Els escriptors catalans en una Europa en conflicte: la propaganda política impresa de la guerra dels Segadors

La propaganda política de la guerra dels Segadors inclou figures catalanes de renom com ara Gaspar Sala i Berart, Francesc Martí i Viladamor o Alexandre de Ros, del bàndol català i castellà. Aquesta propaganda i altres relacions de successos anònimes, en prosa o en vers, van circular ràpidament per Catalunya i algunes arribaren a Europa. En aquest estudi s’examina la geografia dels tractats polítics i dels pamflets amb la voluntat de posar de relleu la seva importància i difusió, independentment de la llengua emprada

Alteridad, oportunidad y autocensura en la historiografía de inicios del siglo XVII

La historiografía barroca, sometida a menudo a los dictámenes políticos de las instituciones, se presenta como un marco idóneo para poder valorar los niveles de censura y autocensura en las obras del período. En este contexto, cabe destacar la obra de Jeroni Pujades, que buscó el soporte institucional para sus trabajos historiográficos y escribió una crónica en catalán (Calamicleon / Corònica) y otra en castellano (Corónica) del principado de Cataluña. Este artículo se ocupa de analizar las versiones de la primera, sometidas a una profunda revisión por parte del autor, con la intención de individuar algunos procesos de autocensura en el siglo XVII.La historiografia barroca, sotmesa sovint als dictàmens polítics de les institucions, es presenta com un marc idoni per poder valorar els nivells de censura i d'autocensura en les obres del període. En aquest context, s'ha de destacar l'obra de Jeroni Pujades, que va buscar el suport institucional per als seus treballs historiogràfics i va escriure una crònica en català (Calamicleon / Corònica) i una altra en castellà (Corónica) del principat de Catalunya. En aquest article s'estudien les versions de la primera, sotmeses a una profunda revisió per part de l'autor, amb la intenció d'individuar alguns processos d'autocensura al segle XVII.Baroque historiography, which is usually subjected to the political opinions of institutions, presents itself as an ideal space for examining levels of censorship and self-censorship in the period's works. In this context, Jeroni Pujades' work stands out, as he sought institutional support for his historiographical dissertations and wrote a chronicle of the Principality of Catalonia in Catalan (Calamicleon/Corònica) and another one in Spanish (Corónica). In an attempt to highlight some self-censorship processes in the 17th century, this article analyzes the Catalan chronicle and its versions, which were deeply revised by the author

Introducció

Introducció al monogràfic

L'historiador Antoni Viladamor i el seu entorn familiar: notes biogràfiques

Sobre Antoni Viladamor, autor de la Historia general de Catalunya (1585), I només comptem amb notÍcies esparses i de vegades confuses; el personatge no ha estat objecte d' estudi per eH mateix, sinó que se n' ha parlat en tractar algun tema de la seva epoca que ho feia imprescindible. A partir del món de la família barcelonina deIs Requesens i de l' Arxiu de la Corona d' Aragó, l' antic Arxiu Reial, alguns estudiosos s'han fixat en l'historiador Viladamor. Aquest estudi pretén recollir totes les informacions que fins ara s'han donat a coneixer sobre el personatge, incorporanthi, arnés, documents inedits que ajudaran a il·luminar aspectes desconeguts o poc documentats, centrals en la biografia d' Antoni Viladamor i prou interessants de cara a l' epoca i al context general

Otherness, opportunity and self-censorship in early 17th-century historiography

La historiografia barroca, sotmesa sovint als dictàmens polítics de les institucions, es presenta com un marc idoni per poder valorar els nivells de censura i d’autocensura en les obres del període. En aquest context, s’ha de destacar l’obra de Jeroni Pujades, que va buscar el suport institucional per als seus treballs historiogràfics i va escriure una crònica en català (Calamicleon / Corònica) i una altra en castellà (Corónica) del principat de Catalunya. En aquest article s’estudien les versions de la primera, sotmeses a una profunda revisió per part de l’autor, amb la intenció d’individuar alguns processos d’autocensura al segle XVII.La historiografía barroca, sometida a menudo a los dictámenes políticos de las instituciones, se presenta como un marco idóneo para poder valorar los niveles de censura y autocensura en las obras del período. En este contexto, cabe destacar la obra de Jeroni Pujades, que buscó el soporte institucional para sus trabajos historiográficos y escribió una crónica en catalán (Calamicleon / Corònica) y otra en castellano (Corónica) del principado de Cataluña. Este artículo se ocupa de analizar las versiones de la primera, sometidas a una profunda revisión por parte del autor, con la intención de individuar algunos procesos de autocensura en el siglo XVII.Baroque historiography, which is usually subjected to the political opinions of institutions, presents itself as an ideal space for examining levels of censorship and self-censorship in the period’s works. In this context, Jeroni Pujades’ work stands out, as he sought institutional support for his historiographical dissertations and wrote a chronicle of the Principality of Catalonia in Catalan (Calamicleon/Corònica) and another one in Spanish (Corónica). In an attempt to highlight some self-censorship processes in the 17th century, this article analyzes the Catalan chronicle and its versions, which were deeply revised by the author