La Intencionalidad de los niños como origen del significado compartido

Este artículo está basado en la presentación realizada en el primer webinar internacional organizado por Carrilet (1) y pretende reflexionar acerca de cómo los niños llegan a entender el mundo que les rodea y a construir significados compartidos con otras personas a partir de sus acciones corporales intencionadas más precoces. Las últimas investigaciones apuntan que el autismo es una alteración sensoriomotora del self nuclear (Delafield-Butt et al., 2022). A partir de estas aportaciones teóricas, se desarrollan las aplicaciones clínicas profundizando en la comprensión del cuerpo del niño con TEA. Se presenta un caso clínico en la práctica psicomotriz

Executive function and general intellectual functioning in dyskinetic cerebral palsy: comparison with spastic cerebral palsy and typically developing controls

Aim: To comprehensively describe intellectual and executive functioning (EF) in people with dyskinetic cerebral palsy (DCP), by comparing their performance with that of: 1) age and sex-matched typically developing controls (TDC); and 2) participants with spastic cerebral palsy (SCP) matched for age, sex, term/preterm and gross motor function classification system (GMFCS). Method: This cross sectional study was conducted by the University of Barcelona in collaboration with five institutions. Participants were people with DCP (n = 52; 24 females, median age 20.5 y: 5mo, interquartile range [IQR] = 13.75 y: 7mo; GMFCS I-V). As comparison groups, participants with SCP (n = 20; 10 females, median age = 20.5 y: 5.5mo, IQR = 13.75 y 9mo; GMFCS I-V) and TDC (n = 52; 24 females, median age = 20 y: 4mo, IQR = 12 y 7mo) were included. Intelligence and EF were assessed using common tests in all participants. Results: Both CP groups had lower intelligence than TDC and performed poorer in almost all EF tasks. Intelligence was higher in DCP than SCP (z = -2.51, p = 0.01). Participants with DCP also performed significantly better in goal-setting tasks (z = 2.27, p = 0.03) and information processing (z =-2.54, p = 0.01) than those with SCP. Conclusion: People with DCP present lower general intellectual functioning and poorer EF across multiple domains than typically developing controls. People with DCP have higher general intellectual functioning and better EF than people with SCP when levels of motor severity are similar

Study protocol of a randomized controlled trial of home-based computerized executive function training for children with cerebral palsy

Background: Cerebral palsy (CP) is frequently associated with specific cognitive impairments, such as executive dysfunction which are related to participation and quality of life (QOL). The proposed study will examine whether a computerized executive function (EF) training programme could provide superior benefits for executive functioning, participation, QOL and brain plasticity, as compared to usual care. Methods: A single-blind randomized controlled trial (RCT) design will be performed. Thirty children with CP aged 8 to 12 years will participate in a home-based computerized multi-modal executive training programme (12 weeks, 5 days a week, 30 min a day training, total dose = 30 h). Thirty children with CP matched by age, sex, motor and intelligence quotient (IQ) will compose the waitlist group. Cognitive, behavioural, emotional, participation and QOL measures will be obtained at three time points: before, immediately after and 9 months after completing the training. Additionally, structural and functional (resting state) magnetic resonance images (MRI) will be obtained in a subsample of 15 children from each group. Outcomes between groups will be compared following standard principles for RCTs. Discussion: The study will test whether the cognitive training programme exerts a positive effect not only on neuropsychological and daily functioning of children with CP but also on other measures such as participation and QOL. We will also use brain MRI to test brain functional and structural changes after the intervention. If this on-line and home-based training programme proves effective, it could be a cost-effective intervention with short- and long-term effects on EF, participation or QOL in CP

Recursos d’informació integrats i tranversals per totes les assignatures de 2n semestre del grau de Psicologia (2012PID-UB/105, modalitat A). Memòria Final

Convocatòria d'ajuts per al desenvolupament de projectes d’innovació docent a la Universitat de BarcelonaLa disponibilitat d’informació en la societat del coneixement comporta el desenvolupament de l’alfabetització digital: l’habilitat d’accedir, avaluar i utilitzar informació de diverses fonts. La coordinació de les cinc assignatures que cursen els estudiants en el segon semestre de Psicologia va permetre l’elaboració d’un pla d’actuació de forma transversal. Els estudiants que van seguir la formació van obtenir notables resultats quan s'enfrontaven a exercicis pràctics específics (identificació de paraules clau o factors d'impacte), però van mostrar mancances a l’hora de resoldre tasques que requerien la cerca avançada, l’ús de l'estil APA, la identificació de títols de revistes científiques o el coneixement global dels usos i recursos d'informació. Tot i així, els estudiants que van rebre la formació van ser lleugerament més competents que els seus companys de darrer curs del grau (al què no se'ls ha format específicament, però se'ls suposa experiència en cerca, atesa les demandes de les diferents assignatures que han cursat). L'avaluació de la competència informacional no va resultar independent de la resta de competències avaluades. Es va observar que va correlacionar positivament, tant en la tasca de defensa oral, com en la puntuació de l'examen final de continguts bàsics de l'assignatura (valors rxy entre 0,09 i 0,18).(2012PID-UB/105, modalitat A

Desenvolupament transversal de la competència informacional al segon semestre del Grau de Psicologia.

Podeu consultar la Vuitena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/66524Buscar, seleccionar i gestionar informació especialitzada de manera estratègica, fent ús de diferents tecnologies i fonts d'informació és una de les competències transversals de la UB. Cinc assignatures del segon semestre de Psicologia van elaborar un pla d’actuació per treballar-la coordinadament. Els estudiants que van seguir aquesta formació van obtenir notables resultats quan s'enfrontaven a exercicis pràctics específics (identificació de paraules clau o factors d'impacte), però van mostrar mancances a l’hora de resoldre tasques que requerien la cerca avançada, l’ús de l'estil APA, la identificació de títols de revistes científiques o el coneixement global dels usos i recursos d'informació. No obstant, els estudiants que van rebre la formació van ser lleugerament més competents que els seus companys de darrer curs del grau (que no havien rebut aquesta formació coordinada, però que se'ls hi suposa experiència en cerca documental, atesa les demandes de les diferents assignatures que han cursat). D’altra banda, l'avaluació de la competència informacional no va resultar independent de la resta de competències avaluades ja que va correlacionar positivament, tant en la tasca de defensa oral, com en la puntuació de l'examen final de continguts bàsics de l'assignatura (valors rxy entre 0,09 i 0,18).Buscar, seleccionar i gestionar informació especialitzada de manera estratègica, fent ús de diferents tecnologies i fonts d'informació és una de les competències transversals de la UB. Cinc assignatures del segon semestre de Psicologia van elaborar un pla d’actuació per treballar-la coordinadament. Els estudiants que van seguir aquesta formació van obtenir notables resultats quan s'enfrontaven a exercicis pràctics específics (identificació de paraules clau o factors d'impacte), però van mostrar mancances a l’hora de resoldre tasques que requerien la cerca avançada, l’ús de l'estil APA, la identificació de títols de revistes científiques o el coneixement global dels usos i recursos d'informació. No obstant, els estudiants que van rebre la formació van ser lleugerament més competents que els seus companys de darrer curs del grau (que no havien rebut aquesta formació coordinada, però que se'ls hi suposa experiència en cerca documental, atesa les demandes de les diferents assignatures que han cursat). D’altra banda, l'avaluació de la competència informacional no va resultar independent de la resta de competències avaluades ja que va correlacionar positivament, tant en la tasca de defensa oral, com en la puntuació de l'examen final de continguts bàsics de l'assignatura (valors rxy entre 0,09 i 0,18)

Biomarkers of cognitive decline and dementia

[eng] Cognitive impairment in the elderly encompasses many forms, ranging from subtle impairments in otherwise cognitively healthy individuals through mild cognitive impairment and dementia. Brain structural and functional changes underlie the observed cognitive impairment. Complementary to the clinical observation, biomarkers have been proposed as in vivo indicators of the underlying pathophysiology and neurobiological changes in a sufficiently reliable manner that they could be used to detect, track, and predict the disease course over time. In this thesis we used a combination of epidemiological and clinic-based approaches to investigate the mechanisms underlying vascular cognitive impairment (VCI) and Alzheimer’s disease (AD) and to identify possible biomarkers that could help early diagnosis of such conditions. To do so, a set of circulating and cerebrospinal fluid (CSF) biomarkers were studied in healthy and cognitively impaired subjects. Then, these measures were related to grey matter (GM) volumes, white matter (WM) integrity and cognition. The first two studies are part of the population-based Barcelona-ASIA neuropsychology study. Study I aimed to compare the cognitive patterns of risk markers for cerebrovascular disease (CVD) with the cognitive profile in relation to novel and traditional vascular risk factors (VRF) in a community-dwelling sample. Biomarkers of inflammation, endothelial dysfunction and vascular thrombosis were selected. Results showed that VRF and circulating markers of inflammation and endothelial dysfunction predicted performance in several cognitive domains. Cognitive patterns of inflammatory markers overlapped those related to VRF. Markers of endothelial dysfunction predicted lower performance in verbal memory. Study II was designed to further explore the structural changes mediating the relationships between risk markers of CVD and cognition. For that purpose the same set of markers of risk for CVD were related to GM atrophy and WM integrity and cognition. The main finding was an association of inflammation and vascular thrombosis with WM integrity loss in cortico-subcortical pathways and association fibres of frontal and temporal lobes. As expected, none of the biomarkers was related to GM volume changes. Vascular thrombosis also predicted lower performance in processing speed. The third study is a memory clinic-based investigation that was conducted aiming to test the potential use of CSF biomarkers cut-offs as components for the diagnostic work-up in AD. We assessed GM and cognitive patterns in cognitively impaired subjects using CSF Aβ1-42, t-tau and p-tau181 cut-offs as grouping criteria. Results indicated that patients with abnormal CSF levels of t-tau and p-tau (but not Aβ1-42) showed impairment and signs of regional GM atrophy in brain regions characteristic for AD, compared to those with normal levels. More specifically, GM volume differences were found in temporal, inferior parietal, lateral occipital and widespread prefrontal regions. Studies I and II show that risk markers of inflammation and vascular thrombosis are related to a VCI profile for both cognitive patterns and structural brain changes. A microvascular damage of WM projections in fronto-subcortical pathways, but not GM atrophy, could mediate the association between these pathogenic processes and cognitive performance. Markers of endothelial dysfunction are related to a different cognitive pattern which is characteristic of both vascular and neurodegenerative mechanisms. Study III provides evidence that patients with abnormal CSF levels of t-tau and p-tau (but not Aβ1-42) show cognitive an AD profile according to GM density patterns and cognitive impairment. Taken together, these results suggest that, complementary to the clinical observation, plasma and CSF markers and structural imaging are well placed to improve early diagnosis of both VCI and AD.[cat] El terme deteriorament cognitiu (DC) es refereix al contínuum de canvis cognitius associats a l’envelliment sa i patològic. El diagnòstic precoç de les persones amb DC és clau, ja que els tractaments són més eficaços quan s’inicien als inicis de la malaltia. Els biomarcadors s’han proposat com a eines pel diagnòstic precoç del DC i la demència. Es consideren indicadors in vivo de la patologia i s’han plantejat com a possibles eines pel diagnòstic, pronòstic i seguiment del DC i la patologia subjacent. L’objectiu general de la present tesi era explorar els mecanismes patofisiològics subjacents al deteriorament cognitiu vascular (DCV) i la (MA). Per aquest motiu, vàrem mesurar diversos biomarcadors sanguinis i de LCR en persones sanes i en persones amb diagnòstic de deteriorament cognitiu i vàrem relacionar-los amb canvis de l’estructura cerebral i de la cognició. L’objectiu final era identificar possibles biomarcadors pel diagnòstic precoç d’aquestes malalties. Els estudis I i II s’emmarquen dins del projecte Barcelona-ASIA Neuropsicologia i tenien com a objectiu estudiar la relació entre biomarcadors en plasma de malaltia vascular cerebral (MVC) i canvis estructurals i cognitius. Els resultats obtinguts mostren que els biomarcadors d’inflamació i trombosi vascular es relacionen amb un perfil de deteriorament cognitiu vascular tant a nivell cognitiu com estructural. La lesió microvascular dels tractes de SB còrtico-subcorticals mediaria l’associació entre aquests mecanismes i la cognició. Els marcadors de disfunció endotelial es relacionen amb un perfil cognitiu diferent, que és característic tant de processos vasculars com neurodegeneratius. L’estudi III té com a objectiu valorar el possible ús dels biomarcadors de líquid cefaloraquidi pel diagnòstic de la MA. En concret, vàrem estudiar els perfils estructurals i cognitius en persones amb deteriorament cognitiu emprant punts de tall de líquid cefaloraquidi com a criteri d’agrupació. Els resultats mostren que pacients amb DC i amb nivells patològics de t-tau i p-tau al LCR (però no d’Aβ1-42) presenten un perfil cognitiu i estructural de MA. En conclusió, els resultats obtinguts en la present tesi suggereixen que, complementaris a l’observació clínica, els biomarcadors de LCR i plasma, així com els indicadors de morfologia cerebral podrien ser d’ús pel diagnòstic precoç del DCL i la demència

Detección e intervención temprana del retraimiento en la primera infancia (resultados preliminares)

Resumen tomado de la publicaciónLa intervención precoz en autismo es importante puesto que las evidencias científicas, tomando como punto de partida a Brazelton y Greenspan (2000), dirán que: “desde su nacimiento hasta los tres años”. Será esencial en esta etapa que tenga la oportunidad de establecer un vínculo íntimo, afectuoso y estable con sus padres y su entorno inmediato”. Sin embargo en México la intervención temprana es un tema que no se ha prioriza por ninguna de las instituciones encargadas de la infancia hasta el día de hoy. La detección y el diagnostico lo más precoz posible es la clave para iniciar las intervenciones. La consulta pediátrica, las estancias infantiles o el espacio familiar son contextos naturales donde podemos observar estas señales de alarma y recoger estas preocupaciones. Gudeney (2012) y colaboradores han desarrollado la escala ADBB que permite la detección de las señales de retraimiento en los infantes. Durango (Mx) ha impulsado un proyecto pionero que tiene como objetivo la sensibilización, detección e intervención precoz del autismo en la que se impliquen familias y/o cuidadores y los profesionales entorno del niño. La investigación combina una metodología cuantitativa y observacional de carácter más cualitativo. En el estudio han participado 500 niños/as de 2 meses a 24 meses de 28 estancias infantiles, en Durango México. Para detectar retraimiento se aplica la escala ADBB. Se ha brindado un acompañamiento a las familias de los niños que se encontraban en la categoría de retraimiento severo, así como al personal educativo y/o cuidadores de los infantes.ES

Interventions with an Impact on Cognitive Functions in Cerebral Palsy: a Systematic Review

This systematic review aimed at investigating those interventions that impact on cognitive functioning in children and adults with cerebral palsy (CP). A systematic database search was conducted and twenty-eight studies suitable for inclusion were identified, of which only nine were randomized controlled trials (RCTs). Among all the studies included, ten were multimodal (cognitive and physical tasks), eleven physical, five cognitive, and two alternative and augmentative communication interventions. The evidence suggests that multi-modal and physical interventions improve general cognitive functioning. Multi-modal and cognitive interventions have an impact on visual perception. Both interventions, together with physical interventions have an effect on a specific executive function domain (inhibitory control), and only cognitive interventions improved other executive function domains such as working memory. However, no RCT assessed the effects of all executive function domains. Few studies have looked at interventions to improve memory and language, and there is a scarcity of long-term research. Future RCTs must be of higher quality and better account for age and sex differences, as well as the clinical heterogeneity of CP. To date, there is evidence that multi-modal, cognitive or physical interventions have an impact on general cognitive functioning, visual perception and executive functions in children with CP, which may support their cognitive development

Recursos d’informació integrats i tranversals per totes les assignatures de 2n semestre del grau de Psicologia (2012PID-UB/105, modalitat A). Memòria Final

Convocatòria d'ajuts per al desenvolupament de projectes d’innovació docent a la Universitat de BarcelonaLa disponibilitat d’informació en la societat del coneixement comporta el desenvolupament de l’alfabetització digital: l’habilitat d’accedir, avaluar i utilitzar informació de diverses fonts. La coordinació de les cinc assignatures que cursen els estudiants en el segon semestre de Psicologia va permetre l’elaboració d’un pla d’actuació de forma transversal. Els estudiants que van seguir la formació van obtenir notables resultats quan s'enfrontaven a exercicis pràctics específics (identificació de paraules clau o factors d'impacte), però van mostrar mancances a l’hora de resoldre tasques que requerien la cerca avançada, l’ús de l'estil APA, la identificació de títols de revistes científiques o el coneixement global dels usos i recursos d'informació. Tot i així, els estudiants que van rebre la formació van ser lleugerament més competents que els seus companys de darrer curs del grau (al què no se'ls ha format específicament, però se'ls suposa experiència en cerca, atesa les demandes de les diferents assignatures que han cursat). L'avaluació de la competència informacional no va resultar independent de la resta de competències avaluades. Es va observar que va correlacionar positivament, tant en la tasca de defensa oral, com en la puntuació de l'examen final de continguts bàsics de l'assignatura (valors rxy entre 0,09 i 0,18).(2012PID-UB/105, modalitat A

Recursos d’informació integrats i tranversals per totes les assignatures de 2n semestre del grau de Psicologia (2012PID-UB/105, modalitat A). Memòria Final

Convocatòria d'ajuts per al desenvolupament de projectes d’innovació docent a la Universitat de BarcelonaLa disponibilitat d’informació en la societat del coneixement comporta el desenvolupament de l’alfabetització digital: l’habilitat d’accedir, avaluar i utilitzar informació de diverses fonts. La coordinació de les cinc assignatures que cursen els estudiants en el segon semestre de Psicologia va permetre l’elaboració d’un pla d’actuació de forma transversal. Els estudiants que van seguir la formació van obtenir notables resultats quan s'enfrontaven a exercicis pràctics específics (identificació de paraules clau o factors d'impacte), però van mostrar mancances a l’hora de resoldre tasques que requerien la cerca avançada, l’ús de l'estil APA, la identificació de títols de revistes científiques o el coneixement global dels usos i recursos d'informació. Tot i així, els estudiants que van rebre la formació van ser lleugerament més competents que els seus companys de darrer curs del grau (al què no se'ls ha format específicament, però se'ls suposa experiència en cerca, atesa les demandes de les diferents assignatures que han cursat). L'avaluació de la competència informacional no va resultar independent de la resta de competències avaluades. Es va observar que va correlacionar positivament, tant en la tasca de defensa oral, com en la puntuació de l'examen final de continguts bàsics de l'assignatura (valors rxy entre 0,09 i 0,18).(2012PID-UB/105, modalitat A