El poblamiento rural romano en el territorio norte de "Dianium". La comarca de La Safor-Valldigna (Valencia)

Amb la publicació impresa dels treballs, els autors accepten que el Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València pugui permetre la difusió i el lliure accés a través de les adreces electròniques i enllaços de l'editor.El contingut dels treballs és responsabilitat dels autors signants i no expressa la posició ni l'opinió del Consell de Redacció. Les obres que es publiquen en aquesta revista estan subjectes als següents termes: 1. La revista conserva els drets patrimonials (copyright) de les obres publicades, i afavoreix i permet la reutilització de les mateixes sota la llicència indicada en el punt 2. 2. Les obres es publiquen en l'edició electrònica de la revista sota una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya (text legal). Es poden copiar, usar, difondre, transmetre i exposar públicament, sempre que es citi la autoria, la url, i la revista, i no es facin servir per a fins comercials. 3. Els autors estan d'acord amb la llicència d'ús utilitzada per la revista, amb les condicions d'auto-arxiu i amb la política d'accés obert. 4. En cas de reutilització de les obres publicades cal esmentar la existència i especificacions de la llicència d'ús a més d'esmentar l'autoria i font original de la publicació

El poblament romà durant l'alt imperi. La comarca de la Safor-Valldigna

Aquesta publicació presenta l'estudi, estructural i ceràmic, d'una part dels jaciments arqueològics escavats a la comarca que va ser, durant l'antiguitat, la zona d'influència nord del territori o hinterland de la ciutat romana de Dianium (Dénia). Des del torcarium de Cais-Aiguamolls (Villalonga), passant pel taller d'àmfores d'Oliva, el complex termal de la vil·la altimperial de la Sort (Ròtova) i la pars urbana o zona residencial de la vil·la baiximperial de l'Era-Escoletes (Daimús), s'analitza el panorama arqueològic d'època romana dels últims vint anys, fent insistència en la cultura material, present a l'estratigrafia, i en el tipus d'estructures exhumades, tot dins del context del poblament rural romà de la comarca de la Safor-Valldigna.Moscardó Sabater, E. (2007). El poblament romà durant l'alt imperi. La comarca de la Safor-Valldigna. CEIC Alfons El Vell. http://hdl.handle.net/10251/3687217

An almoravid dinar from the andalusi farmhouse of Xaresa (Xeresa, Valencia)

En este trabajo se da a conocer el hallazgo de un dinar almorávide a nombre de Yūsuf b. Tāšfīn acuñado en Valencia en el 499 H./1105-6 n.e. Corresponde a una de las primeras emisiones realizadas en esta ceca, de la que se conocen muy pocos ejemplares. Se trata de la primera moneda de este emir de procedencia conocida en territorio valenciano y localizada en un yacimiento arqueológico. El haber sido recuperada en un enclave bien estudiado como es la alquería andalusí de Xaresa, permite vincular este dinar con el poblamiento rural, aún poco conocido, y la presencia de población norteafricana detectada en su necrópolis.This work presents the discovery of an almoravid dinar in name of Yūsuf b. Tāšfīn, minted in Valencia in 499 H/1105-6 CE. It belongs to a relatively unknown coinage carried out in this city the same year it was conquered, and it is the first coin done by this emir which origin is well known in this territory. Recovered in the mainly excavated archaeological site of La Servana, the andalusi farmhouse of Xaresa, this place allows us to analyse the relationship between rural settlement, coinage dynamics and the arrival of north African population detected in its necropolis.Este trabajo ha sido realizado en el marco de los proyectos Context. El contexto como herramienta: escalas de aplicación en los procesos de cambio en la Alta Edad Media (PID2019-108192GB-I00) y Entre al-Andalus y la feudalidad. Poderes territoriales y desarrollo de sistemas defensivos altomedievales en el nordeste peninsular (PID2020-114484GB-I00), financiados por el Ministerio de Ciencia e Innovación del Gobierno de España

La plaça de l'Església d'Ador. Noves evidències arqueològiques per al coneixement històric de la Safor

[CA] Arran del contacte amb l'historiador Abel Soler, tinguérem la satisfacció de conéixer com en el seu llibre, publicat en 2007 i titulat Ador. Geografia, historia, patrimoni, l'autor havia arreplegat tota una serie de notícies relatives a troballes ceramiques, fruit de la intensa fe­bre constructiva patida en el municipi abans de la crisi economica actual.Moscardó Sabater, E. (2014). La plaça de l'Església d'Ador. Noves evidències arqueològiques per al coneixement històric de la Safor. Revista de la Safor. (5):33-66. http://hdl.handle.net/10251/1629003366