Los anticuerpos antinucleares en la artritis reumatoide : ¿factores predictores de ineficacia del tratamiento con anti-tnfα?

L'objectiu va ser determinar si la presència de anticossos antinuclears en pacients amb artritis reumatoide (AR) condiciona una pitjor desposta al tractament amb anti-TNFα. Es tracta d'un estudi tipus cohorte retrospectiu. Es van incloure 66 malalts amb crtieris ACR per AR que anaven a iniciar tractament amb anti-TNFα i tenien una determinación basal de ANA. D'aquests 37 eren ANA positius i 29 ANA negatius. Es va observar una tendencia als 6 mesos de tractament entre els ANA positius a no presentar resposta (19% en els ANA positius enfront a 11% dels ANA negatius), sense poder establir diferencies estadísticamente significatives (p=0,081).El objetivo fue determinar si la presencia de anticuerpos antinucleares (ANA) en pacientes con artritis reumatoide (AR) condiciona una peor respuesta al tratamiento con anti-TNFα. Se trata de un estudio tipo cohorte retrospectiva. Se incluyeron 66 pacientes amb criterios de clasificación de la ACR par AR. que iban a iniciar tratamiento con anti-TNF y tenía una determinación basal de ANA. De éstos, 37 eran ANA positivos y 29 ANA negativos. Se observó una tendencia a los 6 meses de tratamiento de los pacientes ANA positivos a no presentar respuesta (19% en los ANA positivos frente a 11% en los ANA negativos), sin poder establecer diferencias estadísticamente significativas (p=0,081)

Management of early spondyloarthritis: from diagnosis to treatment in clinical practice

L’objectiu d’aquesta recerca era avaluar el diagnòstic i el tractament de les formes primerenques d‘espondiloartritis a la practica diària. Per això, hem inclòs en aquesta tesi tres articles que reflecteixen els tres punts claus de la nostra recerca. Primer, hem validat els criteris ASAS per a les espondiloartritis axials en la pràctica clínica, avaluant el seu rendiment per a la classificació dels pacients però també per al diagnòstic, comparant-los amb altres criteris d'espondiloartritis, i en diferents subgrups d ‘espondiloartritis (com l’artritis psoriàsica, o l’artritis relacionada amb la malaltia inflamatòria intestinal). En segon lloc, donat que el braç “clínic” dels criteris ASAS per a les espondiloartritis axials no està completament reconegut per alguns col·legues i algunes instàncies sanitàries i de governs, vàrem investigar si les característiques demogràfiques fenotípiques i de la malaltia de pacients dels pacients que pertanyien al braç “imatge” i “clínic” dels criteris ASAS eren diferents, en un grup de espondiloartritis primerenques. Finalment, ens vam interessar a l’efecte terapèutic dels inhibidors del TNF alfa a la practica clínica i en les formes primerenques d ‘espondiloartritis, i en els potencials factors predictors de resposta (per exemple, el pertànyer al braç “imatge” dels criteris ASAS).The objective of this research was to evaluate diagnosis and treatment of early axial spondyloarthritis in clinical practice. For this, we have included in this thesis three articles that reflect the three milestones of our research. First, we aimed to validate the ASAS criteria for axial spondyloarthritis in a clinical practice setting, by evaluating their performance both in terms of classification but also of diagnostic purposes, compared to other sets of criteria and in different spondyloarthritis presentations (e.g. psoriatic arthritis, IBD related-arthritis, etc..). Secondly, since the “clinical” arm of the ASAS criteria for axial spondyloarthritis is not well recognized by many in the medical community, we aimed to compare the demographics, phenotypic and disease characteristics of patients fulfilling the “imaging” and “clinical” arm of the ASAS. Finally, we aimed to evaluate the treatment effect of TNF-alpha blockers in clinical practices and the potential predictors of response (e.g. the fulfilment of the ASAS criteria for axial spondyloarthritis)

Los anticuerpos antinucleares en la artritis reumatoide: ¿factores predictores de ineficacia del tratamiento con anti-TNF?

L’objectiu de la recerca va ésser determinar si la preència de anticossos antinuclears (ANA) en els pacients amb artritis reumatoide (AR), condicionava una pitjor desposta al tractament amb anti-TNFα. Es va dissenyar un estudi observacional (cohorte retrospectiva) de 66 paciente que es disposaven a iniciar tractament amb anti-TNFα., i dels que es disposava d’una determinación basal de ANA. Es disposava en tots ells un index DAS-28 als 0, 3 i 6 mesos, amb el que es va avaluar la desposta segons els criteris EULAR: No s’observaren diferencies estaísticament significatives entre els pacients ANA-negatius i ANA-positius als 3 mesos de tractament. S’observà una tendència als 6 mesos de tractament entre els ANA-negatius a presentar millor resposta respecte als ANA-positius, sense poder establir-se diferències estadísticamente significativesEl objetivo del estudio fue determinar si la presencia de anticuerpos antinucleares (ANA) en pacientes con artritis reumatoide (AR) condicionaba una peor respuesta al tratamiento con anti-TNFα. Para ello se diseñó un estudio observacional (cohorte retrospectiva), de 66 pacientes con que iban a iniciar tratamiento con anti-TNFα y tenía una determinación basal de ANA. Se disponía de un índice de actividad DAS28 a los 0, 3 y 6 meses, con los que se midió la respuesta al tratamiento según los criterios EULAR. No se observaron diferencias de respuesta entre los ANA-negativos y los ANA –positivos a los 3 meses de tratamieno. Se observó una tendencia a los 6 meses de tratamiento entre los ANA negativos a presentar una mejor respuesta respecto a los ANA positivos sin poder establecer diferencias estadísticamente significativa

Los anticuerpos antinucleares en la artritis reumatoide: ¿factores predictores de ineficacia del tratamiento con anti-tnf?

L’objectiu va ser determinar si la presència de anticossos antinuclears en pacients amb artritis reumatoide (AR) condiciona una pitjor desposta al tractament amb anti-TNF. Es tracta d’un estudi tipus cohorte retrospectiu. Es van incloure 66 malalts amb crtieris ACR per AR que anaven a iniciar tractament amb anti-TNF i tenien una determinación basal de ANA. D’aquests 37 eren ANA positius i 29 ANA negatius. Es va observar una tendencia als 6 mesos de tractament entre els ANA positius a no presentar resposta (19% en els ANA positius enfront a 11% dels ANA negatius), sense poder establir diferencies estadísticamente significatives (p=0,081).El objetivo fue determinar si la presencia de anticuerpos antinucleares (ANA) en pacientes con artritis reumatoide (AR) condiciona una peor respuesta al tratamiento con anti-TNF. Se trata de un estudio tipo cohorte retrospectiva. Se incluyeron 66 pacientes amb criterios de clasificación de la ACR par AR. que iban a iniciar tratamiento con anti-TNF y tenía una determinación basal de ANA. De éstos, 37 eran ANA positivos y 29 ANA negativos. Se observó una tendencia a los 6 meses de tratamiento de los pacientes ANA positivos a no presentar respuesta (19% en los ANA positivos frente a 11% en los ANA negativos), sin poder establecer diferencias estadísticamente significativas (p=0,081)

Management of early spondyloarthritis: from diagnosis to treatment in clinical practice

L'objectiu d'aquesta recerca era avaluar el diagnòstic i el tractament de les formes primerenques d'espondiloartritis a la practica diària. Per això, hem inclòs en aquesta tesi tres articles que reflecteixen els tres punts claus de la nostra recerca. Primer, hem validat els criteris ASAS per a les espondiloartritis axials en la pràctica clínica, avaluant el seu rendiment per a la classificació dels pacients però també per al diagnòstic, comparant-los amb altres criteris d'espondiloartritis, i en diferents subgrups d 'espondiloartritis (com l'artritis psoriàsica, o l'artritis relacionada amb la malaltia inflamatòria intestinal). En segon lloc, donat que el braç "clínic" dels criteris ASAS per a les espondiloartritis axials no està completament reconegut per alguns col·legues i algunes instàncies sanitàries i de governs, vàrem investigar si les característiques demogràfiques fenotípiques i de la malaltia de pacients dels pacients que pertanyien al braç "imatge" i "clínic" dels criteris ASAS eren diferents, en un grup de espondiloartritis primerenques. Finalment, ens vam interessar a l'efecte terapèutic dels inhibidors del TNF alfa a la practica clínica i en les formes primerenques d 'espondiloartritis, i en els potencials factors predictors de resposta (per exemple, el pertànyer al braç "imatge" dels criteris ASAS).The objective of this research was to evaluate diagnosis and treatment of early axial spondyloarthritis in clinical practice. For this, we have included in this thesis three articles that reflect the three milestones of our research. First, we aimed to validate the ASAS criteria for axial spondyloarthritis in a clinical practice setting, by evaluating their performance both in terms of classification but also of diagnostic purposes, compared to other sets of criteria and in different spondyloarthritis presentations (e.g. psoriatic arthritis, IBD related-arthritis, etc..). Secondly, since the "clinical" arm of the ASAS criteria for axial spondyloarthritis is not well recognized by many in the medical community, we aimed to compare the demographics, phenotypic and disease characteristics of patients fulfilling the "imaging" and "clinical" arm of the ASAS. Finally, we aimed to evaluate the treatment effect of TNF-alpha blockers in clinical practices and the potential predictors of response (e.g. the fulfilment of the ASAS criteria for axial spondyloarthritis)

Los anticuerpos antinucleares en la artritis reumatoide : ¿factores predictores de ineficacia del tratamiento con anti-TNFα?

L'objectiu de la recerca va ésser determinar si la preència de anticossos antinuclears (ANA) en els pacients amb artritis reumatoide (AR), condicionava una pitjor desposta al tractament amb anti-TNFα. Es va dissenyar un estudi observacional (cohorte retrospectiva) de 66 paciente que es disposaven a iniciar tractament amb anti-TNFα., i dels que es disposava d'una determinación basal de ANA. Es disposava en tots ells un index DAS-28 als 0, 3 i 6 mesos, amb el que es va avaluar la desposta segons els criteris EULAR: No s'observaren diferencies estaísticament significatives entre els pacients ANA-negatius i ANA-positius als 3 mesos de tractament. S'observà una tendència als 6 mesos de tractament entre els ANA-negatius a presentar millor resposta respecte als ANA-positius, sense poder establir-se diferències estadísticamente significativesEl objetivo del estudio fue determinar si la presencia de anticuerpos antinucleares (ANA) en pacientes con artritis reumatoide (AR) condicionaba una peor respuesta al tratamiento con anti-TNFα. Para ello se diseñó un estudio observacional (cohorte retrospectiva), de 66 pacientes con que iban a iniciar tratamiento con anti-TNFα y tenía una determinación basal de ANA. Se disponía de un índice de actividad DAS28 a los 0, 3 y 6 meses, con los que se midió la respuesta al tratamiento según los criterios EULAR. No se observaron diferencias de respuesta entre los ANA-negativos y los ANA -positivos a los 3 meses de tratamieno. Se observó una tendencia a los 6 meses de tratamiento entre los ANA negativos a presentar una mejor respuesta respecto a los ANA positivos sin poder establecer diferencias estadísticamente significativa

Los anticuerpos antinucleares en la artritis reumatoide : ¿factores predictores de ineficacia del tratamiento con anti-tnfα?

L'objectiu va ser determinar si la presència de anticossos antinuclears en pacients amb artritis reumatoide (AR) condiciona una pitjor desposta al tractament amb anti-TNFα. Es tracta d'un estudi tipus cohorte retrospectiu. Es van incloure 66 malalts amb crtieris ACR per AR que anaven a iniciar tractament amb anti-TNFα i tenien una determinación basal de ANA. D'aquests 37 eren ANA positius i 29 ANA negatius. Es va observar una tendencia als 6 mesos de tractament entre els ANA positius a no presentar resposta (19% en els ANA positius enfront a 11% dels ANA negatius), sense poder establir diferencies estadísticamente significatives (p=0,081).El objetivo fue determinar si la presencia de anticuerpos antinucleares (ANA) en pacientes con artritis reumatoide (AR) condiciona una peor respuesta al tratamiento con anti-TNFα. Se trata de un estudio tipo cohorte retrospectiva. Se incluyeron 66 pacientes amb criterios de clasificación de la ACR par AR. que iban a iniciar tratamiento con anti-TNF y tenía una determinación basal de ANA. De éstos, 37 eran ANA positivos y 29 ANA negativos. Se observó una tendencia a los 6 meses de tratamiento de los pacientes ANA positivos a no presentar respuesta (19% en los ANA positivos frente a 11% en los ANA negativos), sin poder establecer diferencias estadísticamente significativas (p=0,081)