Sueños de un dios en celestial deriva

El mite platònic de Prometeu, amb el robatori del foc als déus, simbolitza l'inici del més apassionant repte de la Humanitat, l'aventura del coneixement. Dèdal amb els seus enginys perseguí l'estela en va; i el rapte d'Europa per Zeus, no en la seva vessant ortodoxa, sinó tal i com la representa Bayros, clausura un periple a la recerca del benestar que avui es mostra tan esperançador com amenaçant. Quan estem a punt de realitzar l'imperatiu de Francis Bacon dominant el món natural, aquest es resisteix i es rebel.la deixant al descobert la fragilitat de la criatura humana. Piqueras com a contrapunt esporàdic és un testimoni del passat, un toc d'atenció a la consciència. L'imperatiu tecnològic resumeix aquest moment d'inflexió en què ens trobem: un punt (de no retorn?) enfront el que la consciència moral sucumbeix i que pot marcar el destí de la Humanitat dolguda. Fins aquí ens ha conduït l'apogeu d'allò racional, fins a la crisi que tot ho impregna. Si això és una fàbula de Calleja, no ens en sortim de veure-hi la conclusió moral.The platonic myth of Prometheus, stealing the fire from the gods, symbolizes the start of the most thrilling challenge of Humanity, the adventure of knowledge. Witty Daedalus pursued the stella in vain; and the kidnapping of Europe by Zeus, not in its orthodox aspect, but as represented by Bayros, closes a journey in pursuit of well being, which today proves both encouraging and threatening. When we are about to carry out Francis Bacon's imperative dominating the natural world, this latter resists and refuses to be controlled revealing the fragility of human nature. Piqueras as sporadic contrast is a witness of the past, a wake-up call. The technological imperative sums up this turning point in which we find ourselves, a non-return moment?, at the face of which the moral conscience founders and the destiny of suffering humanity can be marked by it. The height of the rational has brought us so far, to the crisis embueing everything. If this is a tale by Calleja, we are failing to discern the moral.El mito platónico de Prometeo, con el robo del fuego a los dioses, simboliza el despegue del más apasionante reto de la Humanidad, la aventura del conocimiento. Dédalo con sus ingenios persiguió en vano la estela; y el rapto de Europa por Zeus, no en su vertiente ortodoxa, sino tal como lo representa Bayros, clausura un periplo en pos del bienestar que hoy se muestra tan esperanzador como amenazante. Cuando estamos a punto de realizar el imperativo de Francis Bacon dominando el mundo natural, éste se resiste y rebela dejando al descubierto la fragilidad de la criatura humana. Piqueras como contrapunto esporádico es un testigo del pasado, un aldabonazo en la conciencia. El imperativo tecnológico resume este momento de inflexión en el que nos hallamos: un punto ¿de no retorno?, ante el que la conciencia moral zozobra y que puede marcar el sino de la humanidad doliente. Hasta aquí nos ha traído el apogeo de lo racional, hasta la crisis que todo lo impregna. Si esto es un cuento de Calleja, no acertamos a vislumbrar la moraleja

Reflexions entorn la ciència i la cultura en un món globalitzat

El Fòrum 2004 va acollir la vuitena edició del Congrés Public Communication of Science and Technology (PCST) que va comptar amb la participació de destacats membres de la comunitat científica i d’institucions públiques i privades rellevants en l’àmbit de la ciència a nivell internacional. La reflexió pròpia del congrés PCST, que va ser la de com fer arribar, comunicar a la ciutadania els objectius, tendències i resultats de la investigació científica actual, es va incorporar a un Diàleg més ampli, que tenia per objectiu trobar punts d’acord entre els ponents sobre la difícil articulació entre el coneixement científic i la diversitat cultural en el món actual: el Diàleg anomenat Coneixement científic i diversitat cultural, al sí del Fòrum Barcelona-2004. En relació a l’enfocament dels continguts d’aquest Diàleg voldríem esmentar dos aspectes. D’una banda, l’amplitud del tema de diàleg va impedir, voluntàriament o involuntària per part dels organitzadors, un tractament dels diversos temes amb la profunditat i rigor necessaris, la qual cosa va portar a una certa confusió en les conclusions, si més no quan aquestes s’observen des d’una perspectiva filosòfica. D’altra banda, aquesta mateixa amplitud, que no exhaustivitat dels temes tractats, ens porta a plantejar-nos moltes altres qüestions, algunes de les quals esdevenen crítiques per a poder aprofundir en la temàtica plantejada. Els objectius d’aquest document “bipolar” són diversos; pretenem, en primer lloc, esbrinar les arrels històriques d’aquest propòsit integrador del Fòrum, i hem cregut rastrejar-les dins el verger il·lustrat de l’Enciclopèdia; en segon lloc, plantegem, des de diferents estils, argumentacions i fins i tot discursos lingüístics, la crítica del que considerem l’aspecte més confús de les conclusions oficials del Diàleg: el de l’articulació entre coneixement científic i coneixement tradicional/local/indígena; finalment també volem destacar algunes de les qüestions que el contingut d’aquest Diàleg deixa obertes per a la filosofia política i de la ciència; perquè creiem, amb Dewey i Rorty, que la tasca de la filosofia no és la de trobar noves solucions a problemes tradicionals, sinó aclarir “les idees de la gent respecte a les lluites socials i morals del seu temps”. Els autors d’aquest article no hem buscat la juxtaposició harmònica d’enunciats ni, menys encara, la coincidència monòtona de tesis idèntiques; altrament, volem de forma deliberada un diàleg marcat per la tensió i la controvèrsia, que sigui testimoni precís i fefaent de la dificultat de portar a terme l’ideal de “diàleg horitzontal” entre comunitats culturals diverses, proposat pels ponents del Fòrum. El lector amatent ja sap, des d’ara, que pot llegir aquest article com si es tractés d’un “joc del llenguatge”, o bé a la manera del Rayuela de Cortázar.El Fórum 2004 acogió la XX edición del Congreso Público Communication of Science and Technology (PCST), que contó con la participación de destacados miembros de la comunidad científica i de instituciones públicas y privadas relevantes en el ámbito de la ciencia a nivel internacional. La reflexión propia del congreso PCST, que se centró en cómo hacer llegar, comunicar a la ciudadanía los objetivos, tendencias y resultados de la investigación científica actual, se incorporó a un diálogo más amplio, que tenía por objetivo encontrar puntos de acuerdo entre los ponentes sobre la difícil articulación entre el conocimiento científico i la diversidad cultural en el mundo actual: el Diálogo denominado Conocimiento científico y diversidad cultural, en el seno del Fórum 2004

Cuadernos de pedagogía

Se analizan dos aspectos: la progresión de las leyes educativas que configuran el sistema educativo español: LOGSE, LOCE y LOE; y las consecuencias de la aplicación de las mismas en el alumnado de Secundaria. Se consideran los desaciertos y errores que desembocan en un alumnado mediocre, con falta de voluntad y nulo esfuerzo personal. Se achaca a la LOGSE que el modelo comprensivo impulsado deriva en un sistema selectivo que no da respuestas eficaces a la diversidad. Por último, se propone una nueva reforma pedagógica con la vuelta a la autoridad de los profesores y la promoción profesional, y para los alumnos el regreso a la memorización, entendimiento y voluntad.CataluñaMadrid (Comunidad Autónoma). Servicio de Formación del Profesorado. CRIF Las Acacias; Calle General Ricardos, 179; 28025 Madrid; Tel. +34915250893; Fax +34914660991; [email protected]

Cátedra nova

Número monográfico con el título: La LOE una ley de cumplimiento. También publicado en : Cuadernos de pedagogía, Barcelona, 2006, n. 354, enero ; p. 84-87Se analizan dos aspectos: la progresión de las leyes educativas que configuran el sistema educativo español: LOGSE, LOCE y LOE; y las consecuencias de la aplicación de las mismas en el alumnado de Secundaria. Se consideran los desaciertos y errores que desembocan en un alumnado mediocre, con falta de voluntad y nulo esfuerzo personal. Se achaca a la LOGSE que el modelo comprensivo impulsado deriva en un sistema selectivo que no da respuestas eficaces a la diversidad. Por último, se propone una nueva reforma pedagógica con la vuelta a la autoridad de los profesores y la promoción profesional, y para los alumnos el regreso a la memorización, entendimiento y voluntad..ExtremaduraBiblioteca de Educación del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte; Calle San Agustín, 5 - 3 Planta; 28014 Madrid; Tel. +34917748000; [email protected]