L’alguer de Posidonia oceanica de les illes Medes: més de trenta anys d’estudi

Abstract

Podeu consultar l'informe complet [El fons marí de les illes Medes i el Montgrí: quatre dècades de recerca per a la conservació] a: http://hdl.handle.net/2445/33366Fins on hem pogut esbrinar, el primer estudi publicat en una revista científica sobre la praderia o alguer de Posidonia oceanica de les illes Medes és el de De Haro (1965). En aquella època, la investigació dels fons marins estava als seus inicis i probablement la praderia de les illes Medes va ser un dels primers llocs en què, amb mitjans força precaris i a càrrec d’uns joves estudiants, es van efectuar prospeccions en immersió, tècnica que tot just començava però que molt ràpidament havia de substituir les dragues i altres artefactes menys fiables. Amb el Programa de Bentos, entre 1972-1974 (Ros, 1982) –precisament aquest autor (vegeu el capítol 1) era un d’aquells «joves estudiants»; l’altre era en Jordi Camp, actualment investigador del CSIC–, la recerca bentònica va agafar un primer impuls i l’escafandre autònom es va incorporar plenament com a eina d’observació i mostreig. Durant aquest programa, es va situar una de les estacions de treball a les illes Medes, i l’alguer de Posidonia va ser un dels hàbitats objecte d’estudi, tot i que més aviat amb un objectiu faunístic i biocenòtic que estrictament ecològic