L'explotació dels territoris pirinencs orientals en època antiga (s. VI-I ane)

El treball presenta, de manera sintètica, els resultats dels treballs arqueològics realitzats en els darrers anys al Pirineu Oriental, especialment a la Cerdanya però també en altres comarques veïnes. Aquestes dades es combinen amb els principals estudis paleo-ambientals publicats. A partir d'aquí, els autors presenten una proposta d'interpretació històrica per al període VI-I ane., un model hipotètic que ofereixi un marc de referència que pugui ser validat o modificat per treballs futurs.The work presents, in a synthetic way, the results of the archaeological works carried out in the last years in the eastern Pyrenees, especially in Cerdanya, but also in other neighboring areas. These data are combined with the main published paleo-environmental studies. From here, the authors present a proposal for historical interpretation for the period VI-I B.C., A hypothetical model that offers a frame of reference that can be validated or modified by future works

El fin del sueño urbano en Iulia Livica (Llívia, Cerdaña)

Altres Ajuts: LabexMedLes sciences humaines et sociales au coeur de l'interdisciplinarité pour la Méditerranée, referencia 10-LABX-0090. Asímismo, este trabajo se ha bene-ficiado de una ayuda del estado francés gestionada por la Agence Nationalede la Recherche, dentro del proyecto Investissements d'Avenir A*MIDEX ,referencia nº ANR-11-INDEX-0001-02.La Iulia Livica urbana tuvo una vida breve, y sus ciudadanos pronto despertaron del sueño urbano, pero ello no implicó el fín de la presenciaromana ni de las formas de vida romanas en aquel territorio. Al contrario, lacontinuidad de los yacimientos rurales y los indicios de riqueza que presentan,muestran como Roma también supo adaptarse a aquellas áreas donde la vidaurbana tuvo problemas para subsistir

El Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya, Lleida): un nou exemple dels processos d’iberització i romanització a l’àrea pirinenca

Aquest article té com a objectiu presentar el jaciment del Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya, Lleida), un assentament situat en un turó controlant els accessos a la vall de la Cerdanya i amb una ocupació entre els segles IV i I aC. Amb una funció com a punt de guaita i de control del territori, les seves característiques i la seva evolució històrica ofereixen un magnífic exemple per comprendre l’estructuració territorial del poble ceretà durant l’Antiguitat. A la vegada, es tracta d’un dels millors casos documentats per a poder interpretar la participació d’aquesta regió en els diferents fets històrics del període, especialment en relació amb l’arribada i conquesta per part de Roma

Montlleó (Prats i Sansor, Lérida, Espagne) : le passage du symbolisme à travers les montagnes

Le site de plein air de Montlleó (Prats i Sansor, Lérida, Espagne) est situé sur une petite colline de la haute vallée du Sègre, au cœur de la plaine de la Cerdagne, sur un axe stratégique de communication – ou couloir – qui connecte les deux versants des Pyrénées. Les caractéristiques culturelles des industries lithiques et les dates radiocarbone nous démontrent l’âge ancien des occupations humaines sur cette partie méridionale des Pyrénées orientales. Le site de Montlleó se caractérise par la quantité et la variété des éléments culturels, que nous pouvons mettre en relation avec l’univers symbolique de ces populations de chasseurs-cueilleurs. Ces évidences matérielles sont exploitées dans cet article pour étudier le comportement symbolique des populations de la fin du Paléolithique supérieur. Les marqueurs sont répartis en trois types : la parure, dans le sens traditionnel du terme, les minéraux rares apportés sur le site, et enfin les matières colorantes.The open-air site of Montlleó (Prats i Sansor, Lérida, Spain) is located on a small hill in the upper valley of the Segre River, in the center of the Cerdanya plain, on a strategic axis of communication –or corridor– connecting both sides of the Pyrenees. The cultural features of the lithic industries and the radiocarbon dates are indicating the old age of the human occupations in this southern part of the eastern Pyrenees. The site is characterized by the quantity and variety of cultural elements that can be related to the symbolic sphere of these hunter-gatherer populations. In the present research we analyze this material evidence in relation to the symbolic behavior of the late Upper Paleolithic populations. In this regard, we study three types of markers: ornaments, in the traditional meaning of the term; rare minerals brought to the site; and dyestuffs of several hues

El coronel tonenc Andreu Molera i Puigcerdà

La biografia del tinent coronel Andreu Molera, nascut en una casa de la plaça de l’Hostal el 1813, presenta encara molts buits. En el present article es dóna a conèixer un episodi fonamental de la seva carrera militar: el comandamentde la defensa de Puigcerdà durant la Tercera Guerra Carlina. També es publiquen per primera vegada diversos retrats del personatge, fins ara del tot desconeguts