Disseny i construcció d’un aqüífer a escala pilot per l’estudi de les variacions de temperatura en el subsòl d’un sistema de refrigeració hidrogeotèrmic

El projecte tracta del disseny i la construcció d’un aqüífer a escala pilot sobre el que es plasmarà l’activitat d’un sistema de refrigeració geotèrmic per realitzar estudis de viabilitat. Un cop construït l’aqüífer es vol analitzar l’impacte en la variació de temperatura del subsòl quan hi ha instal·lat un sistema geotèrmic. D’aquesta manera es poden determinar les característiques que ha de tenir la instal·lació i les condicions de treball per què l’impacte no sobrepassi els límits que, segons estudis tècnics, podrien suposar un perill pel medi ambient. A més, es vol saber sota quins paràmetres és viable la construcció d’un sistema geotèrmic de tipus obert situat en sòls catalans i, d’aquesta manera, determinar quines són les dificultats que es plantegen a l’hora d’aplicar-lo. Tot això es duu a terme utilitzant un aqüífer construït a escala pilot capaç de reproduir un sistema de refrigeració geotèrmic real. La realització de proves a petita escala facilita la feina en termes econòmics, de temps i d’espai. L’aqüífer treballarà en condicions de puresa (en quant a sòl, aigua i ambient extern) per poder extrapolar els resultats dels estudis amb facilitat per l’aplicació en sistemes a escala real. L’aqüífer està compost per tres dipòsits: un central que està ple de sorra saturada d’aigua i emula el subsòl i dos laterals plens d’aigua destil·lada encarregats de que existeixi un transport del líquid des d’un extrem de l’aqüífer fins l’altre per representar el pas de fluid que hi ha a la realitat a través del terreny. A l’aqüífer s’extreu aigua verticalment des d’un punt de la sorra i s’escalfa, simulant el pas per un radiador en un edifici; un cop escalfada (i havent refrigerat l’edifici imaginari) és retornada a un altre punt de l’aqüífer. L’extracció i l’abocament d’aigua es fa mitjançant uns pous. El pou d’extracció estarà situat pròxim a un dels dipòsits laterals, que anomenarem dipòsit d’entrada i l’altre pou a prop de l’altre dipòsit (de sortida). Des del dipòsit de sortida es recircula l’aigua cap el d’entrada passant abans per un refrigerador per adequar el sistema a la temperatura real i evitar, així, que l’aqüífer s’escalfi descontroladament. S’han realitzat quatre proves que pretenen donar unes dades representatives sobre l’efecte del sistema de refrigeració treballan en condicions crítiques. S’han fet mesures de temperatura en dos dimensions sobre el pla horitzontal que coincideix amb la base dels pous. En la primera de les proves es fa una aportació de calor molt elevada a l’aigua extreta per un dels pous per observar com respon el sistema i en les altres tres l’aportació de calor és també elevada però simula amb més encert el que succeirïa en un sistema real. Les tres últimes proves es diferencien entre sí pels punts en els que s’ha mesurat la temperatura. Els resultats per la primera prova mostren un augment de la temperatura de fins a 4,2 ºC en el punt més crític (just on s’aboca l’aigua calenta) respecte de l’ambiental. L’augment de temperatura es fa seguint una distribució circular i la transferència de calor no arriba fins el pou d’extracció. Es produeix un efecte paret en els límits de l’aqüífer més propers a l’abocament d’aigua calenta. En les altres tres proves es demostra que, arribat l’estat estacionari, la distribució de temperatures es fa de manera circular però lleugerament allargada en la direcció i el sentit del flux d’aigua intern a l’aqüífer. A més, si dividim l’aqüífer en dos hemisferis (quedant en el centre el pla que uniria els dos pous), la calor tendeix a desplaçar-se cap a una d’aquestes dos meitats. Les temperatures màximes trobades a l’aqüífer per aquestes proves no supera els límits que les convertirien en perilloses pel medi ambient

Disseny i construcció d’un aqüífer a escala pilot per l’estudi de les variacions de temperatura en el subsòl d’un sistema de refrigeració hidrogeotèrmic

El projecte tracta del disseny i la construcció d’un aqüífer a escala pilot sobre el que es plasmarà l’activitat d’un sistema de refrigeració geotèrmic per realitzar estudis de viabilitat. Un cop construït l’aqüífer es vol analitzar l’impacte en la variació de temperatura del subsòl quan hi ha instal·lat un sistema geotèrmic. D’aquesta manera es poden determinar les característiques que ha de tenir la instal·lació i les condicions de treball per què l’impacte no sobrepassi els límits que, segons estudis tècnics, podrien suposar un perill pel medi ambient. A més, es vol saber sota quins paràmetres és viable la construcció d’un sistema geotèrmic de tipus obert situat en sòls catalans i, d’aquesta manera, determinar quines són les dificultats que es plantegen a l’hora d’aplicar-lo. Tot això es duu a terme utilitzant un aqüífer construït a escala pilot capaç de reproduir un sistema de refrigeració geotèrmic real. La realització de proves a petita escala facilita la feina en termes econòmics, de temps i d’espai. L’aqüífer treballarà en condicions de puresa (en quant a sòl, aigua i ambient extern) per poder extrapolar els resultats dels estudis amb facilitat per l’aplicació en sistemes a escala real. L’aqüífer està compost per tres dipòsits: un central que està ple de sorra saturada d’aigua i emula el subsòl i dos laterals plens d’aigua destil·lada encarregats de que existeixi un transport del líquid des d’un extrem de l’aqüífer fins l’altre per representar el pas de fluid que hi ha a la realitat a través del terreny. A l’aqüífer s’extreu aigua verticalment des d’un punt de la sorra i s’escalfa, simulant el pas per un radiador en un edifici; un cop escalfada (i havent refrigerat l’edifici imaginari) és retornada a un altre punt de l’aqüífer. L’extracció i l’abocament d’aigua es fa mitjançant uns pous. El pou d’extracció estarà situat pròxim a un dels dipòsits laterals, que anomenarem dipòsit d’entrada i l’altre pou a prop de l’altre dipòsit (de sortida). Des del dipòsit de sortida es recircula l’aigua cap el d’entrada passant abans per un refrigerador per adequar el sistema a la temperatura real i evitar, així, que l’aqüífer s’escalfi descontroladament. S’han realitzat quatre proves que pretenen donar unes dades representatives sobre l’efecte del sistema de refrigeració treballan en condicions crítiques. S’han fet mesures de temperatura en dos dimensions sobre el pla horitzontal que coincideix amb la base dels pous. En la primera de les proves es fa una aportació de calor molt elevada a l’aigua extreta per un dels pous per observar com respon el sistema i en les altres tres l’aportació de calor és també elevada però simula amb més encert el que succeirïa en un sistema real. Les tres últimes proves es diferencien entre sí pels punts en els que s’ha mesurat la temperatura. Els resultats per la primera prova mostren un augment de la temperatura de fins a 4,2 ºC en el punt més crític (just on s’aboca l’aigua calenta) respecte de l’ambiental. L’augment de temperatura es fa seguint una distribució circular i la transferència de calor no arriba fins el pou d’extracció. Es produeix un efecte paret en els límits de l’aqüífer més propers a l’abocament d’aigua calenta. En les altres tres proves es demostra que, arribat l’estat estacionari, la distribució de temperatures es fa de manera circular però lleugerament allargada en la direcció i el sentit del flux d’aigua intern a l’aqüífer. A més, si dividim l’aqüífer en dos hemisferis (quedant en el centre el pla que uniria els dos pous), la calor tendeix a desplaçar-se cap a una d’aquestes dos meitats. Les temperatures màximes trobades a l’aqüífer per aquestes proves no supera els límits que les convertirien en perilloses pel medi ambient

Almacenamiento termoquímico en plantas CSP basado en calcium-looping: retos y oportunidades

Libro de Actas del XVI Congreso Ibérico y XII Congreso Iberoamericano de Energía Solar, 20 – 22 de junio de 2018 Madrid, EspañaLa integración de sistemas termoquímicos de energía en plantas CSP está ganando interés en los últimos años. De entre los posibles sistemas termoquímicos, el proceso de Calcium-looping (CaL), basado en la calcinación/carbonatación multicíclica de CaCO3, está considerado como uno de los más prometedores. Tras la aparente sencillez del proceso se encuentran una serie de retos que deben ser resueltos para que la tecnología pueda alcanzar una escala comercial. En el presente trabajo se muestra un análisis crítico del estado actual de la tecnología con el objetivo de evaluar los retos y oportunidades que presenta la integración del CaL como sistema de almacenamiento termoquímico en plantas CSP. El proyecto SOCRATCES, financiado dentro del programa H2020, tiene como principal objetivo desarrollar un prototipo a escala piloto de la integración CSP-CaL en Sevilla (España).Thermochemical energy storage is gaining attention in last years to be integrated in CSP plants. Among the various possibilities, the Calcium-looping (CaL) process, based on the multicyclic calcination/carbonation of CaCO3, is considered as one of the most promising systems. However, for a commercial deployment of CSP, several challenges must be solved. This work presents a critical analysis on the status of the technology with the aim of evaluating the main challenges and opportunities of the CSP-CaL integration. The SOCRATCES project, founded from the European Union’s Horizon 2020 research and innovation programme, aims to develop a CSP-CaL prototype at pilot scale in Seville (Spain)

Power cycles integration in concentrated solar power plants with energy storage based on calcium looping

Efficient, low-cost and environmentally friendly storage of thermal energy stands as a main challenge for large scale deployment of solar energy. This work explores the integration into concentrated solar power plants of the calcium looping process based upon the reversible carbonation/calcination of calcium oxide for thermochemical energy storage. An efficient concentrated solar power-calcium looping integration would allow storing energy in the long term by calcination of calcium carbonate thus overcoming the hurdle of variable power generation from solar. After calcination, the stored products of the reaction (calcium oxide and carbon dioxide) are brought together in a carbonator reactor whereby the high temperature exothermic reaction releases the stored energy for efficient power production when needed. This work analyses several power cycle configurations with the main goal of optimizing the performance of the overall system integration. Possible integration schemes are proposed in which power production is carried out directly (using a closed carbon dioxide Brayton power cycle) or indirectly (by means of a steam reheat Rankine cycle or a supercritical carbon dioxide Brayton cycle). The results obtained show that the highest plant efficiencies (up to 45–46%) are achievable using a closed carbon dioxide Brayton power cycle.Ministerio de Economia y Competitividad CTQ2014-52763-C2-1-R, CTQ2014- 52763-C2-2-R, MAT2013-41233-

A new model of the carbonator reactor in the Calcium Looping technology for post-combustion CO2 capture

The Ca-Looping (CaL) process is considered as a promising technology for CO2 post-combustion capture in power generation plants yielding a minor penalty on plant performance as compared with other capture technologies such as conventional amine-based capture systems. This manuscript presents a new carbonator reactor model based on lab-scale multicyclic CaO conversion results, which take into account realistic CaO regeneration conditions that necessarily involve calcination under high CO2 partial pressure and high temperature. Under these conditions, CaO conversion in the diffusion controlled stage is a relevant contribution to the carbonation degree in the typical residence times. The main novelty of the model proposed in the present work is the consideration of the capture efficiency in the diffusion controlled phase of carbonation. It is demonstrated that increasing the residence time by a few minutes in the carbonator yields a significant improvement of the capture efficiency. Model predictions are shown to agree with experimental results retrieved from pilot-scale tests. The new model allows a more accurate evaluation and prediction of carbonator’s performance over a wider range of residence times. The results obtained may be relevant for the optimization of CaL operation parameters to be integrated in real power plants

Thermochemical energy storage of concentrated solar power by Integration of the calcium looping process and a CO2 power cycle

Energy storage is the main challenge for a deep penetration of renewable energies into the grid to overcome their intrinsic variability. Thus, the commercial expansion of renewable energy, particularly wind and solar, at large scale depends crucially on the development of cheap, efficient and non-toxic energy storage systems enabling to supply more flexibility to the grid. The Ca-Looping (CaL) process, based upon the reversible carbonation/calcination of CaO, is one of the most promising technologies for thermochemical energy storage (TCES), which offers a high potential for the long-term storage of energy with relatively small storage volume. This manuscript explores the use of the CaL process to store Concentrated Solar Power (CSP). A CSPCaL integration scheme is proposed mainly characterized by the use of a CO2 closed loop for the CaL cycle and power production, which provides heat decoupled from the solar source and temperatures well above the ~550ºC limit that poses the use of molten salts currently used to store energy as sensible heat. The proposed CSP-CaL integration leads to high values of plant global efficiency (of around 45-46%) with a storage capacity that allows for long time gaps between load and discharge. Moreover, the use of environmentally benign, abundantly available and cheap raw materials such as natural limestone would mark a milestone on the road towards the industrial competitiveness of CSP

Dry carbonate process for CO2 capture and storage: Integration with solar thermal power

Capture and sequestration of CO2 released by conventional fossil fuel combustion is an urgent need to mitigate global warming. In this work, main CO2 capture and sequestration (CCS) systems are reviewed, with the focus on their integration with renewables in order to achieve power plants with nearly zero CO2 emissions. Among these technologies under development, the Dry Carbonate Process shows several advantages. This manuscript analyses the integration of a CO2 sorption-desorption cycle based on Na2CO3/NaHCO3 into a coal fired power plant (CFPP) for CO2 capture with solar support for sorbent regeneration. The Dry Carbonate Process relies on the use of a dry regenerable sorbent such as sodium carbonate (Na2CO3) to remove CO2 from flue gases. Na2CO3 is converted to sodium bicarbonate (NaHCO3) through reaction with CO2 and water steam. Na2CO3 is regenerated when NaHCO3 is heated, which yields a gas stream mostly containing CO2 and H2O. Condensation of H2O produces a pure CO2 stream suitable for its subsequent use or compression and sequestration. In this paper, the application of the Dry Carbonate CO2 capture process in a coal-based power plant is studied with the goal of optimizing CO2 capture efficiency, heat and power requirements. Integration of this CO2 capture process requires an additional heat supply which would reduce the global power plant efficiency by around 9–10%. Dry Carbonate Process has the advantage compared with other CCS technologies that requires a relatively low temperature for sorbent regeneration (< 200 °C). It allows an effective integration of medium temperature solar thermal power to assist NaHCO3 decarbonation. This integration reduces the global system efficiency drop to the consumption associated with mechanical parasitic consumption, resulting in a fossil fuel energy penalty of 3–4% (including CO2 compression). The paper shows the viability of the concept through economic analyses under different scenarios. The results suggest the interest of advancing in this Solar-CCS integrated concept, which shows favourable outputs compared to other CCS technologiesMinisterio de Economia y 8 Competitividad CTQ2014-52763-C2-2-R, MAT2013-41233-

Prescription for COVID-19 by non-medical professionals during the pandemic in Colombia: a cross-sectional study

Antecedentes: La pandemia de COVID-19 ha llevado a un aumento en el comportamiento de la automedicación (SM). Dada la liberación masiva de información engañosa durante la pandemia, algunas farmacias recomiendan medicamentos como la ivermectina, la azitromicina, la hidroxicloroquina, entre otros, que no son útiles para prevenir o tratar la COVID-19 y podrían exponer a los pacientes a efectos secundarios innecesarios e interacciones con otros medicamentos. La gente debe estar al tanto de los usos aprobados y no aprobados, y de los posibles efectos secundarios de estos medicamentos. Justificación: El objetivo de este estudio era conocer los medicamentos, incluidos los productos naturales y los medicamentos homeopáticos, ofrecidos por los establecimientos farmacéuticos colombianos para la prevención y el tratamiento de la COVID-19, así como la información proporcionada sobre el uso seguro del producto. Métodos: El estudio se realizó utilizando el método de compras misteriosas, recopilando datos a través de llamadas telefónicas a cada uno de los establecimientos por parte de una persona capacitada que fingía ser un paciente con síntomas de COVID-19. El estudio incluyó 482 establecimientos farmacéuticos de 16 departamentos colombianos. Resultados: De los 59 medicamentos sugeridos por las farmacias, los más recomendados fueron azitromicina, ivermectina, acetaminofén, ibuprofeno y aspirina. La dosis recomendada se indicó en el 85,5% (236) de los establecimientos farmacéuticos, y el 14,5% (40) de ellos reportó los efectos adversos más comunes del producto recomendado. Alrededor del 9,4 % (26) de los establecimientos informaron de posibles interacciones de los medicamentos y sustancias recomendados con alimentos, bebidas o suplementos. Conclusión: La mayoría de los establecimientos farmacéuticos incluidos en el estudio promovieron una automedicación inadecuada para la COVID-19 en Colombia durante la pandemia.Background: The COVID-19 pandemic has led to an increase in the behavior of self-medication (SM). Given the massive release of misleading information during the pandemic, some pharmacies recommend drugs such as ivermectin, azithromycin, hydroxychloroquine among others, which are not useful for preventing or treating COVID-19 and could expose patients to unnecessary side effects and interactions with other medications. People should be aware of the approved and non-approved uses, and potential side effects of these drugs. Rationale: The aim of this study was to know the drugs, including natural products and homeopathic drugs, offered by Colombian pharmaceutical establishments for the prevention and treatment of COVID-19, as well as the information provided on the safe use of the product. Methods: The study was done using the mystery shopping method, collecting data through telephone calls to each of the establishments by a trained individual pretending to be a patient with COVID-19 symptoms. The study included 482 pharmaceutical establishments from 16 Colombian departments. Results: Of 59 drugs suggested by pharmacies, the most recommended were azithromycin, ivermectin, acetaminophen, ibuprofen, and aspirin. The recommended dose was indicated in 85.5% (236) of the pharmaceutical establishments, and 14.5% (40) of them reported the most common adverse effects of the recommended product. About 9.4% (26) of the establishments reported possible interactions of the recommended drugs and substances with food, beverages, or supplements. Conclusion: The majority of the pharmaceutical establishments included in the study promoted inadequate self-medication for COVID-19 in Colombia during the pandemic.https://scienti.minciencias.gov.co/cvlac/visualizador/generarCurriculoCv.do?cod_rh=0001402116https://scholar.google.com/citations?hl=es&user=OW0mejcAAAAJ&view_op=list_works&sortby=pubdatehttps://scienti.minciencias.gov.co/gruplac/jsp/visualiza/visualizagr.jsp?nro=00000000004151https://orcid.org/0000-0002-4835-9739Introducción, Materiales y Métodos, Resultados, Conclusiones, Bibliografía

Neuropathy induced by medical cancer therapy

&nbsp; Los avances recientes en el tratamiento de las enfermedades neoplásicas han mejorado las tasas de supervivencia. Las intervenciones médicas generan diversos efectos adversos agudos que comprometen el tracto gastrointestinal y la médula ósea, mientras la neurotoxicidad tiende a ser tardía y evoluciona en el tiempo. En el sistema nervioso periférico es frecuente documentar la neuropatía inducida por el tratamiento médico del cáncer, hallazgo relacionado con la administración de agentes quimioterapéuticos utilizados para controlar los tumores hematológicos y sólidos. El tratamiento oncológico genera una gran variedad de cambios estructurales y funcionales en los nervios periféricos, incluyendo la afectación de los cuerpos neuronales del sistema de transporte axonal, del recubrimiento mielínico y de las estructuras de soporte glial. Cada agente presenta un espectro de toxicidad único que se relaciona con su mecanismo de acción, eventos que pueden mitigarse gracias a los resultados de múltiples estudios. Gracias al reconocimiento de los efectos devastadores de la neuropatía inducida por el tratamiento médico del cáncer en la calidad de vida, la investigación básica y clínica ha empezado a evaluar el papel de múltiples terapias para prevenir y tratar el daño neurológico. Esta revisión integra información seleccionada a partir de búsquedas estructuras realizadas en las bases de datos biomédicas más relevantes, haciendo énfasis en el diagnóstico y en las intervenciones farmacológicas y no farmacológicas descritas como parte del manejo de la neuropatía inducida por el tratamiento médico del cáncer, que con frecuencia es subvalorada. En conclusión, la información disponible hasta el momento permite establecer los mecanismos de la enfermedad y sugiere el desarrollo de un número mayor de estudios que permitan validar las estrategias descritas hasta el momento. (MÉD.UIS. 2010;23(2):100-19). Palabras clave: Neuropatía periférica. Neoplasia. Enfermedad de los nervios periféricos. Quimioterapia. Taxanos. Vincristina. Cisplatino. Agentes antineoplásicos. Efectos adversos. &nbsp; &nbsp; &nbsp;Recent advances in the development and administration of therapy for malignant diseases have been rewarded with prolonged survival rates. Unlike more immediate toxicities that affect the gastrointestinal tract and bone marrow, chemotherapy-induced neurotoxicity is frequently delayed in onset and may progress over time. In the peripheral nervous system, the major brunt of the toxicity is directed against the peripheral nerve, resulting in cancer therapy-induced peripheral neuropathy. Chemotherapeutic agents used to treat hematologic and solid tumors target a variety of structures and functions in the peripheral nervous system, including the neuronal cell body, the axonal transport system, the myelin sheath, and glial support structures. Each agent exhibits a spectrum of effects unique to its mechanism of action, and recent studies in this field have yielded clearer ideas on how to mitigate injury. Combined with the call for a greater recognition of the devastating effects of cancer therapy-induced peripheral neuropathy on quality of life, basic and clinical researchers have begun to investigate therapy to prevent and treat neurologic damage. This review was made based on relevant information avaliable on international databases concerning cancer therapy-induced peripheral neuropathy and summarizes the evidence for diagnosis, pharmacologic and nonpharmacologic approaches to the management of this commonly unrecognized condition. In conclusion, the information avaliable in this moment establish the mechanisms of the disease and exposes the importance of the development of statistically stronger clinical trials that complement current data available in this moment. (MÉD.UIS. 2010;23(1):100-19) Key words: Peripheral neuropathy. Neoplasm. Peripheral nervous system diseases/chemicall induced. Chemotherapy. Taxane. Vincristine. Cisplatin. Antineoplastic agents. Adverse effects

Experience of the strategy implemented by the rapid response and clinical follow-up teams to reduce COVID-19 lethality, Lambayeque-Peru 2020

Introducción: El Perú fue considerado la mayor tasa de letalidad por COVID-19 (9.39%); siendo Lambayeque en julio del 2020 presentó seroprevalencias más altas reportadas en el mundo para SARS-CoV-2 con 29,5%. Objetivo. Describir la experiencia de la estrategia implementada por Equipos de Respuesta Rápida y Seguimiento Clínico de Casos de COVID-19 (ERSC) para reducir la letalidad por COVID-19 durante la primera ola en el 2020. Descripción de la estrategia. Se realizó una investigación operativa en una cohorte retrospectiva. La población estudiada estuvo conformada por los casos COVID-19 sospechosos y confirmados durante el periodo abril-diciembre 2020, atendidos en la Red Asistencial de Lambayeque. La metodología se llevó a cabo bajo la Implementación y funcionamiento de los ERSC que realizaban la Vigilancia Epidemiológica, rastreo y seguimiento clínico domiciliario de los casos sospechosos y confirmados de COVID-19. El proceso de captación y tamizaje inicial de los pacientes se realizó mediante tres procesos: tamizaje diferenciado, “call center” y vigilancia de rumores. Tras el tamizaje, se categorizaba al paciente en base a la atención que requería. Los casos eran asignados a los equipos de respuesta rápida quiénes acudían al domicilio del paciente para realizar las actividades indicadas de acuerdo al tipo de brigada. Las brigadas eran cuatro: brigadas de evaluación clínica domiciliaría, de diagnóstico o laboratorio a domicilio, de seguimiento clínico y brigada topo. c. La letalidad en pacientes moderados/severos disminuyó de 60% (Semana Epidemiológica 19) a 10% (Semana Epidemiológica 50) (p<0,001). La estrategia implementada y ejecutada redujo la letalidad por COVID-19 en población atendida