La especial trascendencia constitucional como criterio de selección de los recursos de amparo

El trabajo analiza cómo el Tribunal Constitucional español está aplicando el requisito de la especial trascendencia constitucional para admitir o inadmitir a trámite los recursos de amparo y, con ello, para administrar el acceso al vértice de la jurisdicción constitucional de amparo. Para ello se parte del origen legal y la doctrina del Alto Tribunal sobre el requisito de la especial trascendencia constitucional y se analizan las estadísticas sobre la admisión del amparo de los últimos años, así como las sentencias de amparo dictadas en los años 2016 y 2017. Todo ello permite demostrar que el requisito de la especial trascendencia constitucional ha sido administrado poniendo énfasis en su dimensión formal y desde una concepción de amparo esencialmente subjetiva, que ha impedido que la jurisdicción constitucional de amparo haya experimentado cambios significativos en los últimos añosThe paper analyses how the Spanish Constitutional Court is using the legal requirement of the “special constitutional relevance” of individual appeals to decide upon its admissibility and, by doing so, to administrate the access to constitutional jurisdiction. The study starts with the legal origin of this requirement and the jurisprudence about its content and analyses the latest statistics of admissibility decisions taken by the Constitutional Court, as well as the judgements which have solved individual appeals in the period 2016-2017. The paper shows that the requirement of the special constitutional relevance of individual appeals has been implemented emphasizing its formal dimension and from a mainly subjective perspective of individual appeals. All this has hindered relevant changes in the constitutional jurisdiction during the last year

Latino migrant victims of crime: safe reporting for victims with irregular status in the United States and Spain

In both the United States and Spain, Latino migrants are disproportionately exposed to crime victimization. Among them, those with irregular status are scared to report crime to the police out of the fear of deportation. This article explores how national legislation and local policies in the United States and Spain regulate the possibility of irregular migrants who are victims of crime to interact with the police. We analyze the interplay between immigration and criminal legislation and enforcement structures in the United States and Spain to define whether deportation is a real or perceived risk for victims reporting crime. We identify opportunities for 'safe reporting of crime,' and we look at how policy responses in the two countries compare. We find that national legislation in both countries introduced measures aimed at allowing safe interactions between migrant victims and the police. Additionally, in the United States, cities also adopted local 'safe reporting' policies. However, despite these existing measures, opportunities for safe reporting remain limited in both countries. We conclude with a discussion on lessons that legislators in the United States and Spain could learn from each other to improve the reporting of crime from victims with irregular status

El Document de Veïnatge de l'Ajuntament de Barcelona: santuari real o simbòlic?

L'article analitza el règim jurídic del document municipal de veïnatge creat a finals de l'any 2017 per l'Ajuntament de Barcelona amb la voluntat de protegir els veïns i veïnes de nacionalitat estrangera en situació irregular de possibles expulsions i detencions en centres d'internament d'estrangers. Partint del context de les ciutats santuari que des de da anys estan sorgint als Estats Units i del repàs de les polítiques desenvolupades tradicionalment per l'Ajuntament de Barcelona en l'àmbit de la immigració, es descriu la creació del document i s'aborda l'estudi dels diferents elements del seu règim jurídic: el fonament competencial del document, els requisits dels sol·licitants, la tramitació del procediment, els criteris d'emissió del document i els seus efects jurídics i eficàcia. La conclusió principal d'aquesta anàlisi és que el document de veïnatge constitueix una mesura de protecció de les persones estrangeres en situació irregular més simbòlica que real i que el seu impacte previsible és més polític que jurídic

Delimitación de competencias entre el tribunal constitucional y el legislador ordinario en el restablecimiento de la igualdad en la ley

La relación entre el Tribunal Constitucional y el legislador ordinario constituye uno de los ámbitos más conflictivos de nuestra justicia constitucional. Actualmente, este ya clásico problema no hace referencia tanto a la legitimidad de la propia justicia constitucional como a los límites de su concreta actuación. En España, al igual que en los demás países que cuentan con sistemas de control de constitucionalidad de las leyes, más o menos periódicamente se pueden oír voces, incluso en el seno del propio Tribunal Constitucional, que consideran que determinadas sentencias del Tribunal han ido más allá del clásico modelo del «legislador negativo» invadiendo, por tanto, competencias propias del legislador. Las sentencias relativas a las pensiones de viudedad de la Seguridad Social (1), a la despenalización parcial del aborto (2) y, más recientemente, a la subrogación arrendaticia de las parejas de hecho (3) constituyen los ejemplos más polémic[os en este sentido [...]

El paper de la jurisprudència constitucional en el desenvolupament del dret públic de la immigració

El dret públic de la immigració s'ha anat desenvolupant en els darrers anys per donar resposta a les necessitats que planteja el fenomen migratori. Tot i que el protagonisme l'han tingut el legislador i l'Administració sobretot centrals, la jurisprudència del Tribunal Constitucional ha estat decisiva per posar en relleu la dimensió constitucional d'aquest nou sector de l'ordenament. A partir de pocs preceptes, aquest Tribunal ha anat concretant les exigències constitucionals que se'n deriven pel legislador, les administracions i els jutges ordinaris en aquest àmbit. El present estudi analitza quina ha estat la contribució del Tribunal Constitucional en el desenvolupament del dret públic de la immigració. No s'analitzen una per una les quaranta sentències constitucionals dictades en aquest àmbit, sinó les grans línies jurisprudencials que s'han anat perfilant durant els gairebé trenta anys de jurisprudència constitucional sobretot en la determinació de l'estatut constitucional de l'estranger

L'aprenentatge del Dret en anglès: una experiència pilot de millora en l'aprenentatge simultani dels continguts jurídics i de la competència lingüística

Projecte: 2015PID-UB/035Podeu consultar la segona part del projecte a: http://hdl.handle.net/2445/111890L'informe descriu i avalúa un projecte de millora i innovació docent relacionat amb l'aprenentatge del Dret en anglès: la impartició en aquesta llengua d'una assignatura optativa del Grau de Dret sobre Immigració. L'impuls institucional de la docència en terceres llengües no sempre ha estat acompanyat d'una reflexió sobre les conseqüències d'aquest canvi, que va molt més enllà de modificar la llengua en què s'imparteixen les classes. En un àmbit com el Dret, on els materials docents i l'objecte d'estudi acostumen a ser nacionals, l'aprenentatge simultani d'una llengua estrangera no pot limitar-se a "traduir" unes classes, sinó que obliga a fer canvis en els programes, objectius i activitats presencials i d'avaluació de les assignatures. L'experiència que es descriu ha comptat amb la participació d'una tècnica de millora docent i una professora d'anglès, és a dir, d'un equip multidisciplinar. Amb la divulgació d'aquesta experiència es pretén impulsar el debat entorn a la docència universitària en altres llengües.Codi PID: 2015PID-UB/03

Los CIE: una realidad controvertida y compleja

El artículo pretende contribuir al debate sobre los centros de internamiento de extranjeros (CIE) y el internamiento de extranjeros aportando información y datos actualizados sobre una realidad cambiante, que cada vez es más compleja y a la que es necesario aproximarse sin prejuicios. Partiendo de la legitimidad de las posturas que defienden la abolición de los CIE o su reforma, se aportan elementos de reflexión a un debate muy polarizado, en el que las diversas posturas parecen irreconciliables. El artículo defiende la reforma de los CIE y de los diversos elementos que configuran el sistema de expulsiones vigente en España, y analiza los principales argumentos defendidos por los partidarios de la clausura inmediata de los CIE

L'aprenentatge del Dret en englès-II: continuïtat d'una experiència pilot de millora en l'aprenentatge dels continguts jurídics i de la competència lingüística

Projecte: 2015PID-UB/035Podeu consultar la primera part del projecte a: http://hdl.handle.net/2445/98182Es trata de la memòria final d'un projecte d'innovació docent sobre l'aprenentatge simultani d'una assignatura de Dret i de la competència lingüística en anglès.El projecte ha esdevingut una continuïtat del projecte 2015PIDUB735 i ha tingut dos objectius principals: consolidar els objectius assolits el curs passat i assolir aquells objectius que només es van aconseguir parcialment. Tant el present projecte com l’anterior pretenien millorar l'aprenentatge simultani dels continguts jurídics de l’assignatura “Immigració, Nacionalitat i Estrangeria” del Grau de Dret i de la competència lingüística en anglès per part dels alumnes