Cosint memòries

[ca] "Cosint memòries" és una exposició que mostra a través del teixit, d´aquella vestimenta domèstica, identitats representades. Són rastres de costums i d’estigmes, no sempre consensuades, que molts cops han estat qüestionades. Prové d’una activitat artística comunitària que parteix de teixits heretats i pren com a referència el patró d’una figura important de la nostre llar. Són resultats individuals que parlen del col·lectiu i que s’exporten a les nostres relacions humanes. L'exposició es podrà visitar al vestíbul de l'Espai Francesca Bonnemaison (Sant Pere més Baix, de Barcelona) del 2 al 26 d'octubre. I comptarà amb dues activitats paral·leles, obertes al públic: En primer lloc, la inauguració de l’exposició “Cosint memòries”, el 2 d’octubre a les 19:30h, a la Sala la Cuina. Amb una lectura poètica de Gemma Arimón i Mestres i la performance "Quien repara en pelos no lo cata" (2023) d’Arnau Moreno i Grau. I, el dimecres 11 d'octubre a la Sala La Cuina i al vestíbul de l'edifici, d'11h a 13h i de 16,30h a 18,30h on es podrà participar en les activitats cocreatives vinculades a l'exposició, "Betes i bates" i "Quina bata". No cal inscripció prèvia. L'exposició és una col·laboració entre l'Àrea de Feminismes i Igualtat de la Diputació de Barcelona i la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Arrel del Conveni de Pràctiques realitzat per l’estudianta de quart curs del Grau de Belles Arts la Sra. Ana María Martínez Calabuch a l'Espai Francesca Bonnemaison

Tiges prestades: Poètiques de resistència en temps de pandèmia

[cat] La mostra, combinatòria de formats, tècniques i processos, té un nexe comú: l’exploració –conceptual i formal– que han fet artistes-docents –sols o en companyia– en períodes de confinament –obligat o voluntari– i en els seus espais de treball personal. Compta amb la participació de: Anaïs Civit López, Andrea Martínez Arroyo, Eulàlia Grau i Costa, Jaume R. Vallverdú, Joan Miquel Porquer Rigo, Juancho Pacheco Puig, Julio César Ortega, Laia Moreto i Sara Sánchez, Lucido Petrillo, Pablo Romero i Rafael Romero. Amb la col·laboració de: Grup d’Innovació Docent Consolidat ATESI (Art, Territori, Estratègia docent, Sostenibilitat i Intervenció social, GINDOC-UB/162)

Genealogies. Rescatar penyores

[ca] Com a «penyores»... coneixem aquells objectes que es deixen en poder d’algú, com a prova de retorn o com a promesa de record. Penyores són també aquells estris oblidats en espais en desús, peces descartades, de manera conscient o involuntària —descuidar-se, fugir. Els espais que ens envolten, on diàriament vivim i treballem, acumulen artefactes carregats de vivències, històries i faules de qui abans els ha emprat. Narren èxits, fracassos, formes de viure; si més no, la màgia de la quotidianitat. Independentment de l’estadi vital on s’estigui —joventut o senectut—, s’entén la importància i el potencial de reutilitzar el que s’ha llegat: per acostar-se a la memòria, rellegir-la, fer-ne crida, furgar-hi, reivindicar i, siguin els que siguin, propiciar canvis a situacions actuals. A «Genealogies. Rescatar penyores», artistes novells, artistes convidats i professorat de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, amb la complicitat del públic assistent, miren d’aportar noves visions sobre els objectes i els temps pignorats que contenen, com a punt de partida per encetar un diàleg narratiu de tint feminista, econòmic, de cura, de sostenibilitat emocional

Famílies botàniques de plantes medicinals

Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. Ensenyament: Grau de Farmàcia, Assignatura: Botànica Farmacèutica, Curs: 2013-2014, Coordinadors: Joan Simon, Cèsar Blanché i Maria Bosch.Els materials que aquí es presenten són els recull de 175 treballs d’una família botànica d’interès medicinal realitzats de manera individual. Els treballs han estat realitzat per la totalitat dels estudiants dels grups M-2 i M-3 de l’assignatura Botànica Farmacèutica durant els mesos d’abril i maig del curs 2013-14. Tots els treballs s’han dut a terme a través de la plataforma de GoogleDocs i han estat tutoritzats pel professor de l’assignatura i revisats i finalment co-avaluats entre els propis estudiants. L’objectiu principal de l’activitat ha estat fomentar l’aprenentatge autònom i col·laboratiu en Botànica farmacèutica

Els Casots (Subirats, Catalonia), a key site for the Miocene vertebrate record of Southwestern Europe

discovered in 1989 and excavated briefly during the 1990s, resulting in the recovery of thousands of remains and the erection of several new mammal species. Excavations resumed in 2018 and continue to date. Here we provide updated results regarding the age, stratigraphy, biota and palaeoenvironment of the site. The age of the site is well constrained to ~15.9 Ma thanks to recent bio- and magnetostratigraphic data, thus coinciding with the onset of the Miocene Climatic Optimum (MCO). The stratigraphic succession at the site area indicates lacustrine to palustrine environments with cyclically oscillating water level. There are several fossiliferous layers that have yielded a vertebrate fauna comprising up to 74 different vertebrate species including amphibians, reptiles, birds and mostly mammals. The finding of several articulated partial skeletons indicate that the site records an autochthonous to parautochthonous assemblage. The abundance and completeness of the vertebrate remains together with a well-constrained age and detailed stratigraphic and palaeoenvironmental data, make els Casots a key site for understanding wetland ecosystems in southern Europe during the MCO

Predictors of clinically significant quality of life impairment in Parkinson's disease

Quality of life (QOL) plays an important role in independent living in Parkinson's disease (PD) patients, being crucial to know what factors impact QoL throughout the course of the disease. Here we identified predictors of QoL impairment in PD patients from a Spanish cohort. PD patients recruited from 35 centers of Spain from the COPPADIS cohort from January 2016, to November 2017, were followed up during 2 years. Health-related QoL (HRQoL) and global QoL (GQoL) were assessed with the 39-item Parkinson's disease Questionnaire (PDQ-39) and the EUROHIS-QOL 8-item index (EUROHIS-QOL8), respectively, at baseline (V0) and at 24 months ± 1 month (V2). Clinically significant QoL impairment was defined as presenting an increase (PDQ-39SI) or decrement (EUROHIS-QOL8) at V2 ≥ 10% of the score at baseline (V0). A comparison with a control group was conducted for GQoL. GQoL did not change significantly in PD patients (N = 507; p = 0.686) or in the control group (N = 119; p = 0.192). The mean PDQ-39SI was significantly increased in PD patients (62.7 ± 8.5 years old; 58.8% males; N = 500) by 21.6% (from 16.7 ± 13 to 20.3 ± 16.4; p < 0.0001) at V2. Ninety-three patients (18.6%) presented a clinically significant HRQoL impairment at V2. To be younger (OR = 0.896; 95% CI 0.829-0.968; p = 0.006), to be a female (OR = 4.181; 95% CI 1.422-12.290; p = 0.009), and to have a greater increase in BDI-II (Beck Depression Inventory-II) (OR = 1.139; 95% CI 1.053-1.231; p = 0.001) and NMSS (Non-Motor Symptoms Scale) (OR = 1.052; 95% CI 1.027-1.113; p < 0.0001) total scores from V0 to V2 were associated with clinically significant HRQoL impairment at the 2-year follow-up (Hosmer-Lemeshow test, p = 0.665; R = 0.655). An increase in ≥5 and ≥10 points of BDI-II and NMSS total score at V2 multiplied the probability of presenting clinically significant HRQoL impairment by 5 (OR = 5.453; 95% CI 1.663-17.876; p = 0.005) and 8 (OR = 8.217; 95% CI, 2.975-22.696; p = 0.002), respectively. In conclusion, age, gender, mood, and non-motor impairment were associated with clinically significant HRQoL impairment after the 2-year follow-up in PD patients