Morfologia i formació del complexe sinaptinèmic a espermatòcits i oòcits de Mus musculus

A method for the sequential study of synaptonemal complexes by light and electron microscopy has been used to characterize the synaptic process in mouse (Mus musculus) spermatocytes and oocytes. Pre- and post-synaptic figures can be easily identified

Elaboració d'una web per facilitar la comprensió dels mecanismes biològics implicats en la reproducció humana

Els mecanismes biològics implicats, tant en la formació de gàmetes masculines i femenines com en la fecundació, són molt complexes. Per tal de facilitar la seva comprensió hem elaborat una pàgina web que inclou material bàsic, microfotografies, esquemes, representacions animades i pel·lícules. La majoria del material introduït és inèdit o propi, doncs la recerca de l'equip que ha elaborat la web s'inclou dins del camp de la Reproducció Humana.A més, per augmentar l'interès de l'alumnat, hem afegit a la web el tema de la Reproducció Assistida. Gràcies als coneixements bàsics, els nostres estudiants, podran entendre millor els fonaments i les diferents estratègies emprades actualment en la Reproducció Humana Assistida. A la vegada, també s'han inclòs temes estretament relacionats com les principals causes d'infertilitat humana, el consell genètic o el diagnòstic pre-concepcional, pre-implantacional i pre-natal. Donat l'enorme interès social del tema creiem que aquesta web serà consultada no únicament pel nostre alumnat sinó també per alumnes d'altres Facultats de la UAB i d'altres Universitats Catalanes

Morfologia i formació del complexe sinaptinèmic a espermatòcits i oòcits de Mus musculus

A method for the sequential study of synaptonemal complexes by light and electron microscopy has been used to characterize the synaptic process in mouse (Mus musculus) spermatocytes and oocytes. Pre- and post-synaptic figures can be easily identified

Polymorphic organization of constitutive heterochromatin in Equus asinus (2n = 62) chromosome 1

In the karyotype of Equus asinus (domestic donkey, 2n = 62), non-centromeric heterochromatic bands have been described in subcentromeric and telomeric positions. In particular, chromosome 1 is characterised by heterochromatic bands in the proximal region of the long arm and in the short arm; it has been shown that these regions are polymorphic in size. Here we investigated the variation in the intensity and distribution of fluorescence signals observed on donkey chromosome 1 after in situ hybridization with two DNA probes containing fragments from the two major equine satellite DNA families. Our results show that, in Equus asinus chromosome 1, the amount and distribution of large clusters of satellite DNA can define at least nine polymorphic variants of the constitutive heterochromatin that cannot be detected by C-banding alone

¿Com han evolucionat els cromosomes humans? : Una ullada a la citogenètica comparativa

Entendre com i mitjançant quins processos els 46 cromosomes que caracteritzen la nostra espècie (Homo sapiens) han evolucionat des dels primers mamífers que van poblar el planeta sempre ha estat, i continua sent, una àrea d'interès pels científics evolutius. Des de les primeres observacions de com s'empaquetava el DNA de cada cèl·lula en diminuts "cossos acolorits" o cromosomes, als inicis del segle passat, els investigadors ja es plantejaven si en la resta de mamífers la situació era la mateixa. Des d'aquesta perspectiva, el coneixement de l'organització ancestral del genoma dels mamífers és essencial per comprendre els canvis que han donat forma als genomes de les espècies actuals, inclosa la humana

Distribution of intrachromosomal telomeric sequences (ITS) on Macaca fascicularis (Primates) chromosomes and their implication for chromosome evolution

The intrachromosomal location of the telomeric sequence in the crab-eating macaque, Macaca fascicularis (F. Cercopithecidae, Catarrhini) has been analysed by fluorescent in situ hybridisation with a long synthetic (TTAGGG)(n) probe. A total of 237 metaphases was analysed. As expected, all telomeres hybridised with the probe and 90 intrachromosomal loci with different hybridisation frequencies were also detected. The chromosomal location of interstitial telomeric sequences in M. fascicularis and in Homo sapiens was then compared, 37 sites (41.11%) being found to be conserved. Some of these sequences can be derived from rearrangements, such as inversions (MFA13q23) or fusions (MFA2p13 and MFA13p12), that have taken place during karyotype evolution