Systematics of the narrow endemic species Brimeura duvigneaudii (Hyacinthaceae)

We carried out a morphological study of Brimeura duvigneaudii (Hyacinthaceae), a narrow endemic species limited to northeastern Mallorca (Balearic Islands). Morphological analyses showed noticeably variability which is correlated with geographic distribution and some ecological factors. These data led us to propose a new subspecies of Brimeura duvigneaudii, which is described from the middle range of Serra de Tramuntana. The new taxon (Brimeura duvigneaudii subsp. occultata) differs from B. duvigneaudii subsp. duvigneaudii in several vegetative (leaf anatomy and leaf width) and flower features (corolla size, corolla lobe length and shape, scape length). Data on the local distribution and ecology of the new taxon are reported. The new subspecies is restricted to a karst gorge and it is in danger of extinction, due to its small population size. In adition, controversial taxonomy of Brimeura amethystina and B. fontqueri (= B. amethystina subsp. fontqueri) is clarified, and they are confirmed as synonyms on the basis of morphological analyses

Noves contribucions al coneixement de la flora vascular de les Illes Balears

S’aporten dades per a un total de 76 tàxons. Rosa blondeana Ripart ex Désegl., Silene fuscata Link ex Brot., Medicago coronata (L.) Bartal., Eragrostis curvula (Schrad.) Nees, i Eclipta prostrata (L.) L., són novetats per a la flora de les Illes Balears (les dues darreres espècies com a elements al·lòctons). D’altra banda s’aporten diverses novetats de l’àmbit insular. Com a resultat de la revisió de material d’herbari s’exclou Phleum subulatum (Savi) Asch. & Graebn. del catàleg florístic balear

Llibre vermell de la flora a Catalunya

Un total de 17 espècies de la flora més amenaçada a Catalunya s'ha extingit per l'impacte de l'activitat humana sobre l'entorn natural. A més, hi ha 199 espècies -el 5,53 % de la flora catalana- incloses en alguna categoria de risc, i s'estima que 37 espècies podrien desaparèixer en poc temps. Aquestes són algunes de les conclusions del Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya (Argania Editio), dels experts Llorenç Sáez, professor del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i'Ecologia de la UAB; el biòleg Pere Aymerich; i Cèsar Blanché, del Departament de Productes Naturals, Biologia Vegetal i Edafologia de la UB.Un total de 17 especies de la flora más amenazada en Cataluña se ha extinguido por el impacto de la actividad humana sobre el entorno natural. Además, hay 199 especies-el 5,53% de la flora catalana- incluidas en alguna categoría de riesgo, y se estima que 37 especies podrían desaparecer en poco tiempo. Estas son algunas de las conclusiones del Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya (Argania Editio), de los expertos Llorenç Sáez, profesor del Departament de Biología Animal, Biología Vegetal y Ecología de la UAB, el biólogo Pere Aymerich, y César Blanché, del Departamento de Productos Naturales, Biología Vegetal y Edafología de la UB

L'origen de la diversitat de les campanetes

Les campanulàcies són una família de plantes difoses arreu del món. Principalment es troben en àrees muntanyoses, així com en regions de climes freds i àrids de l'hemisferi nord. Bona part de les espècies que en formen part presenten típicament flors d'un color blau violaci amb forma de campana. El present article se centra en estudiar com ha evolucionat aquesta família de plantes tant a l'espai com al temps, i quins processos climàtics, geològics i biogeogràfics han portat a la distribució actual de les campanulàcies. Aquest estudi s'ha dut a terme mitjançant anàlisis genètiques combinades amb dades fòssils i geològiques.Las campanuláceas son una familia de plantas difundidas por cualquier parte del mundo. Principalmente, se encuentran en áreas montañosas, así como en regiones de climas fríos y áridos del hemisferio norte. Muchas especies que forman parte de ellas, presentan típicamente flores de un color azul violáceo con forma de campana. El presente artículo se centra en estudiar cómo ha evolucionado esta familia de plantas tanto en el espacio como en el tiempo, y qué procesos climáticos, geológicos y biogeográficos han llevado a la distribución actual de las campanuláceas. Este estudio se ha llevado a cabo mediante análisis genéticos combinados con datos fósiles y geológicos

Dades sobre l'estatus d'algunes plantes endèmiques, amenaçades o rares a Catalunya (NE de la Península Ibèrica)

Presentem dades sobre l'estatus de diversos endemismes de Catalunya (NE de la Península Ibèrica) o de plantes rares amb poblacions isolades en aquesta zona. El seu estatus ha estat avaluat aplicant els criteris de la Llista Vermella de la IUCN (2001). Per als tàxons endèmics del territori estudiat, la catalogació proposada és: Aquilegia paui Font Quer, CR; Delphinium montanum DC., VU; Erodium rupestre (Pourr. ex Cav.) Cadevall, LR; Limonium geronense Erben, EN; Limonium tremolsii (Rouy) Erben, NT; Saxifraga genesiana P. Vargas, VU; Sideritis bubanii Font Quer, NT; Silene pardoi (Pau) Mayol & Rosselló subsp. pardoi NT; Thesium catalaunicum Pedrol & M. Laínz, LR. Per a tàxons d'àrea fragmentada i molt rars als Pirineus, la catalogació proposada per a les poblacions ibèriques és: Cypripedium calceolus L., VU; Daphne alpina L., EN; Dracocephalum austriacum L., EN; Woodsia pulchella Bertol., DD. Per a les poblacions catalanes de Scrophularia pyrenaica Benth. proposem la categoria EN, i per a les d'Arabis nova Vill. subsp. iberica Talavera, Berberis vulgaris L. subsp. seroi O. Bolòs & Vigo, VU i Rhinanthus angustifolius C.C. Gmel., la de VU. També comentem la situació d'una població molt isolada d'Antirrhinum sempervirens Lapeyr. Finalment, excloem de les llistes prèvies de tàxons amenaçats Brimeura fontqueri (Pau) Speta i Verbascum virgatum subsp. dertosense Benedí & Rovira.We present data about the status of several endemic, threatened or rare plants of Catalonia (NE Iberian Peninsula). Their status has been assessed following the criteria of the IUCN Red List (2001). For the endemic taxa we suggest the following categories: Aquilegia paui Font Quer, CR; Delphinium montanum DC., VU; Erodium rupestre (Pourr. ex Cav.) Cadevall, LR; Limonium geronense Erben, EN; Limonium tremolsii (Rouy) Erben, NT; Saxifraga genesiana P. Vargas, VU; Sideritis bubanii Font Quer, NT; Silene pardoi (Pau) Mayol & Rosselló subsp. pardoi NT; Thesium catalaunicum Pedrol & M. Laínz, LR. For taxa with fragmented area and very rare on the Pyrenees, the category proposed for Iberian populations is: Cypripedium calceolus L., VU; Daphne alpina L., EN; Dracocephalum austriacum L., EN and Woodsia pulchella Bertol., DD. For Catalan populations of Scrophularia pyrenaica Benth. the category EN, and for Arabis nova Vill. subsp. iberica Talavera, Berberis vulgaris L. subsp. seroi O. Bolòs & Vigo, and Rhinanthus angustifolius C.C. Gmel., the category VU. We also comment on the situation of a very isolated population of Antirrhinum sempervirens Lapeyr. Finally, Brimeura fontqueri (Pau) Speta and Verbascum virgatum subsp. dertosense Benedí & Rovira are excluded from previous lists of threatened taxa

Are Mediterranean Island Mountains Hotspots of Taxonomic and Phylogenetic Biodiversity? : The Case of the Endemic Flora of the Balearic Islands

The Mediterranean islands are exceptionally rich in endemism, most of which is narrowly distributed. Conservation measures, such as protected areas, have been prioritised, mainly on the basis of species richness and endemism, but phylogenetic information should also be taken into account. In this study, we calculated several taxonomic and phylogenetic metrics at a high resolution for the endemic flora of the Balearic Islands (154 taxa), in order to identify (i) the spatial patterns and environmental factors that explain this endemism, (ii) hotspots of species and phylogenetic endemism, and (iii) gaps in the protected areas. The taxonomic and phylogenetic metrics showed different distribution patterns, but the mountainous areas of Mallorca, and some coastal areas of the Balearic Islands, have the highest values. These values were positively related to elevation, precipitation, temperature, and slope, and negatively related to the distance from the coast, aspect, and the temperature of the wettest quarter. We identified top grid hotspots where all the metrics had the highest values, and we also identified nano-hotspots within these hotspots, in some of the highest peaks of Mallorca, where most of these metrics' maximum values coincided. This approach allowed us to identify some gaps in the conservation priority areas, and to highlight the need to review their boundaries and definition

Noves aportacions al coneixement de la flora balear (II)

S'aporten dades per a un total de 39 plantes vasculars d'interès florístic i corològic per a les Illes Balears. Suposen novetat per a la flora de les Balears els tàxons següents: Blackstonia perfoliata (L.) Huds. subsp. intermedia (Ten.) Zeltner, Juncus sorrentini Parl. i Lathyrus aphaca L. var. affinis (Guss.) Arcangeli. Com a resultat de la revisió de material d'herbari que justificava algunes citacions dubtoses s'exclouen del catàleg florístic de les Illes Balears els tàxons següents: Atractylis humilis L., Linaria arvensis (L.) Desf. i Polygonum oxyspermum subsp. raii (Bab.) D.A. Webb & A.O. Chater.Data about 39 vascular plants from Balearic Islands are presented. The following taxa are new records for the Balearic flora: Blackstonia perfoliata (L.) Huds. subsp. intermedia (Ten.) Zeltner, Juncus sorrentini Parl. and Lathyrus aphaca L. var. affinis (Guss.) Arcangeli. As a result of the revision of herbarium specimens, the following taxa are excluded: Atractylis humilis L., Linaria arvensis (L.) Desf. and Polygonum oxyspermum subsp. raii (Bab.) D.A. Webb & A.O. Chater

Noves dades pteridològiques dels Pirineus catalans

Presentem un conjunt de dades de caràcter corològic, demogràfic, ecològic, i en alguns casos de caràcter morfològic, relatives a espècies de pteridòfits rars, amenaçats o poc coneguts per als Pirineus catalans (nord-est de la península Ibèrica). S'indica per primera vegada Cheilanthes tinaei als Pirineus centrals i es confirma la presència en aquesta serralada d'Equisetum × trachyodon. Es proporcionen noves dades sobre la distribució i l'abundància local de Cystopteris montana i de l'endemisme d'àrea restringida Isoetes creussensis. També es comenta la situació de la població aïllada de la rara falguera Woodsia pulchella. Destaquem les dades micromorfològiques obtingudes per a aquestes dues darreres espècies, de les quals hem estudiat caràcters esporals i fitodermològics.We present chorological, demographic, ecological and, in some cases, morphological data about several rare, threatened or poorly known pteridophyte species in Catalan Pyrenees (North-Eastern Iberian Peninsula). The presence of Cheilantes tinaei is reported for the first time to central Pyrenees. Furthermore, we confirm the presence of Equisetum × trachyodon in the same geographical area. Several new localities for Cystopteris montana and the narrow-endemic species Isoetes creussensis are provided, and we also provide data on an local abundance of these species. We also comment on the situation of the isolated population of the rare species Woodsia pulchella. We outstand the micromorphological data about the last two species, of which we have studied several spore and phytodermological characters