Minor Patients' Autonomy. Recognizing the Dignity to Create Capabilities

The current health legislation recognizes minors’ capacity to make decisions or, at least, to take part in those that affect them, according to their age and maturity. But this capacity is not promoted. Capacitating minors to make their own decisions is still a challenge, because it requires something that today is not happening: autonomy has to be understood not as a state, but as a process that needs support. Our proposal is that this support should be based on recognizing minors as vulnerable persons, that is to say, as persons with emotional needs, who are the subjects of rights and duties, and who have social needs of self-fulfillment. All in all, autonomy has to be understood as a process based on recognizing minors’ dignity as a previous condition to help them acquire those typical capabilities of autonomous persons. This concept of support requires, in the first place, a change of the social view of minors

Acompañando a las mujeres gestantes víctimas de violencia de género. Aspectos éticos para las matronas

The aim of this paper is to define an ethical framework that intertwines the essential—but not the only—elements that midwives should take into account when assisting pregnant women who suffer from gender violence (GV). Our proposal will focus on the idea of accompaniment, which can be defined as the process through which support is given to a vulnerable person in order to help her/him gain autonomy. A model of a biopsychosocial accompaniment of pregnant women suffering from gender violence will be suggested. It has three dimensions: firstly, it is a process through which midwives help women empower themselves; secondly, it is a process through which midwives build up an environment of trust and respect in the medical consultation; and thirdly, it requires an appropriate teamwork. This paper will focus on the first two dimensions, which are the two sides of the same coin, and will only briefly address the third one, as it goes far beyond the field of midwifery and thus beyond the aim of this article. The methodology used to develop this paper is the philosophical-rational analysis and reflection.El objetivo del artículo es definir un marco ético dónde se vertebren los elementos esenciales (no necesariamente los únicos) que las matronas deben tener en cuenta cuando atienden a mujeres embarazadas que están sufriendo violencia de género (VG). La propuesta girará en torno al concepto de acompañamiento, entendido como el proceso por el cual se da apoyo a una persona vulnerable para ayudarla a ganar cuotas de autonomía. Se sugerirá un modelo de acompañamiento biopsicosocial de las mujeres gestantes y víctimas de violencia con tres dimensiones: en primer lugar, el acompañamiento es un proceso a través del cual la matrona debe ayudar a la mujer a empoderarse a sí misma; en segundo lugar, es un proceso en el cual la matrona debe construir un entorno de confianza y respeto en la consulta; y, en tercer lugar, requiere unas adecuadas relaciones interprofesionales. El artículo se centrará en las dos primeras dimensiones, que son dos caras de la misma moneda, y se referirá solo brevemente a la tercera, puesto que va más allá del ámbito de las matronas y, por tanto, del propósito del presente trabajo. El método utilizado ha sido el análisis y la reflexión filosófico-racional

Obstetric violence as an infringement on basic bioethical principles. Reflections inspired by focus groups with midwives

Background: obstetric violence is still far too invisible; the word 'violence' generates rejection and obstetric violence is complex to define and typify, as it is a subjective experience. It has been widely analyzed from legal, sociological, and clinical perspectives, but not equally so from the bioethical point of view. This article sets out to take a more in-depth look at the experiences of midwives in order to describe the ethical perspectives of obstetric violence. We intend to describe the effects that malpractice and violence within obstetric care have on American and European bioethical principles. Methodology: A qualitative methodology of the phenomenological tradition was used: 24 midwives participated in three focus groups. Results and Discussion: four categories were arrived at; they are 'the maleficence of forgetting my vulnerability', 'beneficence requires respect for my integrity and dignity', 'my autonomy is being removed from me' and 'a problem of social justice towards us, women'. Conclusion: obstetric violence infringes on the main bioethical principles (non-maleficence, beneficence, autonomy, justice, vulnerability, dignity, and integrity). Beyond whether it is called violence or not, what matters from an ethical perspective is that, as long as women have such negative experiences during pregnancy and childbirth, obstetric care needs better humanizin

LA GESTIÓN DE LA AUTONOMÍA DE LOS MENORES EN LOS PROCESOS DE DIVORCIO PARENTAL

With regard to children’s rights, the management of minors’ autonomy is discussed. International and European legislation, assumed by all Member States, recognize minors’ rights to be listened to and to participate in any matter affecting their personal, family and social life. This paper focuses on parental divorce when minors are between 12 and 16 years old, and on forensic psychology in family law. Some core questions are adressed, such as whether minors really do want to participate in decision-making processes concerning separation and on what matters, the advantages and risks to considering minors’ opinions, and to which extent these opinions should be taken into account. Finally, a decision-making process is suggested which may give a voice to children when their parents are undergoing a divorce proceeding. En el contexto de los derechos de la infancia se discute cómo se debe gestionar la autonomía de los menores. La legislación internacional y europea, asumida por los Estados miembros, reconoce el derecho de los menores a ser escuchados y a opinar en los asuntos que afecten su vida personal, familiar y social. En este artículo nos centraremos en la franja de edad de entre los 12 y los 16 años, y en la situación de divorcio parental. Nos preguntaremos si cuando afrontan la separación de sus padres, los menores quieren realmente opinar y sobre qué, analizaremos las ventajas y los riesgos de considerar sus opiniones, y reflexionaremos sobre el grado en que hay que tenerlas en cuenta. Finalmente, propondremos un procedimiento de toma de decisiones acompañada que dé voz a los adolescentes cuando sus padres se separan

Formación para la detección de la violencia de género durante el embarazo: evaluación de una propuesta contextualizada

Introducción: la violencia de género es una realidad terrible que afecta a todos los países. Cuando dicha lacra afecta a la mujer gestante, los efectos negativos se multiplican y afectan también al feto. Mejorar en los procedimientos para su detección y abordaje es una de las medidas para superarla. Por las funciones que desarrollan durante el seguimiento del embarazo, parto y posparto, y por la relación de confianza que establecen con la mujer gestante, las matronas son profesionales que se encuentran en una posición especialmente adecuada para proceder a su detección. Material y métodos: presentamos los objetivos, metodología, contenidos y evaluación de una actividad formativa dirigida a matronas del municipio de Hospitalet de Llobregat, que se llevó a cabo en el pasado año en el seno de una Investigación Acción Participativa que pretende mejorar la detección y abordaje de los casos de violencia de género durante el embarazo. Resultados: los resultados de evaluación de la actividad informan favorablemente de su repetición y apuntan, para su mejora, más actividades de aplicación de contenidos y ampliación de la formación recibida sobre servicios de atención a las mujeres, circuitos de derivación e inteligencia emocional. Discusión y conclusiones: se ha planteado la evaluación desde su carácter formativo. Se han evaluado objetivos e impacto de la actividad. De manera coherente con la Investigación Acción Participativa de la que procede, se ha optado por un enfoque horizontal y participativo. Promover acciones formativas y someterlas a evaluación es una de las vías para combatir la violencia de género

Cap a l’autonomia de l’adolescent: model d’acompanyament per a professionals assistencials

[cat] El respecte a l’autonomia dels pacients ha esdevingut un principi fonamental de la bioètica que ha marcat canvis legislatius i de model assistencial, tanmateix el cas dels pacients menors és especialment controvertit: no s’aprofita la presa de decisions sobre la seva salut per acompanyar-los en el procés de maduració i és difícil respectar l’autonomia que no es reconeix ni es fomenta. La causa d’aquest fet és doble. D’una banda, s’ha tingut i es té una visió de la persona menor com immadura, sense capacitat de raonament. A més, en l’àmbit sanitari sovint es té una visió biocèntrica del pacients. Això impedeix que els professionals sanitaris prenguin consciència del seu rol educatiu i, conseqüentment, la relació assistencial no és apoderadora, sinó paternalista o adultista. D’altra banda, el marc legal en què es recolzen els professionals basa la capacitat decisòria de la persona menor en criteris ambigus per subjectius (maduresa i interès superior del menor) i el seu únic criteri objectiu (l’edat), que ofereix seguretat jurídica, no és estandarditzable. D’aquesta manera, si els adults no assumeixen el deure de garantir que les persones menors puguin exercir els seus drets, el discurs dels drets dels menors queda buit de contingut. Atenent a aquesta situació, es proposa un model d’acompanyament en la forja de l’autonomia pensat per a pacients menors d’entre 12 i 15 anys (franja del menor madur), és a dir, un model d’acompanyament dels pacients menors en el procés de forja de l’autonomia. Aquest model té com a objectiu la forja de l’autonomia de l’adolescent, entesa com el dret i la capacitat de prendre decisions que, en l’àmbit sanitari, van destinades a l’autocura. Per tant, caldrà ajudar-lo a apoderar-se, a desenvolupar capacitats. I l’estratègia per fer-ho no pot ser altra que la participació, en la mesura que les capacitats s’adquireixen exercint-les. L’acompanyament consistirà, doncs, en un cercle virtuós entre autonomia, participació i capacitats. És un model que ha de ser assumible per a qualsevol professional que treballi amb adolescents, per tal que afavoreixi la coordinació entre diversos àmbits (sanitari, educatiu, social...) i, conseqüentment, una visió integradora de la persona menor. Alhora, ha de ser aplicable a les especificitats de cada àmbit. És un model centrat en l’adolescent i la família, que requereix que els professionals el posin en pràctica amb habilitats de dues menes: comunicatives i educatives. Aquest model té tres condicions. Primera, cal una visió biopsicosocial de l’adolescent. Segona, cal exercir una responsabilitat apoderadora vers ell. I tercera, l’acompanyament ha de ser comunitari. A més, es basarà en principis ètics essencials com la dignitat, la vulnerabilitat, la justícia i la solidaritat. I tindrà tres objectius: un, la forja de la identitat, que és narrativa i relacional; dos, l’apoderament, que tindrà a veure amb el desenvolupament de capacitats i de consciència moral; i tres, la cura, entesa com l’atenció a la veu i al cos de l’adolescent. En definitiva, el model que proposem entén que l’acompanyament és el reconeixement de l’adolescent com a subjecte de necessitats, com a subjecte de drets i deures, i com a subjecte de capacitats per forjar l’autocura, l’autonomia i el seu projecte vital. Per garantir l’aplicabilitat del model a la pràctica diària de qualsevol professional que treballi amb adolescents proposem un procediment deliberatiu de presa de decisions que consta de 9 passos i incloem un capítol final amb recomanacions per als diferents nivells assistencials.[eng] The respect for patients’ autonomy has become a fundamental principle of bioethics, which has led to legal changes and a shift of the healthcare model, but in the case of minor patients it is very controversial: medical decisions are not taken advantage of in order to support these patients in their maturing process, so it is difficult to respect the autonomy which is neither recognized nor promoted. There is a double cause for this. On the one hand, minors have been and are seen as immature, as having no reasoning power and, in the medical field, in a biocentrical way. This has prevented healthcare professionals to gain awareness of their educative role and, consequently, the current healthcare relationship is not an empowering one but a paternalistic or adultistic one. On the other hand, the legislation upon which professionals rely establishes three criteria for dealing with minors’ decisional capacity, two of which are ambiguous, because of being subjective (maturity and best interests of the child). The third one, the age, is objective, so it gives legal security, but is not standardisable. In this way, if adults do not assume their duty of ensure that these rights are exercisable, the discourse of the rights of the child has no content. Taking this situation into account, this thesis suggests a model of autonomy promotion in minors of 12 to 15 years old (age bracket called “mature minor”), that is to say, a model of accompanying minor patients in their process of forging autonomy. The aim of this model is the forge of autonomy. It can be understood as the right and capacity to make decisions, which in the medical field are intended to develop self-care. Hence, the adolescent will need help to empower himself and to develop basic capacities. And the strategy to do so must be participation, as long as capacities can only be acquired by exercising them. Supporting adolescents will then consist on a virtuous circle between autonomy, participation and capacities. This model has to be assumable for any professional working with adolescents, in order to foster coordination between fields (healthcare, education, social work) and, therefore, an integrative view of minors. But, at the same time, it has to be applicable to the specificities of each field, so as not to make any professional go beyond his profession. This model is adolescent and family-centred, which requires two types of abiliites from professionals: communicative and pedagogical. This model has three requirements. One, having a biopsychosocial view of adolescents. Second, exercing an empowering responsibility towards them. And third, understanding that accompanying adolescents is a community process. In addition, it will be based on essential ethical principles, such as dignity, vulnerability or solidarity. And it will have three ends: one, forging identity, which is narrative and relational; two, empowerment, which has to do with developing capacities and moral development; and three, care, which should be understood as caring of adolescent’s voice and body. In short, the suggested model understands that supporting adolescents means recognizing them as subjects of needs, subjects of rights and duties and subjects of capacities to forge self-care, autonomy and their vital project. In order to ensure that the model is applicable to the daily practice of any professional working with adolescents, we propose a deliberative decision-making procedure that consists of 9 steps, as well as we include a last chapter of recommendations for professionals according to each healthcare service

(De)bat a bat

Es tracta d'un treball científic que reuneix el treball d'una vintena de joves investigadors en estudis catalans. Aquests estudis tenen en comú el seu origen geogràfic, concretament els països de llengua catalana (Catalunya, València, Balears, Catalunya del Nord). Hi podem trobar, doncs, articles sobre literatura (medieval, moderna i contemporània), lingüística (diacrònica i sincrònica) i didàctica de la llengua. A l'inici del llibre, Miquela Valls, durant trenta anys responsable dels cursos de literatura catalana a la Universitat de Perpinyà, ens ofereix una reflexió sobre la seva especialitat i el seu tema predilecte.Il s’agit d’un ouvrage scientifique réunissant les travaux d'une vingtaine de jeunes chercheurs en études catalanes. Ces études ont comme point commun leur origine géographique, à savoir les pays de langue catalane (Catalogne, Valence, les Baléares, la Catalogne du Nord ou Roussillon). On pourra donc trouver des articles sur la littérature (médiévale, moderne et contemporaine), la linguistique (diachronique et synchronique) et la didactique de la langue. En ouverture, Miquela Valls, pendant trente ans chargée des cours de littérature catalane à l'Université de Perpignan, nous propose une réflexion sur son thème de spécialité et de prédilection