De l'Albir a l'Arabí. Hipòtesi sobre una interferència balear

L'Albir és una de les referències toponímiques més rellevants de l'onomàstica valenciana perquè ha donat nom, en la comarca de la Marina, a una muntanya, a una partida i a una platja de gran importància històrica. En aquest treball ens centrarem en la muntanya que, actualment, rep el nom de penyes de l'Albir per la façana maritima; i que es diu Serra Gelada per la banda de terra. Rosselló (2004, p. 170) ja en feia aquesta observació: "No és infreqüent al litoral la doble denominació: continental i marinera o terrassana i pescadora; un dels casos més conspicus és el de la Serra Gelada- Penyes de l'Albir (Benidorm)"

Vocabulari anatòmic de la tonyina: una proposta valenciana

La tonyina, Thunnus thynnus, és un dels éssers marins més rellevants de l'alimentació i cultura catalanes. Però malgrat la importància d'aquest ésser marí en l'esdevenir comercial, gastronòmic i vital de la Mediterrània, el seu lèxic ha sigut estudiat de manera imprecisa, parcial i dispersa tant en català com en altres llengües. Així doncs, l'objectiu principal del nostre treball serà fer una proposta de terminologia tonyinera que ompli el buit lèxic existent a través de definicions anatòmiques i gastronòmiques tan precises com sigui possible. De fet, en aquest vocabulari presentem cinquanta-tres termes de la morfologia del túnid dels quals quinze vénen definits en els nostres diccionaris en relació a la tonyina, vint-i-set apareixen de manera indirecta, i són onze els termes fonamentals de l'anatomia del peix i gastronòmica que no apareixen en les nostres obres lexicogràfiques principals.The tunny fish, Thunnus thynnus, is one of the most important sea species in Catalan culture and the Catalan food industry. However, despite its vital, commercial and gastronomic importance in the future of the Mediterranean, the lexis relating to it has been studied in an imprecise, piecemeal, sporadic fashion both in Catalan and other languages. Therefore, the principal aim of this article is to propose terminology to fill this gap with maximally accurate anatomical and gastronomic definitions. In this vocabulary, we present fifty-three terms that describe the morphology of the species, fifteen of which are already defined in our dictionaries, twenty-seven indirectly, and finally there are eleven basic vocabulary items referring to the anatomy of the fish and its gastronomic use that are absent from these reference works

Vocabulari anatòmic de la tonyina: una proposta valenciana

La tonyina, Thunnus thynnus, és un dels éssers marins més rellevants de l'alimentació i cultura catalanes. Però malgrat la importància d'aquest ésser marí en l'esdevenir comercial, gastronòmic i vital de la Mediterrània, el seu lèxic ha sigut estudiat de manera imprecisa, parcial i dispersa tant en català com en altres llengües. Així doncs, l'objectiu principal del nostre treball serà fer una proposta de terminologia tonyinera que ompli el buit lèxic existent a través de definicions anatòmiques i gastronòmiques tan precises com sigui possible. De fet, en aquest vocabulari presentem cinquanta-tres termes de la morfologia del túnid dels quals quinze vénen definits en els nostres diccionaris en relació a la tonyina, vint-i-set apareixen de manera indirecta, i són onze els termes fonamentals de l'anatomia del peix i gastronòmica que no apareixen en les nostres obres lexicogràfiques principals.The tunny fish, Thunnus thynnus, is one of the most important sea species in Catalan culture and the Catalan food industry. However, despite its vital, commercial and gastronomic importance in the future of the Mediterranean, the lexis relating to it has been studied in an imprecise, piecemeal, sporadic fashion both in Catalan and other languages. Therefore, the principal aim of this article is to propose terminology to fill this gap with maximally accurate anatomical and gastronomic definitions. In this vocabulary, we present fifty-three terms that describe the morphology of the species, fifteen of which are already defined in our dictionaries, twenty-seven indirectly, and finally there are eleven basic vocabulary items referring to the anatomy of the fish and its gastronomic use that are absent from these reference works

Llengua i cultura marineres de la comarca de la Marina

La comarca de la Marina presenta una sèrie de circumstàncies geomorfològiques, eòliques, històriques, socials, demogràfiques i culturals que han quedat reflectides en la llengua, els costums i la tradició dels seus habitants. El present article de caire divulgatiu vol fer una exposició sucinta de totes aquestes circumstàncies que expliquen com i per què el món de la mar ha deixat aquesta petjada tan pregona en un territori que s’aboca a la vida marítima des dels orígens del seu poblament. Una petjada que a hores d’ara s’esborra acceleradament per les noves condicions de vida, social i econòmiques que conflueixen al territori de la comarca i del país.La comarca de la Marina presenta una serie de circunstancias geomorfológicas, eólicas, históricas, sociales, demográficas y culturales que han quedado reflejadas en la lengua, las costumbres y la tradición de sus habitantes. El presente artículo de carácter divulgativo quiere dar una exposición sucinta de todas estas circunstancias que explican cómo y por qué el mundo de la mar ha dejado esta huella tan profunda en un territorio que se inclina a la vida marítima desde los orígenes de su poblamiento. Una huella que hoy en día se borra aceleradamente por las nuevas condiciones de vida, sociales y económicas, que confluyen en el territorio de la comarca y del país

The Tuna Lexicon, a Mediterranean Sociocultural Creation

El lenguaje del atún es un argot creado por el conjunto de profesionales que intervienen en las labores de captura y procesamiento de los túnidos. Este grupo sociolaboral, formado por comunidades humildes, ha sido históricamente discriminado por el resto de los estamentos sociales, factor que ayudó a la construcción de un léxico particular. A esto hay que añadir que, en el repertorio de voces almadraberas, hubo una importante contribución de grupos migrantes de pescadores de lenguas diversas, otro hecho que marcó la singularidad de estos profesionales frente a otros hablantes. Así pues, el estudio de los términos que forman este lenguaje, como también su contexto social e histórico, nos permitirá visualizar las relaciones de cooperación e intervención cultural, tecnológica, económica y lingüística que unas comunidades realizaron sobre otras dando lugar a un símbolo de la cultura mediterránea, el lenguaje del atún.The tuna lexicon is a slang created by professionals involved in the process of catching and processing tuna fish. This social work-related group, made up of humble communities, has historically faced discrimination from other social strata, a factor which has contributed to the construction of their own lexicon. Another significant contribution in the configuration of trap-netting words has come from groups of migrant fishermen who speak different languages, which also distinguishes these professionals from other speakers. Thus, the study of the terms that make up this lexicon, and of its social and historical context, will allow us to visualize the relationships of cooperation and cultural, technological, economic and linguistic intervention made by some communities in others, making the tuna lexicon a symbol of Mediterranean culture

Mahomat al Polopí, l'onomàstica àrab polopina

Al Llibre de la col·lecta del morabatí de 1409 hi ha ampla referència a les moreries de Polop: la Nocia i Xirles. Es fan alguns comentaris sobre aquestes poblacions de moriscos, en particular sobre els noms de persona que venen al llibre.En el Llibre de la col·lecta del morabatí de 1409 hay amplia referencia a las morerías de Polop: la Nocía y Chirles. Se hacen algunos comentarios sobre estas poblaciones de moriscos, en particular sobre los nombres de persona que vienen en el libro

Presència lèxica del Monachus monachus en català i altres llengües romàniques

Monachus monachus is the only member of the Phocidae family native to the Mediterranean. Its presence has been established from the first written texts having to do with navigation, such as the Odyssey, to the latest publications on marine fauna. As to the denomination of the animal in Catalan, the term vell marí (‘old mariner’) has been documented from the 13th century until now. However, from the 15th century onwards we find other concurrent denominations that have restricted the territorial extension of the original form. Through time, forms such as bellmarí, llop de mar (‘sea wolf’), llop marí (‘marine wolf’), foca (‘seal’), bou marí (‘sea oxen’), lleona marina (‘sea lioness’), porc marí (‘sea pig’), ca marí (‘sea dog’) and vaca marina (‘sea cow’) have appeared. The study of these forms, of their semantic motivation and the contrast with the denominations in other Romance languages offer valuable information on the vision that coast dwellers had of this marine mammal and on the contributions to the Mediterranean lexical flow of each human community

Semantic motivations and cultural context in the toponymy of the Serra Gelada (Marina Baixa)

La serra Gelada, o penyes de l’Albir en el seu vessant marítim, és una eminència rocosa en la costa de la Marina Baixa entre l’Alfàs del Pi i Benidorm. Els valors geomorfològics, històrics i culturals de l’entorn tenen un reflex directe en una toponímia molt rica que diversos treballs han arreplegat i que s’amplia amb noves aportacions. A més, la desaparició dels antics usuaris i els canvis en l’activitat econòmica provoquen que una bona part del repertori onomàstic de la serra pugui desaparèixer en un termini breu si no se’n deixa constància escrita i gràfica.The serra Gelada, or Penyes de l’Albir on its sea-facing slopes, is a rocky outcrop on the coast of the Marina Baixa between Alfàs del Pi and Benidorm. The geomorphological, historical and cultural value of the area is directly captured in its rich toponymy, collected in various works and expanded in a number of more recent contributions. However, the disappearance of the users of these place names and changes in the economic activity of this coastal area mean that much of the Serra’s onomastic repertoire is likely to disappear if written and graphic records are not kept