CAP A UNA ESCOLA JUSTA: la incorporació de la justícia restaurativa en l'àmbit escolar

Els programes de mediació s'han consolidat com un procediment efectiu per a la millora de la convivència, tot i això, en la majoria d'escoles, la concepció dels conflictes i les accions per afrontar-los encara s’ancoren en l'enfocament punitiu retributiu propi de sistemes de regulació de convivència que haurien de ser obsolets. Els programes de justícia restaurativa que s’estan desenvolupant en altres països poden sumar-se als programes de mediació per a la gestió positiva de les relacions i els conflictes i promocionar un canvi de paradigma en l'àmbit escolar. La recerca consta de dues fases, la primera recull l'anàlisi descriptiva i comparativa de les avaluacions més destacades dels programes de justícia restaurativa a l'àmbit escolar del Regne Unit (67 escoles avaluades en 4 informes) amb l’objectiu d’identificar-ne les seves principals característiques, i es contrasta amb entrevistes fetes a tres experts en l’aplicació de la justícia restaurativa a l’escola. Arran d'aquesta anàlisi es dissenya un programa de formació de docents i s'aplica en tres casos diferents en el context català (35 docents). En la segona fase de la recerca, s’efectua l’avaluació diferida de la incidència de la formació en l'entorn professional i en el pas d’una mentalitat retributiva a una mentalitat restaurativa en els docents. Es conclou que els programes de justícia restaurativa contribueixen a generar el desenvolupament de competències necessàries per a facilitar el canvi de rol del docent, ja que incideixen en la manera de gestionar els conflictes i les relacions a l’escola. Aquest canvi de mentalitat pot influir en la superació de l'escola post-industrial, la humanització de les relacions i la promoció de l'escola justa.Los programas de mediación se han consolidado como un procedimiento efectivo para la mejora de la convivencia, a pesar de ello, en la mayoría de escuelas la concepción de los conflictos y la actuación en relación a los mismos sigue anclada en el enfoque punitivo retributivo propio de sistemas de regulación de la convivencia que deberían ser obsoletos. Los programas de justicia restaurativa que se están desarrollando en otros países pueden sumarse a los programas de mediación en pro de la gestión positiva de las relaciones y los conflictos y promocionar el cambio de paradigma en el ámbito escolar. La investigación consta de dos fases, la primera incluye un análisis descriptivo y comparativo de las evaluaciones más destacadas de los programas de justicia restaurativa en el ámbito escolar del Reino Unido (67 escuelas evaluadas en 4 informes), y tiene el objetivo de identificar sus principales características, contrastando los resultados con las entrevistas realizadas a tres expertos en dichos programas. De este análisis se deriva el diseño de un programa de formación de docentes y se aplica en tres casos diferentes en el contexto catalán (35 docentes). En la segunda fase de la investigación, se efectúa una evaluación diferida de la incidencia de la formación en el entorno profesional y en el cambio de mentalidad retributiva a restaurativa en los docentes. Se concluye que los programas de justicia restaurativa contribuyen a generar el desarrollo de competencias necesarias para facilitar el cambio de rol del docente, ya que inciden en la manera de gestionar los conflictos y las relaciones en el ámbito escolar. Este cambio de mentalidad puede influir en la superación de la escuela post-industrial, la humanización de las relaciones y la promoción de la escuela justa.Mediation programmes have emerged as an effective procedure to improve coexistence; nevertheless, in most schools, the concept of conflict and the actions taken to address it are still rooted in a punitive approach, which should be obsolete. Restorative justice programmes developed in other countries could add to mediation programs, so that positive relationships and positive conflict management would lead to a change of paradigm in schools. This research has been developed in two phases: the first one includes a descriptive and comparative analysis of the most significant evaluations of restorative justice school programmes in the United Kingdom (67 schools evaluated through 4 reports), aiming to identify their main characteristics. The results of this study have been contrasted with the results of the interviews of three experts in the implementation of such programs. Then, a training program for teachers has been designed and implemented in three different cases in the Catalan context (35 teachers). The second phase of the research is a deferred evaluation of the impact of training in the professional environment, and of the change experienced from a retributive towards a restorative way of thinking. We concluded that restorative justice programmes contribute to the development of the necessary competencies to foster a new teachers’ role, as this influences the way in which conflicts and relationships are managed in schools. This change of mentality may be a supportive factor for overcoming the post-industrial school model, the humanization of relationships and the promotion of a just school

Educación social : revista de intervención socioeducativa

Resumen basado en el de la publicaciónResumen en catalán e inglésMonográfico con el título: Educación social y justicia restaurativaSe da a conocer el enfoque restaurativo y se pone de relieve cómo da respuesta a las necesidades relacionales y de convicencia de la comunidad escolar. Se ofrece una concreción teórica y práctica, tanto a nivel proactivo, para construir comunidad, como a nivel reactivo, para dar respuesta a situaciones de conflicto. Se identifican las necesidades en cuanto a la convivencia y se expone cómo las aportaciones del enfoque están relacionadas con la superación del castigo para la gestión del conflicto y la necesaria alfabetización emocional y comunicacional que esto conlleva para la gestión de las relaciones. Se definen brevemente las prácticas y se exponen ejemplos para su implementaciónES

És el conferencing una eina útil per als programes de mediació en l’àmbit penal del Departament de Justícia?

L'estudi té per objectiu valorar la conveniència d'implementar la pràctica del conferencing en els programes de mediació i reparació penal, tant en la jurisdicció penal juvenil com en la jurisdicció ordinària. La recerca inclou dos estudis: el primer és una anàlisi dels programes i models de conferencing desenvolupats en 4 països: Nova Zelanda, Austràlia, Irlanda del Nord i Bèlgica; el segon recull les percepcions dels mediadors de l'àmbit penal a Catalunya pel que fa a l'assoliment dels objectius dels programes, la inclusió espontània de més persones en el procés de mediació, el coneixement sobre el conferencing, l'opinió en relació amb la implementació d'aquesta pràctica, les necessitats formatives i els interessos de futur. La metodologia de la recerca combina aproximacions qualitatives i quantitatives, i inclou l'anàlisi de la documentació dels programes dels països estudiats, la creació, validació i passació a càrrec d’experts d'un qüestionari, i la realització de dos grups de discussió i d’una entrevista als professionals dels programes de mediació penal. Els mediadors consultats consideren que el conferencing és una eina útil per als programes de mediació en l'àmbit penal. L'estudi dels models implementats en d'altres països aporta elements útils per a l'adaptació del conferencing a la realitat i les especificitats de Catalunya. Així, es concreten aspectes que cal tenir en compte per a la definició d'un programa pilot.El estudio analiza la práctica del conferencing en 4 países (Nueva Zelanda, Australia, Irlanda del Norte y Bélgica), y efectúa un estudio empírico que recoge las percepciones de los mediadores sobre si esta práctica restaurativa puede ser una herramienta útil para los programas de mediación en el ámbito penal.The study analyzes the practice of conferencing in 4 countries (New Zealand, Australia, Northern Ireland and Belgium) and makes an empiric study that takes in the perceptions of mediators on whether this restorative practice may be a useful tool for mediation programmes in the criminal area

¿Es el conferencing una herramienta útil para los programas de mediación en el ámbito penal del Departamento de Justicia?

El estudio analiza la práctica del conferencing en 4 países (Nueva Zelanda, Australia, Irlanda del Norte y Bélgica), y efectúa un estudio empírico que recoge las percepciones de los mediadores sobre si esta práctica restaurativa puede ser una herramienta útil para los programas de mediación en el ámbito penal.L'estudi té per objectiu valorar la conveniència d'implementar la pràctica del conferencing en els programes de mediació i reparació penal, tant en la jurisdicció penal juvenil com en la jurisdicció ordinària. La recerca inclou dos estudis: el primer és una anàlisi dels programes i models de conferencing desenvolupats en 4 països: Nova Zelanda, Austràlia, Irlanda del Nord i Bèlgica; el segon recull les percepcions dels mediadors de l'àmbit penal a Catalunya pel que fa a l'assoliment dels objectius dels programes, la inclusió espontània de més persones en el procés de mediació, el coneixement sobre el conferencing, l'opinió en relació amb la implementació d'aquesta pràctica, les necessitats formatives i els interessos de futur. La metodologia de la recerca combina aproximacions qualitatives i quantitatives, i inclou l'anàlisi de la documentació dels programes dels països estudiats, la creació, validació i passació a càrrec d’experts d'un qüestionari, i la realització de dos grups de discussió i d’una entrevista als professionals dels programes de mediació penal. Els mediadors consultats consideren que el conferencing és una eina útil per als programes de mediació en l'àmbit penal. L'estudi dels models implementats en d'altres països aporta elements útils per a l'adaptació del conferencing a la realitat i les especificitats de Catalunya. Així, es concreten aspectes que cal tenir en compte per a la definició d'un programa pilot.The study analyzes the practice of conferencing in 4 countries (New Zealand, Australia, Northern Ireland and Belgium) and makes an empiric study that takes in the perceptions of mediators on whether this restorative practice may be a useful tool for mediation programmes in the criminal area

Implementation of Whole School Restorative Approaches to Promote Positive Youth Development: Review of Relevant Literature and Practice Guidelines

Positive youth development highlights the promotion of skills through engaging and caring settings and building opportunities for bidirectional and constructive relationships. Whole School Restorative Approaches (WSRA) promote school community relationships and social and emotional skills which are core components for positive youth development. To our knowledge, the literature reviews on the implementation of restorative practice approaches in schools do not focus specifically on WSRA and are not comprehensive. This study carries out a systematic review of the empirical evidence on the effectiveness of WSRA and develops some evidence-based practice guidelines on their effects. Thirteen studies met the inclusion criteria and we developed 10 evidence-based practice guidelines on the implementation of WSRA. There were many studies with WSRA showing positive results related to improving social and emotional skills and behavior. The highest level of scientific evidence is for secondary education where two WSRA are recommended. Although our review suggests that more rigorous methodological research is necessary, it also points out that the evidence available on WSRA implementation is encouraging. They could be used through all educational stages to deal with diversity and inclusion while promoting a school culture of peace based on the positive management of relationships and conflicts

Diagnosis of Charcot-Marie-Tooth disease

Charcot-Marie-Tooth (CMT) disease or hereditary motor and sensory neuropathy (HMSN) is a genetically heterogeneous group of conditions that affect the peripheral nervous system. The disease is characterized by degeneration or abnormal development of peripheral nerves and exhibits a range of patterns of genetic transmission. In the majority of cases, CMT first appears in infancy, and its manifestations include clumsiness of gait, predominantly distal muscular atrophy of the limbs, and deformity of the feet in the form of foot drop. It can be classified according to the pattern of transmission (autosomal dominant, autosomal recessive, or X linked), according to electrophysiological findings (demyelinating or axonal), or according to the causative mutant gene. The classification of CMT is complex and undergoes constant revision as new genes and mutations are discovered. In this paper, we review the most efficient diagnostic algorithms for the molecular diagnosis of CMT, which are based on clinical and electrophysiological data

Diagnosis of Charcot-Marie-Tooth disease

Charcot-Marie-Tooth (CMT) disease or hereditary motor and sensory neuropathy (HMSN) is a genetically heterogeneous group of conditions that affect the peripheral nervous system. The disease is characterized by degeneration or abnormal development of peripheral nerves and exhibits a range of patterns of genetic transmission. In the majority of cases, CMT first appears in infancy, and its manifestations include clumsiness of gait, predominantly distal muscular atrophy of the limbs, and deformity of the feet in the form of foot drop. It can be classified according to the pattern of transmission (autosomal dominant, autosomal recessive, or X linked), according to electrophysiological findings (demyelinating or axonal), or according to the causative mutant gene. The classification of CMT is complex and undergoes constant revision as new genes and mutations are discovered. In this paper, we review the most efficient diagnostic algorithms for the molecular diagnosis of CMT, which are based on clinical and electrophysiological data

Increased brain fractional perfusion in obesity using intravoxel incoherent motion (IVIM) MRI metrics

Altres ajuts: acords transformatius de la UABObjective: This research seeks to shed light on the associations between brain perfusion, cognitive function, and mental health in individuals with and without obesity. Methods: In this study, we employed the noninvasive intravoxel incoherent motion (IVIM) magnetic resonance imaging (MRI) technique to examine brain fractional perfusion (FP) in two groups: individuals with obesity (N = 72) and healthy controls (N = 66). Additionally, we investigated potential associations between FP, cognitive function, and depressive symptoms in the participants with and without obesity. Finally, artificial intelligence algorithms (Boruta analysis) were also used. Results: Participants with obesity exhibited increased FP within dopaminergic brain circuits, particularly involving prefrontal cortex areas, anterior and posterior sections of the cingulate cortex, the right striatum, and the midbrain. Additionally, these individuals demonstrated lower working memory and higher depressive symptoms compared to the control group. Notably, higher FP in the inferior temporal and occipital cortices correlated with greater depressive symptoms, whereas increased FP in the right ventral caudate and the midbrain was associated with better working memory performance. A link between inflammatory and metabolic variables, with a particular emphasis on monocytes, and FP in obesity was also evidenced by Boruta analysis. Conclusions: Increased brain perfusion in individuals with obesity is associated with cognitive function and mental health through interaction with metabolic and inflammatory factors