The paleontological patrimony of upper marine Pleistocene of Mallorca island. Cataloguing, characterising, valuation and strategies for use and conservation

El Patrimoni paleontològic del Pleistocè superior marí de Mallorca pot esser considerat com a un dels més importants de la Mediterrània i està format per uns 113 jaciments. En aquest període s’han definit fins a 11 paleofàcies corresponents a 4 transgressions principals amb regressions marines intercalades relacionades amb refredaments climàtics. Distints autors han classificat prop de 300 espècies de, principalment, mol·luscs amb fauna significativa pels períodes més càlids. Amb aquest estudi s’intenta catalogar, caracteritzar i donar valor als jaciments amb l’objectiu d’establir estratègies particulars de gestió car a la seva conservació i un bon ús científic-social. S’han classificat els jaciments per les seves característiques intrínseques: estratigrafia i fauna, extensió, potència, densitat fossilífera, estat del material; i pels seus valors respecte a ús i gestió: estat i vulnerabilitat del jaciment i del seu entorn, interès científic i didàctic i entorn rellevant. Els jaciments ens poden informar sobre l’estat i els canvis que ha sofert el litoral en aquests darrers 150.000 anys. Les majors acumulacions, i també les millors i més ben conservades, es situen a les principals badies de l’illa i són quasi inexistents a les costes d’erosió o amb tectònica recent. La meitat dels jaciments estudiats (80%) han desaparegut degut a la urbanització del litoral (construccions, passeigs, formigonats, ports esportius, etc) i el 75% dels jaciments accessibles o situats en costes d’acumulació pateixen importants impactes antròpics. Molts es situen en entorns rellevants tant des del punt de vista natural geològic, com històric i d’altres mantenen un bon potencial didàctic. Els millors valorats i considerats de referència són els de Camp de Tir i Es Carnatge, Caló des Camps, Ses Covetes, S’Estalella, Cala Agulla i Son Real- Son Serra de Marina tots proposats BICs. Com a estratègies d’ús, gestió i conservació es proposen l’estudi dels jaciments inèdits, la recuperació de jaciments bruts o formigonats, la creació de centres de conservació i divulgació, la declaració de BICs o LICs dels jaciments significatius, la creació d’un cos de vigilància patrimonial i l’ús didàctic dels jaciments adequats per a tal fi.The paleontological patrimony of upper marine Pleistocene of Mallorca consist of 113 known paleontological sites. In this period they have manifested themselves until 11 paleofacies corresponding to 4 main transgressions with sea regression inserted related with climatic cooling. The different authors can be classified near 300 species of, mainly, molluscs with significant fauna for the warmest periods. With this study it is attempted to catalog, to characterize and to give value to| the paleontological sites with the goal to establish particular strategies of management to their conservation and a good use scientific-social. The sites have classified according to their intrinsic characteristics: stratigraphy and fauna, extension, power, fossiliferous density, state of the material; and for its values with respect to use and formality|management: state and vulnerability of the site and their environment, scientific and didactic interest and relevant environment. The sites can brief us about the state and the changes that the coast has suffered in these last 150.000 years. The most important accumulations, and also the best and best preserved, they |place in the main bays of the island and are almost inexistent in the shores of erosion or with tectonics recent. Half of the sites studied (80%) have disappeared due to the housing development of the coast (constructions, concreted littoral walks, etc, pleasure harbors) and 75% of the sites accessible or placed in coasts of accumulation they suffer important human impacts. Many sites are located in relevant environments as much from the geological natural point of view, how historical and other sustain a good didactic potential. The best valued and considered of reference are those of Camp de Tir and Es Carnatge, Caló des Camps, Ses Covetes, S'Estalella, Cala Agulla and Son Real- Son Serra de Marina all proposed BICs. As strategies of use, management and conservation they propose themselves the study of the unknown sites, the recovery of dirty or concreted sites, the creation of centers of conservation and divulging, the declaration of BICs or LICs of the significant sites, the creation of a body of patrimonial surveillance and the didactic use of the sites suitable for such end

El Patrimoni paleontològic del Pleistocè superior marí de Mallorca: catalogació, caracterització, valoració i propostes per a la gestió i conservació

Abstract not availabl

Preliminary approach to the Neogene from Santa Eugenia (Mallorca, Balearic Islands, Western Mediterranean)

S’estudien els afloraments neògens de Santa Eugènia situats entre les conques sedimentàries de Palma i d’Inca (Mallorca). Es realitza una revisió estratigràfica de la zona i s’aporten noves dades sedimentàries i estructurals. Es descriuen afloraments messinians, pliocens i quaternaris alguns inèdits i a una altura superior als coetanis de la resta de Mallorca. La sedimentació, condicionada per la tectònica local (falla de Sta. Eugènia – Sencelles), és majoritàriament litoral i de colmatació de conca. Es reforça un model de sedimentació regional que inclou: a) un ambient finimiocè restringit seguit d'un breu episodi salobre – lacunar, b) un Pliocè inicial amb restabliment de condicions marines més obertes, c) un Pliocè mitjà més temperat amb sedimentació litoral i platges, i d) sistemes dunars i paleosòls finipliocens i quaternaris. Es constata una diferenciació entre la sedimentació del Pliocè mitjà – superior de la conca d’Inca i la de Palma i l’existència d’activitat tectònica durant el Pliocè i el Quaternari.The aim of this paper is a study of Neogene outcrops in Sta. Eugènia zone located between Inca and Palma basins (Mallorca island, Western Mediterranean). This work planed stratigraphy zone and adduced new sedimentary and structural data. Inedited Messinian, Pliocene and Quaternary deposits are described as higher than contemporary Mallorca outcrops. The deposition on the palaeobasin show tectonically influence (Sta. Eugènia-Sencelles fault). They are mainly littoral and they are a terrestrial ranger contribution. The study confirm the regional sedimentary pattern constituted from: a) brackish Miocene with lagoon episode, b) restitude marine conditions in early Pliocene, c) littoral deposition and temperate beach in middle Pliocene, and d) aeolian systems and palaeo-soils in low Pliocene and Quaternary. Differences between Palma and Inca palaeobasins sedimentation and existence of tectonically activity in Pliocene and Quaternary are observed

Los yacimientos del Pleistoceno marino mallorquín como puntos de control del litoral (estado en que se encuentran y factores que provocan su destrucción)

La urbanización litoral y los procesos erosivos naturales han provocado la destrucción total o parcial de buena parte del centenar de yacimientos del Pleistoceno superior marino mallorquín conocidos. Estos son especialmente vulnerables al encontrarse en su mayoría en costas de acumulación urbanizadas. El estado en que se encuentran refleja el estado del litoral cercano y los procesos antrópicos y naturales que en él se desarrollan. Su distribución, naturaleza y situación respecto a otros yacimientos coetáneos informa sobre cambios isoeustáticos litorales recientes

El patrimoni paleontològic de Mallorca. Catalogació, caracterització, valoració. Propostes de gestió i conservació

[cat] Introducció. El patrimoni Paleontològic de Mallorca és un patrimoni rellevant, desconegut i subjecte a forta pressió antròpica. L’objectiu d’aquest estudi és el de catalogar, caracteritzar i valorar aquest Patrimoni, documentar la seva situació actual i justificar la seva protecció i el seu ús o gestió individualitzada. Per a això es dona: -.Una definició clara, una catalogació sistemàtica i una caracterització rigorosa del patrimoni Paleontològic estudiat -.Una valoració que qüestioni la representativitat i significativitat de cada LIP (Lloc o Indret d’Interès Paleontològic). -. Plantejament d’estratègies de gestió individualitzades per a cada LIP catalogat. -. Millora del coneixement de la història geològica de Mallorca. Al respecte se porta a terme (Metodologia) una exploració del territori sistemàtica i una revisió de LIPs referents i de les col•leccions paleontològiques i fons documentals associats. Cada LIP se caracteritza i valora en base als factors que millor el caracteritzen. Aquests se puntuen de manera numèrica i amb criteris qualitatius i/o comparatius que valoren les qualitats intrínseques de cada LIP (Riquesa i Singularitat, Extensió, Potència, Densitat fossilífera etc.) i les qualitat de gestió (Interès Científic i pedagògic, Accessibilitat, Vulnerabilitat, Entorn. etc). Contingut/resultats: el patrimoni Paleontològic se defineix com el registre fòssil conegut i estudiat i/o encara no localitzat o catalogat però útil i rellevant des del punt de vista científic. Un LIP serà un Lloc d’Interès Paleontològic rellevant per a entendre la història de la vida d’una regió o comarca determinada. El catàleg patrimonial realitzat compren 1109 LIPs (30% inèdits), el 45% dels quals han estat ben valorats per ítems intrínsecs. Sols un 25% de LIPs se consideren útils a nivell de gestió. Més del 50% de LIPs és situen en un entorn vulnerable i d’aquests un 75% es troben destruïts. Els LIPs més estudiats són els de més fàcil accés i els històrics. L’Entorn patrimonial associat als LIPs (Natural, Històric, etc.) incrementa el seu valor i n’augmenta possibilitats de gestió i conservació. Les principals estratègies de gestió i conservació proposades són: neteja, recuperació i estudi dels LIPs, plans de gestió individualitzats, formació d’un cos de vigilància i gestió patrimonial específic, inclusió dels LIPS amb necessitat de protecció en catàlegs controlat per l’Administració, creació de figures legislatives específiques (LIP, Zona Paleontològica etc.), potenciació de la funció pedagògica dels LIPs etc. L’estudi ha suposat també aportacions a la història geològica de Mallorca com són la organització del neogen postectònic en 5 cicles marins/continentals i del registre Pliocè també en cinc unitats estratigràfiques i paleoambientals. El Quaternari s’ordena igual en 5 cicles glacial/interglacial observant la relació entre les platges i sistemes dunars que les enquadren. La distribució dels terrenys juràssics i cretàcics s’observa condicionada pels encavalcaments de les serres (direcció SSW- NNW). El Miocè Sintectònic es situa seguint els encavalcaments, i sota el neogen postectònic en les conques. El Serraval•lià es situa al peu de la serralades sense mostrar se implicat en els encavalcaments. La plataforma carbonato- arrecifal tortomessiniana es situa fragmentada i sovint basculada reproduint la disposició i alineació dels relleus pretectònics (SW/NE, SE/NW, S/N i ESE/WNW). Els terrenys pliocens sols s’han conservat sota els materials davallats de les Serres o protegits pels sistemes dunars posteriors. Conclusions: L’estudi presentat ha servit per a catalogar i valorar el patrimoni Paleontològic de Mallorca, plantejar- ne estratègies de gestió, posar les bases per a un Pla de protecció patrimonial i per avançar en l’estudi de la Geologia i de la Història Geològica de Mallorca.[spa] Introducción: el patrimonio Paleontológico de Mallorca es un patrimonio relevante, desconocido y sujeto a una importante presión antrópica. El objetivo de este estudio es el de catalogar, caracterizar y valorar dicho Patrimonio y documentar su situación para justificar una gestión individualizada. Todo ello ha supuesto (objetivos): -.Una definición clara, una catalogación sistemática y una caracterización rigurosa y ágil del patrimonio Paleontológico estudiado. -.Una valoración que cuestione la representatividad y significatividad de cada LIP (Lugar de Interés Paleontológico). -. Planteamiento y propuestas de estrategias de gestión individualizadas para LIP. -. Mejora en el conocimiento de la historia geológica de Mallorca. . Para ello se plantea (Metodología) una exploración del territorio sistemática, una revisión de los yacimientos paleontológicos conocidos y de las colecciones paleontológicas y del fondo documental asociado. Cada LIP se caracteriza y valora en base a los factores que mejor lo caracterizan. Estos se puntúan de manera numérica y con criterios cualitativos y/o comparativos y se valoran según sus cualidades intrínsecas (Riqueza y Singularidad, Extensión, Potencia, Densidad fosilífera etc.) y de gestión (Interés Científico y pedagógico; Accesibilidad; Vulnerabilidad, Entorno etc.). Contenidos/ Resultados: Se define patrimonio Paleontológico como el registro fósil conocido y estudiado y /o aún no localizado o catalogado pero útil y relevante desde el punto de vista científico. Un LIP (Lugar de Interés Paleontológico) será un lugar relevante para entender la historia de la vida de una comarca o región. El catálogo definitivo presentado comprende1109 LIPS (30% inéditos) y cerca de 2000 taxones. El 45% de los LIPS han sido considerados de valor intrínseco pero sólo un 25% se consideran útiles para gestión. La mitad de los LIPs catalogados se sitúan en un entorno vulnerable y de estos un 75% se encuentran en mal estado o destruidos. Los LIPS más estudiados son los de más fácil acceso, y los considerados históricos. El Entorno patrimonial asociado incrementa el valor de estos y aumenta posibilidades de gestión y conservación. Las estrategias de gestión propuestas se resumen en: estudio, limpieza y recuperación de LIPs, planes de gestión según su singularidad, creación de un cuerpo de gestión y de vigilancia patrimonial específico, inclusión de LIPs con necesidad de protección en un catálogo controlado por la Administración, establecer figuras legislativas específicas de gestión (LIP, Zona Paleontológica etc.), potenciar la función didáctica de los LIPs etc. . El estudio ha supuesto también aportaciones en el estudio de la Geología de Mallorca como es la organización del Mioceno postectónico de Mallorca en ciclos marinos/continentales separados por superficies erosivas y del registro Plioceno también en cinco unidades estratigráficas y paleoambientales. El Pleistoceno se reordena en 5 ciclos o episodios glaciar/ interglaciar observando la relación entre las playas y sistemas dunares que las encuadran. La distribución dels terrenos jurásicos y cretácicos se observa condicionada por los cabalgamientos alpinos. El Mioceno Sintectónico se sitúa siguiendo estos cabalgamientos en la Sierras y bajo el neógeno postectónico en los grabens. El Serravalliense ya no se muestra implicado en los cabalgamientos. La plataforma carbonato- arrecifal tortomessiniense es sitúa fragmentada y basculada reproduciendo la disposición y alineación de los relieves pretectónicos (SW/NE, SE/NW, S/N y ESE/WNW). Los terrenos pliocenos solo se han conservado bajo los aluviones depositados de las sierras o protegidos por sistemas dunares pleistocenos. Conclusión: El estudio presentado ha servido para catalogar y valorar el patrimonio Paleontológico de Mallorca, plantear estrategias para su gestión individualizada, poner las bases para un Plan de protección patrimonial aplicable a todo tipo de patrimonio y para avanzar en el estudio de la Geología de la Historia geológica de Mallorca.[eng] Introduction: the Paleontological heritage of Mallorca island is a relevant heritage, unknown and subject to significant anthropic pressure. The objective of this study is to catalog, characterize and value said Heritage and document its situation to justify an individualized management. All this has meant (objectives): - A clear definition, a systematic cataloging and a rigorous characterization of the Paleontological heritage studied. - An assessment that questions the representativeness and significance of each LIP (Paleontological Site). -. Approach and proposals for individualized management strategies for LIP. -. Improvement in the knowledge of the geological history of Mallorca. . To do this, an (Metodology) exploration of the systematic territory, a review of known paleontological sites and paleontological collections and the associated documentary collection are proposed. Each LIP is characterized and valued based on the factors that best characterize it. These are scored numerically and with qualitative and/ or comparative criteria and are valued according to their intrinsic qualities (Wealth and Singularity, Extension, Power, Fossil Density etc.) and management (Scientific and Pedagogical Interest; Accessibility; Vulnerability, Environment etc..). Results: Paleontological heritage is defined as the fossil record known and studied and / or not yet located or cataloged but useful and relevant from the scientific point of view. A LIP (Paleontological Site) will be a relevant place to understand the history of the life of a region. The definitive catalog presented includes 1109 LIPS (30% unpublished) and about 2000 taxa.45% of the LIPS have been considered of intrinsic value but only 25% are considered useful for management. Half of the cataloged LIPs are located in a vulnerable environment and 75% of them are destroyed. The most studied LIPS are those with the easiest access, and those considered historical. The associated patrimonial environment increases their value and increases management and conservation possibilities. The proposed management strategies are summarized in: study, cleaning and recovery of LIPs, management plans according to their uniqueness, creation of a specific management and patrimonial surveillance, inclusion of LIPs in need of protection in a catalog controlled by the Administration , establish specific legislative management figures (LIP, Paleontological Zone, etc.), strengthen the didactic function of LIPs, etc. The study has also involved contributions in the study of the Geology of Mallorca, such as the organization of the Serravallian-Tortonian- Messinian in five marine/ continental cycles separated by erosive surfaces and the Pliocene record also in five stratigraphic and paleoenvironmental units. The Pleistocene is rearranged into 5 cycles or episodes glacial/ interglacial observing the relationship between the beaches and dune systems that frame them. The distribution of the Jurassic and Cretaceous terrains is conditioned by alpine riding. The Miocene Burdigalian and Langhian is located following these rides in the Sierras and under the postectonic neogen in the grabens. The Serravallian is no longer involved in the riding. The torto- messinian carbonate-reef platform is fragmented and tilted, reproducing the arrangement and alignment of the alpine reliefs (SW/ NE, SE/ NW, S/ N and ESE/ WNW). The pliocene lands have only been conserved under floods deposited in the mountains or protected by Pleistocene dune systems. Conclusion: The study presented has served to catalog and assess the Paleontological Heritage of Mallorca, propose strategies for its individualized management, lay the foundations for a Patrimonial Protection Plan applicable to all types of Heritage and to advance in the study of the Geology of the Geological history of the Mallorca

Els incendis forestals a les Balears : anàlisi de les actituds i proposta de programes de comunicació i educació

El libro reproduce los aspectos fundamentales del proyecto de investigación Los incendios forestales en la zona 5B-Foner: análisis de las actitudes y propuestas de programa de comunicación y educación, subvencionado por la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca del Govern Balear mediante un convenio de colaboración entre el Govern Balear y la Universitat de les Illes BalearsSe analiza la problemática de los incendios forestales en las Baleares en el marco de un programa de comunicación y educación. Los objetivos del estudio son el análisis de los principales incendios forestales de los últimos quince años para delimitar las posibles pautas sociales que explican la persistencia en determinadas zonas. En segundo lugar, definir el universo perceptivo (percepciones, creencias, mitos, ideas y actitudes) ante los incendios forestales de diversos grupos del sector agrícola y ganadero, especialmente los payeses, con la intención de conocer lo que puede definirse como cultura ecológica de los payeses: los saberes ecológicos que tienen y que pueden incidir en su relación con los incendios forestales. Finalmente, y directamente relacionado con lo anterior, diseñar un programa piloto de educación y comunicación orientado a proporcionar nuevos conocimientos y nuevas actitudes en relación con el medio a los sectores directamente implicados en los incendios: población en general, payeses, cazadores, propietarios, visitantes y otros colectivos. Se analizan especialmente los incendios acaecidos en los municipios de Andratx y Artá. Se concluye con un anexo que incluye las respuestas de los payeses a todas las dimensiones analizadas.BalearesES