L'ornamentació lliure en les sonates metòdiques de Telemann

Durant la primera meitat del segle XVIII, l'ornamentació de la melodia en els moviments lents sovint no s'anotava a la partitura, i es deixava en mans de l'intèrpret la seva improvisació. És, per tant, una de les decisions interpretatives que el músic actual ha de prendre a l'hora d'abordar aquest repertori. Una de les fonts més útils per estudiar aquesta pràctica històrica són les sonates metòdiques de Telemann. El primer moviment lent de cadascuna de les dotze sonates té una melodia simple i una d'ornamentada. En aquest treball s'estudiaran els ornaments que Telemann usà i es classificaran per tal de confeccionar una taula d'ornaments. Aquesta taula serà útil per decorar altres obres de Telemann i d'autors contemporanis que escriguessin en el mateix estil.Durante la primera mitad del siglo XVIII, la ornamentación de la melodía en los movimientos lentos a menudo no se escribía en las partituras, y se dejaba en manos del intérprete su improvisación. Se trata, pues, de una de las decisiones interpretativas que el músico actual debe tomar al abordar este repertorio. Una de las fuentes mas útiles para estudiar esta práctica histórica son las sonatas metódicas de Telemann. El primer movimiento lento de cada una de las doce sonatas tiene una melodía simple y una ornamentada. En este trabajo se estudiarán los ornamentos que Telemann empleó y se clasificarán para elaborar una tabla de ornamentos. Esta tabla será de utilidad para decorar otras obras de Telemann y de autores contemporáneos que escribieran en el mismo estilo.During the first half of the eighteenth century it was common not to write down ornamentations in slow movements. It's improvisation was left at performer's will. This is one of the interpretative challenges that modern performers face today when playing such repertoire. One of the most useful sources for studying this historical practice are Telemann's methodical sonatas. The first slow movement in each of this twelve sonates contains a simple melody and an ornamented one. In this work, Telemann ornaments will be studied and classified in order to elaborate an ornament's table. This table will be useful to embellish other works by Telemann and contemporary composers writing in the same style

CSIndicators: Get tailored climate indicators for applications in your sector

CSIndicators is an R package that gathers generalised methods for the flexible computation of climate-related indicators. Each method represents a specific mathematical approach which is combined with the possibility of selecting a flexible time period to define the indicator. This enables a wide range of possibilities for tailoring indicators to sectorial climate service applications. This package is intended for sub-seasonal, seasonal and decadal climate predictions, but its methods are also applicable to other time scales. Additionally, this package is compatible with the CSTools R package for climate forecast post-processing.This package was developed in the context of H2020 MED-GOLD (776467), S2S4E (776787), VITIGEOSS (869565) projects and Horizon Europe ASPECT project (101081460).Peer ReviewedPostprint (published version

Using EC-Earth for climate prediction research

Climate prediction at the subseasonal to interannual time range is now performed routinely and operationally by an increasing number of institutions. The feasibility of climate prediction largely depends on the existence of slow and predictable variations in the ocean surface temperature, sea ice, soil moisture and snow cover, and on our ability to model the atmosphere’s interactions with those variables. Climate prediction is typically performed with statistical-empirical or process-based models. The two methods are complementary. Although forecasting systems using global climate models (GCMs) have made substantial progress in the last few decades (Doblas-Reyes et al., 2013), systematic errors and misrepresentations of key processes still limit the value of dynamical prediction in certain areas of the globe. At the same time, model initialisation, ensemble generation, understanding the processes at the origin of predictability, forecasting extremes, bias adjustment and model evaluation are all challenging aspects of the climate prediction problem. Addressing them requires both a large base of researchers with expertise in physics, mathematics, statistics, high-performance computing and data analysis interested in climate prediction issues and a tool for them to work with. This article illustrates how one of these tools, the EC-Earth climate model (Box A), has been used to train scientists in climate prediction and to address scientific challenges in this field. The use of model components from ECMWF’s Integrated Forecasting System (IFS) in EC-Earth means that some of the results obtained with EC-Earth can feed back into ECMWF’s activities. EC-Earth has been run extensively on ECMWF’s high-performance computing facility (HPCF), among a range of HPCFs across Europe and North America. The availability of ECMWF’s HPCF to EC-Earth partners, including the use of the successful ECMWF Special Project programme, means that a substantial amount of EC-Earth’s collaborative work, both within the consortium and with ECMWF, takes place on this platform.Postprint (published version

L'ornamentació lliure en les sonates metòdiques de Telemann

Durant la primera meitat del segle XVIII, l'ornamentació de la melodia en els moviments lents sovint no s'anotava a la partitura, i es deixava en mans de l'intèrpret la seva improvisació. És, per tant, una de les decisions interpretatives que el músic actual ha de prendre a l'hora d'abordar aquest repertori. Una de les fonts més útils per estudiar aquesta pràctica històrica són les sonates metòdiques de Telemann. El primer moviment lent de cadascuna de les dotze sonates té una melodia simple i una d'ornamentada. En aquest treball s'estudiaran els ornaments que Telemann usà i es classificaran per tal de confeccionar una taula d'ornaments. Aquesta taula serà útil per decorar altres obres de Telemann i d'autors contemporanis que escriguessin en el mateix estil.Durante la primera mitad del siglo XVIII, la ornamentación de la melodía en los movimientos lentos a menudo no se escribía en las partituras, y se dejaba en manos del intérprete su improvisación. Se trata, pues, de una de las decisiones interpretativas que el músico actual debe tomar al abordar este repertorio. Una de las fuentes mas útiles para estudiar esta práctica histórica son las sonatas metódicas de Telemann. El primer movimiento lento de cada una de las doce sonatas tiene una melodía simple y una ornamentada. En este trabajo se estudiarán los ornamentos que Telemann empleó y se clasificarán para elaborar una tabla de ornamentos. Esta tabla será de utilidad para decorar otras obras de Telemann y de autores contemporáneos que escribieran en el mismo estilo.During the first half of the eighteenth century it was common not to write down ornamentations in slow movements. It's improvisation was left at performer's will. This is one of the interpretative challenges that modern performers face today when playing such repertoire. One of the most useful sources for studying this historical practice are Telemann's methodical sonatas. The first slow movement in each of this twelve sonates contains a simple melody and an ornamented one. In this work, Telemann ornaments will be studied and classified in order to elaborate an ornament's table. This table will be useful to embellish other works by Telemann and contemporary composers writing in the same style

L'ornamentació lliure en les sonates metòdiques de Telemann

Durant la primera meitat del segle XVIII, l'ornamentació de la melodia en els moviments lents sovint no s'anotava a la partitura, i es deixava en mans de l'intèrpret la seva improvisació. És, per tant, una de les decisions interpretatives que el músic actual ha de prendre a l'hora d'abordar aquest repertori. Una de les fonts més útils per estudiar aquesta pràctica històrica són les sonates metòdiques de Telemann. El primer moviment lent de cadascuna de les dotze sonates té una melodia simple i una d'ornamentada. En aquest treball s'estudiaran els ornaments que Telemann usà i es classificaran per tal de confeccionar una taula d'ornaments. Aquesta taula serà útil per decorar altres obres de Telemann i d'autors contemporanis que escriguessin en el mateix estil.Durante la primera mitad del siglo XVIII, la ornamentación de la melodía en los movimientos lentos a menudo no se escribía en las partituras, y se dejaba en manos del intérprete su improvisación. Se trata, pues, de una de las decisiones interpretativas que el músico actual debe tomar al abordar este repertorio. Una de las fuentes mas útiles para estudiar esta práctica histórica son las sonatas metódicas de Telemann. El primer movimiento lento de cada una de las doce sonatas tiene una melodía simple y una ornamentada. En este trabajo se estudiarán los ornamentos que Telemann empleó y se clasificarán para elaborar una tabla de ornamentos. Esta tabla será de utilidad para decorar otras obras de Telemann y de autores contemporáneos que escribieran en el mismo estilo.During the first half of the eighteenth century it was common not to write down ornamentations in slow movements. It's improvisation was left at performer's will. This is one of the interpretative challenges that modern performers face today when playing such repertoire. One of the most useful sources for studying this historical practice are Telemann's methodical sonatas. The first slow movement in each of this twelve sonates contains a simple melody and an ornamented one. In this work, Telemann ornaments will be studied and classified in order to elaborate an ornament's table. This table will be useful to embellish other works by Telemann and contemporary composers writing in the same style