Els Estudis del paisatge a Catalunya des de la geografia: l'exemple de la Vall Ferrera

Els estudis de paisatge a Catalunya s'han multiplicat en les darreres dècades i per això és molt difícil fer-ne una revisió completa. En aquest article, el que es revisa és el paper de la geografia històrica ambiental i la concepció dels trets bàsics de qualsevol paisatge: espai, temps i cultura, que s'interpreten mitjançant el model GTP (Geosistema-Territori-Paisatge), proposat per Georges Bertrand. La Llei del Paisatge 8/2005 i els criteris proposats des de l'Observatori per fer els catàlegs serveixen per discutir la importància de l'escala en l'estudi de qualsevol paisatge. L'article s'acaba amb un exemple d'estudi del paisatge des de la geografia històrica ambiental de la Vall Ferrera dels darrers segles, que demostra la importància del treball pluridisciplinar i la complementarietat de diferents tipus de fonts paleobotàniques (antracologia de carboneres i dendrocronologia) i fonts documentals (escrites i gràfiques). També serveix per reflexionar sobre fins a quin punt els processos d'especialització condicionen el paisatge del lloc on es donen i serveixen de base a la iniciativa de propostes territorials en l'actualitat.The landscape studies in Catalonia have increased in recent decades and it is very difficult to make a complete review. In this article we review which isthe role of the environmental history geography and understanding of the basic features of any landscape: space, time and culture analysed through the GTP model (Geosistema-Territory-Landscape), proposed by Georges Bertrand. The Landscape Law 8/2005 and criteria proposed by the Observatory to elaborate the catalogues used to discuss the importance of scale in the study of any landscape. The article ends with an example study of the environmental history of the landscape from geography in Vall Ferrera (‘Iron Valley’) the last centuries, that demonstrate the importance of multidisciplinary work and complementarity of different types of paleobotanical sources (Study of Charcoal kilns and dendrochronology ) and documentary sources (written and graphic). At the same time it is important to think about up to what point the processes of specialization affect the landscape of where they are located and are the basis for the regional initiatives today

Algunes reflexions sobre geografia, paisatge i geohistòria ambiental

Geografia, paisatge i geohistòria ambiental són els conceptes escollits per descriure, respectivament, una manera determinada de fer geografia històrica, que persegueix la fi de la dualitat paisatgística (natura i societat) i l'afavoriment de la investigació transdisciplinària.Geografía, paisaje y geohistoria ambiental son los conceptos elegidos para describir, respectivamente, una determinada manera de hacer geografía histórica, que se basa en la investigación transdisciplinaria y el fin de la dualidad paisajística (naturaleza y sociedad).Géographie, paysage et géohistoire environnemental sont les concepts choisis pour décrire respectivement une certaine manière de faire géographie historique, sur la base de la fin de la dualité du paysage (nature et société) et favoriser la recherche transdisciplinaire.Geography, landscape and environmental geohistory are, respectively, the main topics used to describe a certain way to make historical geography, which it's based on the transdicisciplinar research and to finish the landscape duality (nature-society)

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: Josep GORDI SERRAT, L'evolució del paisatge forestal a les terres gironines a la segona meitat del segle X

Segona Reunió sobre Història Forestal : Valladolid, 18-20 de setembre del 2003

Del 18 al 20 de setembre del 2003 es va celebrar a Valladolid la Segona Reunió sobre Història Forestal, convocada pel Grup de Treball d'Història Forestal de la Societat Espanyola de Ciències Forestals (SECF). La reunió es va agrupar en tres sessions: fonts per a la història forestal, interpretació de la vegetació des de la història forestal i història socioeconòmica de «los montes españoles», la qual cosa va permetre la presentació de trenta-cinc comunicacions.Del 18 al 20 de septiembre de 2003 se celebró en Valladolid la Segunda Reunión sobre Historia Forestal, convocada por el Grupo de Trabajo de Historia Forestal de la Sociedad Española de Ciencias Forestales (SECF). La reunión se agrupó en tres sesiones: fuentes para la historia forestal, interpretación de la vegetación desde la historia forestal y historia socioeconómica de los montes españoles, lo que permitió la presentación de trenta y cinco comunicaciones.Du 18 au 20 septembre a eu lieu à Valladolid la 2ème Réunion sur Histoire Forestière, convoquée par l'Équip de Travail d'Histoire Forestière de la Société Espagnole de Ciences Forestières (SECF). La réunion à été configuré d'après trois sessions: sources pour l'histoire forestière, interprétation de la végétation d'après l'histoire forestière et histoire socio- économique des «montes» espagnols. Dans cette réunion 35 comunications ont été présentées.From 18th to 20 th September 2003, the 2nd Meeting of Forest History took place in Valladolid, organized by the Research Group of Spanish Society of Forest Sciences (SECF). The meeting was structured in three sessions: sources for the forest history, interpretation of vegetation from forest history and socio-economic history of Spanish «montes». In this meeting 35 comunications were presented

Ressenyes

Obra ressenyada: Nicolás ORTEGA CANTERO (ed.), Naturaleza y cultura del paisaje. Madrid: Fundación Duques de Soria y Ediciones de la Universidad Autónoma de Madrid, 2004

Noves estratègies d'aprenentatge en la llicenciatura de geografia (virtual i presencial) mitjançant l'ús del wiki : el cas de l'assignatura de biogeografia

En aquesta comunicació es mostra l'aplicació d'un Wiki (entorn web col·laboratiu) per a l'ensenyament de la Biogeografia en la llicenciatura de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, tant en la llicenciatura virtual com en la presencial, durant el període 2005-2008. Es presenta el Wiki (http://wiki.uab.cat/) com a eina per a impulsar estratègies d'aprenentatge basades en el treball col·laboratiu en entorns virtuals, fins ara, deficitaris en el desenvolupament de competències basades en el treball en grup. La següent metodologia es fonamenta en l'elaboració de diferents evidències pràctiques dissenyades per a desenvolupar les competències pròpies dels estudiants de Biogeografia (capacitat d'autoaprenentatge, elaborar i sintetitzar informació, generar sensibilitat i interès pels temes territorials i ambientals, treball de camp i coneixement directe del mitjà, etc). Els resultats mostren una millora significativa en les qualificacions finals dels alumnes i, per tant, una millora en l'adquisició de competències, i en el decrement del percentatge d'alumnes no presentats (tan en la llicenciatura virtual com en la presencial) a partir de la introducció d'aquesta iniciativa al curs 2005-2006 respecte al curs 2004-2005, on encara no s'havia implementat l'eina. Finalment, per tal de valorar el WIKI s'ha dut a terme una enquesta al finalitzar el curs. Els resultats d'aquesta mostren que en general aquesta eina ha estat ben valorada pels alumnes, encara que el treball continuat i el canvi provocat pel procés de la EEES no ha estat ben rebut per tots els alumnes que han assimilat el WIKI a més treball.In this work we present the implementation of a Wiki (collaborative web site environment) to improve the Biogeography subject teaching included in the degree of Geography of the Autonomous University of Barcelona, so in the virtual degree as in the class attendance one, from 2005 to 2008. The Wiki (http://wiki.uab.es/), as a tool, is presented to promote strategies of learning based on the collaborative work in virtual deficit environments, until now, in the development of competences based on the group work. The following methodology is based in the elaboration of different practical evidences designed to develop the typical competences of the Biogeography students (capacity of self-instruction, to elaborate and to synthesize information, to generate sensitivity and interest in the territorial and environmental subjects, fieldwork and direct knowledge of the territorial reality, etc). Results show a significant improvement in the final students qualification and, therefore, an improvement in the acquisition of competences, as well as in the decrease of the percentage of not presented students (so in the virtual degree as in the class attendance one) as a result of the introduction of this initiative to the course 2005-2006 with respect to the course 2004-2005, where the tool had not been implemented yet. Finally, in order to evaluate the WIKI, a survey to the students at the end of the course has been carried out. The results of this survey show that in general this tool has been well valued by the students, although the continued work and the change provoked by the process of the EEES has not been well received by all students, who have assimilated the WIKI as an increase on the amount of work

XVII Congrés de Geògrafs Espanyols Oviedo, del 31 d'octubre al 3 de novembre de 2001

Del 31 d'octubre al 3 de novembre de 2001 es va celebrar a Oviedo el XVII Congrés de Geògrafs Espanyols, convocat per l'Associació de Geògrafs Espanyols. Enguany, entorn del lema del congrés «Forma i funció del territori en el nou segle», es dissenyaren tres ponències sobre la dinàmica territorial a partir de la representació de l'espai geogràfic, les funcions del medi natural i el desenvolupament local.Del 31 de octubre al 3 de noviembre de 2001 se celebró en Oviedo el XVII Congreso de Geógrafos Españoles, convocado por la Asociación de Geógrafos Españoles. Este año, entorno al lema del congreso «Forma y función del territorio en el nuevo siglo», se diseñaron tres ponencias sobre la dinámica territorial: la representación del espacio geográfico, las funciones del medio natural y el desarrollo local.Du 31 d'octobre au 3 novembre a eu à Oviedo le XVIIème Congrès de Géographes Espagnoles, convoqué par l'Association des Géographes Espagnoles. Cette année, autour le titre du congrès «Forme et fonction du territoire dans le nouveau siècle», on a fait trois sessions du travail sur la dynamique territorial à partir de la représentation de l'espace géographique, les fonctions du milieu naturel et le développement local.From 31th October to 3rd November 2001, it took place in Oviedo the XVII Congress of Spanish Geographers, organised by the Association of Spanish Geographers. This year, following the title «Shape and function of territory in the new century», the congress was structured in three blocks: territorial dynamics based on the geographical representation, natural environment functions and local development

Deu mil anys de geohistòria ambiental al Pirineu central català : aplicació de tècniques paleogràfiques per a l'estudi del territori i el paisatge a la Coma de Burg i a la Vallferrera

La ferma convicció en el fet que el territori i el paisatge són l'herència d'unes relacions establertes entre la societat i el medi natural, les quals amb el pas del temps s'han representat de diferents maneres sobre l'espai, ha permès plantejar una recerca basada en l'estudi de diferents registres ambientals i documentals explicatius d'aquests canvis (geohistòria ambiental). L'objectiu principal d'aquesta tesi ha estat descriure, analitzar i interpretar les conseqüències d'aquestes transformacions a partir de l'estudi evolutiu de la seva vegetació. Així, s'han volgut identificar les principals pertorbacions naturals i/o humanes que són a l'origen dels canvis i explicar les seves conseqüències ambientals a partir de tres eixos explicatius: 1) El coneixement de la composició, estructura i biomassa forestal actual de l'àrea d'estudi. 2) L'estudi de les variacions climàtiques durant el període considerat. 3) L'explicació de la construcció del paisatge actual com a resultat de la interacció entre la societat i el medi natural al llarg del temps. L'àmbit d'estudi escollit: el Pirineu central català, ha permès assolir aquests objectius, si bé ha estat necessari dissenyar una metodologia variada que combinés diferents tècniques per tal d'abastar un llarg període temporal (els darrers 10.000 anys). Per això, s'han fet servir tècniques paleogeogràfiques basades en restes vegetals (palinologia, antracologia, dendrocronologia) i d'altres fonts de tipus documental directes i indirectes (escrites, gràfiques i orals), que s'han enriquit amb aportacions d'altres disciplines (geomorfologia glacial, arqueologia, etc.). No obstant, l'element central d'atenció de tota la recerca ha estat l'àmbit forestal que ha servit de mesura per avaluar la intensitat de les diferents pertorbacions i veure quin ha estat el seu grau d'afectació al llarg de tota la història. Els resultats han permès distingir clarament tres grans formacions vegetals estables i dominants de l'espai forestal: 1) El bedollar (Betula sp.), entre fa 9000 i 6200 anys cal BP, que s'ha considerat una formació estable i paraclimàcica, símbol de continentalitat, tot i que a partir de l'any 7800 cal BP de forma mixta amb l'avet. 2) L'avetosa (Abies alba), entre fa 6200 i 2800 anys cal BP que, si bé inicialment s'ha considerat una adaptació de la vegetació al clima, en la seva etapa de consolidació ja no s'ha pogut desvincular d'una activitat humana creixent a partir de l'any 5200 cal BP. L'avet, a més, ha estat un indicador que ha permès aportar noves dades sobre el sentit i la temporalitat de la colonització d'aquesta espècie als Pirineus meridionals. 3) La pineda de pi roig (Pinus sylvestis), entre fa 2800 anys cal BP i l'actualitat ha estat un indici que ha permès relativitzar la importància del clima respecte l'activitat humana. I és que l'especialització vers diverses activitats econòmiques, s'ha mostrat com un fort condicionant de la presència de pi. Així, s'ha destacat la importància de la ramaderia durant l'Edat Mitjana i l'activitat metal·lúrgica (segles XVIII i XIX) com els grans modeladors de l'espai forestal actual. Així, s'ha demostrat com: A) La societat modifica el medi natural i per tant, no es pot estudiar la vegetació actual sense tenir en compte la suma d'impactes humans pretèrits responsables de la seva evolució. B) El clima, a més de determinar el desenvolupament de la vegetació, juga un rol fonamental en el desenvolupament de les activitats antròpiques i determina l'ocupació humana de l'alta muntanya pirinenca. C) El territori actual és el resultat individual o col·lectiu de totes les activitats econòmiques "tradicionals" (agricultura, ramaderia, silvicultura i metal·lúrgia) i "modernes" (activitats turístiques), però els canvis dràstics en el territori es donen a partir de l'especialització en una determinada activitat econòmica.The idea that territory and landscape are the heritage of relationships established between society and environment, that with the pass of time have represented the space in different ways, it has allowed to raise a research based on the study of several explanatory environmental and documental registries of changes (environmental geohistory). In this way, it has been necessary to identify the origin of the main natural and/or human disturbances that have caused the changes. The main axes have been three: 1) The knowledge of the composition, structures and present forest biomass of the study area. 2) The study of climatic changes during the studied period. 3) The explanation of the construction of the actual landscape as a result of the interaction between society and environment throughout the time. The study area is the Central Catalan Pyrenees. In this place, we applied a methodology based on different techniques allowing to include a long specific period (the last 10000 years): vegetal rest (palynology, anthracology and dendrocronology), documental sources (written, graphics and oral) and other techniques (glacial geomorphology, archaeology, etc). However, the main element of the research has been the forest, used as indicator to measure the intensity of different disturbances and the degree of affectation throughout the all history. The results have allowed to distinguish three vegetal formations in field work area: 1) The birch forest (Betula sp.), between 9000 to 6200 years Cal BP has been considered a stable formation and paraclimax symbol of continentality. Although, from 7800 Cal BP the birch and the fir share space. 2) The fir forest (Abies alba), between 6200 and 2800 years Cal BP, has been considered initially an adaptation to the climatic condition and, in its stage of consolidation since 5200 years Cal BP it's always linked to human activity. In addition, the fir has been considered an indicator that has brought new data on the direction and the temporality of the colonization of this species in the southern Pyrenees. 3) The Scots pinewood (Pinus sylvetris), between 2800 years Cal BP and the present time has been an indicator that allowed to contrast the importance of the climate in relation to human activity. Specialization towards different economic activities has been a strong conditioner of the presence of the pine. In this way, livestock (during Middle Ages) and the metallurgical activity (18th and 19th) are the main activities modelling present day forest appearance. The thesis has been useful to demonstrate that: A) Society modifies environment; for that reason is not possible to study present vegetation without considering the sum of human impacts. B) Climate, besides determining the development of the vegetation, has a fundamental roll in the development of human activities and occupation of the high Pyrenean mountain. C) Present territory is the individual or collective result of "traditional" (agriculture, livestock, forestry and metallurgy) and "modern" (tourist activities) economic activities, but the drastic changes in the territory occur when there is a specialization in a certain economic activity