Unions estables de parella i darrers pronunciaments del Tribunal Constitucional

Aquest treball estudia les sentències del Tribunal Constitucional sobre les lleis de parelles de fet de Navarra i Madrid. El Tribunal conclou que les comunitats sense dret civil propi no poden legislar sobre les parelles de fet. Però, per contra, les comunitats que tenen la seva pròpia legislació civil poden fer-ho perquè aquesta no afecta la potestat legislativa de l'Estat sobre les formes de matrimoni i l'ordenació de registres. Tanmateix, el Tribunal sosté que aquestes lleis vulneren la competència de l'Estat per a establir normes de resolució de conflictes de lleis i també el dret al lliure desenvolupament de la personalitat, i, en conseqüència, en declara inconstitucionals alguns articles. Per tant, és possible declarar la inconstitucionali- tat d'altres lleis autonòmiques. El Tribunal arriba a la conclusió que les parelles no casades han d'expressar formalment la seva voluntat de ser una parella per a gaudir dels drets d'aquesta. No obstant això, si es necessita l'expressió formal de la voluntat de ser una parella, les lleis de parelles de fet no afegeixen res en relació amb el matrimoni, perquè les dues institucions requereixen un acte formal. La utilitat de les lleis de parelles de fet va ser que possibilitaven gaudir dels drets legals sense que calgués fer cap tràmit similar al matrimoni. Les parelles que confien que les lleis de parelles de fet els seran aplicades, han d'adequar la seva situació a aquesta nova interpretació constitucional i han de fer un acte formal per tal de constituir-se com una parella o bé han de casar-se.This paper studies the Constitutional Court judgments regarding the laws of Navarra and Madrid on unmarried couples. The Court concludes that autonomous communities without their own civil law cannot legislate on unmarried couples. Conversely, those autonomous communities that have their own civil law can do so because it does not affect the State’s legislative power regarding marriage forms and rules on registration. However, the Court maintains that the law of Navarra violates the State’s competence to establish rules on the resolution of conflicts of laws and also the right to free development of personality and, accordingly, it declares some articles of the law unconstitutional. As a result of these judgments, it is possible to declare other autonomic laws unconstitutional. The Court draws the conclusion that unmarried couples have to formally express their will to form a couple to benefit from the associated rights. Nevertheless, if formal expression of the will to be a couple is needed, the Law on Unmarried Couples does not add anything in relation to marriage because both institutions require a formal act. The usefulness of the Law on Unmarried Couples resided in the possibility of benefitting from legal rights without the need for formalities like those required for marriage. Couples who trusted that the Law on Unmarried Couples would apply to them have to adjust their situation to this new constitutional interpretation and make a formal act to become a couple or to marry

Miscel·lània

Índex de l'obra ressenyada: Alejandra DE LAMA AYMÀ, La protecció dels drets de la personalitat del menor d'edat. Tesi doctoral d'Alejandra de Lama Aymà. Universitat Autònoma de Barcelona, 2004

L'avaluació de l'aprenentatge cooperatiu en ciències socials

L'objectiu d'aquest document és reflexionar sobre l'avaluació en l'aprenentatge cooperatiu a partir de les experiències desenvolupades pels diferents membres de l'ACECS (Aprenentatge Cooperatiu en Ciències Socials). Les activitats plantejades mitjançant el treball cooperatiu han de donar una importància cabdal a l'avaluació del treball en grup, ja que aquesta és la que permetrà valorar l'adquisició i evolució de les habilitats que el treball cooperatiu permet assolir i, a més a més, és un instrument que facilita que el grup actuï de forma cohesionada i des de la interdependència positiva. Així mateix, s'ha constatat també la necessitat de complementar l'avaluació de l'aprenentatge del grup amb algun tipus de control o avaluació individual de cada alumne. D'aquesta manera, s'assoleix una qualificació final més ajustada a l'aprenentatge real de cada alumne. A més, el control extern i individual de l'alumne fomenta la responsabilització d'aquest dins del grup. La nostra intenció no és realitzar una anàlisi teòrica sobre aquesta qüestió, sinó presentar una descripció de diferents fórmules experimentades a l'aula per part dels membres de l'ACECS i que han tingut resultats satisfactoris. Creiem que tot plegat pot resultar d'interès en qualsevol procés d'implementació d'activitats de treball cooperatiu i, particularment, en aquells que es duguin a terme en l'àmbit de les Ciències Social