Una cosa extraña o la extrañeza de las cosas. Acerca de Die Sorge des Hausvaters de Franz Kafka

Odradek, the strange creature Kafka made universally known through his short story Die Sorge des Hausvaters (1919), continues to pose a strong intellectual and emotional challenge for readers. This paper presents an overview of the history of interpretation surrounding this text, which, at the same time, reflects how attitudes towards Otherness have changed through history. As shown by the most recent approaches from Kulturwissenschaft, Odradek no longer stands for the unclassifiable creature whose Otherness must be suppressed, but has become an icon of the insurmountable strangeness of the world of things human beings are confronted with.Odradek, la extraña criatura que Kafka dio a conocer con su breve narración Die Sorge des Hausvaters (1919), sigue siendo para el lector un desafío intelectual y emocional. El artículo presenta un recorrido por la historia de la interpretación de este texto que es a su vez reflejo de una actitud cambiante ante lo extraño. Odradek ha dejado de ser la figura inclasificable cuya otredad urge anular para, a la luz de las aproximaciones más recientes desde el ámbito de la Kulturwissenschaft, convertirse en icono de la insuperable extrañeza del mundo de las cosas con la que los humanos nos vemos confrontados

«....Tot el món deformat de la infantesa»

La traducció catalana de Berliner Kindheit um Neunzehnhundert (Infància a Berlín cap al 1900) apropa al lector un text que, sense ser estrictament una autobiografia, reuneix imatges de la infantesa de Benjamin a través de les quals es desplega la seva poètica del record. La reconstrucció de la mirada infantil s’encavalca amb la perspectiva del materialista històric, capaç de trobar en el passat el futur que la història ha oblidat. Autobiografia, poetologia i crítica social convergeixen en una obra pòstuma que és també un document de l’exili i la persecució patits pel seu autor. The Catalan translation of Berliner Kindheit um Neunzehnhundert (Infància a Berlín cap al 1900) presents the reader a work that, even though it isn’t an autobiography in a customary sense, collects images of Walter Benjamin’s childhood and through them displays his poetics of remembering. The reconstruction of the child’s gaze overlaps with the historical materialist’s point of view, discovering in the past the future that History hasforgotten. Autobiography, poetics and social criticism converge in a posthumous book, which is also a document of the exile and persecution suffered by its author

Violència i Identitat

Hi ha concepte que semblen diàfans, però que poden tornar-se ambigus quan hi reflexionem amb atenció, com el de la violència. Si bé actualment aquest terme envaeix el nostre espai i sovint el llegim de manera unívoca, en el moment en què hi aprofundim hem de reconsiderar-ne el significat. Així mateix, la identitat, que ha estat el tema nuclear de l'art, el pensament i l'art occidental des del Romanticisme fins al jo líquid de la Postmodernitat, ha adquirit una dimensió polisèmica al llarg del temps

Homenatge a Roberto Corcoll: perspectives hispàniques sobre la llengua i literatura alemanyes

Coordinadors: Javier Orduña i Marisa SiguanEl professor Roberto Corcoll ha dedicat els trenta-quatre anys de la seva activitat a la Universitat de Barcelona a contrarestar el desinterès envers la llengua alemanya, donant suport als conciutadans que maldaven per participar en la confluència entre els mons hispànic i alemany. L’instrument bàsic per assolir-ho ha estat la seva cèlebre gramàtica d’exercicis, elaborada juntament amb Brigitte Corcoll, la seva esposa. El manual té l’honor de ser la gramàtica alemanya més fotocopiada i piratejada al món hispànic. Els seus col•legues de disset universitats li han retut un homenatge amb aportacions en tots els àmbits que cobreix la filologia alemanya a l’Estat espanyol. Aquest volum aplega des de la didàctica que es practica en centres de prestigi com les escoles oficials d’idiomes fins a descobertes de la història mil•lenària, passant per aportacions complementàries en lingüística, literatura i estudis idiosincràtics i cultural