Adaptive mesh refinement method. Part 2: Application to tsunamis propagation

Numerical simulations of multi dimensional large scale fluid-flows such as tsunamis, are still nowadays a challenging and a difficult problem. To this purpose, a parallel finite volume scheme on adaptive unstructured meshes for multi dimensional Saint-Venant system is presented. The adaptive mesh refinement method is based on a block-based decomposition (called BB-AMR) which allows quick meshing and easy parallelization. The main difficulty addressed here concerns the selection of the mesh refinement threshold which is certainly the most important parameter in the AMR method. Usually, the threshold is calibrated according to the test problem to balance the accuracy of the solution and the computational cost. To avoid " hand calibration " , we apply an automatic threshold method based on the decreasing rearrangement function of the mesh refinement criterion. This method is applied and validated successfully to the one and two dimensional non homogeneous Saint-Venant system through several tsunamis propagation test cases

Algunes recomanacions per a l'exposició oral del treball de final de grau

La realització del Treball Final de Grau pot comportar, en alguns casos, la possibilitat de defensa de la recerca davant un tribunal especialment nomenat per a aquest objectiu. Això vol dir que la valoració de l'estudi que ha donat lloc al document presentat es farà, no tant sols per la seva forma i pel seu contingut, sinó també tenint en compte la seva presentació oral i la capacitat de qui el defensa de respondre les qüestions que des del tribunal i hagin estat formulades. Modestament, vull oferir algunes pautes que poden ser útils a l'alumnat en aquest moment del Treball

Deciphering the adjustment between environment and life history in annuals: lessons from a geographically-explicit approach in Arabidopsis thaliana

The role that different life-history traits may have in the process of adaptation caused by divergent selection can be assessed by using extensive collections of geographically-explicit populations. This is because adaptive phenotypic variation shifts gradually across space as a result of the geographic patterns of variation in environmental selective pressures. Hence, large-scale experiments are needed to identify relevant adaptive life-history traits as well as their relationships with putative selective agents. We conducted a field experiment with 279 geo-referenced accessions of the annual plant Arabidopsis thaliana collected across a native region of its distribution range, the Iberian Peninsula. We quantified variation in life-history traits throughout the entire life cycle. We built a geographic information system to generate an environmental data set encompassing climate, vegetation and soil data. We analysed the spatial autocorrelation patterns of environmental variables and life-history traits, as well as the relationship between environmental and phenotypic data. Almost all environmental variables were significantly spatially autocorrelated. By contrast, only two life-history traits, seed weight and flowering time, exhibited significant spatial autocorrelation. Flowering time, and to a lower extent seed weight, were the life-history traits with the highest significant correlation coefficients with environmental factors, in particular with annual mean temperature. In general, individual fitness was higher for accessions with more vigorous seed germination, higher recruitment and later flowering times. Variation in flowering time mediated by temperature appears to be the main life-history trait by which A. thaliana adjusts its life history to the varying Iberian environmental conditions. The use of extensive geographically-explicit data sets obtained from field experiments represents a powerful approach to unravel adaptive patterns of variation. In a context of current global warming, geographically-explicit approaches, evaluating the match between organisms and the environments where they live, may contribute to better assess and predict the consequences of global warming

Guilt and Ecocriticism:new poetic representations for the antrophogenic crisis in Mireia Calafell, Núria Mirabet and Silvie Rothkovic

Com a resultat de la intersecció amb la biologia, la filosofia i l’antropologia, la psicologia ha generat un ampli corpus teòric sobre la teoria dels afectes i les emocions,altament valuós en un context en què el subjecte es troba davant d’una crisi permanent de la biosfera.Estudiosos com Melanie Klein (1998, 2001) o Lawrence Buell (2016) coincideixen a distingir la depressió i la por com a emocions immediates davantl’adversitat. Tanmateix, advertim que en els darrers anys les anomenades emocions proscrites (Jaggar, 1989), com per exemple, l’odi, l’enveja,la vergonya o la culpa també exerceixen un paper decisiu a l’hora d’interpretar moments de crisi. D’entre aquestes emocions, la culpa és la que fins ara ha generat més literatura i la que segons la psicologia tradicional malmet més el subjecte (Freud, 1923). Sotmesa encara a rígids estereotips de gènere, la culpa es caracteritza pel seu impacte negatiu en la psique, però també per la capacitat d’activar mecanismes adaptatius en relació al comportament moral i social (Barret, 1995; Eisenberg, 1986). Tenint en compte aquestes característiques i el fet que en la subjectivitat moderna ja no s’encabeix únicament dins els límits del jo individual, el present article explorarà les noves figuracions poètiques de la culpa en l’era antropogènica. Així, a partir de l’anàlisi dels poemaris Nosaltres, qui(2020) de Mireia Calafell, Lianes o les rates que imiten l’Esther Williams (2021)de Núria Mirabet i Als llacs(2021)de Silvie Rothkovics’estudiarà de quina manera l’ecohumanisme es manifesta en l’imaginari poètic quan se situa davant de narratives de destrucció, extinció i irreversibilitat.As a result of the intersection with biology, philosophy, and anthropology, psychology has generated a valuable theoretical corpus on the theory of affect and emotions in a context where the subject faces a permanent biosphere crisis. Scholars such as Melanie Klein (1998, 2001) and Lawrence Buell (2016) agree in distinguishing between depression and fear as immediate emotions in adversity. However, we note that in recent years so-called outlawed emotions (Jaggar, 1989), such as hatred, envy, shame, or guilt, have also played a decisive role in interpreting moments of crisis. Among these emotions, guilt is the one that has generated the most literature so far and the one that, according to traditional psychology, harms the subject the most (Freud 1923). Still subject to rigid gender stereotypes, guilt is characterized by its negative impact on the psyche and the ability to activate adaptive mechanisms concerning moral and social behaviour (Barret, 1995; Eisenberg, 1986). Given these characteristics and the fact that in modern subjectivity it no longer fits only within the limits of the individual self, this article will explore the new poetic figurations of guilt in the anthropogenic era. Thus, from the analysis of a selection of poems fromNosaltres, qui(2020) by Mireia Calafell,Lianes o les rates que imiten l’Esther Williams(2021), Núria Mirabet andAls llacs(2021), Silvie Rothkovic, I will study how ecohumanism manifests itself in the poetic imagination when faced with destruction, extinction, and irreversibility narratives

Anàlisi de la línia Barcelona - Vilanova - Sant Vicenç de Calders i proposta de millora

La línia ferroviària de Vilanova és un dels principals accessos ferroviaris a Barcelona i unes de les línies amb més oferta i demanda de Catalunya. La línia fa anys que està congestionada i malgrat els plans de rodalies i de mobilitat que s'han aprovat durant els últims 15 anys, sembla que no s'ha fet molta cosa al respecte. Es tracta doncs, d'analitzar el funcionament actual de la línia i del seu servei, i trobar una proposta de millora

Ús, modelització i organització de dades de biodiversitat

Una tesi doctoral llegida al CREAF, a la UAB, proposa un sistema d'informació mitjançant l'ús dels models de distribució d'espècies d'interès per a la conservació i d'espècies exòtiques invasores per tal de generar mapes útils en la conservació de la biodiversitat. Aquest sistema d'informació està orientat al seguiment temporal d'àrees protegides, dels canvis en els seus límits al llarg del temps i dels que es produeixen durant el procés de tramitació legal