Vocabulari anatòmic de la tonyina: una proposta valenciana

La tonyina, Thunnus thynnus, és un dels éssers marins més rellevants de l'alimentació i cultura catalanes. Però malgrat la importància d'aquest ésser marí en l'esdevenir comercial, gastronòmic i vital de la Mediterrània, el seu lèxic ha sigut estudiat de manera imprecisa, parcial i dispersa tant en català com en altres llengües. Així doncs, l'objectiu principal del nostre treball serà fer una proposta de terminologia tonyinera que ompli el buit lèxic existent a través de definicions anatòmiques i gastronòmiques tan precises com sigui possible. De fet, en aquest vocabulari presentem cinquanta-tres termes de la morfologia del túnid dels quals quinze vénen definits en els nostres diccionaris en relació a la tonyina, vint-i-set apareixen de manera indirecta, i són onze els termes fonamentals de l'anatomia del peix i gastronòmica que no apareixen en les nostres obres lexicogràfiques principals.The tunny fish, Thunnus thynnus, is one of the most important sea species in Catalan culture and the Catalan food industry. However, despite its vital, commercial and gastronomic importance in the future of the Mediterranean, the lexis relating to it has been studied in an imprecise, piecemeal, sporadic fashion both in Catalan and other languages. Therefore, the principal aim of this article is to propose terminology to fill this gap with maximally accurate anatomical and gastronomic definitions. In this vocabulary, we present fifty-three terms that describe the morphology of the species, fifteen of which are already defined in our dictionaries, twenty-seven indirectly, and finally there are eleven basic vocabulary items referring to the anatomy of the fish and its gastronomic use that are absent from these reference works

Vocabulari anatòmic de la tonyina: una proposta valenciana

La tonyina, Thunnus thynnus, és un dels éssers marins més rellevants de l'alimentació i cultura catalanes. Però malgrat la importància d'aquest ésser marí en l'esdevenir comercial, gastronòmic i vital de la Mediterrània, el seu lèxic ha sigut estudiat de manera imprecisa, parcial i dispersa tant en català com en altres llengües. Així doncs, l'objectiu principal del nostre treball serà fer una proposta de terminologia tonyinera que ompli el buit lèxic existent a través de definicions anatòmiques i gastronòmiques tan precises com sigui possible. De fet, en aquest vocabulari presentem cinquanta-tres termes de la morfologia del túnid dels quals quinze vénen definits en els nostres diccionaris en relació a la tonyina, vint-i-set apareixen de manera indirecta, i són onze els termes fonamentals de l'anatomia del peix i gastronòmica que no apareixen en les nostres obres lexicogràfiques principals.The tunny fish, Thunnus thynnus, is one of the most important sea species in Catalan culture and the Catalan food industry. However, despite its vital, commercial and gastronomic importance in the future of the Mediterranean, the lexis relating to it has been studied in an imprecise, piecemeal, sporadic fashion both in Catalan and other languages. Therefore, the principal aim of this article is to propose terminology to fill this gap with maximally accurate anatomical and gastronomic definitions. In this vocabulary, we present fifty-three terms that describe the morphology of the species, fifteen of which are already defined in our dictionaries, twenty-seven indirectly, and finally there are eleven basic vocabulary items referring to the anatomy of the fish and its gastronomic use that are absent from these reference works

Presència lèxica del Monachus monachus en català i altres llengües romàniques

Monachus monachus is the only member of the Phocidae family native to the Mediterranean. Its presence has been established from the first written texts having to do with navigation, such as the Odyssey, to the latest publications on marine fauna. As to the denomination of the animal in Catalan, the term vell marí (‘old mariner’) has been documented from the 13th century until now. However, from the 15th century onwards we find other concurrent denominations that have restricted the territorial extension of the original form. Through time, forms such as bellmarí, llop de mar (‘sea wolf’), llop marí (‘marine wolf’), foca (‘seal’), bou marí (‘sea oxen’), lleona marina (‘sea lioness’), porc marí (‘sea pig’), ca marí (‘sea dog’) and vaca marina (‘sea cow’) have appeared. The study of these forms, of their semantic motivation and the contrast with the denominations in other Romance languages offer valuable information on the vision that coast dwellers had of this marine mammal and on the contributions to the Mediterranean lexical flow of each human community

L'ús d'animals a la medicina de la tradició llatina: estudi del Tresor de la Beutat, un tractat medieval dedicat als cosmètics femenins

L’ús de productes derivats d’animals (Zooteràpia) ha format part de l’arsenal terapèutic dermatològic en les diverses cultures a través del  temps. El Tresor de Beutat és un tractat medieval dedicat als cosmètics  femenins i la salut, escrit en català medieval que es conserva a la  Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Descriu més de 200 remeis i  tractaments per a les dones del segle XIV . Molts d’aquests tractaments  eren productes d’origen animal. Estudiem el Tresor de Beutat per  determinar quins animals i quines de les seves parts eren emprades, així  com la forma d’utilització i indicacions terapèutiques. El document original  va ser transcrit al català formal i el text analitzat per tal d’identificar totes  les substàncies d’origen animal destinades a la teràpia. Aquestes  substàncies van ser ordenades segons l’espècie, i es van estudiar les  diferents parts emprades dels animals, la manera de preparació i les  seves indicacions.Es van identificar un total de 223 substàncies o elements (animals, plantes i minerals) utilitzats com a remeis. D’ells, 47 (21%) eren d’origen  animal, pertanyents a 30 animals, 15 mamífers, 7 aus, 4 animals marins,  2 de rèptils i amfibis i 2 insectes. Les diferents parts dels animals  utilitzats inclouen la pell, el greix, els ronyons, el cervell, les  banyes, les ungles, les secrecions anals, glàndules mamàries o salivals,  la femta, o fins i tot l’animal sencer, en el cas dels mamífers. De les aus,  s’usaven les plomes, ous, greixos, els nius, el cap, el suc propi de  l’animal, i els excrements. Dels animals marins es va emprar l’animal a  trossos, els ossos i els ous, i dels insectes els ous de formiga; la mel i la  cera d’abelles; dels rèptils i amfibis els ous i la sang. Els tractaments  s’utilitzen principalment per a la cara, com a cosmètics per al cabell i el cos, la higiene, la salut general i per la pell. També per l’esfera  otorinolaringològica, ocular, els trastorns dentals, i ginecològics, així com per a l’alleugeriment del dolor. El Tresor de Beutat proporciona informació sobre el coneixement dels tractaments tòpics, amb una base científica (i no màgica) amb una àmplia gamma de recursos d’origen animal, amb les formulacions acuradament elaborades per a fins cosmètics i terapèutics dissenyats per assolir l’ideal de la bellesa i la salut en les dones  medievals, sent evident en les bases d’alguns tractaments tòpics utilitzats en el segle XXI

Emigració i canvi lèxic: ictiònims dels pescadors valencians a Andalusia

Catalan-speaking seamen and merchants have constantly been found on the Atlantic coast of Andalusia throughout history and have been documented since at least the thirteenth century. This presence has had linguistic consequences which can be seen in the existence of numerous loanwords between Catalan and Spanish in maritime vocabulary. In connection with this dynamic, this article studies the migration process of Catalan-speaking fishermen, especially from the region of Valencia, to the coasts of the province of Cádiz from the eighteenth century until the last third of the twentieth century. This migration was caused by the appearance of a new fishing technique, pair sail trawling, a fishing innovation that gave Valencian fishermen a decisive advantage and spurred a migratory movement towards the coasts of Andalusia. This human and linguistic contact has left a visible mark in the appearance of Atlantic ichthyonyms, such as cavalla (Atlantic mackerel), marraix (shortfin mako), bacallaret (blue whiting) and pinta-roja (catshark). La presència de gent de mar i de comerciants catalanoparlants a l’Andalusia atlàntica és una constant històrica documentada, almenys, des del segle xiii. Aquesta presència ha tingut unes conseqüències lingüístiques que es testimonien en l’existència de nombrosos préstecs dintre del lèxic marítim entre el català i el castellà. En relació amb aquesta dinàmica, en el present treball estudiem el procés d’emigració de pescadors catalanoparlants, especialment valencians, a les costes de Cadis des del segle xviii fins a l’últim terç del segle xx, motivada per l’aparició d’una nova tècnica pesquera: l’arrossegament amb parelles de bou. Aquesta innovació halièutica proporcionà un gran avantatge als pescadors valencians i originà un moviment emigratori cap a les costes andaluses. Es tracta d’un contacte humà i lingüístic que ha deixat una marca visible en l’aparició d’ictiònims atlàntics com cavalla, marraix, bacallaret o pinta-roja entre altres

La consciència del prestigi lingüístic entre els joves. Una aportació a l'estudi descriptiu de la inseguretat lingüística formal al País Valencià

En aquest article presentem els resultats d’una investigació a gran escala sobre la Inseguretat Lingüística Formal o laboviana (ILF). La mostra és representativa de l’univers estudiat —els joves valencians dels dos darrers cursos de l’ensenyament obligatori— i està formada per 2190 estudiants entre 14 i 16 anys de 31 centres d’educació secundària de les localitats del País Valencià on es parla la llengua catalana. La ILF és un índex de la percepció que tenen els parlants de la distància que hi ha entre els seus usos lingüístics i les formes lingüístiques més prestigioses. En l’article es presenten els resultats de la ILF en l’ús de tretze variables fonètiques, morfològiques i lèxiques. S’hi descriu el fenomen de la inseguretat lingüística formal, l’abast que té entre els joves i les tendències que presenta en relació a altres variables sociolingüístiques rellevants com són la primera llengua dels enquestats i la tipologia lingüística del programa educatiu que segueixen. L’article demostra l’interés de la descripció de la ILF i de les tendències en què es manifesta com una eina valuosa per a l’anàlisi de l’evolució del model de llengua, la planificació lingüística, l’establiment de la llengua estàndard o l’ensenyament escolar de les llengües