La Recerca en periodística contra la desmemòria històrica: quatre memòries joves estroncades

El periodisme és una de les activitats que queden més afectades per les situacions d'absència de llibertats com les viscudes durant la postguerra espanyola a partir de l'any 1939. El periodisme ocupa un espai públic rellevant i és lògic que experimenti amb més intensitat que altres àmbits de treball la manca de llibertats. Com a conseqüència d'aquest efecte inicial, la recerca en periodisme també pateix en la mateixa mesura. Durant molts anys, el silenci més profund va planar sobre la rica tradició periodística catalana que va estroncar la guerra espanyola, i la recerca en periodística era inexistent. Un cop endegades, però, metodologies pròpies per a la recerca en aquest camp de la comunicació pública, calia, també, recuperar estudis sobre la feble memòria històrica col·lectiva sobre periodistes joves que foren víctimes de la violència extrema que va esclatar el juliol del 1936 amb la insurrecció militar i la revolució anarquista. Algunes d'aquestes joves promeses moriren a l'exili, com fou el cas d'Irene Polo, altres periodistes foren assassinats, com és el cas de Josep Maria Planes, i d'altres moriren o desaparegueren al front de l'Ebre, com el cas de Jordi Folch i Camarasa i de Ramon Esquerra. La recerca en periodística, doncs, pot contribuir a lluitar contra la desmemòria històrica, sobretot quan les víctimes de l'oblit són periodistes joves i modestos, malgrat el seu talent professional, les seves aptituds i la seva formació cultural.Journalism is one of the professions that is most affected by freedom and its absence, such as that experienced during post-war Spain, a period which commenced in 1939. Since the profession occupies an important social niche, it is therefore more intensely affected by lack of freedom than other professions. The repercussions of this initial effect are proportionately played out in journalism research. For many years a most profound silence settled over the rich Catalan journalistic tradition owing to the Spanish Civil War, and research in journalism was nonexistent. However, now that appropriate methodologies for research in this area of public communication have been established, studies are needed to heal the weak collective historical memory regarding young journalists who were victims of the extreme violence that broke out in July 1936 with the military insurrection and anarchist revolution. Some of these promising young journalists died in exile: Irene Polo, for example; others were killed: Josep Maria Planes, among others; and some died or were counted missing on the Ebro front: such as Jordi Folch i Camarasa and Ramon Esquerra, respectively. Research in journalism, then, can contribute to combating historical amnesia, especially when the victims of oblivion are young unassuming journalists —regardless of their professional talent, ability, or cultural education

Els Periodistes d'Esquerra

Els periodistes històrics d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), militants del partit o vinculats a alguns dels seus corrents o faccions, aportaren valors d'innovació professional i d'ètica solidària a la premsa dels anys trenta del segle passat. La meva ponència se centra justament en un interpretació global de l'obra dels periodistes d'ERC que exerciren diverses modalitats de l'ofici fins el final de la guerra del 1936-1939