Pensar topográficamente : Lugar, espacio y geografía

El text parteix de la consideració d’una sèrie de problemes relacionats amb la manera com s’ha produït l’anomenat «gir espacial» en diferents disciplines socials, per tal de reivindicar una forma de pensament topogràfic que assumeixi el lloc com a centre de compressió del que és humà. Amb aquesta finalitat, s’hi presenten una sèrie de nocions bàsiques (com ara les de límit, determinació o crítica) que articulen el marc dins del qual els conceptes d’espai, lloc i temps es poden definir ontològicament i que ofereixen una manera de reflexionar sobre el lloc d’allò que és humà, que constitueix, alhora, una reflexió sobre el propi lloc del pensament.This paper examines how a spatial turn in the social sciences has brought about a particular constructivist way of thinking about place, space, and other related geographical concepts. Against the flow, the paper aims at putting forward topographic thinking where place is put at the centre of the understanding of the human. It presents a number of ideas (such as boundedness, determination, and critique) that shape the framework in which the concepts of place, space, and time are defined ontologically, and which provide a manner to reflect on the place of the human and thought itself.El texto parte de la consideración de una serie de problemas relacionados con la manera en que se ha producido el denominado «giro espacial» en distintas disciplinas sociales, con el fin de reivindicar una forma de pensamiento topográfico que asuma el lugar como centro de compresión de lo humano. Para ello, se presentan una serie de nociones básicas (como las de límite, determinación o crítica) que articulan el marco dentro del cual los conceptos de espacio, lugar y tiempo pueden definirse ontológicamente y que ofrecen una manera de reflexionar sobre el lugar de lo humano, que es, a la vez, una reflexión sobre el propio lugar del pensamiento

The Forms of Water: in the land and in the soul

Water, its presence or absence, and the forms in which it appears, is fundamental to any and every place on earth. Indeed, along with soil, air and light, water is elemental to place, and so also to all life and dwelling in place. Moreover, human life is itself essentially determined through its entanglement in place and places, and so is constituted, if indirectly, perhaps, through water and its forms. The centrality of place that I am alluding to here arises out of a conception of the relation between human being and place, according to which who and what we are is fundamentally determined by the places in which we live – and this is so even while places are also shaped by the lives that are formed within them

Is there an Ethics of Place?

Abstract Although place is an increasingly important notion in much contemporary theorizing across the humanities, social sciences, and the arts, there is also a persistent tendency to think place in ways that see it as inevitably given over to a problematic ethics and a regressive politics. Such a way of thinking place nevertheless misconstrues the nature and the necessity of place, as well as the nature of the ethical and the political. This essay suggests some reasons why this may be so, and briefly sketches the direction in which a genuine ethics of place may be found

Pensar topográficamente : lugar, espacio y geografía

El texto parte de la consideración de una serie de problemas relacionados con la manera en que se ha producido el denominado «giro espacial» en distintas disciplinas sociales, con el fin de reivindicar una forma de pensamiento topográfico que asuma el lugar como centro de compresión de lo humano. Para ello, se presentan una serie de nociones básicas (como las de límite, determinación o crítica) que articulan el marco dentro del cual los conceptos de espacio, lugar y tiempo pueden definirse ontológicamente y que ofrecen una manera de reflexionar sobre el lugar de lo humano, que es, a la vez, una reflexión sobre el propio lugar del pensamiento.El text parteix de la consideració d'una sèrie de problemes relacionats amb la manera com s'ha produït l'anomenat «gir espacial» en diferents disciplines socials, per tal de reivindicar una forma de pensament topogràfic que assumeixi el lloc com a centre de compressió del que és humà. Amb aquesta finalitat, s'hi presenten una sèrie de nocions bàsiques (com ara les de límit, determinació o crítica) que articulen el marc dins del qual els conceptes d'espai, lloc i temps es poden definir ontològicament i que ofereixen una manera de reflexionar sobre el lloc d'allò que és humà, que constitueix, alhora, una reflexió sobre el propi lloc del pensament.This paper examines how a spatial turn in the social sciences has brought about a particular constructivist way of thinking about place, space, and other related geographical concepts. Against the flow, the paper aims at putting forward topographic thinking where place is put at the centre of the understanding of the human. It presents a number of ideas (such as boundedness, determination, and critique) that shape the framework in which the concepts of place, space, and time are defined ontologically, and which provide a manner to reflect on the place of the human and thought itself.Cet article évoque certains problèmes liés au « tournant spatial » qui s'est produit dans le domaine des sciences sociales, afin de proposer une manière différente de penser (celle du « penser topographique ») la catégorie de « lieu » en tant que centre de compréhension de l'humain. L'article présente un nombre d'idées (celle de limite, de détermination ou de critique) aidant à développer un cadre de pensée dans lequel il est possible de concevoir ontologiquement les concepts de « lieu », d'« espace » et de « temps ». Il s'agit d'un projet qui consiste en même temps à penser la place de l'humain et à la place de la pensée elle-même

New accounts : Towards a reframing of social accounting

This paper is a speculative and exploratory essay on the emerging field of social accounting. In essence, the paper explores whether the fact that most social accounting has, traditionally at any rate, being promulgated by accountants might be a partial explanation for its self-disciplining limitations and, arguably, its weak inroads into discourse and practice. Through the lens of Erik Olin Wright’s work, the paper reconsiders the potential of the social accounting project(s) and argues for the importance of accounts as a means of interstitial transformation as a complement to the traditional privileging of accounts directed towards symbiotic transformations.PostprintPeer reviewe