The Mediterranean diet and lifestyle

The Mediterranean Diet (MedDiet) is characterized by a high intake of fruit, vegetables, whole grains, legumes, and olive oil, moderate consumption of poultry and fish, and a limited intake of red meat and minimal processed foods. It has been associated with many health benefits, including the prevention and management of metabolic syndrome, diabetes, cardiovascular disease, neurodegenerative diseases, and certain types of cancer, as well as increased longevity and reduced risk of mortality. The protective effects of the MedDiet are related to its antioxidant and anti-inflammatory properties. The MedDiet is not only a health-promoting dietary pattern, but it is also environmentally sustainable, showing a negative correlation with greenhouse gas emissions, among other environmental indicators. In addition to the MedDiet, the Mediterranean lifestyle, which involves regular physical activity, adequate rest, and socializing during meals, has also been linked to beneficial health outcomes. Preventive strategies for noncommunicable diseases should focus on promoting the Mediterranean lifestyle and implementing early detection and prevention programs, at both individual and social levels

Effect of a nutritional intervention based on an energy-reduced Mediterranean diet on environmental impact

[EN]To estimate the environmental impact of a dietary intervention based on an energy-reduced Mediterranean diet (MedDiet) after one year of follow-up. Methods Baseline and 1-year follow-up data were used for 5800 participants aged 55–75 years with metabolic syndrome in the PREDIMED-Plus study. Food intake was estimated through a validated semiquantitative food consumption frequency questionnaire, and adherence to the MedDiet was estimated through the Diet Score. Using the EAT-Lancet Commission tables we assessed the influence of dietary intake on environmental impact (through five indicators: greenhouse gas emissions (GHG), land use, energy used, acidification and potential eutrophication). Using multivariable linear regression models, the association between the intervention and changes in each of the environmental factors was assessed. Mediation analyses were carried out to estimate to what extent changes in each of 2 components of the intervention, namely adherence to the MedDiet and caloric reduction, were responsible for the observed reductions in environmental impact. Results We observed a significant reduction in the intervention group compared to the control group in acidification levels (−13.3 vs. -9.9 g SO2-eq), eutrophication (−5.4 vs. -4.0 g PO4-eq) and land use (−2.7 vs. -1.8 m2). Adherence to the MedDiet partially mediated the association between intervention and reduction of acidification by 15 %, eutrophication by 10 % and land use by 10 %. Caloric reduction partially mediated the association with the same factors by 55 %, 51 % and 38 % respectively. In addition, adherence to the MedDiet fully mediated the association between intervention and reduction in GHG emissions by 56 % and energy use by 53 %.SIPublicación en abierto financiada por el Consorcio de Bibliotecas Universitarias de Castilla y León (BUCLE), con cargo al Programa Operativo 2014ES16RFOP009 FEDER 2014-2020 DE CASTILLA Y LEÓN, Actuación:20007-CL - Apoyo Consorcio BUCL

Ultra-processed foods consumption as a promoting factor of greenhouse gas emissions, water, energy, and land use: A longitudinal assessment

Background: Dietary patterns can produce an environmental impact. Changes in people's diet, such as the increased consumption of ultra-processed food (UPF) can not only influence human health but also environment sustainability. Objectives: Assessment of the impact of 2-year changes in UPF consumption on greenhouse gas emissions and water, energy and land use. Design A 2-year longitudinal study after a dietary intervention including 5879 participants from a Southern European population between the ages of 55-75 years with metabolic syndrome. Methods Food intake was assessed using a validated 143-item food frequency questionnaire, which allowed classifying foods according to the NOVA system. In addition, sociodemographic data, Mediterranean diet adherence, and physical activity were obtained from validated questionnaires. Greenhouse gas emissions, water, energy and land use were calculated by means of the Agribalyse® 3.0.1 database of environmental impact indicators for food items. Changes in UPF consumption during a 2-year period were analyzed. Statistical analyses were conducted using computed General Linear Models. Results: Participants with major reductions in their UPF consumption reduced their impact by −0.6 kg of CO2eq and −5.3 MJ of energy. Water use was the only factor that increased as the percentage of UPF was reduced. Conclusions: Low consumption of ultra-processed foods may contribute to environmental sustainability. The processing level of the consumed food should be considered not only for nutritional advice on health but also for environmental protection

Projecte multidisciplinar de nutrició per a millorar la motivació i la cooperació entre l'alumnat

[cat] Actualment, és molt important la motivació de l’alumnat per aconseguir un millor aprenentatge de qualitat. Per aquest motiu, es presenta un projecte multidisciplinar per a despertar l’interès de l’alumnat per aprendre i disminuir l’abandonament escolar, treballant la competència d’aprendre a aprendre mitjançant un tema tant quotidià com és la nutrició. Per a fomentar la inclusió i l’atenció a la diversitat es treballa en grups cooperatius, els quals han de ser equilibrats, ajuntant els alumnes amb dificultats d’aprenentatge, amb alumnes que tenen més facilitats. Com a conseqüència, també es desenvolupen habilitats dels alumnes que fent classes magistrals, asseguts a classe, no desenvoluparien. El tema d’aquest projecte és l’alimentació i la nutrició, ja que avui dia és imprescindible fer agafar consciència als alumnes sobre la importància de tenir una dieta equilibrada per dur una vida saludable, treballant les competències bàsiques en ciència i tecnologia i la competència matemàtica, així com el sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. Els continguts d’aquest projecte a part d’explicar-los a l’aula en sessions prèvies per part del professor, es treballen a través les competències TICs i al laboratori elaborant plats reals ells, adquirint la competència digital. A més, aquest projecte és multidisciplinar en coordinació amb educació física, física i química, geografia i història, tecnologia i llengües, treballant diferents competències com són les competències científica, comunicació lingüística, social i cívica, i consciència i expressions culturals a totes les assignatures, aprofundint en les diferents tècniques i cultures culinàries

Marcadores de inflamación y estrés oxidativo en la prevención y reversión de la obesidad y sus comorbilidades asociadas

[spa] La obesidad y el sobrepeso se consideran el mayor problema de salud pública en todo el mundo. Estos trastornos se caracterizan por un desequilibrio en el estado oxidativo/antioxidante y un estado inflamatorio subclínico de bajo grado acompañado de un alto riesgo de desarrollar diabetes, complicaciones arterioscleróticas y enfermedades cardiovasculares. El síndrome metabólico (SMet) engloba un conjunto de factores de riesgo cardiovascular que incluyen obesidad, resistencia a la insulina, niveles altos de triglicéridos, niveles bajos de colesterol unido a lipoproteínas de alta densidad e hipertensión. La prevalencia del SMet, junto con la de la obesidad y el sobrepeso, se han visto incrementadas en los últimos años, debido al alto grado de sedentarismo y de la ingesta de dietas hipercalóricas de la población en general. La enfermedad del hígado graso no alcohólico (EHGNA) es la enfermedad hepática crónica más común en las sociedades occidentales. Se caracteriza por la acumulación excesiva de lípidos, especialmente de triglicéridos en los hepatocitos del parénquima hepático, y en consecuencia, está fuertemente relacionado con el sobrepeso, la obesidad y la resistencia a la insulina. El estrés oxidativo es un factor importante involucrado en la EHGNA, el SMet y la obesidad, que deriva de un desequilibrio entre los agentes prooxidantes y antioxidantes. El proceso inflamatorio es una respuesta fisiológica que permite al organismo recuperar las condiciones normales, eliminando o inhibiendo al agente causante de una infección y/o daño celular, restaurando la funcionalidad del tejido u órgano afectado. Margalida Monserrat Mesquida – Tesis Doctoral XVIII El objetivo general de esta tesis es poner de manifiesto el estado prooxidante y proinflamatorio en pacientes con SMet y EHGNA y evaluar los efectos sobre los marcadores de inflamación y estrés oxidativo de una intervención nutricional basada en la MedDiet dirigida a la prevención y reversión de las comorbilidades asociadas a la obesidad y el sobrepeso. Los resultados reflejan que los pacientes con SMet presentan situación de mayor grado de estrés oxidativo y un estado pro-inflamatorio con respecto al grupo control sin SMet. Los sujetos con SMet tienen menores niveles de enzimas antioxidantes, catalasa (CAT) y superóxido dismutasa (SOD), y niveles más elevados de enzima prooxidante mieloperoxidasa (MPO) que los sujetos sin SMet. En consonancia, los niveles plasmáticos de malondialdehido (MDA) fueron más altos en pacientes con SMet, asimismo, el estado proinflamatorio de estos pacientes se pone de manifiesto con la presencia de citoquinas inflamatorias, como la interleuquina-6 (IL-6) y el factor de necrosis tumoral alfa (TNFa). Al comparar la población con normopeso, sobrepeso y obesidad, los resultados reflejan diferencias a medida que aumenta el Índice de Masa Corporal (IMC) de los sujetos. La glucemia, la trigliceridemia, la obesidad abdominal y la relación cintura-altura (waist-toheight ratio, WHtR), son más altos en pacientes obesos, mientras que estos presenten niveles de colesterol HDL más bajo. Los participantes con sobrepeso y obesidad presentan un aumento progresivo en los leucocitos circulantes y en el grado de estrés oxidativo, ya que las actividades de todas las enzimas antioxidantes en las células mononucleares de la sangre periférica (PBMCs), así como la producción de especies reactivas de oxígeno (ROS), aumentan progresivamente con el IMC. Este aumento también se refleja en las citoquinas proinflamatorias (IL-6 y TNFa) en plasma. Después de 2 años de intervención de los pacientes del estudio PREDIMED-PLUS, se observó una mayor reducción de la obesidad abdominal, la presión arterial y los niveles de triglicéridos en el grupo intervención. Además, se demostró una mejora del estrés oxidativo y los marcadores proinflamatorios con una reducción significativa de los niveles de MPO, xantina oxidasa (XOD), MDA, proteína quimioatrayente de monocitos- 1 (MCP1) y un aumento de los polifenoles en plasma. También, se encontró una Resumen XIX disminución en la producción de ROS en PBMCs y los niveles de neutrófilos después de la activación de zymosan y lipopolisacárido en el grupo intervención con respecto al grupo control. Por lo que, la intervención con MedDiet hipocalórica podría ser útil para mejorar el estrés oxidativo y el estado proinflamatorio y reducir el riesgo de enfermedades cardiovasculares en pacientes con SMet. En relación con el contenido graso intrahepático en pacientes con EHGNA tras su valoración por Resonancia Magnética Nuclear (RMN), los participantes con un contenido graso intrahepático mayor presentan niveles más altos en plasma de MDA, CAT, SOD, IL-6, citoqueratina 18 (CK-18), irisina, pero niveles más bajos de resolvina D1, y ningún cambio en el factor de crecimiento de fibroblastos 21 (FGF21). Estos marcadores pueden ser útiles para la práctica clínica. En concordancia, los marcadores bioquímicos (glucemia, hemoglobina glicosilada, triglicéridos) empeoraron progresivamente según el contenido graso intrahepático, así como los niveles de presión arterial sistólica y diastólica. Después de 6 meses de intervención en el estilo de vida de los pacientes con EHGNA, los principales resultados reflejan una reducción del contenido graso intrahepático, el cual se relaciona con una mejora en el estado pro/antioxidante y proinflamatorio (concretamente de los niveles plasmáticos de CAT, irisina y CK-18) y una mejora de la capacidad aeróbica, independientemente del tipo de intervención seguida. Además, una mayor adherencia a la MedDiet se relaciona con una mayor mejora en contenido graso intrahepático, capacidad cardiorespiratoria, estrés prooxidativo y estado proinflamatorio en pacientes con EHGNA tras 6 meses de intervención nutricional basada en MedDiet. En conclusión, la presente tesis doctoral ha puesto de manifiesto como pacientes con sobrepeso/obesidad y con MetS presentan un estado prooxidante y proinflamatorio más elevado respecto a pacientes con normopeso y sin MetS. De forma similar, se ha observado el mismo patrón en pacientes con EHGNA cuando se comparan con pacientes sin la patología, así como un incremento del nivel de estrés oxidativo y estado proinflamatorio a medida que se incrementa el grado de esteatosis. Además, una intervención nutricional basada en el patrón de dieta mediterránea hipocalórica mejora los indicadores de este estado prooxidante y proinflamatorio tanto en los pacientes con MetS como con EHGNA.[cat] L'obesitat i el sobrepès es consideren el problema de salut pública més gran de tot el món. Aquests trastorns es caracteritzen per un desequilibri a l'estat oxidatiu/antioxidant i un estat inflamatori subclínic de baix grau acompanyat d'un alt risc de desenvolupar diabetis, complicacions arterioscleròtiques i malalties cardiovasculars. La síndrome metabòlica (SMet) engloba un conjunt de factors de risc cardiovascular que inclouen obesitat, resistència a la insulina, nivells alts de triglicèrids, nivells baixos de colesterol unit a lipoproteïnes d'alta densitat i hipertensió. La prevalença del SMet, juntament amb la de l'obesitat i el sobrepès, s'han vist incrementades els darrers anys, a causa de l'alt grau de sedentarisme i de la ingesta de dietes hipercalòriques de la població en general. La malaltia del fetge gras no alcohòlic (MFGNA) és la malaltia hepàtica crònica més comú a les societats occidentals. Es caracteritza per l'acumulació excessiva de lípids, especialment de triglicèrids als hepatòcits del parènquima hepàtic, i en conseqüència, està fortament relacionada amb el sobrepès, l'obesitat i la resistència a la insulina. L'estrès oxidatiu és un factor important involucrat amb la MFGNA, el SMet i l'obesitat, que deriva d'un desequilibri entre els agents prooxidants i els antioxidants. El procés inflamatori és una resposta fisiològica que permet recuperar les condicions normals a l'organisme, eliminant o inhibint l'agent causant d'una infecció i/o dany cel·lular, restaurant la funcionalitat del teixit o òrgan afectat. Margalida Monserrat Mesquida – Tesis Doctoral XXII L'objectiu general d'aquesta tesi és posar de manifest l'estat prooxidant i proinflamatori en pacients amb SMet i MFGNA i avaluar-ne els efectes sobre els marcadors d'inflamació i estrès oxidatiu d'una intervenció nutricional basada en la MedDiet adreçada a la prevenció i la reversió de les comorbilitats associades a l'obesitat i el sobrepès. Els resultats reflecteixen que els pacients amb SMet presenten situació de major grau d'estrès oxidatiu i un estat proinflamatori respecte al grup control sense SMet. Els subjectes amb SMet tenen menors nivells d'enzims antioxidants, catalasa (CAT) i superòxid dismutasa (SOD), i nivells més elevats d'enzim prooxidant mieloperoxidasa (MPO) que els subjectes sense SMet. En consonància, els nivells plasmàtics de malondialdehid (MDA) van ser més alts en pacients amb SMet, així mateix, l'estat proinflamatori d'aquests pacients es posa de manifest amb la presència de citocines inflamatòries, com la interleuquina-6 (IL-6) i el factor de necrosi tumoral alfa (TNFa). En comparar la població amb normopes, excés de pes i obesitat, els resultats reflecteixen diferències a mesura que augmenta l'Índex de Massa Corporal (IMC) dels subjectes. La glucèmia, la trigliceridèmia, l'obesitat abdominal i la relació cintura-altura (waist-to-height ratio, WHtR), són més alts en pacients obesos, mentre que aquests presenten nivells de colesterol HDL més baix. Els participants amb sobrepès i obesitat presenten un augment progressiu en els leucòcits circulants i en el grau d'estrès oxidatiu, ja que les activitats de tots els enzims antioxidants a les cèl·lules mononuclears de la sang perifèrica (PBMCs), així com la producció d'espècies reactives d'oxigen (ROS), augmenten progressivament amb l'IMC. Aquest augment també es reflecteix a les citocines proinflamatòries (IL-6 i TNFa) en plasma. Després de 2 anys d'intervenció dels pacients de l'estudi PREDIMED-PLUS, es va observar una reducció més gran de l'obesitat abdominal, la pressió arterial i els nivells de triglicèrids en el grup intervenció. A més, es va demostrar una millora de l'estrès oxidatiu i els marcadors proinflamatoris amb una reducció significativa dels nivells de MPO, xantina oxidasa (XOD), MDA, proteïna quimioatrayent de monòcits-1 (MCP1) i un augment dels polifenols en plasma. També, es va trobar una disminució en la producció de ROS a PBMCs i els nivells de neutròfils després de l'activació de zymosan i Resum XXIII lipopolisacàrid en el grup intervenció respecte al grup control. Per això, la intervenció amb MedDiet hipocalòrica podria ser útil per millorar l'estrès oxidatiu i l'estat proinflamatori i reduir el risc de malalties cardiovasculars en pacients amb SMet. En relació amb el contingut gras intrahepàtic en pacients amb EHGNA després de la seva valoració per Ressonància Magnètica Nuclear (RMN), els participants amb un contingut gras intrahepàtic més gran presenten nivells més alts en plasma de MDA, CAT, SOD, IL- 6, citoqueratina 18 ( CK-18), irisina, però nivells més baixos de resolvina D1, i cap canvi en el factor de creixement de fibroblasts 21 (FGF21). Aquests marcadors poden ser útils per a la pràctica clínica. En concordança, els marcadors bioquímics (glucèmia, hemoglobina glicosilada, triglicèrids) van empitjorar progressivament segons el contingut gras intrahepàtic, així com els nivells de pressió arterial sistòlica i diastòlica. Després de 6 mesos d'intervenció en l'estil de vida dels pacients amb EHGNA, els principals resultats reflecteixen una reducció del contingut gras intrahepàtic, el qual es relaciona amb una millora en l'estat pro/antioxidant i proinflamatori (concretament dels nivells plasmàtics de CAT, irisina i CK-18) i una millora de la capacitat aeròbica, independentment del tipus d’intervenció seguida. A més, una major adherència a la MedDiet es relaciona amb una millora millor en contingut gras intrahepàtic, capacitat cardiorespiratòria, estrès prooxidatiu i estat proinflamatori en pacients amb EHGNA després de 6 mesos d'intervenció nutricional basada en MedDiet. En conclusió, aquesta tesi doctoral ha posat de manifest com a pacients amb sobrepès/obesitat i amb MetS presenten un estat prooxidant i proinflamatori més elevat respecte a pacients amb normopes i sense MetS. De manera similar, s'ha observat el mateix patró en pacients amb EHGNA quan es comparen amb pacients sense patologia, així com un increment del nivell d'estrès oxidatiu i estat proinflamatori a mesura que s'incrementa el grau d'esteatosi. A més, una intervenció nutricional basada en el patró de dieta mediterrània hipocalòrica millora els indicadors d'aquest estat prooxidant i proinflamatori tant als pacients amb MetS com a EHGNA.[eng] Obesity and overweight are considered the biggest public health problem in the world. These disorders are characterized by an imbalance in oxidative/antioxidant status and a subclinical low-grade inflammatory state accompanied by a high risk of developing diabetes, arteriosclerotic complications, and cardiovascular disease. Metabolic syndrome (MetS) encompasses a set of cardiovascular risk factors that include obesity, insulin resistance, high triglyceride levels, low high-density lipoprotein cholesterol levels, and hypertension. The prevalence of MetS, together with that of obesity and overweight, have increased in recent years, due to the high degree of sedentary lifestyle and the intake of hypercaloric diets in the general population. Non-alcoholic fatty liver disease (NAFLD) is the most common chronic liver disease in Western societies. It is characterized by the excessive accumulation of lipids, especially triglycerides, in the hepatocytes of the liver parenchyma, and consequently, it is strongly related to overweight, obesity, and insulin resistance. Oxidative stress is an important factor involved in NAFLD, MetS and obesity, which derives from an imbalance between prooxidant and antioxidant agents. The inflammatory process is a physiological response that allows the body to recover normal conditions, eliminating or inhibiting the agent causing an infection and/or cell damage, restoring the functionality of the affected tissue or organ. Margalida Monserrat Mesquida – Tesis Doctoral XXVI The general objective of this thesis is to reveal the prooxidant and proinflammatory state in patients with MetS and NAFLD and to evaluate the effects on markers of inflammation and oxidative stress of a nutritional intervention based on the MedDiet aimed at the prevention and reversal of comorbidities. associated with obesity and overweight. The results reflect that patients with MetS present a situation of higher degree of oxidative stress and a pro-inflammatory state with respect to the control group without MetS. Subjects with MetS have lower levels of antioxidant enzymes, catalase (CAT) and superoxide dismutase (SOD), and higher levels of the prooxidant enzyme myeloperoxidase (MPO) than subjects without MetS. Accordingly, plasma levels of malondialdehyde (MDA) were higher in patients with MetS, likewise, the proinflammatory state of these patients is evidenced by the presence of inflammatory cytokines, such as interleukin-6 (IL-6) and tumor necrosis factor alpha (TNFα). When comparing the population with normal weight, overweight and obesity, the results reflect differences as the Body Mass Index (BMI) of the subjects increases. Glycemia, triglyceridemia, abdominal obesity, and waist-to-height ratio (WHtR) are higher in obese patients, while these have lower HDL cholesterol levels. Overweight and obese participants present a progressive increase in circulating leukocytes and in the degree of oxidative stress, as the activities of all antioxidant enzymes in peripheral blood mononuclear cells (PBMCs), as well as the production of reactive species of oxygen (ROS), increase progressively with BMI. This increase is also reflected in proinflammatory cytokines (IL-6 and TNFα) in plasma. After 2 years of intervention in the PREDIMED-PLUS study patients, a greater reduction in abdominal obesity, blood pressure, and triglyceride levels was observed in the intervention group. Furthermore, an improvement in oxidative stress and proinflammatory markers was demonstrated with a significant reduction in the levels of MPO, xanthine oxidase (XOD), MDA, monocyte chemoattractant protein-1 (MCP1), and an increase in plasma polyphenols. Also, a decrease in ROS production in PBMCs and neutrophil levels was found after zymosan and lipopolysaccharide activation in the Abstract XXVII intervention group compared to the control group. Therefore, intervention with a hypocaloric MedDiet could be useful to improve oxidative stress and the proinflammatory state and reduce the risk of cardiovascular diseases in patients with MetS. In relation to intrahepatic fat content in patients with NAFLD after assessment by Nuclear Magnetic Resonance (MRI), participants with higher intrahepatic fat content have higher plasma levels of MDA, CAT, SOD, IL-6, cytokeratin 18 ( CK-18), irisin, but lower levels of resolvin D1, and no change in fibroblast growth factor 21 (FGF21). These markers may be useful in clinical practice. In agreement, biochemical markers (glycemia, glycosylated hemoglobin, triglycerides) progressively worsened according to intrahepatic fat content, as well as systolic and diastolic blood pressure levels. After 6 months of intervention in the lifestyle of patients with NAFLD, the main results reflect a reduction in intrahepatic fat content, which is related to an improvement in the pro/antioxidant and proinflammatory state (specifically plasma levels of CAT, irisin and CK-18) and an improvement in aerobic capacity, regardless of the type of intervention followed. In addition, greater adherence to the MedDiet is related to greater improvement in intrahepatic fat content, cardiorespiratory fitness, prooxidative stress, and proinflammatory status in patients with NAFLD after 6 months of MedDiet-based nutritional intervention. In conclusion, this doctoral thesis has shown how overweight/obese patients with MetS have a higher pro-oxidant and pro-inflammatory state compared to patients with normal weight and without MetS. Similarly, the same pattern has been observed in patients with NAFLD when compared to patients without the pathology, as well as an increase in the level of oxidative stress and proinflammatory state as the degree of steatosis increases. In addition, a nutritional intervention based on the hypocaloric Mediterranean diet pattern improves the indicators of this pro-oxidant and proinflammatory state in both MetS and NAFLD patients

Avaluació dels marcadors d'inflamació i estrès oxidatiu per la prevenció i reversió de les comorbilitats associades a l'obesitat mitjançant la dieta mediterrània

[cat] La malaltia del fetge gras no alcohòlic (MFGNA) és actualment la causa més comú́de malaltia hepàtica en el món occidental, que afecta fins al 30% de la població́ , amb una tassa de prevalença més elevada entre obesos i diabètics. MFGNA es caracteritza pel dipòsit gras en els hepatòcits, que pot progressar cap a una esteatohepatitis no alcohòlica inflamatòria (EHNAI) i cap a la fibrosis o cirrosis si no es tracta correctament. Està fortament lligada al sobrepès, l’obesitat i la resistència a la insulina, i també́ està considerada com la manifestació hepàtica de la síndrome metabòlica. Actualment no existeix tractament farmacològic eficaç̧per revertir la MFGNA, i és per això, que les estratègies nutricionals i d’estil de vida són fonamentals per a millorar els factors de risc per prevenir la progressió́de la malaltia. L’estrès oxidatiu i la inflamació́es citen com a mecanismes implicats en la patogènia de la MFGNA, per aquest motiu, els aliments que contenen antioxidants i components anti-inflamatoris bioactius s’han de tenir en compte alhora de dissenyar una bona dieta nutricional. La hipòtesi del estudi suggereix que la restricció calòrica, pensada com un règim dietètic que redueix les calories i, alhora, proporciona una ingesta adequada, especialment d’antioxidants, juntament amb l’activitat física personalitzada, podria tenir una varietat de conseqüències positives en la salut, inclosa la disminució de malalties degeneratives com l’esteatosi hepàtica. L’objectiu del projecte és avaluar els efectes d’una intervenció nutricional basada en la dieta mediterrània sobre els marcadors d’inflamació i d’estrès oxidatiu per la prevenció i reversió de la MFGNA en pacients amb síndrome metabòlica.[eng] Non-alcoholic fatty liver disease (NAFLD) is currently the most common cause of hepatic disease in the western world, which affects up to 30% of the population, with a higher prevalence rate among obese and diabetic patients. NAFLD is characterized by fat deposition in hepatocytes, which can progress towards a non-alcoholic inflammatory steatohepatitis (NAISH) and towards fibrosis or cirrhosis if it is not treated correctly. It is strongly linked to overweight, obesity, and insulin resistance, and is also considered as the liver manifestation of metabolic syndrome. There is currently no effective pharmacologic treatment to reverse NAFLD, which is why nutrition and lifestyle strategies are essential in order to improve the risk factors for preventing the progression of the disease. Oxidative stress and inflammation are cited as mechanisms involved in the pathogenesis of NAFLD, for this reason, foods containing antioxidants and antiinflammatory bioactive components should be taken into account while designing a good nutritional diet. The study hypothesis suggests that caloric restriction, thought of as a diet that reduces calories and at the same time, provides adequate intake, especially antioxidants, along with personalized physical activity, could have a variety of positive consequences in the Health, including the reduction of degenerative diseases such as liver steatosis. The objective of the project is to evaluate the effects of a nutrition intervention based on the Mediterranean diet on the markers of inflammation and oxidative stress for the prevention and reversal of NAFLD in patients with metabolic syndrome

Efecte de l’entrenament i els àcids grassos omega 3 sobre la dinàmica mitocondrial a cèl·lules mononuclears de sang perifèrica

[cat] L’entrenament indueix adaptacions en la dinàmica i en el metabolisme mitocondrial. L’àcid docohexaenoic (DHA) provoca canvis en la composició dels lípids de membrana i modula la funció mitocondrial. L’objectiu d’aquest estudi ha estat avaluar els efectes de l’entrenament esportiu regular i la suplementació de la dieta amb DHA durant 8 setmanes sobre els marcadors de dinàmica mitocondrials i d’estrès oxidatiu a les cèl·lules mononuclears de sang perifèrica (PBMCs). Aquest estudi es va realitzar a setze jugadors de futbol de sexe masculí, a través d’un assaig aleatoritzat i doble cec. Els esportistes es van dividir en dos grups, de tal forma que un primer grup va ingerir una beguda enriquida amb DHA (1,14g/dia) i el segon grup va ingerir la beguda placebo, durant 8 setmanes. Al llarg de les 8 setmanes els jugadors van seguir un programa d’entrenament regular. Es van recollir mostres de sang abans i després del període de l’entrament i de la ingesta de les begudes. Després de les 8 setmanes hi ha una lleu disminució dels nivells de malondialdehid (MDA), però aquesta no es significativa. En canvi, el poder antioxidant augmenta significativament tant en el grup placebo com a l’experimental després de l’entrenament, sense efectes de la suplementació. Les proteïnes relacionades amb la dinàmica mitocondrial augmenten significativament, ja que en tots els nivells de proteïnes hi ha diferències significatives entre l’inicial i les 8 setmanes. A més, l’augment observat a la mitofusina-1 (Mfn-1) i el factor de transcripció mitocondrial A (Tfam) és significativament més elevat al grup suplementat respecte al grup control. En general, en totes els nivells de proteïnes es veu un efecte significatiu de l’entrenament, a més, el Tfam i la Mfn-1 presenten efectes significatius de la suplementació, així com també es veu influenciat el nivell de Mfn-1 per l’efecte de la interacció significativa entre suplementació i entrenament. En conclusió, s’ha demostrat que l’entrenament indueix adaptacions mitocondrials que poden contribuir a millorar la funció mitocondrial. A més, la resposta mitocondrial ha estat modulada per la suplementació amb DHA.[eng] Training induces adaptations in the dynamics and mitochondrial metabolism. Docohexaenoic acid (DHA) produces changes in the composition of the membrane lipids and modulate mitochondrial function. The aim of this study was to evaluate the effects of exercise training and regular supplementation of the diet with DHA for 8 weeks on markers of mitochondrial dynamics and oxidative stress in peripheral blood mononuclear cells (PBMCs). This study was carried out with sixteen male football players, through a randomized double blind trial. The athletes were divided into two groups, participants in the experimental group ingested DHA-enriched beverage (1,14g/day) for 8 weeks, while the control group took a placebo DHA-free drink. Blood samples were collected before and after the training period and beverage intake. After eight weeks there is a slight but not significant decrease levels of malondialdehyde (MDA). However, the antioxidant significantly increases in both placebo and experimental groups, but no effects of supplementation are found. The proteins associated with mitochondrial dynamics significantly increase, since significant differences after 8 weeks of training are found in all proteins. In addition, the observed increase in mitofusin-1 (Mfn-1) and in mitochondrial transcription factor A (Tfam) protein levels was significantly higher in the supplemented group when compared to the placebo group. In general, all proteins show a significant effect of training, moreover Tfam and Mfn-1 have significant effects of supplementation, as well as the level is influenced by the Mfn-1 for the effect of significant interaction between supplementation and training. In conclusion, we have shown that training induces mitochondrial adaptations that can improve mitochondrial function. In addition, the response has been modulated by mitochondrial DHA supplementation

Probiotics as Potential Therapy in the Management of Non-Alcoholic Fatty Liver Disease (NAFLD)

Background: Non-alcoholic fatty liver disease (NAFLD) is the most common liver disease, the prevalence of which has increased over the years. The management of this pathology is not clear, and a specific pharmacological drug that can treat NAFLD is not available. In this sense, efforts are focused on the potential use of compounds with a natural origin that can contribute to reversing hepatic steatosis. Supplementation with probiotics, live microorganisms, is a potential strategy for the management of NAFLD. Methods: In the present review, the available information on the potential therapeutic effects of probiotics in NAFLD, mainly in animal models and in some clinical trials, is summarized. Results: Studies carried out using animal models of NAFLD induced by a high-fat diet have shown the beneficial effects of probiotic supplementation in reducing liver steatosis and normalizing the blood lipid profile and liver enzyme activities. In addition, a decrease in lipogenesis and an increase in lipolysis have been observed, together with a reduction in the pro-oxidative and pro-inflammatory state and a normalization of intestinal dysbiosis. Clinical trials have reported a decrease in the serum transaminases and an improved lipid profile, as well as a reduction in inflammatory markers. Conclusions: In conclusion, probiotic supplementation can be used as a potential therapy for the management of NAFLD

Dietary Patterns, Foods, and Nutrients to Ameliorate Non-Alcoholic Fatty Liver Disease: A Scoping Review

Background: Non-alcoholic fatty liver disease (NAFLD) is the most common cause of chronic liver disease without pharmacological treatment yet. There is also a lack of specific dietary recommendations and strategies to treat the negative health impacts derived from NAFLD. Objective: This scoping review aimed to compile dietary patterns, foods, and nutrients to ameliorate NAFLD. Methods: A literature search was performed through MEDLINE, Scopus, Web of Science, and Google Scholar. Results: Several guidelines are available through the literature. Hypocaloric Mediterranean diet is the most accepted dietary pattern to tackle NAFLD. Coffee consumption (sugar free) may have a protective effect for NAFLD. Microbiota also plays a role in NAFLD; hence, fibre intake should be guaranteed. Conclusions: A high-quality diet could improve liver steatosis. Weight loss through hypocaloric diet together with physical activity and limited sugar intake are good strategies for managing NAFLD. Specific dietary recommendations and a Mediterranean plate have been proposed to ameliorate NAFLD