Casasús i Guri, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA DIPLOMÀTICA PERIODÍSTICA, VESSANT
OBLIDAT EN ELS PLANS SOBRE PATRIMONI
DOCUMENTAL DE LA COMUNICACIÓ
JOSEP MARIA CASASÚS I GIJRI
La diplomática és la ciència que té per objecte l'estudi dels textos,
en Ilurs caràcters externs i interns, per tal de fixar-ne l'autenticitat,
tant pel que fa a la identificació de l'autor, com pel que fa a
l'establimentent de les diverses versions del text, de les seves
vicissituds i de les seves característiques.
D'acord amb aquesta def inició general, la diplomática periodísti-
ca, en particular, és la disciplina que s'ocupa de projectar, de
sistematitzar i de desplegar l'examen deis textos periodístics
incorporats als diversos mitjans (premsa, ràdio, cinema, televisió,
vídeo, teletext) per tal d'establir la seva història externa (des de
l'esborrany fins a la versió recepcional), per tal determinar la versió
original que cal atribuir a l'autor i per tal d'esclarir les addicions, les
supressions, els errors, les interpolacions o les censures.
Hi ha dos fenòmens, si més no, que han convertit la diplomática
periodística en una diplomática molt específica.
El primer d'ells és la naturalesa collectiva que presenta molt
sovint la composició del text periodístic, sobretot quan arriba de fora
de la redacció, però també quan ha estat elaborat a la seu del mitjà
de comunicació. Les diverses funcions i fases del complex procés de
preparació, redacció, transmissió, revisió, ampliació/reducció,
titulació i contextualització dels missatges collectivitzen o relativitzen
l'autoria individual del document, fins a l'extrem de desvirtuar, en
molts casos, el propòsit original de l'escrit.
El segon fenomen és la censura, tant l'externa al mitjà com la
interna. És cert que aquest tret té un carácter més excepcional, però
ha aparegut històricament molt vinculat, dissortadament, a l'exercici
del periodisme.
31
La diplomática, periodística, dirigida a escorcollar les diverses
versions d'un text, esdevé decisiva, doncs, en els moderns estudis de
periodística.
Els treballs en aquesta disciplina solen desembocar, d'antuvi, en
la determinació de l'anomenat text diplomàtic.
Segons el professor nord-americà William Braasch Watson, el
text diplomàtic, en periodística, és aquella versió d'una peça d'autor
que hom considera més válida després d'haver-la sotmès a les
successives anàlisis comparades que preceptua aquest mètode de
recerca.
Hi ha una fase més avançada en aquesta mena d'estudis: la fase
que es materializa en l'edició crítica i diplomática de l'obra analitzada.
Tenim una mostra benrepresentativa de tots aquests procediments:
el treball que Watson va publicar l'any 1988 sobre les cròniques de
guerra que Ernest Hemingway va enviar des de Catalunya i des
d'Espanya durant els anys 1937 ¡1938.
En el Centre de Recerca en Humanitats de la Universitat d'Austin
(Texas), Watson va establir que aquestes cròniques de la Guerra
Civil espanyola, enviades per Ernest Hemingway, tenien set versions:
1a) les notes de bloc preses al front; 2a) el primer manuscrit d'autor;
3a) l'escrit mecanogräfic destinat a l'oficina de transmissions; 4a) la
forma, molt abreujada, per al cablegrama; 5a) el text reconstruït pel
redactor de l'agència receptora; 6a) la versió corregida que era
enviada als clients de l'agència, i 7a) la versió publicada pels diaris,
rescrita sovint pel redactor de taula.
Hi ha aplicacions més simples d.e la diplomàtica, tanmateix. Per
exemple, les dirigides a determinar el procés de composició que
segueix un autor. És molt necessari de fer-ho en els estudis
d'articulística. Tenen, fins i tot, una funció docent. L'estudiant pot
observar com treballen els grans articulistes. Hauríem de saber amb
quines notes o amb quins esquemes treballaven Josep Pla o Caries
Soldevila, posem per cas. Com
 organitzaven les seves fonts, les
seves notes, la seva documentació o la seva biblioteca. Hauríem de
veure els seus esborranys i els manuscrits.
1. WATSON, William Braasch. « Hemingway's Spanish Civil War Dispatches». The
Hemingway Review [Ohio Northern Universityj, VII (estiu 1988), núm. 2.
32
Ara, d'altra banda, s'han de conservar els disquets, amb els guions
àudio-visuals i els textos per la premsa o la telemätica. Bo i incloent
en aquesta necessitat les versions intermedies, sempre que sigui possible.
Aquestes necessitats de la diplomàtica periodística catalana es
troben, pero, molt desateses. Cal fer una crida en favor de l'ordenació,
la catalogació i la conservació d'aquesta part del patrimoni de la
comunicació, totalment bandejat dels grans plans i projectes en
aquesta matèria. S'ha malmès ja bona part d'aquest patrimoni. Els
diaris i les emissores de rädio i televisió han eliminat els papers:
després de passar pels tallers o de ser emesos. Les mateixes famílies
dels autors no han sabut conservar els materials de treball. És un tret
negatiu que ens diferencia, sense anar més Iluny, de Nord-américa.
Non-1 considera, aquí, que els documents periodístics no tenen valor.
Cal incloure, doncs, la diplomática periodística en la definició i
l'abast del concepte de patrimoni i documental de la comunicació.
Demano que així sia.
33


La diplomàtica periodística, vessant oblidat en els plans sobre patrimoni documental de la comunicació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert