El Pla Territorial Metropolità de Barcelona, un plat que necessita més cocció

Els autors, tot i valorar positivament l'aprovació del Pla, n'assenyalen algunes mancances aguditzades pel context administratiu i econòmic, que podrien dificultar-ne l'aplicació

La necesaria e importante reflexión económica sobre el urbanismo y la ordenación del territorio

El presente artículo aborda los contenidos económicos y financieros del urbanismo, y apunta nuevas bases económicas y financieras para el planeamiento urbanístico desde el estallido de la burbuja inmobiliaria. El urbanismo tiene una clara incidencia en la actividad productiva y en el desarrollo económico de un territorio, y la mayor parte de sus contenidos económicos y financieros se canalizan a través del Informe de Sostenibilidad Económica y de la Memoria de Viabilidad Económica. A partir del análisis de estos contenidos y de su relevancia e impacto en el planeamiento urbanístico, el artículo apunta una serie de retos de origen económico al que el bagaje urbanístico de nuestro país le es difícil hoy dar respuesta (la diversidad de retos territoriales, el paso del tiempo. la producción de vivienda asequible, la prospectiva urbanística, y los nuevos modelos de evaluación económica

Efecte de les variables ambientals i hidrològiques sobre la riquesa i distribució dels briòfits fontinals a la Catalunya oriental

Els briòfits tenen uns trets funcionals que fan d'ells uns dels indicadors més sensibles als canvis ambientals. En aquest treball vam estudiar si la riquesa d'espècies de briòfits i llurs distribucions es podien predir fent servir variables macroecològiques (p. ex., el clima, l'altitud i la conductivitat i el pH de l'aigua) a partir del mostreig de les comunitats de briòfits de 198 fonts distribuïdes entre la Serralada Litoral Central, el massissos del Montseny-Guilleries, el Lluçanès i la Garrotxa. Fent servir regressions lineals, vam relacionar les variables ambientals amb la riquesa d'espècies per font. Seguidament, mitjançant un anàlisi de components principals (ACP), vam agrupar les variables ambientals en tres eixos descriptius de la variabilitat ambiental de les fonts. Fent servir les variables ambientals i els tres eixos extrets de la ACP, vam comprovar la influència d'aquestes sobre la distribució d'espècies fent servir anàlisis de la variància (ANOVA). Els nostres resultats suggereixen que la riquesa d'espècies està positivament relacionada amb la precipitació anual, el pH de l'aigua de la font i l'altitud a la que es troba la surgència. Tanmateix, la variància explicada pel model va ser força baixa (Bryophytes have biological traits that make them some of the most sensitive indicators of environmental change. Springs have a significant presence of bryophytes and hence they are ideal habitats for studying their relationship with the environment. We tested whether bryophyte species richness and distribution can be predicted with macroecological variables (i.e., climate, altitude, water pH and conductivity) sampling bryophytes from 198 springs distributed along montane regions in NE Iberian Peninsula. Regressions were used to relate species richness with selected environmental variables. A PCA analysis was performed to reduce the environmental variables to three principal coordinates. We tested the influence of environmental variables and PCA axis on species distribution using ANOVAs. Our results suggest that species richness is related to mean annual precipitation, water pH and altitude. However, total variance explained by the model is low

Estanys de l’Albera i basses dels secans de Lleida: quines característiques ambientals determinen les seves comunitats i la seva biodiversitat?

En aquest estudi, hem realitzat una comparació de les comunitats biològiques dels estanys i les basses temporànies de dues àrees de clima diferenciat, al massís de l’Albera (Alt Empordà) i als secans de Lleida (Segrià). L’objectiu del treball ha estat identificar les variables ambientals que determinen la composició d’aquestes comunitats, com la biodiversitat, la dinàmica temporal i la congruència taxonòmica en termes de riquesa d’espècies que es pugui donar entre els grups florístics i faunístics seleccionats. S’han observat diferències entre regions pel que fa a la dinàmica al llarg del cicle d’inundació, essent més marcada als estanys de l’Albera que no pas a les de Lleida, per a tots els grups d’organismes. Quant als patrons de congruència taxonòmica en termes de riquesa d’espècies, s’ha observat que la majoria de relacions no es mantenien entre regions. En conseqüència, suggerim que el clima pot trencar, a nivell regional, patrons de biodiversitat que es donen a nivell local.In this study we have compared the biological communities inhabiting seasonal pools in two different areas in Catalonia: the Albera mountain range and the Lleida steppes. We aimed at identifying the environmental variables that determine community composition in those habitats, as well as at describing the biodiversity attributes, the dynamics throughout the hydroperiod, and eventual relationships among taxonomic groups in terms of species richness. We observed interregional differences in community dynamics, with higher change between subsequent visits being observed in Albera rather than in Lleida seasonal pools, a pattern consistent across all the study groups. Regarding species richness patterns, we observed that most of the relationships across taxonomic groups did not hold when considering both regions. Therefore, we suggest climate may break, at a regional level, eventual biodiversity patterns existing at the local scale