a coeficientes de similaridad) muestra que se trata de comunidades con áreas mínimas pequeñas, dominadas por especies oportunistas y con un elevado cociente producción/biomasa (P/B). Consecuentemente, el flujo energético a través de estas comunidades es elevado, con una producción que alcanza los 2g/m2.dia, durante la época de máximo crecimiento

Algunes idees sobre el model de producció a les badies del delta de l'Ebre

A continuació es presenta un petit resum dels treballs realitzats durant mes de dos anys a les badies del Fangar i dels Alfacs dins del projecte d'investigació: «Estudio ecológico de las bahias y lagunas del delta del Ebro>>

Evaluating potential artifacts of tethering techniques to estimate predation on sea urchins

Measuring the strength of trophic interactions in marine systems has been central to our understanding of community structuring. Sea urchin tethering has been the method of choice to evaluate rates of predation in marine benthic ecosystems. As standardly practiced, this method involves piercing the urchin test, potentially introducing significant methodological artifacts that may influence survival or detection by predators. Here we assess possible artifacts of tethering comparing invasive (pierced) and non-invasive tethering techniques using the sea urchin Paracentrotus lividus. Specifically we looked at how degree of confinement and high water temperature (first order artifacts), and predator guild and size of the prey (second order artifacts) affect the survival and/or detectability of pierced urchins. Our results show that first order artifacts only arise when pierced sea urchins are placed in sheltered bays with confined waters, especially when water temperature reaches extremely high levels. Prey detectability did not increase in pierced sea urchins for the most common predators. Also, test piercing did not alter the preferences of predators for given prey sizes. We conclude that the standard tethering technique is a robust method to test relative rates of sea urchin predation. However, local conditions could increase mortality of the tethered urchin in sheltered bays or in very high temperature regimes. Under these conditions adequate pierced controls (within predator exclusions) need to be included in assays to evaluate artifactual sources of mortality

Seguiment del medi marí al Parc Natural del Cap de Creus i al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Memòria 2016

Aquesta memòria recull els resultats del grup de treball del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona relatiu al seguiment del medi marí al Parc Natural del Cap de Creus i al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter de l’any 2016, tal i com consta al plec de prescripcions amb expedient PTOP-2016-451 en compliment de la llei 19/1990 de 10 de desembre del Parlament de Catalunya, i amb les millores proposades a l’oferta tècnica homònima Els resultats dels treballs de camp tenen com a objectiu central l’avaluació de l’estat de les poblacions i dels hàbitats marins en relació tant amb les activitats humanes que es duen a terme als espais naturals estudiats com amb els factors ambientals. Així mateix s’analitza la seva evolució en el temps dels descriptors i s’intenta avaluar l’efecte de la protecció. El darrer objectiu és de detectar altres situacions de risc pel patrimoni natural com podrien ser l’arribada d’espècies alienes o invasores o bé els possibles efectes del canvi climàtic

Seguiment de la biodiversitat marina al Parc Natural de Cap de Creus i al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Informe 2014

Informe 2014. Contracte nº AG-2014-654 amb la Generalitat de Catalunya. Departament d‘Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Servei d'Espais Naturals Protegits.Aquesta memòria presenta els resultats del grup de treball del Departament d’Ecologia de la UB respecte el seguiment de l’any 2014, tal i com consta al plec prescripcions expedient AG-2014-654, en compliment de la llei 19/1990 de 10 de desembre del Parlament de Catalunya, i amb les millores proposades a l’oferta tècnica Seguiment del medi marí als Parcs Naturals marins de Catalunya. Aquests resultats tenen l’objectiu d’avaluar les poblacions i hàbitats marins en relació tant amb les activitats humanes que hi tenen lloc com amb els factors ambientals; analitzar l’estat de les espècies i les comunitats, la seva evolució temporal i l’efecte que hi produeix la protecció, així com detectar altres situacions de risc pel patrimoni natural com podrien ser les espècies introduïdes o invasores o bé els possibles efectes del canvi climàtic

Seguiment del medi marí al Parc Natural de Cap de Creus i al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Memòria 2018.

Aquesta memòria recull els resultats del grup de treball del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona relatiu al seguiment del medi marí al Parc Natural de Cap de Creus i al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter de l’any 2018, tal i com consta al plec de prescripcions amb expedient PTOP-2017-130 en compliment de la llei 19/1990 de 10 de desembre del Parlament de Catalunya, i amb les millores proposades a l’oferta tècnica homònima. Els resultats dels treballs de camp tenen com a objectiu central l’avaluació de l’estat de les poblacions i dels hàbitats marins en relació tant amb les activitats humanes que es duen a terme als espais naturals estudiats com amb els factors ambientals. Així mateix s’analitza la seva evolució en el temps dels descriptors i s’intenta avaluar l’efecte de la protecció. El darrer objectiu és de detectar altres situacions de risc pel patrimoni natural com podrien ser l’arribada d’espècies alienes o invasores o bé els possibles efectes del canvi climàtic

L’alguer de Posidonia oceanica de les illes Medes: més de trenta anys d’estudi

Podeu consultar l'informe complet [El fons marí de les illes Medes i el Montgrí: quatre dècades de recerca per a la conservació] a: http://hdl.handle.net/2445/33366Fins on hem pogut esbrinar, el primer estudi publicat en una revista científica sobre la praderia o alguer de Posidonia oceanica de les illes Medes és el de De Haro (1965). En aquella època, la investigació dels fons marins estava als seus inicis i probablement la praderia de les illes Medes va ser un dels primers llocs en què, amb mitjans força precaris i a càrrec d’uns joves estudiants, es van efectuar prospeccions en immersió, tècnica que tot just començava però que molt ràpidament havia de substituir les dragues i altres artefactes menys fiables. Amb el Programa de Bentos, entre 1972-1974 (Ros, 1982) –precisament aquest autor (vegeu el capítol 1) era un d’aquells «joves estudiants»; l’altre era en Jordi Camp, actualment investigador del CSIC–, la recerca bentònica va agafar un primer impuls i l’escafandre autònom es va incorporar plenament com a eina d’observació i mostreig. Durant aquest programa, es va situar una de les estacions de treball a les illes Medes, i l’alguer de Posidonia va ser un dels hàbitats objecte d’estudi, tot i que més aviat amb un objectiu faunístic i biocenòtic que estrictament ecològic

L’alguer de Posidonia oceanica de les illes Medes: més de trenta anys d’estudi

Podeu consultar l'informe complet [El fons marí de les illes Medes i el Montgrí: quatre dècades de recerca per a la conservació] a: http://hdl.handle.net/2445/33366Fins on hem pogut esbrinar, el primer estudi publicat en una revista científica sobre la praderia o alguer de Posidonia oceanica de les illes Medes és el de De Haro (1965). En aquella època, la investigació dels fons marins estava als seus inicis i probablement la praderia de les illes Medes va ser un dels primers llocs en què, amb mitjans força precaris i a càrrec d’uns joves estudiants, es van efectuar prospeccions en immersió, tècnica que tot just començava però que molt ràpidament havia de substituir les dragues i altres artefactes menys fiables. Amb el Programa de Bentos, entre 1972-1974 (Ros, 1982) –precisament aquest autor (vegeu el capítol 1) era un d’aquells «joves estudiants»; l’altre era en Jordi Camp, actualment investigador del CSIC–, la recerca bentònica va agafar un primer impuls i l’escafandre autònom es va incorporar plenament com a eina d’observació i mostreig. Durant aquest programa, es va situar una de les estacions de treball a les illes Medes, i l’alguer de Posidonia va ser un dels hàbitats objecte d’estudi, tot i que més aviat amb un objectiu faunístic i biocenòtic que estrictament ecològic

Aproximación al conocimiento de las comunidades algales de la zona infralitoral superior de la costa catalana

Se presentan una serie de inventarios de la zona infralitoral superior realizados a lo largo de toda la costa catalana precisando las localidades de recolección y sus características. Los inventarios se agrupan en una serie de tablas las cuales se comentan en función de su composición florística. Finalmente, se hace una división de la costa catalana atendiendo a las distintas comunidades encontradas y se valora su distribución en relación a las características de la costa y a los posibles focos de contaminación. Se presta especial atención a las comunidades portuarias

Seguimiento de la pradera de Posidonia Oceanica de les Islas Medes. Ejercicio 2001

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/2367