The end of the Western Roman Empire in Tarraco. The inscription to the Emperors Leo I and Anthemius (467-472 AD)

La inscripción de los emperadores León I y Anthemio constituye un testimonio clave para reconstruir el final del Imperio romano de Occidente en Tarraco, cuya interpretación histórica global aparece condicionada por la dificultad de precisar una fecha exacta para su composición. El presente artículo realiza un análisis conjunto de las fuentes que permiten escribir la historia de la desaparición del Imperio romano como estructura de poder en Occidente, en general, y en Tarraco en particular, con el objetivo de proporcionar un marco adecuado para la inscripción. Este estudio propone un nuevo contexto para su composición, al tiempo que permite plantear una nueva visión del final de la Tarraco romana.The inscription of Leo I and Anthemius is a key witness to reconstruct the end of the Western Roman Empire in Tarraco, the historical interpretation of which is determined by the difficulties in defining a precise date for its composition. The present article carries out a comprehensive analysis of the sources of the end of the Roman Empire as a power structure in the West, in general, and in Tarraco in particular, with the purpose of providing an appropriate framework for the inscription. This study puts forward a new context for its composition and, at the same time, it proposes a new approach to the end of Roman Tarraco

Obsessa Terrachona marithimas urbes obtinuit L’impacte de la conquesta visigoda de Tàrraco per Euric segons les fonts escrites i l’arqueologia

Les fonts escrites situen a l’últim terç del segle v la conquesta visigoda de Tàrraco pels exèrcits del rex Euric i, amb ella, la del conjunt de la província romana. La historiografia tradicional va interpretar aquests episodis com l’inici d’una fase de decadència irreversible que hauria portat com a conseqüència una pèrdua significativa de les antigues atribucions de la ciutat en tant que capital de la Tarraconense romana. L’objectiu d’aquest article és proporcionar una relectura de les fonts convencionals que permeten afrontar l’estudi històric de l’impacte de la conquesta visigoda de Tàrraco d’acord amb els paràmetres renovadors de la historiografia recent, desenvolupada en àmbit europeu. L’estudi de les fonts tex- tuals, amb una perspectiva actual, revela un impacte limitat dels inicials episodis de conquesta, així com una preservació significativa de l’antic entramat social pels visigots. Les conclusions provinents de l’estudi arqueològic ocupen un lloc fonamental en la superació d’antigues interpretacions, alhora que avalen una continuïtat im- portant de les dinàmiques de transformació urbanística iniciades per la ciutat tardana en un moment anterior

Tarraco christiana. Cristianización y organización eclesiástica de una capital provincial romana (siglos III al VII)

La present tesi doctoral té per objecte l'estudi de Tarraco a les èpoques tardorromana i visigòtica, amb un interès especial en la cristianització i la organització eclesiàstica de la capital provincial romana, d'una forma diacrònica, amb les ruptures i les continuïtats d'un procés històric de llarga durada. El propòsit principal d'aquest treball de recerca és identificar, reconstruir i interpretar els principals problemes relacionats amb la difusió del cristianisme i amb l'impacte de l'establiment eclesiàstic a Tarraco, en una relació dialèctica amb les transformacions del lideratge, l'adaptació de la cultura clàssica i l'evolució de la riquesa de les ciutats durant els segles de la transició a l'Edat Mitjana (segles III al VII). L'elecció de la Tarraco christiana com a tema d'estudi parteix de la consideració de l'església cristiana con una de les institucions que protagonitzaren el procés de la transició i pretén crear un marc interpretatiu adequat que millori el coneixement dels segles que marcaren el pas del món antic a l'època medieval als territoris del nordest peninsular, pertanyents a l'antiga Tarraconensis romana.Aprofundir en el coneixement de la Tarraco christiana en els períodes tardorromà i visigòtic obliga a l'historiador a enfrontar-se a la tasca summament ingrata de reconstruir extenses llacunes documentals i etapes mancades d'un suport documental sòlid i continu. Per això, no és estrany que la Tarraco christiana hagi despertat certa perplexitat entre els qui al llarg de la història s'ha interessat per ella i, amb major o menor fortuna, han pretès resoldre les enormes contradiccions que poblen el seu discurs històric. L'interès dels últims anys per l'Antiguitat Tardana ha contribuït a la revalorització dels materials d'aquests segles i a la seva identificació cada cop més precisa per part dels especialistes. Però, malgrat la recent proliferació de monografies, més o menys completes, i de la intensificació de les troballes, continuaven faltant estudis de síntesi actualitzats que proporcionessin una visió global de la història de la Tarraco christiana als segles de la transició a l'Edat Mitjana. El panorama actual ha estat capitalitzat durant molts anys per una certa tendència a la repetició de vells tòpics historiogràfics, que exigien ser revisats. Per altra banda, s'ha detectat una absència de perspectiva que impedia integrar la dinàmica històrica i arqueològica de la civitas tarraconense en els processos històrics d'abast general. La presència d'aquestes contradiccions feia necessària una nova monografia que dugués a terme una síntesi de l'estat actual dels coneixements, basada en una relectura sistemàtica de les fonts convencionals i l'adopció d'un mètode interdisciplinari rigorós, que contemplés la inclusió de les novetats de l'estudi arqueològic i del debat historiogràfic contemporani sobre els temes de transició, desenvolupat en àmbit europeu.Després de l'estudi realitzar, la Tarraco christiana proporciona una òptima visió de conjunt que permet millorar el coneixement sobre la problemàtica de la transició a Hispania. Així mateix, contribueix a donar resposta a alguns dels interrogants fonamentals que planteja la Tarragona d'època tardana, amb les pròpies especifitats que li confereixen el caràcter de paradigma en la seva evolució. Més enllà de la significativa absència de notícies relatives a la construcció de l'església episcopal, la major part dels testimonis documentals i materials conservats procedeix del període d'auge creatiu i institucional que va embargar a la metròpolis eclesiàstica durant els gairebé dos-cents anys que separen els bisbats d'Himeri i Sergi de Tarragona (370-560). La història de la civitas ecclesiastica revela l'amplitud dels processos formatius relatius a la cristianització i la organització eclesiàstica de la capital provincial romana, a la vegada que confirma el protagonisme de dits processos en la dinàmica històrica de la ciutat dels segles de la transició a l'època medieval. Per altra banda, permet constatar un desenvolupament natural i pacífic, la característica principal del qual és el respecte i la continuïtat dels segles de la transició a l'època medieval. Per altra banda, permet constatar un desenvolupament natural i pacífic, la característica principal del qual és el respecte i la continuïtat dels quadres romans. En efecte, l'estudi de la Tarraco christiana durant els segles de l'Antiguitat Tardana evidencia una perduració i un predomini de l'element romà, que es fa palès mitjançant la perpetuació d'unes determinades formes de vida a la capital, així con en el manteniment d'un contacte continuat amb les ciutats del territori provincial Escriure la història de la Tarraco christiana a les èpoques tardorromana i visigòtica és quelcom ineludiblement lligat a la consideració del mar Mediterrani com espai històric. Fins el final del segle VII, aquest fou predominantment romà. Les etapes d'enfortiment del poder dels monarques visigots, que seguiren als regnats crucials de Leovigild i Recared, contribuïren al progressiu silenci del metropolità eclesiàstic i la seva església en el marc de la construcció d'una església visigoda centralitzada a Toledo. Si bé no implicaren una pèrdua del caràcter ciutadà, aquestes qüestions repercutiren en l'absència total o parcial de les fonts documentals i materials que permeten escriure la història de la Tarraco christiana als últims segles de la transició a l'Edat Mitjana.The subject of this Ph. D. thesis is the study of Tarraco in the Late Roman and Visigothic periods, with an especial interest on the Christianisation and Ecclesiastical organisation of the Roman province capital. These matters are analysed diachronically describing the ruptures and continuitie

Study of empathy in a Spanish sex offender sample

La investigación internacional ha evidenciado la relevancia de la variable empatía en la agresión sexual. El objetivo de este estudio es explorar, en una muestra española de delincuentes, la relación déficit en empatía-agresión sexual para diferentes tipos de víctimas, así como los posibles beneficios del tratamiento psicológico en la mejora de esta variable. Para evaluar la empatía se tradujo y adaptó al castellano la Rape Empathy Measure y se aplicó a un grupo de 118 delincuentes no-sexuales y a otro de 73 violadores, 39 tratados y 34 no-tratados. Los principales resultados obtenidos ponen de manifiesto que los violadores no-tratados puntúan más bajo en empatía que los delincuentes no-sexuales; sin embargo, los violadores tratados superan en empatía tanto a los violadores no-tratados como a los delincuentes no-sexuales. Estos resultados son parcialmente coherentes con los de otras investigaciones precedentes. Para finalizar se comenta la conveniencia de evaluar en futuros estudios tanto la variable empatía como otras variables psicológicas conectadas con la agresión sexualInternational research has emphasised that empathy is a relevant factor of sex offending. The main goal of this study is to explore, in a Spanish sex offender sample, the relationship between empathy deficits and sex crime for various types of victims. This study also analyses the positive effect that psychological treatment could have on empathy. For this purpose, 118 non-sex offenders were compared on an adapted version of Rape Empathy Measure to 39 treated rapists and 34 untreated rapists. Results show that the untreated rapists have lower empathy levels than non-sex offenders. Nevertheless, the treated rapists scored higher on empathy than the other two groups assessed, untreated rapists and non-sex offenders. Lastly, some suggestions are provided for future research in terms of the assessment of empathy and other factors related to sexual aggressionEste trabajo se fundamenta en los resultados de investigación obtenidos en el marco del Proyecto Coordinado I+D (SEJ2005-09170-C04-01/PSI) titulado «Delincuencia violenta: Programas de Prevención, Tratamiento y Predicción», gracias a la financiación específica recibida por la Dirección General de Instituciones Penitenciarias del Ministerio del Interior

Els cent llenguatges en el cos del mestre. Contrastos entre Reggio i la UAB

El paper de l'estada Erasmus a la ciutat italiana de Reggio Emilia passa per la confrontació entre l'experiència de formació inicial UAB en relació al paper del cos del mestre i el saber fer reggià, on fa més de quaranta anys que infants, educadors, famílies i comunitat treballen junts construint el seu ideal educatiu. Són conscients i lluiten per vetllar per la qualitat de l'educació, sent plens coneixedors de la importància que aquesta té en la construcció social. Una realitat totalment contrària a la què vivim actualment a Catalunya, on el i la professió de mestre es troben desprestigiades

Anteproyecto del centro de equinoterapia Torrebonica

El conjunto de edificios que estamos estudiando en este proyecto está situado en Torrebonica, que forma parte del municipio de Terrassa y está tocando el municipio de Sabadell. Se encuentra justo detrás del hospital de Terrassa. Desde el siglo XIII se sabe que Torrebonica era una masía con sus terrenos colindantes y a lo largo del tiempo tuvo varios propietarios, hasta que en el año 1911 se convierte en Sanatorio Antituberculoso y en una colonia agrícola. En esta colonia nos encontramos con edificios de diferentes épocas, formas arquitectónicas y funciones debido a los cambios de uso que se han llevado a cabo. Los edificios que son el objeto de este trabajo fueron una ampliación de la colonia agrícola para dar abastecimiento a las necesidades demandadas por el aumento de pacientes en el sanatorio.2013/201