Biophysical properties of Saccharomyces cerevisiae and their relationship with HOG pathway activation

Parameterized models of biophysical and mechanical cell properties are important for predictive mathematical modeling of cellular processes. The concepts of turgor, cell wall elasticity, osmotically active volume, and intracellular osmolarity have been investigated for decades, but a consistent rigorous parameterization of these concepts is lacking. Here, we subjected several data sets of minimum volume measurements in yeast obtained after hyper-osmotic shock to a thermodynamic modeling framework. We estimated parameters for several relevant biophysical cell properties and tested alternative hypotheses about these concepts using a model discrimination approach. In accordance with previous reports, we estimated an average initial turgor of 0.6 ± 0.2 MPa and found that turgor becomes negligible at a relative volume of 93.3 ± 6.3% corresponding to an osmotic shock of 0.4 ± 0.2 Osm/l. At high stress levels (4 Osm/l), plasmolysis may occur. We found that the volumetric elastic modulus, a measure of cell wall elasticity, is 14.3 ± 10.4 MPa. Our model discrimination analysis suggests that other thermodynamic quantities affecting the intracellular water potential, for example the matrix potential, can be neglected under physiological conditions. The parameterized turgor models showed that activation of the osmosensing high osmolarity glycerol (HOG) signaling pathway correlates with turgor loss in a 1:1 relationship. This finding suggests that mechanical properties of the membrane trigger HOG pathway activation, which can be represented and quantitatively modeled by turgor

Multiplexat per divisió espacial: multiplexador per a "few-mode fibers"

Treball final de màster oficial fet en col·laboració amb Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat de Barcelona (UB) i Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)[ANGLÈS] The combination of Shannon's information theory and Kerr nonlinear effects present in single-mode fibers has recently revealed an approaching capacity crunch of current optical communication systems. A promising solution that is currently being studied relies on space division multiplexing (SDM), which explores the new spatial dimension given by novel few-mode fiber (FMF) or mutli-core fiber (MCF) designs. Along this work, we present two new distance records in wavelength- and space-division multiplexed (WDM-SDM) transmission based on few-mode fibers, at which novel low-loss spot-based multiplexers were used to launch the signals into the fiber modes. First, 5x3x2 wavelength-, space- and polarization-division multiplexed 40 Gb/s QPSK signals were transmitted along 209 km of a hybrid FMF span by means of distributed backwards Raman amplification. Next, a 700-km distance is achieved in a recirculating loop experiment transmitting an aggregate capacity of 4.8 Tb/s over a graded-index FMF span. In both fiber spans a DGD-compensating technique was applied to keep a reduced impulse response of the whole system. The performance observed in both experiments demonstrates the potential of FMF-based space-division multiplexing as a perfect candidate for future high-capacity optical communication transmission systems.[CASTELLÀ] Recientemente, un estudio de capacidad de fibras monomodo, que combina la teoría de la información de Shannon con los efectos no lineales presentes en dichas fibras, ha revelado un próximo estancamiento del crecimiento de la capacidad de los sistemas de comunicaciones ópticas actuales. Una posible solución a dicho problema yace en el multiplexado por división espacial (space-division multiplexing, SDM), que explora la dimensión espacial que proporcionan nuevos diseños de fibras ópticas como las few-mode fibers (FMF) y las multi-core fibers (MCF). En esta tesis, presentamos dos récords en distancia de transmisión usando SDM en combinación con multiplexado por longitud de onda (wavelength-division multiplexing, WDM) sobre FMFs, en los que se usa un nuevo dispositivo (spot-based multiplexer) diseñado para multiplexar los diferentes señales sobre las FMFs con pérdidas reducidas. En el primer experimento, 30 señales QPSK a una tasa de 40 Gb/s fueron transmitidos sobre 5 longitudes de onda, 3 modos espaciales y 2 polarizaciones de un compuesto híbrido de FMFs de diferentes tipos a lo largo de 209 km, utilizando amplificación distribuida Raman. Por otro lado, una distancia de 700 km fue alcanzada por un total de 204 señales WDM-SDM, transmitiendo a una tasa agregada de 4.8 Tb/s sobre FMF en configuración recirculada (loop configuration). Una técnica especial para compensar la diferencia de retardos de grupo fue aplicada en ambos experimentos. Los resultados observados demuestran el potencial del multiplexado por división espacial sobre FMFs como perfecto candidato para futuros sistemas de comunicaciones ópticas de alta capacidad.[CATALÀ] Recentment, un estudi de la capacitat de les fibres monomode, que combina la teoria de la informació de Shannon amb els efectes no lineals presents a les fibres òptiques, ha revelat un vinent estancament del creixement de la capacitat dels sistemes de comunicacions òptiques actuals. Una possible solució a aquest problema es basa en el multiplexat per divisió espacial (space-division multiplexing, SDM), que explora la dimensió espacial que proporcionen nous dissenys de fibres òptiques com les few-mode fibers (FMF) i les multi-core fibers (MCF). Al llarg d'aquesta tesi, presentem dos rècords de distància de transmissió usant SDM juntament amb multiplexat per longitud d'ona (wavelength-division multiplexing, PDM) sobre FMFs, en els quals s'usa un nou dispositiu (spot-based multiplexer) dissenyat per multiplexar els diferents senyals sobre fibres FMF amb pèrdues reduïdes. Durant el primer experiment, 30 senyals QPSK a una taxa 40 Gb/s varen ser transmesos sobre 5 longituds d'ona, 3 modes espacials i 2 polaritzacions d'un compost híbrid de FMFs de diferents tipus al llarg de 209 km, fent ús d'amplificació distribuïda Raman. Per altra banda, una distància de 700 km va ser assolida per un total de 204 senyals WDM-SDM, transmetent una taxa agregada de 4.8 Tb/s sobre FMF amb una configuració re-circulada (loop configuration). Una tècnica especial per a compensar la diferència de retards de grup va ser aplicada als dos experiments. Els resultats observats demostren el potencial del multiplexat per divisió espacial sobre FMFs com a perfecte candidat per a futurs sistemes de comunicacions òptiques d'alta capacitat

Demostració experimental de transmissió de llarga distància usant multiplexació per divisió espacial sobre "few-mode fibers" i "multi-core fibers"

Premi al millor PFC d’Enginyeria de Telecomunicació en l’Àrea de Sistemes de la Informació. Atorgat per Càtedra Red.es. (Curs 2012-2013)[ANGLÈS] After the extremely fast growth over last two decades, single-mode fibers capacity is reaching its recently revealed fundamental limit, imposed by a combination of Shannon's information theory and fiber nonlinearities. Such fact, together with the continuous growth of traffic demand, requires an urgent solution to overcome a capacity crunch. Space-division multiplexing (SDM) is a promising new paradox that makes use of the space dimension to increase capacity of optical links. Along this work, we will study different SDM approaches based on few-mode fibers (FMF) and multi-core microstructured fibers (MC-MSF) working under a high crosstalk regime. We will show that under this regime, the use of multiple-input multiple-output (MIMO) digital signal processing (DSP) is required to undo coupling or remove crosstalk between transmitted signals. Two experiments will be shown to reveal the power of space-division multiplexing. In the first experiment, we will demonstrate a transmission of six 40 Gb/s QPSK signals over 1200 km of FMF. While in the second experiment, we will present a WDM-SDM transmission through 4200 km of MC-MSF, leading to an aggregate bit rate of 1.2 Tb/s over a 250 GHz bandwidth. The record distances achieved with such high spectral efficiencies indicate that SDM systems based on FMF and MC-MSF, combined with MIMO-DSP, are promising candidates for future high capacity long-haul optical transmission systems.[CASTELLÀ] Después del rápido crecimiento experimentado durante las dos últimas décadas, la capacidad de las fibras monomodo está alcanzando su límite teórico, impuesto por la combinación de la teoría de la información de Shannon y efectos no-lineales. El multiplexado por división espacial (space-divison multiplexing, SDM) es una técnica prometedora que, haciendo uso de la dimensión espacial, pretende aumentar la capacidad de los actuales sistemas de comunicaciones ópticas. Durante este proyecto, estudiaremos diferentes posibilidades de SDM basadas en fibras que soportan un reducido número de modos (few-mode fibers, FMF) y fibras microestructuradas con múltiples núcleos (multi-core microstructured fibers, MC-MSF). En nuestro caso, trabajaremos con fibras en las cuales los núcleos o modos están acoplados. Consecuentemente, el uso de procesado digital de señal (DSP) multiple-input multipleoutput (MIMO) es necesario para deshacer el acoplamiento producido entre los distintos canales durante la propagación. A lo largo del trabajo enseñaremos dos experimentos que demuestran la gran capacidad de SDM. En el primer experimento, se transmiten seis señales QPSK a una tasa de 40 Gb/s a lo largo de 1200 km de FMF. Mientras que en el segundo experimento, presentamos una transmisión, conjuntando SDM con multiplexación por longitud de onda (wavelengthdivision multiplexing, WDM), de 1.2 Tb/s usando un ancho de banda de 250 GHz a lo largo de 4200 km de MC-MSF. Ambos experimentos han alcanzado récords en distancia en sus respectivos ámbitos, presentando a la vez altas tasas de transmisión. Este hecho demuestra que ambos tipos de fibras (FMF y MC-MSF), en combinación con MIMO-DSP, son prometedoras soluciones para constituir futuros sistemas de comunicaciones ópticas de largo alcance.[CATALÀ] Després del ràpid creixement viscut durant les dues últimes dècades, la capacitat de les fibres monomode està arribant al seu límit teòric, el qual prové de la combinació de la teoria de la informació de Shannon i els efectes no-lineals. El multiplexatge per divisió espacial (space-division multiplexing, SDM) és una tècnica prometedora que, fent ús de la dimensió espacial, pretén augmentar la capacitat dels actuals sistemes de comunicacions òptiques. Al llarg d'aquest projecte, estudiarem diferents possibilitats de SDM basades en fibres que suporten un nombre reduït de modes (few-mode fiber, FMF) i en fibres microestructurades amb múltiples nuclis (multi-core microstructured fibers, MC-MSF). En el nostre cas, treballarem amb fibres que tenen els modes o nuclis acoblats. Conseqüentment, l'ús de processament digital de senyal (DSP) mulitple-input multiple-output (MIMO) és necessari per a desfer-se de l'acoblament produït entre els diferents canals durant la propagació. Al final del document, ensenyarem dos experiments que demostren la gran capacitat de SDM. Durant el primer experiment, es transmeten sis senyals QPSK a un taxa de 40 Gb/s al llarg de 1200 km de FMF. Mentre que durant el segon, presentem una transmissió, conjuntant SDM amb multiplexatge per longitud d'ona (wavelength-division multiplexing, WDM), de 1.2 Tb/s fent ús d'un ample de banda de 250 GHz al llarg de 4200 km de MC-MSF. Ambdós experiments han batut rècords de distància en els seus respectius àmbits, presentant a la vegada altes taxes de transmissió. Aquest fet demostra que els dos tipus de fibra (FMF i MC-MSF), juntament amb MIMO-DSP, formen prometedores solucions per a constituir futurs sistemes de comunicacions òptiques de llarg abast.Award-winnin

Multiplexat per divisió espacial: multiplexador per a "few-mode fibers"

Treball final de màster oficial fet en col·laboració amb Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat de Barcelona (UB) i Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)[ANGLÈS] The combination of Shannon's information theory and Kerr nonlinear effects present in single-mode fibers has recently revealed an approaching capacity crunch of current optical communication systems. A promising solution that is currently being studied relies on space division multiplexing (SDM), which explores the new spatial dimension given by novel few-mode fiber (FMF) or mutli-core fiber (MCF) designs. Along this work, we present two new distance records in wavelength- and space-division multiplexed (WDM-SDM) transmission based on few-mode fibers, at which novel low-loss spot-based multiplexers were used to launch the signals into the fiber modes. First, 5x3x2 wavelength-, space- and polarization-division multiplexed 40 Gb/s QPSK signals were transmitted along 209 km of a hybrid FMF span by means of distributed backwards Raman amplification. Next, a 700-km distance is achieved in a recirculating loop experiment transmitting an aggregate capacity of 4.8 Tb/s over a graded-index FMF span. In both fiber spans a DGD-compensating technique was applied to keep a reduced impulse response of the whole system. The performance observed in both experiments demonstrates the potential of FMF-based space-division multiplexing as a perfect candidate for future high-capacity optical communication transmission systems.[CASTELLÀ] Recientemente, un estudio de capacidad de fibras monomodo, que combina la teoría de la información de Shannon con los efectos no lineales presentes en dichas fibras, ha revelado un próximo estancamiento del crecimiento de la capacidad de los sistemas de comunicaciones ópticas actuales. Una posible solución a dicho problema yace en el multiplexado por división espacial (space-division multiplexing, SDM), que explora la dimensión espacial que proporcionan nuevos diseños de fibras ópticas como las few-mode fibers (FMF) y las multi-core fibers (MCF). En esta tesis, presentamos dos récords en distancia de transmisión usando SDM en combinación con multiplexado por longitud de onda (wavelength-division multiplexing, WDM) sobre FMFs, en los que se usa un nuevo dispositivo (spot-based multiplexer) diseñado para multiplexar los diferentes señales sobre las FMFs con pérdidas reducidas. En el primer experimento, 30 señales QPSK a una tasa de 40 Gb/s fueron transmitidos sobre 5 longitudes de onda, 3 modos espaciales y 2 polarizaciones de un compuesto híbrido de FMFs de diferentes tipos a lo largo de 209 km, utilizando amplificación distribuida Raman. Por otro lado, una distancia de 700 km fue alcanzada por un total de 204 señales WDM-SDM, transmitiendo a una tasa agregada de 4.8 Tb/s sobre FMF en configuración recirculada (loop configuration). Una técnica especial para compensar la diferencia de retardos de grupo fue aplicada en ambos experimentos. Los resultados observados demuestran el potencial del multiplexado por división espacial sobre FMFs como perfecto candidato para futuros sistemas de comunicaciones ópticas de alta capacidad.[CATALÀ] Recentment, un estudi de la capacitat de les fibres monomode, que combina la teoria de la informació de Shannon amb els efectes no lineals presents a les fibres òptiques, ha revelat un vinent estancament del creixement de la capacitat dels sistemes de comunicacions òptiques actuals. Una possible solució a aquest problema es basa en el multiplexat per divisió espacial (space-division multiplexing, SDM), que explora la dimensió espacial que proporcionen nous dissenys de fibres òptiques com les few-mode fibers (FMF) i les multi-core fibers (MCF). Al llarg d'aquesta tesi, presentem dos rècords de distància de transmissió usant SDM juntament amb multiplexat per longitud d'ona (wavelength-division multiplexing, PDM) sobre FMFs, en els quals s'usa un nou dispositiu (spot-based multiplexer) dissenyat per multiplexar els diferents senyals sobre fibres FMF amb pèrdues reduïdes. Durant el primer experiment, 30 senyals QPSK a una taxa 40 Gb/s varen ser transmesos sobre 5 longituds d'ona, 3 modes espacials i 2 polaritzacions d'un compost híbrid de FMFs de diferents tipus al llarg de 209 km, fent ús d'amplificació distribuïda Raman. Per altra banda, una distància de 700 km va ser assolida per un total de 204 senyals WDM-SDM, transmetent una taxa agregada de 4.8 Tb/s sobre FMF amb una configuració re-circulada (loop configuration). Una tècnica especial per a compensar la diferència de retards de grup va ser aplicada als dos experiments. Els resultats observats demostren el potencial del multiplexat per divisió espacial sobre FMFs com a perfecte candidat per a futurs sistemes de comunicacions òptiques d'alta capacitat

Demostració experimental de transmissió de llarga distància usant multiplexació per divisió espacial sobre "few-mode fibers" i "multi-core fibers"

Premi al millor PFC d’Enginyeria de Telecomunicació en l’Àrea de Sistemes de la Informació. Atorgat per Càtedra Red.es. (Curs 2012-2013)[ANGLÈS] After the extremely fast growth over last two decades, single-mode fibers capacity is reaching its recently revealed fundamental limit, imposed by a combination of Shannon's information theory and fiber nonlinearities. Such fact, together with the continuous growth of traffic demand, requires an urgent solution to overcome a capacity crunch. Space-division multiplexing (SDM) is a promising new paradox that makes use of the space dimension to increase capacity of optical links. Along this work, we will study different SDM approaches based on few-mode fibers (FMF) and multi-core microstructured fibers (MC-MSF) working under a high crosstalk regime. We will show that under this regime, the use of multiple-input multiple-output (MIMO) digital signal processing (DSP) is required to undo coupling or remove crosstalk between transmitted signals. Two experiments will be shown to reveal the power of space-division multiplexing. In the first experiment, we will demonstrate a transmission of six 40 Gb/s QPSK signals over 1200 km of FMF. While in the second experiment, we will present a WDM-SDM transmission through 4200 km of MC-MSF, leading to an aggregate bit rate of 1.2 Tb/s over a 250 GHz bandwidth. The record distances achieved with such high spectral efficiencies indicate that SDM systems based on FMF and MC-MSF, combined with MIMO-DSP, are promising candidates for future high capacity long-haul optical transmission systems.[CASTELLÀ] Después del rápido crecimiento experimentado durante las dos últimas décadas, la capacidad de las fibras monomodo está alcanzando su límite teórico, impuesto por la combinación de la teoría de la información de Shannon y efectos no-lineales. El multiplexado por división espacial (space-divison multiplexing, SDM) es una técnica prometedora que, haciendo uso de la dimensión espacial, pretende aumentar la capacidad de los actuales sistemas de comunicaciones ópticas. Durante este proyecto, estudiaremos diferentes posibilidades de SDM basadas en fibras que soportan un reducido número de modos (few-mode fibers, FMF) y fibras microestructuradas con múltiples núcleos (multi-core microstructured fibers, MC-MSF). En nuestro caso, trabajaremos con fibras en las cuales los núcleos o modos están acoplados. Consecuentemente, el uso de procesado digital de señal (DSP) multiple-input multipleoutput (MIMO) es necesario para deshacer el acoplamiento producido entre los distintos canales durante la propagación. A lo largo del trabajo enseñaremos dos experimentos que demuestran la gran capacidad de SDM. En el primer experimento, se transmiten seis señales QPSK a una tasa de 40 Gb/s a lo largo de 1200 km de FMF. Mientras que en el segundo experimento, presentamos una transmisión, conjuntando SDM con multiplexación por longitud de onda (wavelengthdivision multiplexing, WDM), de 1.2 Tb/s usando un ancho de banda de 250 GHz a lo largo de 4200 km de MC-MSF. Ambos experimentos han alcanzado récords en distancia en sus respectivos ámbitos, presentando a la vez altas tasas de transmisión. Este hecho demuestra que ambos tipos de fibras (FMF y MC-MSF), en combinación con MIMO-DSP, son prometedoras soluciones para constituir futuros sistemas de comunicaciones ópticas de largo alcance.[CATALÀ] Després del ràpid creixement viscut durant les dues últimes dècades, la capacitat de les fibres monomode està arribant al seu límit teòric, el qual prové de la combinació de la teoria de la informació de Shannon i els efectes no-lineals. El multiplexatge per divisió espacial (space-division multiplexing, SDM) és una tècnica prometedora que, fent ús de la dimensió espacial, pretén augmentar la capacitat dels actuals sistemes de comunicacions òptiques. Al llarg d'aquest projecte, estudiarem diferents possibilitats de SDM basades en fibres que suporten un nombre reduït de modes (few-mode fiber, FMF) i en fibres microestructurades amb múltiples nuclis (multi-core microstructured fibers, MC-MSF). En el nostre cas, treballarem amb fibres que tenen els modes o nuclis acoblats. Conseqüentment, l'ús de processament digital de senyal (DSP) mulitple-input multiple-output (MIMO) és necessari per a desfer-se de l'acoblament produït entre els diferents canals durant la propagació. Al final del document, ensenyarem dos experiments que demostren la gran capacitat de SDM. Durant el primer experiment, es transmeten sis senyals QPSK a un taxa de 40 Gb/s al llarg de 1200 km de FMF. Mentre que durant el segon, presentem una transmissió, conjuntant SDM amb multiplexatge per longitud d'ona (wavelength-division multiplexing, WDM), de 1.2 Tb/s fent ús d'un ample de banda de 250 GHz al llarg de 4200 km de MC-MSF. Ambdós experiments han batut rècords de distància en els seus respectius àmbits, presentant a la vegada altes taxes de transmissió. Aquest fet demostra que els dos tipus de fibra (FMF i MC-MSF), juntament amb MIMO-DSP, formen prometedores solucions per a constituir futurs sistemes de comunicacions òptiques de llarg abast.Award-winnin

Multiplexat per divisió espacial: multiplexador per a "few-mode fibers"

Treball final de màster oficial fet en col·laboració amb Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat de Barcelona (UB) i Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)[ANGLÈS] The combination of Shannon's information theory and Kerr nonlinear effects present in single-mode fibers has recently revealed an approaching capacity crunch of current optical communication systems. A promising solution that is currently being studied relies on space division multiplexing (SDM), which explores the new spatial dimension given by novel few-mode fiber (FMF) or mutli-core fiber (MCF) designs. Along this work, we present two new distance records in wavelength- and space-division multiplexed (WDM-SDM) transmission based on few-mode fibers, at which novel low-loss spot-based multiplexers were used to launch the signals into the fiber modes. First, 5x3x2 wavelength-, space- and polarization-division multiplexed 40 Gb/s QPSK signals were transmitted along 209 km of a hybrid FMF span by means of distributed backwards Raman amplification. Next, a 700-km distance is achieved in a recirculating loop experiment transmitting an aggregate capacity of 4.8 Tb/s over a graded-index FMF span. In both fiber spans a DGD-compensating technique was applied to keep a reduced impulse response of the whole system. The performance observed in both experiments demonstrates the potential of FMF-based space-division multiplexing as a perfect candidate for future high-capacity optical communication transmission systems.[CASTELLÀ] Recientemente, un estudio de capacidad de fibras monomodo, que combina la teoría de la información de Shannon con los efectos no lineales presentes en dichas fibras, ha revelado un próximo estancamiento del crecimiento de la capacidad de los sistemas de comunicaciones ópticas actuales. Una posible solución a dicho problema yace en el multiplexado por división espacial (space-division multiplexing, SDM), que explora la dimensión espacial que proporcionan nuevos diseños de fibras ópticas como las few-mode fibers (FMF) y las multi-core fibers (MCF). En esta tesis, presentamos dos récords en distancia de transmisión usando SDM en combinación con multiplexado por longitud de onda (wavelength-division multiplexing, WDM) sobre FMFs, en los que se usa un nuevo dispositivo (spot-based multiplexer) diseñado para multiplexar los diferentes señales sobre las FMFs con pérdidas reducidas. En el primer experimento, 30 señales QPSK a una tasa de 40 Gb/s fueron transmitidos sobre 5 longitudes de onda, 3 modos espaciales y 2 polarizaciones de un compuesto híbrido de FMFs de diferentes tipos a lo largo de 209 km, utilizando amplificación distribuida Raman. Por otro lado, una distancia de 700 km fue alcanzada por un total de 204 señales WDM-SDM, transmitiendo a una tasa agregada de 4.8 Tb/s sobre FMF en configuración recirculada (loop configuration). Una técnica especial para compensar la diferencia de retardos de grupo fue aplicada en ambos experimentos. Los resultados observados demuestran el potencial del multiplexado por división espacial sobre FMFs como perfecto candidato para futuros sistemas de comunicaciones ópticas de alta capacidad.[CATALÀ] Recentment, un estudi de la capacitat de les fibres monomode, que combina la teoria de la informació de Shannon amb els efectes no lineals presents a les fibres òptiques, ha revelat un vinent estancament del creixement de la capacitat dels sistemes de comunicacions òptiques actuals. Una possible solució a aquest problema es basa en el multiplexat per divisió espacial (space-division multiplexing, SDM), que explora la dimensió espacial que proporcionen nous dissenys de fibres òptiques com les few-mode fibers (FMF) i les multi-core fibers (MCF). Al llarg d'aquesta tesi, presentem dos rècords de distància de transmissió usant SDM juntament amb multiplexat per longitud d'ona (wavelength-division multiplexing, PDM) sobre FMFs, en els quals s'usa un nou dispositiu (spot-based multiplexer) dissenyat per multiplexar els diferents senyals sobre fibres FMF amb pèrdues reduïdes. Durant el primer experiment, 30 senyals QPSK a una taxa 40 Gb/s varen ser transmesos sobre 5 longituds d'ona, 3 modes espacials i 2 polaritzacions d'un compost híbrid de FMFs de diferents tipus al llarg de 209 km, fent ús d'amplificació distribuïda Raman. Per altra banda, una distància de 700 km va ser assolida per un total de 204 senyals WDM-SDM, transmetent una taxa agregada de 4.8 Tb/s sobre FMF amb una configuració re-circulada (loop configuration). Una tècnica especial per a compensar la diferència de retards de grup va ser aplicada als dos experiments. Els resultats observats demostren el potencial del multiplexat per divisió espacial sobre FMFs com a perfecte candidat per a futurs sistemes de comunicacions òptiques d'alta capacitat

Phosphorylation of Hsl1 by Hog1 leads to a G2 arrest essential for cell survival at high osmolarity

Control of cell cycle progression by stress-activated protein kinases (SAPKs) is essential for cell adaptation to extracellular stimuli. Exposure of yeast to osmostress leads to activation of the Hog1 SAPK, which controls cell cycle at G1 by the targeting of Sic1. Here, we show that survival to osmostress also requires regulation of G2 progression. Activated Hog1 interacts and directly phosphorylates a residue within the Hsl7-docking site of the Hsl1 checkpoint kinase, which results in delocalization of Hsl7 from the septin ring and leads to Swe1 accumulation. Upon Hog1 activation, cells containing a nonphosphorylatable Hsl1 by Hog1 are unable to promote Hsl7 delocalization, fail to arrest at G2 and become sensitive to osmostress. Together, we present a novel mechanism that regulates the Hsl1–Hsl7 complex to integrate stress signals to mediate cell cycle arrest and, demonstrate that a single MAPK coordinately modulates different cell cycle checkpoints to improve cell survival upon stress

La festa de les matemàtiques

Resumen tomado parcialmente del autor. Incluye las soluciones de los problemas propuestos, imágenes y fotografías de los acontecimientosSe presenta una recopilación de innovaciones realizada por el 'Seminari de Matemàtiques i la seva didàctica', adscrita al CEP de Manacor en el curso 2007-2008. Se recogen las experiencias de las ediciones de 'La festa de les matemàtiques' celebradas en los municipios de Manacor, Inca, y Maó en 2004, 2005 y 2007 respectivamente. Estas actividades están dirigidas a alumnos de centros de secundaria de las Islas Baleares y se celebran al aire libre mediante una gymkhana. Los alumnos, organizados en grupos, tienen que resolver unos problemas para llegar a la meta. Como actividades de motivación previa a la fiesta, se proponen concursos del cartel anunciador del acontecimiento y pruebas a nivel individual. El número de profesores colaboradores y creadores del material didáctico son 27 en la edición de Manacor, 29 en la edición de Inca y 37 en la edición de Maó. Los objetivos del proyecto son profundizar en la metodología de la resolución de problemas matemáticos, su didáctica y los recursos, elaborar materiales didácticos para este tipo de experiencias, recopilarlos y ponerlos al alcance del profesorado de matemáticas y su alumnado. Los resultados obtenidos de estas experiencias se consideran muy satisfactorios por el hecho de promover la incorporación de la metodología de resolución de problemas en las programaciones y la aplicación en el aula. Los materiales utilizados fueron editores de texto, imagen y páginas web.BalearesUniversitat de les Illes Balears. Redined Balears; Edifici Guillem Cifre de Colonya. Ctra. de Valldemossa, Km 7,5; 07122 Palma; Tel. +34971172792; Fax +34971173190; [email protected]

Phosphorylation of Hsl1 by Hog1 leads to a G(2) arrest essential for cell survival at high osmolarity

Control of cell cycle progression by stress-activated protein kinases (SAPKs) is essential for cell adaptation to extracellular stimuli. Exposure of yeast to osmostress leads to activation of the Hog1 SAPK, which controls cell cycle at G(1) by the targeting of Sic1. Here, we show that survival to osmostress also requires regulation of G(2) progression. Activated Hog1 interacts and directly phosphorylates a residue within the Hsl7-docking site of the Hsl1 checkpoint kinase, which results in delocalization of Hsl7 from the septin ring and leads to Swe1 accumulation. Upon Hog1 activation, cells containing a nonphosphorylatable Hsl1 by Hog1 are unable to promote Hsl7 delocalization, fail to arrest at G(2) and become sensitive to osmostress. Together, we present a novel mechanism that regulates the Hsl1–Hsl7 complex to integrate stress signals to mediate cell cycle arrest and, demonstrate that a single MAPK coordinately modulates different cell cycle checkpoints to improve cell survival upon stress