Barcelona, a Society and its Law: 11th-13th Centuries

The legal system in Barcelona in the Lower Middle Ages - which we regard as a synthesis of rights (usages, customs, privileges, laws, and so on) and organization (municipality, universitat de prohoms, consulates, etc.)- had already attained maturity in the 13th century. It was first and foremost the outcome of the self-interested wishes of its leaders, the prohoms, or patricians, who directed the growth of Barcelona society, a development which was of clear benefit to them and enabled them to consolidate and perpetuate themselves as a social group by means of legal forms and formulas, relating to the individual, family and society, which were suitable for and orientated towards their aim of assuming the political and financial leadership of the city. The considerable degree of autonomy achieved by Barcelona society in the 13th century thanks to its public and private legal institutions endured until the 18th century, when the new Bourbon dynasty abolished the municipal self-governing institutions

Notes per a l'estudi del mestre racional de la Cort, al segle XV

-

Lluís de Peguera i el seu pensament jurídic

-

Barcelona, a Society and its Law: 11th-13th Centuries

The legal system in Barcelona in the Lower Middle Ages - which we regard as a synthesis of rights (usages, customs, privileges, laws, and so on) and organization (municipality, universitat de prohoms, consulates, etc.)- had already attained maturity in the 13th century. It was first and foremost the outcome of the self-interested wishes of its leaders, the prohoms, or patricians, who directed the growth of Barcelona society, a development which was of clear benefit to them and enabled them to consolidate and perpetuate themselves as a social group by means of legal forms and formulas, relating to the individual, family and society, which were suitable for and orientated towards their aim of assuming the political and financial leadership of the city. The considerable degree of autonomy achieved by Barcelona society in the 13th century thanks to its public and private legal institutions endured until the 18th century, when the new Bourbon dynasty abolished the municipal self-governing institutions

La Societat de Barcelona i el seu dret : segles XI-XIII

L'ordenament jurídic de la Barcelona baixmedieval, que trobem ja ben madur en el segle xiii i que entenem com una síntesi de drets (usos, costums, privilegis, lleis, etc.) i d'organització (municipi, universitat de prohoms, consolats, etc.) és fruit primordial de la voluntat interessada dels seus dirigents: uns prohoms o patricis que dirigiran una expansió urbana de la societat barcelonina que clarament els beneficia i que els permetrà la consolidació i perpetuació com a grup social, a través d'unes formes i d'unes figures jurídiques individuals, familiars i socials adequades i orientades als seus propòsits de lideratge polític i econòmic de Barcelona. L'elevat grau d'autonomia que la societat barcelonina aconseguirà en el segle xiii a través de les seves institucions de dret públic i privat és mantindrà estable fins al segle xviii, quan la nova dinastia borbònica derogarà les institucions pròpies d'autogovern municipal

La Societat de Barcelona i el seu dret : segles XI-XIII

L'ordenament jurídic de la Barcelona baixmedieval, que trobem ja ben madur en el segle xiii i que entenem com una síntesi de drets (usos, costums, privilegis, lleis, etc.) i d'organització (municipi, universitat de prohoms, consolats, etc.) és fruit primordial de la voluntat interessada dels seus dirigents: uns prohoms o patricis que dirigiran una expansió urbana de la societat barcelonina que clarament els beneficia i que els permetrà la consolidació i perpetuació com a grup social, a través d'unes formes i d'unes figures jurídiques individuals, familiars i socials adequades i orientades als seus propòsits de lideratge polític i econòmic de Barcelona. L'elevat grau d'autonomia que la societat barcelonina aconseguirà en el segle xiii a través de les seves institucions de dret públic i privat és mantindrà estable fins al segle xviii, quan la nova dinastia borbònica derogarà les institucions pròpies d'autogovern municipal

Les aportacions de Ramon d'Abadal (1888-1970) a la història jurídica: els Usatges de Barcelona, les constitucions de Catalunya i la teoria del Principat

L’article posa de manifest l’actualitat de l’obra de Ramon d’Abadal en la història del dret. Des de la seva tesi doctoral sobre les Partidas d’Alfons X el Savi a Catalunya, fins els estudis sobre les lleis i institucions visigodes; les capitulars carolíngies i els documents anteriors a l’any mil; les recerques i els treballs dedicats als Usatges de Barcelona i a la seva compilació, juntament amb les constitucions de Catalunya, així com la seva teoria del Principat en els Usatges de Barcelona i sobre el regnat del rei Pere el Cerimoniós, són algunes contribucions destacades de Ramon d’Abadal a la història del dret de Catalunya i al seu pensament jurídic i polític les quals, encara avui, són de referència obligada.The article makes clear the current nature of the work of Ramon d’Abadal in legal history. From his doctoral thesis about the Partidas of Alfons X the Wise in Catalonia; the studies about the Visigoth laws and institutions; about the Carolingian Capitularies and documents prior to 1000 CE; the work and research dedicated to the Usatges de Barcelona and to their compilation, together with the constitutions of Catalonia; his theory of the Principality in the Usatges de Barcelona and about the kingdom of King Peter IV the Ceremonious, are some outstanding contributions by Ramon d’Abadal to the legal history of Catalonia and its legal and political philosophy which, even today, are of obligatory reference

Notes per a l'estudi del mestre racional de la Cort, al segle XV

-