Cantonese Loanwords : Conflicting Faithfulness in VC Rime Constraints

This paper focuses on the ways in which English loanwords are brought into line with four phonotactic constraints that restrict the possible combinations of nuclear vowels and coda consonants in Cantonese Chinese. It is found that three of the four constraints are strictly enforced in loans. Repairs change either the vowel or the coda consonant. Parallel to Mandarin, changes in vowel height features ([high], [ATR]) as opposed to changes in vowel backness are employed. Coda consonant changes obey a dorsal > coronal > labial faithfulness hierarchy that mirrors the typology of coda mergers discovered by Chen (1973) for many Chinese dialects. While changes in both the vowel and coda consonant occur, on-line adaptations favor changing the coda and preserving the vowel and suggest that the relative phonetic salience of the nuclear vowel to the coda consonant still plays a role in these adaptations.Aquest article se centra en la manera com els anglicismes del xinès cantonès conflueixen en l'adaptació a través de quatre condicions fonotàctiques que restringeixen les combinacions possibles de vocals i de consonants a la rima. Tres d'aquestes quatre condicions són estrictament inevitables. L'arranjament fa canviar la vocal del nucli o la consonant de la coda. Tal com passa en mandarí, s'utilitzen canvis en els trets d'altura de les vocals ([alt], [AA]) com a oposició als canvis en el tret de posterioritat. Els canvis en les consonants de la coda obeeixen una jerarquia de fidelitat dorsal > coronal > labial que reflecteix la tipologia de reducció o simplificació de codes descoberta per Chen (1973) per a molts dialectes xinesos. Encara que es produeixin canvis en la vocal i en la consonant de la coda, les adaptacions directes afavoreixen els canvis en la coda però no en la vocal. Això suggereix que la prominència relativa de la vocal del nucli respecte a la consonant de la coda encara juga un paper important en aquestes adaptacions

The analysis of truncated vocatives in Taviano (Salentino) Italian

This paper documents and discusses various descriptive generalizations and alternative analyses of the vocative truncation found in the Southern Italian dialect of Taviano that is illustrated by such formations as Filoména > Filomé. We show that the upper limit on the size of the truncate is not restricted by foot binarity nor by internally layered feet: Addoloráta > Addolorá. The lower limit of the truncate may extend to a single CV syllable in violation of foot binarity: Césare > Cé. But truncation to just the stressed vowel is rejected: Élena > *É. We situate the analysis of the vocative truncation within the overall grammar of Salentino and show that while some properties such as the loss of coda consonants can be attributed to rankings imposed by the surrounding grammar, others are peculiar to this construction. The analysis of stress in loanword adaptation figures prominently in our discussion. The final sections examine some of the morphological and syntactic properties of the Taviano vocative.Aquest article documenta i discuteix diverses generalitzacions descriptives i anàlisis alternatives del truncament vocatiu en tavià, un dialecte del sud d'Itàlia, que es pot il·lustrar amb exemples com Filoména>Filomé. Es demostra que el límit superior en relació a la mida màxima del truncat no es restringeix al peu binari ni als peus mínimament recursius: Addoloráta > Addolorá. El límit inferior del truncat pot arribar a una sola síl·laba CV, amb violació del requisit de binarietat: Césare > Cé, tot i que es rebutja el truncament quan el resultat és una vocal tònica: Élena > *É. L'anàlisi del truncament vocatiu se situa en el context de la gramàtica general del salentí i demostra que, mentre algunes propietats com la pèrdua de consonants en posició de coda es poden atribuir als rànquings imposats per la gramàtica del salentí, altres són específiques d'aquesta construcció. L'anàlisi de l'accent en l'adaptació de manlleus constitueix un aspecte prominent de la proposta. La secció final examina algunes de les propietats morfològiques i sintàctiques del vocatiu del tavià

Unmarked bleeding orders

published or submitted for publicationis peer reviewe

Foreword

published or submitted for publicationis peer reviewe

Orthography

published or submitted for publicationis peer reviewe

Lithuanian phonology

published or submitted for publicationis peer reviewe

Cantonese Loanwords : Conflicting Faithfulness in VC Rime Constraints

This paper focuses on the ways in which English loanwords are brought into line with four phonotactic constraints that restrict the possible combinations of nuclear vowels and coda consonants in Cantonese Chinese. It is found that three of the four constraints are strictly enforced in loans. Repairs change either the vowel or the coda consonant. Parallel to Mandarin, changes in vowel height features ([high], [ATR]) as opposed to changes in vowel backness are employed. Coda consonant changes obey a dorsal > coronal > labial faithfulness hierarchy that mirrors the typology of coda mergers discovered by Chen (1973) for many Chinese dialects. While changes in both the vowel and coda consonant occur, on-line adaptations favor changing the coda and preserving the vowel and suggest that the relative phonetic salience of the nuclear vowel to the coda consonant still plays a role in these adaptations.Aquest article se centra en la manera com els anglicismes del xinès cantonès conflueixen en l'adaptació a través de quatre condicions fonotàctiques que restringeixen les combinacions possibles de vocals i de consonants a la rima. Tres d'aquestes quatre condicions són estrictament inevitables. L'arranjament fa canviar la vocal del nucli o la consonant de la coda. Tal com passa en mandarí, s'utilitzen canvis en els trets d'altura de les vocals ([alt], [AA]) com a oposició als canvis en el tret de posterioritat. Els canvis en les consonants de la coda obeeixen una jerarquia de fidelitat dorsal > coronal > labial que reflecteix la tipologia de reducció o simplificació de codes descoberta per Chen (1973) per a molts dialectes xinesos. Encara que es produeixin canvis en la vocal i en la consonant de la coda, les adaptacions directes afavoreixen els canvis en la coda però no en la vocal. Això suggereix que la prominència relativa de la vocal del nucli respecte a la consonant de la coda encara juga un paper important en aquestes adaptacions