La filosofia de la cultura o l'ètica com a praxi a Paul Ricoeur

El marc filosòfic del present estudi abasta una notable amplitud metodològica, situada entre la fenomenologia eideticopràctica de la voluntat de Paul Ricoeur i l’exercici hermeneuticotranscendental de la raó humana en el seu esforç dialogicocomprensiu. El que dóna sentit a aquest marc és la noció de persona humana, alhora lliure i condicionada, esforçada i feble, interpretadora i comprensiva del món i de si mateixa, que ha de desenvolupar-se ontologicopràxicament mitjançant les relacions interpersonals i la cultura. La “via llarga” del discurs filosòfic ricoeurià implica la reflexió hermenèutica i cultural que no defuig el tarannà dialogicoconflictiu amb models interpretatius diferents, des de l’antropologia i la filosofia de la religió, fins a la psicoanàlisi, l’estructuralisme o les interpretacions filosoficopolítiques, idealistes o criticomarxistes. Hom pot afirmar que el pensament de Paul Ricoeur vertebra les seves reflexions tenint com a centre de referència la persona humana, mitjançant un discurs alhora practicomoral i humanitzador, posant en joc un conjunt d’estructures antropològiques que anomenem “praxicointegrals”, les quals aportaran arguments en pro d’una ètica discursiva que es desenvolupa al voltant de la pregunta clau: “com haig d’actuar?”. Tal discurs resultant constituirà el gruix del que Paul Ricoeur en dirà la “saviesa pràctica”, que ha de fer compatible la responsabilitat humana amb la superació de la turpitud i en pro d’acomplir la plenitud a la qual l’home aspira. PARAULES CLAU: fenomenologia, hermenèutica, persona, cultura, praxi, ètica. The philosophy of the culture or the ethics as practical in Paul Ricoeur ABSTRACT: The philosophical framework of this study comprises two phases Methodological: the practical-eidetics phenomenology of the will of Paul Ricoeur and hermeneutic – transcendental practice of the human reason in its dialogic-understanding effort. But the thing that gives meaning to this philosophical framework is the idea of the human person, which is free and conditioned, vigorous and weak, interprets and understands the world, and also to itself. The person must be developed by practically ontological trough the interpersonal relations and the culture. The “long way” of philosophical discourse of Paul Ricoeur involves the cultural and hermeneutics reflection that does not flee the dialogical and conflictive with different interpretative models: from anthropology and philosophy of religion, to psychoanalysis, structuralism or philosophical interpretations political, idealists or critical-Marxist. We can say that the thought of Paul Ricoeur builds his reflections having as a reference center of the human person, across a speech at the same time practical-moral and humanizing, exposing a set of anthropological structures that we call “praxis-integrated”, they provide arguments for an ethic that develops about the question: “How should I act?”. The result of this speech will be the core of what Paul Ricoeur called practical wisdom, which should support human responsibility to overcome the awkwardness, to reach the fullness to which man aspires. KEY-WORDS: phenomenology, hermeneutic, person, culture, practical, ethics

L’existència i la paraula a Jan Patocka

L’objectiu fonamental d’aquest estudi consisteix d’aprofundir en el sentit de la paraula com a eina que sorgeix de dins de l’existència humana i dels seus registres fenomenològics, segons la investigació que ens presenta el pensament de Jan Patocka. En el seu pensament, la reflexió filosòfica, que s’inicia en la fenomenologia d’Edmund Husserl, ens encamina cap a la seva peculiar investigació sobre la funció de la filosofia com a fenomenologia de l’existència, com a praxi sobre l’ètica i sobre la política, en la via de les possibilitats que la paraula ofereix per exposar i proposar el camí vers la Veritat. A la fi, filosofia, paraula i existència constitueixen la trilogia d’un pensament que és referent imprescindible en el món contemporani. PARAULES CLAU: fenomenologia, existència, paraula, moviment, història i prehistòria. Existence and Word in Jan Patocka ABSTRACT: In the present study, the fundamental finality consists in the investigation about word’s sense as a tool which appeases in the human existence and their phenomenological registers, according to Jan Patocka’s investigation. In Jan Patocka’s thought, the philosophical reflexion, that begins in the phenomenology of Edmund Husserl, it directs us to his peculiar investigation about ethic and politic, and in the possibility that word facilitates to expose and to propose the way to the truth. In conclusion, philosophy, word and existence constitute the trilogy of a thought which is an essential referent in contemporary world. KEY-WORDS: phenomenology, existence, word, dynamism, history, prehistory

The Logic of the Person’s Commitment in Emmanuel Mounier: Values, History and Progress

El marc general de l’article se centra en l’estudi del significat axiològic de l’acció i la seva dimensió història en la perspectiva personalista d’Emmanuel Mounier. Els conceptes fonamentals que l’article desenvolupa són “l’engagement” o compromís que deriva de la lògica de tota acció personal, el rebuig de tot ensinistrament consentit per motius de comoditat –sobre la base de la feblesa humana- i el registre supraindividual –ja sigui comunitari o transcendent- que eixampla l’esfera finita de l’ésser humà personal, alhora encarnat i obert a la llibertat i a la veritat. En aquesta trama personalitzadora, l’actiu despertar de valors humanitzadors que són inherents a l’ésser humà ha d’esbossar una ruta històrica cap al progrés entès per Mounier com a perfeccionament, la qual cosa el fa ser crític amb el desenvolupament del progrés en la modernitat contemporània. És, doncs, la de Mounier, una reflexió adient i vigent en el món d’avui. PARAULES CLAU: Compromís, persones, valors, Mounier.The general Framework of the article focuses on the study of the axiological meaning of the action and its historical dimension in the personalist of Emmanuel Mounier. The main concepts that the article develops are the engagement that comes from the logic of any personal action, a rejection of all confortbased training – on the basis of human weakness- and the supraindividual register –whether it be communal or transcendent which exemplifies the finite sphere of the human being, embodied and open to freedom and truth. In this personalised plot, the active awakening of humanised values that are inherent in the human being traces an historical route towards progress, understood by Mounier as an improvement, which makes him critical of the development of progress in our contemporany modernity. Therefore, nowadays Mounier’s thoughts are valid and suitable. KEY-WORDS: Comunitment, person, values, Mounier

L'Educació com a personalització a Emmanuel Mounier: una psicologia dels valors per despertar la persona

En aquest article, hom vol fer notar la important aportació del pensament personalista d’Emmanuel Mounier per a la comprensió del món actual en els àmbits diversos –malgrat el poc reconeixement que ha tingut- i, en especial, en l’àmbit de l’educació. Se centra així en el significat de l’educació per a l’ésser humà com a persona, a partir de l’arrel grega de la “paideia”, i aprofundint en el creixement personalitzador davant de les dificultats que presenta el món d’avui, diferent però alhora semblant al que Mounier va haver de fer front. A partir d’una anàlisi succinta dels problemes que l’educació té avui pendents de resoldre, l’article finalitza amb unes propostes orientadores seguint i utilitzant els eixos filosoficopedagògics exposats per Mounier.The aim of this article is to point out, despite the scarce acknowledgement he has received, of the outstanding contribution of Emmanuel Mounier's personal thought to the understanding of today's world in a range of fields, especially in the education sphere. He focuses on the meaning of education for the human being as a person, from the greek root of "paideia", and the personal growth when facing the hardships the present world shows, different but, at the same time, similar to the one Mounier had to cop with. From a concise analysis of the unresolved problems that education still suffers, the article ends with some guiding proposals following and using the philosophical-pedagogical axes put forward by Mounier

El Destí de l'educació civicomoral o l'enginyeria psicosocioeducativa (una reflexió filosoficopersonalista sobre la praxi educativa)

L'article pretén desenvolupar una reflexió al voltant del protagonisme atorgat en els últims temps al tema de l'educació, la qual cosa no significa —això ja forma part de la tesi de l'article— que es tradueixi en l'obtenció de canvis positius reals. Hom aborda, de manera crítica, l'anomenada educació en valors, tan difosa en els medis escolars i que es presenta com una mena d'instrument per a la transformació social efectiva. Això ens condueix a endegar una anàlisi personalista sobre el paper de l'educació dins de l'ésser humà, més enllà de tractar-la com un mecanisme social adaptador. Aquest enfocament implica fer-se preguntes sobre la validesa educativa dels propòsits i estils pedagògics instaurats en el sistema educatiu vigent. La proposta oferta aquí incideix en la fórmula educar és despertar la persona que rau en tot educand, i no facilitar-li una acomodació psicologitzadora, especialment quan parlem d'educació civicomoral.The article seeks to provide food for thought on the prominent role afforded to education in recent times, which does not mean —and this is also part of the thesis of the article— that such exposure translates into real positive changes. The author makes a critical appraisal of the so-called education in values, so widespread in school settings, and which is presented as a kind of instrument for effective social transformation. This leads us to a personalistic analysis of the role of education in the human being, beyond looking treating it as an adapting social mechanism. This approach means asking questions on the educational validity of the pedagogical purposes and styles in the current educational system. The proposal offered here emphasises the formula educating means wakening up the person, which is to be found in all students, and not facilitate psychologising accommodation, particularly when we talk about civic and moral education

L'abast de la relació interpersonal en el pensament de Paul Ricoeur

La intenció d’aquest article és l’estudi del tema de la relació interpersonal en l’obra de Paul Ricoeur, i alhora el seu l’abast en l’esfera d’un societat justa i democràtica. De fet, ambdós objectius apareixen junts en el pensament de Paul Ricoeur, i així ho testimoniarà al llarg de la seva vida intel•lectual i cívica. En l’actual estudi tindré present el marc general del seu pensament, des del qual es podrà comprendre la triple vessant de l’alteritat o referència humana a allò altre de si: la corporalitat, la presència de l’altra persona per la que constitueixo el meu jo i la consciència pròpia. Aquesta triplicitat reflecteix el nucli fonamental que atorga sentit a la qüestió de la relació interpersonal, i, per extensió, a tota relació social. The philosophical intention of this work is the study about the interpersonal relationship in the thought of Paul Ricoeur, and also, her consequence in the just and democratic society. In fact, both objectives appear together at the thought of Paul Ricoeur, and it will manifest by him throughout his intellectual life and civic. In this study, then, I will present the general framework of his thought, from which it is possible to understand the triple aspects of alterity or human reference about what is different from me: the corporality, the presence of the other person that it forces me to be what I am. This triplicity reflects the fundamental core that gives meaning to the question of interpersonal relationship and therefore all social relationships. ht and being. The article contrasts this position with Bradley's point of view, which starts from the same analysis but carries out a different doctrine: an absolute monism where existing means “to exist as an appearance” and which refuses the concept of pure thought. The interrogation whether Bradley can be considered authentically Hegelian is the core of the article, whose purpose is to give a negative answer to it. uced to the sphere of logos. It is precisely in this sense that the notion of perspicuous vision – in its turn strictly connected with the notion of seeing-as – should be understood: a capability to comprehend, i.e. to grasp, the unity within the multiplicity of linguistic games. It is by seeing- as that it is possible to seize, in the visibility of the image, what remains invisible in it. The fact, then, that in the image the invisible offers itself in the visible, while remaining invisible, means that the image manifests a unity of sense which always remains “other” from the image, something that exceeds it. This is indeed what enables the image to configure itself – according to a line of thought running from Nietzsche to Adorno – as a constantly unstable equilibrium between visible and invisible, transparency and opacity, presence and absence

Entre Emmanuel Mounier i Paul Ricoeur

El professor Albert Llorca elabora en aquest article una comparació entre les filosofies de Paul Ricoeur i Emmanuel Mounier, dos representants del personalisme comunitarista francès. L'autor va més enllà del tòpic i d'una manera clara pedagògica presenta afinitats i diferències entre aquests dos grans pensadors cristians del segle XX

Work and Leisure in 21st-Century Personalism

El present article se situa en el marc de la societat postmoderna, en la qual es constata: Una ruptura o desconnexió entre l’individu i la societat;una fugida de la responsabilitat, com a hàbit de vida; una devaluació del sentit del treball i un creixement simultani del desig de lleure com a expectativa vital en correspondència amb la gran quantitat oferta en el mercat per l’anomenada “indústria cultural”. En aquest panorama, el pensament personalista de segell mounierià (Emmanuel Mounier) es presenta com a punt de referència fonamental en el desplegament de la persona humana en tota la seva riquesa interna i comunitària. Es tracta, en síntesi, de mobilitzar raons i mitjans per saber dirigir la vida humana en l’actual horitzó sociocivilitzatori postmodern, que reclama una nova concepció i praxi del treball i del lleure en pro d’una perspectiva significativa i universalitzadora, que és la que pot oferir el personalisme comunitari.The article discusses the postmodern society context, in which the following conceptes are analized: The breaking or disconnection between an individual and society; the lack of responsability as a habit of life; the decreased understanding of working values, and a simultaneously increased desire for leisure time. Thus, directly linked to the wide variety of options found in the actual “cultural industry” markets. In this case, the mounerian personalized thougt (of Emmanuel Mounier), is presented as a starting point for a human’s internal and community richness. Briefly, it’s sopposed to mobilize thougts and means, in ordrer to distinguish human life in our postmodern sociocivilization. Consequently, claiming a new concepts for jobs and leisure in society habits, so a that they can achieve a significant universal perspective; which, will then offer and identity for a community