Josep M. Casasús i Guri

Casasús i Guri, Josep M.

Hemeroteca Cientifica Catalana

JOSEP MARIA CASASÚS NOVES PERSPECTIVES EN L'ANÀLISI DE LESCRISIS DELS GÈNERES fij 1 tret més característic del periodisme modern és que el seutipus de discurs, els seus gèneres textuals, s'emanciparen de laliteratura, el dret i la política, activitats que dominaren el seuexercici fins ben entrat el segle XX. L'anälisi històrica i comparada deltractament dels gèneres en la premsa i en altres mitjans de comunicaciópermet confirmar aquesta hipòtesi inicial de treball.L'estil del periodisme antic recolzava en fórmules manllevades, adésde l'assaig o la novel-la, adés de Foratória parlamentària i la forense.La preceptiva periodística era estudiada en el segle XIX com unavariant de l'oratöria. En un dels manuals de Retórica tardana més utilitzatsals Països Catalans durant el segle XIX, el de Josep Coll i Vehí (1), elperiodisme era tractat sota la denominació d'Eloqüència Periodística, almateix nivel] que l'Eloqüència Militar.Dins del procés històric de funcionalització dels textos periodístics ide racionalització de la funció periodística —que ha estudiat particularmentel professor de la Universitat d'Estocolm, Jan Ekecrantz (2), comparantprecisament el periodisme suec amb el català—, l'estil del periodismeinformatiu ha evolucionat des d'aquells estils que, per tal de simplificar,anomenarem "paraliteraris" fins un estil propi, encara avui hegemònic,tributari de les tradicions literàries i jurídiques, però dominat fortament perprincipis i regles genuïns, d'inspiració racionalista, de naturalesa funcionali de pretensions tècniques.38Són uns principis i regles que obeeixen a la dèria legítima d'ennovaral públic amb la màxima exactitud i amb la màxima eficacia comunicativa.Aquestes normes d'estil periodístic, orientades a assegurar una bona redaccióinformativa, es poden aplegar en dos grans grups.El primer grup és l'integrat per elements cotextuals i, en certa manera,ètics: cura, diligència, amenitat, distanciament de Fautor respecte dels fets,imparcialitat, independència, neutralitat.El segon grup és l'integrat per elements textuals i més aviat tècnics. Elsmés essencials són precisió, claredat, concisió, agilitat, correcció grama-tical i adequació del llenguatge a les necessitats de percepció d'un públicampli i heterogeni. Sense oblidar que el text informatiu, i més concretamentel reportatge, també ha de tenir sensibilitat, sentit del ritme i cadència pertal de fer-lo més atractiu.No tot el periodisme modern, però, ha seguit aquestes pautes d'evolució.En el periodisme d'opinió s'han mantingut, amb més o menys fermesa, lespropietats literàries de la primeria de la premsa de l'etapa de la premodernitat.En tots els diaris i revistes del món conviuen els dos grans vessants de laclassificació essencial en qué les tradicions anglosaxones han aplegat elsdiversos gèneres periodístics: la informació i la opinió. Però és en lainformació on hom ha enregistrat les evolucions més sensibles, els canvismés notoris, les transformacions més pregones, i les ruptures més radicals.L'abans esmentat professor Jan Ekecrantz ha estudiat aquesta evoluciódels gèneres informatius en la periodística sueca. Des dels anys 70 del seglepassat, segons ell, hi ha una evolució constant des d'un periodisme paraliterari,fet per intellectuals, devers un periodisme racionalista, fet per tècnics iordenador de la vida quotidiana. El principi compartit pels periodistes quees va imposant des de finals del segle XIX és que els fets són per creure'ls,no per fer filosofia.Aquest procés de racionalització de la practica periodística, que éscada cop més autònoma respecte a d'altres practiques de lesciències humanes i socials, ha comportat els següents canvis:1)Pèrdua del poder dels mitjans en l'orientació social d'actituds enfavor o en contra a curt termini i en temes concrets. La influència de lapremsa sobre comportaments electorals, per exemple, és cada cop mésminsa. Un líder polític pot tenir els periodistes en contra en una contesaelectoral i obtenir, malgrat això, la majoria.2) En proporció inversa a aquesta pèrdua de poder descrita suara, hi haun avenç del poder dels mitjans de comunicació en la naturalització decanvis i processos a mig i a llarg termini, i en assumptes d'abast ampli.La influència de la premsa és notable en el creixement de nous valors itendències com ara l'ecologisme.La combinació d'aquests dos factors de canvi contradictori ha introduïtuna alta desconnexió entre el treball periodístic i la vida quotidiana. ASuècia, per exemple, la premsa no va explicar si convenia o no a la gent39que el país entrés a la Unió Europea. S'informava com si aquesta opciófos òbvia, indiscutible i necessària per raons que es donaven per conegudeso que eren abstractes. A Espanya va passar això mateix en el període previa l'ingrés a l'OTAN.Les últimes fases d'aquesta evolució del periodisme de la modernitat,aquestes que vivim ara, han incorporat en la informació dos fenòmens quesón un efecte indirecte del progressiu divorci entre la premsa i la vidaquotidiana dels ciutadans: 1) l'espectacularització de la vida social, i 2) lapersonalització dels esdeveniments a l'entorn dels grans personatges.En els treballs de periodística comparada que despleguem a la UniversitatPompeu Fabra, de Barcelona, conjuntament amb la Universitat d'Estocolm,hem arribat a la conclusió que aquest procés de racionalització del periodismees va iniciar a Catalunya de manera més tardana. La modernització i, encerta manera, l'europeització del periodisme català no va començar finsdesprés de la Primera Guerra Mundial. La seva desclosa no es va donarfins a l'alba dels anys 30 i, sobretot, en l'etapa de la Generalitat republicana.Al meu entendre, la característica més global del procés de modernitzaciói racionalització del periodisme ha estat la de concebre tots els textos coma eines o instruments de persuasió. La Retòrica persuasiva o Retòrica del'argumentació, bandejada des de mitjans dels segle passat de la vidaacadémica, s'ha empeltat finalment en la Periodística. Tot el periodismemodern és persuasiu, ja sigui de manera expressa o de manera tàcita.El periodisme d'opinió és evidentment persuasiu. Ho és de maneraexplícita. S'escriuen articles, editorials, crítiques, comentaris i cartes aldirector per a convèncer als altres, sense embuts, dels nostres punts de vistasobre els més diversos temes.Però el periodisme informatiu també és persuasiu, al meu entendre. Elperiodisme informatiu és persuasiu de manera tàcita o implícita. El redactorde notícies vol convèncer als lectors de que alió que ha escrit és la veritatabsoluta. La tècnica d'argumentació emprada per a assolir aquest objectiude persuasió és l'estil d'expressió impersonal, sobri, auster, distant, fred,aparentment asèptic, sense concessions literàries, en el que estan escritesles notícies o la informació estricta. És l'estil funcional que, com diu PedroAullón de Haro (3), han anat imposant els diaris i revistes des de finalsdel segle XVIII, de manera progressiva.,Eltriomf del periodisme modern, racionalista i funcionalista, ha contribuïta /a revifalla de l'oblidada Retòrica de l'Argumentació. La Periodísticamoderna, com la Retórica aristotélica, valora més ieficàcia recepcional delmissatge que no pas les figures virtuosístiques del llenguatge. Els gènerestradicionals del periodisme, que són els gèneres del periodisme modern (nohem d'oblidar que el periodisme és un producte de la modernitat), hanentrat, però, en una nova crisi que és el resultat de la seva pròpia evoluciói de la irrupció de nous mitjans de comunicació pública.40Les crisis dels gèneres periodísticsF4Is gèneres sempre estan en crisi. Ho estan els literaris i ho estanels periodístics. Algunes d'aquestes crisis són compartides per les	  dues menes de discursos textuals, i d'altres són específiques.La crisi dels gèneres literaris a mitjans del segle XIX va afavorirprecisament el deixondiment dels gèneres periodístics. Quan els primerssemblava que anaven a morir, neixien esponerosament els segons.La crisi dels gèneres literaris del dinou es va produir com a resultat dedues tendències intel . lectuals que els eren adverses: el Positivisme i elRomanticisme. El positivisme els discutia en nom de l'objectivitat. Elromanticisme els impugnava en nom de la llibertat. Però l'objectivitat i lallibertat, que eren enemigues del sistema clàssic de gèneres literaris, afavorienensems la configuració del sistema modern de gèneres periodístics.La noció racionalista i positivista d'objectivitat ha estat la raó suprema—ara en crisi— del periodisme informatiu, del periodisme de la modernitat.Totes les activitats modernes han estat legitimades per un discurs específic.L'imperi de la raó ha dominat en el discurs genèric de la modernitat. Eldiscurs de la ciència moderna, per exemple, ha estat el del paradigma. Eldiscurs del periodisme informatiu —creació eminentment moderna— fou elde l'objectivitat. L'objectivitat definia, i ha definit fins fa ben poc, la raósuprema del periodisme informatiu. Hi havia gèneres informatius perquècalia donar notícies objectives. I aquests gèneres es distingiren des d'unaprimeria per un estil que volia persuadir que allò que contenien era veritat.Així va néixer l'estil impersonal de la informació estricta.La llibertat com a valor ètic i estètic del romanticisme afavorí tambéels gèneres periodístics. La ruptura de la classificació genològica clàssicai de la preceptiva literaria tradicional obria el pas als nous gèneres delperiodisme.La forta crisi dels gèneres literaris esdevinguda a mitjans del seglepassat. lluny d'afectar als generes periodístics acabats de néixer, va con-tribuir a la seva desclosa incipient.La primera crisi dels gèneres periodístics, en canvi, es va produir enels anys 20 i 30 del segle XX. Fou una crisi vinculada encara a l'evolucióde la literatura, i centrada en la ruptura dels gèneres periodístics que havienesdevingut "tradicionals".Aquest inici de ruptura estava causat per la influència sobre la premsade la literatura d'avantguarda. A Catalunya va coincidir amb la primeraembranzida modernitzadora del periodisme. Durant aquella etapa situadaentre les dues grans guerres mundials avançaven alhora la incorporació delsgèneres informatius que encara eren nous aquí (reportatge, interviu, enquesta,conreats per professionals de l'empenta de Josep Pla, Carles Sentís, JosepMaria Planes, Irene Polo, Domènec de Bellmunt, Eugeni Xammar, LluísAymamí i Baudina), i les experiències renovadores que trencaven amb larigidesa classificatöria dels gèneres i amb els convencionalismes de gèneresclàssics d'opinió.41Si ara hi ha una ruptura dels gèneres periodístics tradicionals, aquestava començar a Catalunya abans de la guerra civil. Posaré algunsexemples, encara avui no superats per la seva gosadia.Els articles cal . ligramatics de Josep Maria Junoy publicats a la revista"Iberia" i concebuts segons les propostes de Guillaume Apollinaire. Algunesmostres de la periodística de Joan Salvat-Papasseit, particularment enmatèria de disseny. Una crónica de tennis de Carles Sindreu publicada enel magazine "D'Ací D'Alle amb uns criteris plàstics funcionals queconjuminaven fotografia i text. Els articles humorístics de Francesc Trabal(un d'ells sense text, només amb punts suspensius i signes d'interrogaciói d'admiració).Durant la guerra civil es va experimentar també, per part del valenciaAgustí Centelles, principalment, un nou concepte de la fotografia de premsa,recolzat pels avantatges de la cambra lleugera Leica i per la introduccióde l'estètica expressionista en la composició d'ambients. I, al final de laguerra civil, les abundoses mostres catalanes del gran reportatge novellat,que s'anticipava a l'anomenat "nou periodisme" angloamericà, com hi haen l'obra de Pere Calders, Avellí Artís-Gener, Vicenç Riera i Llorca,Joaquim Amat-Piniella i Agustí Cabruja (4).La postguerra va estabilitzar, però, el sistema de gèneres periodístics.La nova ruptura, enregistrada des de començaments dels darrers anys 80,ha estat desencadenada per factors competitius amb d'altres mitjans (radioi televisió), per factors tècnics com són les prestacions de les novestecnologies de l'edició (la informàtica i les rotatives off-set color), i perfactors ideològics com és la crisi de la postmodernitat.Alguns aspectes de Factual crisi dels gèneres tradicionals són també elresultat combinat d'aquests factors, i de la mateixa lógica de l'evoluciódecadent de la modernitat. La presència creixent del gènere anomenatinforme, que recolza principalment en les tècniques de l'anomenat periodismede precisió és el resultat sintètic de factors de diversa mena. El periodismede precisió permet combatre la radio i la televisió en un terreny que, comel de les dades exactes, els és esquerp. Però el periodisme de precisiós'aprofita alhora d'un suport de gràfics representatius d'altíssima qualitat,que faciliten els ordinadors i la impressió en color. I el periodisme deprecisió és també la màxima expressió, la més radical, del principi periodísticmodem de l'objectivitat.L'esplèndida combinació de gràfics realitzats amb ordinador i de rotativesque permeten oferir un bon color ha creat també un gènere nou, que escapaa qualsevol classificació tradicional: l'infografic, la informació visual queconjumina text i disseny.La ruptura del sistema tradicional de gèneres periodístics abasta tambéla radio i la televisió. Les tertúlies radiofòniques són un nou gènere d'opinió.Els "reality show", i algunes mostres dalló que el professor Josep LluísGómez Mompart denomina "info-entreteniment" (informació +entreteniment), són també un nou génere a la televisió, que em nego a42qualificar de periodístic, perquè entenc que el periodisme no existeix si nohi ha ètica.En les situacions de crisi també ixen modalitats noves en els generestradicionals, algunes tan pintoresques com la crítica de misses dominicalsque publica el diari "ABC", o l'extravagant genere de la foto d'opinió quetambé practica aquest diari madrileny.En el camp dels mitjans àudio-visuals també cal observar amb unaatenció particular els efectes que sobre el sistema de gèneres i sobre el seuús ètic produiran progressos tecnològics com el de la realitat virtual construidaamb ordinador.REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES1)JOSÉ COLL Y VEHÍ: Compendio de retórica y poética. Duodécima edición.Barcelona, Imprenta Barcelonesa, 1894.2) JAN EKECRANTZ i TOM OLSSON: Mellan makt och marknad. En studie aynyhetsjournalistiken. Estocolm, Maktutredningen, 1990.3) PEDRO AULLON DE HARO: El ensayo en los siglos XIX y XX. Madrid, EditorialPlayo, 1984.4) Per a ampliar l'abast d'aquestes aportacions es pot consultar el darrer dels meus llibressobre periodística catalana (Josep Maria Casasús: Periodística catalana comparada,Barcelona, Editorial Pòrtic, 1994).

Noves perspectives en l'anàlisi de les crisis dels gèneres

http://revistes.iec.cat/index.php/periodistica/article/download/66353/66219

Noves perspectives en l'anàlisi de les crisis dels gèneres

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana