L'article pretén desenvolupar una reflexió al voltant del protagonisme atorgat en els
últims temps al tema de l'educació, la qual cosa no significa això ja forma part de la tesi
de l'article que es tradueixi en l'obtenció de canvis positius reals. Hom aborda, de
manera crítica, l'anomenada educació en valors, tan difosa en els medis escolars i que es
presenta com una mena d'instrument per a la transformació social efectiva. Això ens condueix
a endegar una anàlisi personalista sobre el paper de l'educació dins de l'ésser humà,
més enllà de tractar-la com un mecanisme social adaptador. Aquest enfocament implica
fer-se preguntes sobre la validesa educativa dels propòsits i estils pedagògics instaurats en
el sistema educatiu vigent. La proposta oferta aquí incideix en la fórmula educar és despertar
la persona que rau en tot educand, i no facilitar-li una acomodació psicologitzadora,
especialment quan parlem d'educació civicomoral.The article seeks to provide food for thought on the prominent role afforded to
education in recent times, which does not mean and this is also part of the thesis of the
article that such exposure translates into real positive changes. The author makes a critical
appraisal of the so-called education in values, so widespread in school settings, and
which is presented as a kind of instrument for effective social transformation. This leads
us to a personalistic analysis of the role of education in the human being, beyond looking
treating it as an adapting social mechanism. This approach means asking questions on the educational validity of the pedagogical purposes and styles in the current educational
system. The proposal offered here emphasises the formula educating means wakening
up the person, which is to be found in all students, and not facilitate psychologising
accommodation, particularly when we talk about civic and moral education
