Anàlisi del tractament de la informació sobre Els Fills de Don Quixot a Barcelona en la premsa generalista espanyola i catalan

La premsa generalista diària que es pot llegir a Barcelona va demostrar a principis de 2007 que se sotmet a les estratègies comunicatives de l'administració pública quan aquesta més ho necessita. Un exemple ho recull i queda demostrat en aquest article, que presenta una investigació sobre com van donar cobertura els diaris espanyols i catalans a la presència d'Els Fills de Don Quixot a Barcelona, i sobre com expliquen l'intent frustrat d'aquest grup d'organitzar una mobilització per l'accés a un habitatge digne. El treball segueix la metodologia de l'anàlisi crític del discurs de Teun A. Van Dijk per fer una revisió acurada del seguiment de la premsa a l'episodi protagonitzat pel col·lectiu francès a Barcelona en un moment en què l'accés a l'habitatge estava considerat un problema social de primer ordre, pel qual no s'havia trobat una solució definitiva i prou satisfactòria.The daily generalist press that can be read in Barcelona proved in the beginnings of 2007 that it submits to the communicative strategies of the public administration when needed the most. This paper reflects and proves it with an investigation about how the Spanish and Catalan press covered the presence in Barcelona of Les Enfants de Don Quixotte, and how it explains the frustrated chance of this group to organise a mobilization in favour of the access to decent housing. This work uses the methodology of the critical discourse analysis by Teun A. Van Dijk to make an accurate revision of the coverage by the press of the events that the French collective carried out in Barcelona when the access to housing was considered to be one of the most important social problems, for which a definitive and satisfactory enough solution still had not been found

Functional impairment related to painful physical symptoms in patients with generalized anxiety disorder with or without comorbid major depressive disorder: post hoc analysis of a cross-sectional study

<p>Abstract</p> <p>Background</p> <p>Generalized anxiety disorder (GAD) is the most frequent anxiety disorder in primary care patients. It is known that painful physical symptoms (PPS) are associated with GAD, regardless the presence of comorbid major depressive disorder (MDD). However the specific role of such symptoms in patients' functional impairment is not well understood. The objective of the present study is to assess functional impairment related to the presence of PPS in patients with GAD.</p> <p>Methods</p> <p>This is a post hoc analysis of a cross-sectional study. Functioning, in the presence (overall pain score >30; Visual Analog Scale) or absence of PPS, was assessed using the Sheehan Disability Scale (SDS) in three groups of patients; 1) GAD and comorbid MDD (GAD+MDD+), 2) GAD without comorbid MDD (GAD+MDD-), 3) controls (GAD-MDD-). ANCOVA models were used.</p> <p>Results</p> <p>Of those patients with GAD+MDD+ (n = 559), 436 (78.0%) had PPS, compared with GAD+MDD- (249 of 422, 59%) and controls (95 of 336, 28.3%). Functioning worsened in both GAD groups in presence of PPS (SDS least squares mean total score: 16.1 vs. 9.8, p < 0.0001, GAD+MDD+; 14.3 vs. 8.2, p < 0.0001, GAD+MDD-). The presence of PPS was significantly associated with less productivity.</p> <p>Conclusions</p> <p>Functional impairment related to the presence of PPS was relevant. Clinical implications should be considered.</p

The Incidence of AIDS-Defining Illnesses at a Current CD4 Count ≥200 Cells/µL in the Post-Combination Antiretroviral Therapy Era

The incidence of AIDS was higher in patients with a current CD4 count of 500-749 cells/µL compared to 750-999 cells/µL, but did not decrease further at higher CD4 levels. Results were similar in those virologically suppressed on combination antiretroviral therapy, suggesting immune reconstitution is incomplete until CD4 >750/µ

Protocolo de cribado, diagnóstico y tratamiento de la enfermedad de Chagas en mujeres embarazadas latinoamericanas y en sus hijos

Malaltia de Chagas; Dones embarassades llatinoamericanes; Salut maternoinfantilEnfermedad de Chagas; Mujeres embarazadas latinoamericanas; Salud maternoinfantilChagas disease; Latin american pregnant women; Maternal and child healthLa malaltia de Chagas (MCH) continua sent un problema important de salut pública. L’OMS estima que en el món hi ha 8 milions de persones infectades per Trypanosoma cruzi, la majoria a l’Amèrica Llatina. En països no endèmics, com és el cas del nostre entorn, l’MCH s’observa en persones infectades que provenen de països endèmics o en infants nascuts en països no endèmics, però la mare dels quals ha estat infectada (transmissió congènita). A Catalunya, per tal de fer el control i la vigilància de l’MCH, l’any 2010 es va posar en marxa el Programa de prevenció i control de la malaltia de Chagas congènita a Catalunya, coordinat pel Departament de Salut i que inclou el diagnòstic, el control, el seguiment i el tractament de l’MCH congènita dirigits a les dones embarassades i als seus fills. En el marc del Programa, es va elaborar el Protocol de cribratge i diagnòstic de malaltia de Chagas en dones embarassades llatinoamericanes i en els seus fills, que es va editar el 2010. Aquest document va ser fruit de l’esforç conjunt de professionals sanitaris experts en la malaltia, de diferents societats científiques i de professionals del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb el suport del Grup de Treball de Països No Endèmics i del Departament de Control de Malalties Tropicals Oblidades de l’OMS. El Protocol que es presenta, a més d’incloure les mateixes línies que la primera edició, disposa d’actualitzacions de diferents aspectes clínics, de diagnòstic i de vigilància epidemiològica basats en l’experiència i l’evidència observades durant aquests vuit anys del Programa de prevenció i control de la malaltia de Chagas congènita a Catalunya. Durant aquests darrers anys, s’ha reforçat la perspectiva de salut pública en el Programa, en el qual han participat un gran nombre de professionals de la xarxa assistencial i agents comunitaris de salut amb l’objectiu de reduir l’efecte de la transmissió vertical de l’MCH a Catalunya. La primera part del document recull les característiques clíniques de l’MCH que, encara que és d’aparició relativament recent en el nostre entorn, gràcies a la informació facilitada tant en l’àmbit sanitari com en l’àmbit comunitari durant els últims anys, ha deixat de ser una malaltia oblidada i desconeguda a Catalunya. En els darrers anys, els avenços i l’experiència en el nostre entorn en el diagnòstic de l’MCH ens han fet arribar a un consens sobre la utilització de mètodes directes moleculars, tal com es descriu en aquest Protocol. Així mateix, la concreció de dades epidemiològiques sobre prevalença d’infecció i incidència de casos de la malaltia ha millorat molt gràcies a la vigilància i notificació de dades recollides en el marc del Programa de prevenció i control de la malaltia de Chagas congènita a Catalunya pels professionals que formen part del Grup de Treball de la Malaltia de Chagas Congènita. En aquest aspecte i per tal de millorar-ne el control s’han incorporat els metges de família i salut comunitària, ja que són uns dels professionals clau que es troben més propers als pacients. Un aspecte fonamental que es desprèn d’aquest document i del funcionament del Programa és la multidisciplinarietat. El repte del sistema de salut i de la vigilància de la salut pública és la coordinació i el treball dels professionals de diferents àmbits sanitaris, com poden ser els ginecòlegs, els microbiòlegs, els llevadors, els pediatres d’atenció primària i hospitalària, els metges de família i salut comunitària, el personal d’infermeria, els infectòlegs, els epidemiòlegs i els agents de salut comunitària que treballen de manera conjunta per a l’assoliment de l’objectiu plantejat. El present Protocol constitueix un document eminentment pràctic, mitjançant el qual els professionals sanitaris disposen dels elements essencials per a la realització del cribratge en la dona embarassada. A partir d’aquest Protocol s’espera també aconseguir la detecció i el tractament precoç dels casos d’MCH en la població pediàtrica, nadons i altres fills a Catalunya, amb l’objectiu últim de millorar la salut maternoinfantil a Catalunya.La enfermedad de Chagas (ECH) sigue siendo un problema importante de salud pública. La OMS estima que en el mundo hay 8 millones de personas infectadas por Trypanosoma cruzi, la mayoría en América Latina. En países no endémicos, como es el caso de nuestro entorno, la ECH se observa en personas infectadas que provienen de países endémicos o en niños nacidos en países no endémicos, pero cuya madre ha sido infectada (transmisión congénita). En Cataluña, para hacer el control y la vigilancia de la ECH, en 2010 se puso en marcha el Programa de prevención y control de la enfermedad de Chagas congénita en Cataluña, coordinado por el Departamento de Salud y que incluye el diagnóstico, el control, el seguimiento y el tratamiento de la ECH congénita dirigidos a las mujeres embarazadas y a sus hijos. En el marco del Programa, se elaboró el Protocolo de cribado y diagnóstico de enfermedad de Chagas en mujeres embarazadas latinoamericanas y en sus hijos, que se editó en 2010. Este documento fue fruto del esfuerzo conjunto de profesionales sanitarios expertos en la enfermedad, de diferentes sociedades científicas y de profesionales del Departamento de Salud de la Generalidad de Cataluña, con el apoyo del Grupo de Trabajo de Países No Endémicos y del Departamento de Control de Enfermedades Tropicales Olvidadas de la OMS. El Protocolo que se presenta, además de incluir las mismas líneas que la primera edición, dispone de actualizaciones de diferentes aspectos clínicos, de diagnóstico y de vigilancia epidemiológica basados en la experiencia y la evidencia observadas durante estos ocho años del Programa de prevención y control de la enfermedad de Chagas congénita en Cataluña. Durante estos últimos años, se ha reforzado la perspectiva de salud pública en el Programa, en el que han participado un gran número de profesionales de la red asistencial y agentes comunitarios de salud con el objetivo de reducir el efecto de la transmisión vertical del ECH en Cataluña. La primera parte del documento recoge las características clínicas de la ECH que, aunque es de aparición relativamente reciente en nuestro entorno, gracias a la información facilitada tanto en el ámbito sanitario como en el ámbito comunitario durante los últimos años, ha dejado de ser una enfermedad olvidada y desconocida en Cataluña. En los últimos años, los avances y la experiencia en nuestro entorno en el diagnóstico de la ECH nos han hecho llegar a un consenso sobre la utilización de métodos directos moleculares, tal como se describe en el presente Protocolo. Asimismo, la concreción de datos epidemiológicos sobre prevalencia de infección e incidencia de casos de la enfermedad ha mejorado mucho gracias a la vigilancia y notificación de datos recogidos en el marco del Programa de prevención y control de la enfermedad de Chagas congénita en Cataluña por los profesionales que forman parte del Grupo de Trabajo de la Enfermedad de Chagas Congénita. En este aspecto y para mejorar su control se han incorporado los médicos de familia y salud comunitaria, ya que son unos de los profesionales clave que se encuentran más cercanos a los pacientes. Un aspecto fundamental que se desprende de este documento y del funcionamiento del Programa es la multidisciplinariedad. El reto del sistema de salud y de la vigilancia de la salud pública es la coordinación y el trabajo de los profesionales de diferentes ámbitos sanitarios, como pueden ser ginecólogos, microbiólogos, comadrones, pediatras de atención primaria y hospitalaria, médicos de familia y salud comunitaria, personal de enfermería, infectólogos, epidemiólogos y agentes de salud comunitaria que trabajan de manera conjunta para el logro del objetivo planteado. El presente Protocolo constituye un documento eminentemente práctico, mediante el cual los profesionales sanitarios disponen de los elementos esenciales para la realización del cribado en la mujer embarazada. A partir de este Protocolo se espera también conseguir la detección y el tratamiento precoz de los casos de ECH en la población pediátrica, bebés y otros hijos en Cataluña, con el objetivo último de mejorar la salud maternoinfantil en Cataluña.Chagas disease (CHD) continues to be a major public health problem. The WHO estimates that there are 8 million people in the world infected with Trypanosoma cruzi, the majority in Latin America. In non-endemic countries, as is the case in our environment, CHD is seen in infected people who come from endemic countries or children born in non-endemic countries, but whose mother has been infected (congenital transmission). In Catalonia, in order to control and monitor the CHD, in 2010 the Program for the Prevention and Control of Congenital Chagas' Disease in Catalonia was launched, coordinated by the Department of Health and includes diagnosis, control, follow-up and treatment of congenital CHD directed at pregnant women and their children. Within the framework of the Program, the Protocol for the Screening and Diagnosis of Chagas' Disease in Latin American pregnant women and their children was prepared, which was published in 2010. This document was the result of the joint effort of health professionals who are experts in the disease, of different scientific societies and professionals of the Department of Health of the Government of Catalonia, with the support of the Working Group of Non-endemic Countries and the Department of Control of Forgotten Tropical Diseases of WHO. The Protocol that is presented, in addition to including the same lines as the first edition, has updates on different clinical, diagnostic and epidemiological surveillance aspects based on the experience and evidence observed during these eight years of the Prevention and Control Program. Congenital Chagas disease in Catalonia. During these last years, the perspective of public health in the Program has been reinforced, in which a large number of professionals of the health care network and community health agents have participated with the aim of reducing the effect of the vertical transmission of CHD in Catalonia. The first part of the document includes the clinical characteristics of the CHD that, although it is relatively recent in our environment, thanks to the information provided both in the health field and in the community in recent years, has ceased to be a disease forgotten and unknown in Catalonia. In recent years, the advances and experience in our environment in the diagnosis of CHD have led us to reach a consensus on the use of direct molecular methods, as described in this Protocol. Likewise, the specification of epidemiological data on prevalence of infection and incidence of cases of the disease has improved greatly thanks to the monitoring and reporting of data collected within the framework of the Program for the Prevention and Control of Congenital Chagas' Disease in Catalonia by professionals. that are part of the Working Group on Congenital Chagas Disease. In this aspect and to improve their control, family doctors and community health have been incorporated, since they are one of the key professionals who are closest to patients. A fundamental aspect that emerges from this document and the operation of the Program is multidisciplinarity. The challenge of the health system and public health surveillance is the coordination and work of professionals from different health areas, such as gynecologists, microbiologists, midwives, pediatricians of primary and hospital care, family physicians and community health , nurses, infectious disease specialists, epidemiologists and community health workers who work together to achieve the stated objective. This Protocol is an eminently practical document, through which health professionals have the essential elements for carrying out screening in pregnant women. Based on this Protocol, it is also expected to achieve the detection and early treatment of cases of CHD in the pediatric population, babies and other children in Catalonia, with the ultimate goal of improving maternal and child health in Catalonia

Anàlisi del tractament de la informació sobre Els Fills de Don Quixot a Barcelona en la premsa generalista espanyola i catalan

La premsa generalista diària que es pot llegir a Barcelona va demostrar a principis de 2007 que se sotmet a les estratègies comunicatives de l'administració pública quan aquesta més ho necessita. Un exemple ho recull i queda demostrat en aquest article, que presenta una investigació sobre com van donar cobertura els diaris espanyols i catalans a la presència d'Els Fills de Don Quixot a Barcelona, i sobre com expliquen l'intent frustrat d'aquest grup d'organitzar una mobilització per l'accés a un habitatge digne. El treball segueix la metodologia de l'anàlisi crític del discurs de Teun A. Van Dijk per fer una revisió acurada del seguiment de la premsa a l'episodi protagonitzat pel col·lectiu francès a Barcelona en un moment en què l'accés a l'habitatge estava considerat un problema social de primer ordre, pel qual no s'havia trobat una solució definitiva i prou satisfactòria.The daily generalist press that can be read in Barcelona proved in the beginnings of 2007 that it submits to the communicative strategies of the public administration when needed the most. This paper reflects and proves it with an investigation about how the Spanish and Catalan press covered the presence in Barcelona of Les Enfants de Don Quixotte, and how it explains the frustrated chance of this group to organise a mobilization in favour of the access to decent housing. This work uses the methodology of the critical discourse analysis by Teun A. Van Dijk to make an accurate revision of the coverage by the press of the events that the French collective carried out in Barcelona when the access to housing was considered to be one of the most important social problems, for which a definitive and satisfactory enough solution still had not been found

Cuadernos de pedagogía

Se compilan siete artículos, de un grupo de expertos, que tratan sobre el aprendizaje-servicio (APS). Se recogen un compendio de buenas prácticas, y actividades que permiten entender mejor las múltiples posibilidades de este recurso. La primera iniciativa trata de las canciones populares o caramelles en un centro educativo barcelonés, en donde los alumnos de quinto de Primaria son los responsables de enseñar las canciones a los alumnos de primero a cuarto. Se aprenden dos canciones, una común y otra de una comarca catalana. Posteriormente, se celebra una fiesta donde se entonan. La segunda iniciativa, se lleva a cabo en Calldetenes, Barcelona. La actividad consiste en recuperar el patrimonio por un grupo de 25 adolescentes, de 15 a 17 años. Se trata el aprendizaje en tres bloques: el conocimiento de la historia, la cultura y la tecnología relativa a los procesos de industrialización, al medio ambiente y al arte románico; el desarrollo de técnicas y habilidades físicas, tales como el manejo de herramientas; y la profundización en actitudes y valores como el trabajo en equipo, la convivencia y el esfuerzo. La tercera experiencia consiste en un proyecto, Ecoauditoría en el aula, desarrollada por varias administraciones públicas de Sant Joan Despí, Barcelona. El proyecto está dirigido al ciclo superior de Primaria con el fin de concienciar e implicar al alumnado en el cuidado del medio ambiente. Tiene seis fases: sensibilización y organización; investigación y diagnosis; comunicación y plan de acción; realización de la propuesta; seguimiento y evaluación; y por último, una fiesta sostenible. El cuarto proyecto se realiza en un IES barcelonés, con alumnos de primero de Bachillerato, y en un centro que acoge a personas con enfermedades mentales, toxicómanos y algunos enfermos de SIDA. Es una actividad de información y sensibilización de la población del barrio y del alumnado sobre la marginalidad, pobreza, y alcoholismo. En la quinta actividad, se presenta el proyecto Xarxa (Red) de la Fundació Universitària Martí l'Humà que busca intensificar la relación entre los centros educativos; la introducción de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC); y fomentar un contexto de APS colaborativo e imaginativo. La experiencia se lleva a cabo con la formación del profesorado y del alumnado de primero de ESO y de Educación Especial. La sexta práctica, trata de la toma de conciencia respecto a las situaciones de injusticia y el compromiso social. El proyecto se dirige a los alumnos de primero de bachillerato, de un colegio barcelonés, a partir de la asignatura Análisis y Acción Social. El alumnado participa en tareas de animación de tiempo libre, refuerzo en actividades deportivas y la colaboración en el desarrollo de distintos talleres. La séptima y última actividad, se desarrolla en Argentina por la Fundación SES, y consiste en un proyecto de acompañamiento y apoyo educativo para los adolescentes con escasos recursos económicos.CataluñaES