Nuevas estrategias terapéuticas en la epilepsia refractaria: elección de fármacos antiepilépticos guiada por tipología de crisis y neuroestimulación no invasiva

Programa de Doctorat en Medicina i Recerca Translacional[spa] La hipótesis de este trabajo surge de la necesidad de ofrecer opciones terapéuticas que mejoren el control de la epilepsia y la calidad de vida de los pacientes con epilepsia refractaria, especialmente aquéllos que no se pueden beneficiar de un tratamiento quirúrgico. Las hipótesis planteadas son: El perampanel es un fármaco de nueva generación y amplio espectro que resulta eficaz para el tratamiento de las crisis mioclónicas y las crisis generalizadas tónico-clónicas farmacorresistentes. El perampanel como tratamiento adyuvante puede mejorar la calidad de vida de los pacientes con crisis mioclónicas farmacorresistentes al reducir el número de días con crisis mioclónicas. La tolerancia al tratamiento adyuvante con perampanel en pacientes con crisis mioclónicas farmacorresistentes es buena, y la tasa de retención es alta. La estimulación trigeminal externa (ETNS) es una técnica de neuroestimulación no invasiva que resulta eficaz para disminuir la frecuencia de crisis en pacientes con epilepsia focal refractaria con respecto al tratamiento médico habitual. La ETNS tiene diferente perfil de eficacia según la zona epileptógena, frontal o temporal. La ETNS es segura y no se asocia a efectos secundarios graves a medio y largo plazo. La ETNS produce mejoría en el estado de ánimo y la calidad de vida. La ETNS no produce efectos adversos sobre la función cognitiva. La ETNS no se asocia a cambios significativos en la excitabilidad del nervio trigémino. OBJETIVOS: 1. Evaluar la eficacia del tratamiento adyuvante con perampanel a los 3 y 6 meses mediante la tasa de respondedores para las crisis mioclónicas y las crisis generalizadas tónico-clónicas, así como el porcentaje de pacientes que alcanzan la libertad de ambos tipos de crisis. 2. Valorar la repercusión del tratamiento adyuvante con perampanel en la funcionalidad de los pacientes con crisis mioclónicas a los 3 y 6 meses de tratamiento. 3. Analizar la tolerabilidad al tratamiento adyuvante con perampanel, monitorizando los efectos adversos relacionados con el tratamiento y los abandonos del tratamiento. 4. Evaluar la eficacia a largo plazo de la estimulación trigeminal externa (ETNS) en pacientes con epilepsia focal refractaria a los 6 y 12 meses mediante la tasa de respondedores y el porcentaje de reducción de crisis, y analizar si el perfil de eficacia es diferente en la epilepsia frontal o temporal. 5. Valorar la tolerabilidad de la ETNS a los 6 y 12 meses de tratamiento. 6. Analizar si el tratamiento con ETNS a largo plazo se asocia con cambios en el estado de ánimo, la calidad de vida, la función cognitiva y la excitabilidad del nervio trigémino.[cat] La hipòtesi d'aquest treball sorgeix de la necessitat d'oferir opcions terapèutiques que millorin el control de l'epilèpsia i la qualitat de vida dels pacients amb epilèpsia refractària, especialment aquells que no es poden beneficiar d'un tractament quirúrgic. (A) En aquests pacients amb epilèpsia refractària és especialment important estudiar detalladament el tipus d'epilèpsia i de crisi, a fi d'utilitzar combinacions de fàrmacs antiepilèptics adreçades al tipus de crisi que garanteixin un millor control clínic. Tot i això, les dades d'eficàcia d'alguns fàrmacs antiepilèptics d'última generació en determinats tipus de crisi, extrets d'assajos clínics i estudis de pràctica clínica real, són insuficients, i de vegades la decisió es basa en l'experiència amb el fàrmac que té neuròleg tractant. En aquesta línia, de l'observació a la pràctica clínica de la bona resposta de les crisis mioclòniques a un fàrmac de nova generació, el perampanel, va sorgir la idea de fer un estudi multicèntric recollint l'experiència d'utilització d'aquest fàrmac com a tractament adjuvant de les crisis mioclòniques farmacoresistents. (B) D'altra banda, les tècniques de neuroestimulació es postulen com un bon tractament complementari a l'epilèpsia refractària. No obstant això, les tècniques aprovades per a ús clínic disponibles actualment (VNS, DBS-ANT i RNS –a USA–) són invasives i en general irreversibles, per la qual cosa acaben sent la darrera opció terapèutica per a aquests pacients. Es desconeix si les noves teràpies de neuroestimulació, com l'estimulació trigeminal externa (ETNS), reversible i no invasiva, tenen una eficàcia equiparable als dispositius invasius, i si determinats pacients poden ser més susceptibles de respondre a aquesta teràpia. Les hipòtesis plantejades són: El perampanel és un fàrmac de nova generació i ampli espectre que resulta eficaç per al tractament de les crisis mioclòniques i les crisis generalitzades tònic-clòniques farmacoresistents. El perampanel com a tractament adjuvant pot millorar la qualitat de vida dels pacients amb crisis mioclòniques farmacoresistents en reduir el nombre de dies amb crisis mioclòniques. La tolerància al tractament adjuvant amb perampanel en pacients amb crisis mioclòniques farmacoresistents és bona, i la taxa de retenció és alta. L'estimulació trigeminal externa (ETNS) és una tècnica de neuroestimulació no invasiva que resulta eficaç per disminuir la freqüència de crisi en pacients amb epilèpsia focal refractària pel que fa al tractament mèdic habitual. L'ETNS té un perfil d'eficàcia diferent segons la zona epileptògena, frontal o temporal. L'ETNS és segura i no s'associa a efectes secundaris greus a mitjà i llarg termini. L'ETNS produeix una millora en l'estat d'ànim i la qualitat de vida. L'ETNS no produeix efectes adversos sobre la funció cognitiva. L'ETNS no s'associa a canvis significatius a l'excitabilitat del nervi trigemin. OBJECTIUS: 1. Avaluar l'eficàcia del tractament adjuvant amb perampanel als 3 i 6 mesos mitjançant la taxa de responedors per a les crisis mioclòniques i les crisis generalitzades tònic-clòniques, així com el percentatge de pacients que arriben a la llibertat dels dos tipus de crisi. 2. Valorar la repercussió del tractament adjuvant amb perampanel en la funcionalitat dels pacients amb crisis mioclòniques als 3 i 6 mesos de tractament. 3. Analitzar la tolerabilitat al tractament adjuvant amb perampanel, monitoritzar els efectes adversos relacionats amb el tractament i els abandonaments del tractament. 4. Avaluar l'eficàcia a llarg termini de l'estimulació trigeminal externa (ETNS) en pacients amb epilèpsia focal refractària als 6 i 12 mesos mitjançant la taxa de responedors i el percentatge de reducció de crisi, i analitzar si el perfil d'eficàcia és diferent a l'epilèpsia frontal o temporal. 5. Valorar la tolerabilitat de l'ETNS als 6 i 12 mesos de tractament. 6. Analitzar si el tractament amb ETNS a llarg termini s'associa amb canvis a l'estat d'ànim, la qualitat de vida, la funció cognitiva i l'excitabilitat del nervi trigemin

Nuevas estrategias terapéuticas en la epilepsia refractaria: elección de fármacos antiepilépticos guiada por tipología de crisis y neuroestimulación no invasiva

[spa] La hipótesis de este trabajo surge de la necesidad de ofrecer opciones terapéuticas que mejoren el control de la epilepsia y la calidad de vida de los pacientes con epilepsia refractaria, especialmente aquéllos que no se pueden beneficiar de un tratamiento quirúrgico. Las hipótesis planteadas son: El perampanel es un fármaco de nueva generación y amplio espectro que resulta eficaz para el tratamiento de las crisis mioclónicas y las crisis generalizadas tónico-clónicas farmacorresistentes. El perampanel como tratamiento adyuvante puede mejorar la calidad de vida de los pacientes con crisis mioclónicas farmacorresistentes al reducir el número de días con crisis mioclónicas. La tolerancia al tratamiento adyuvante con perampanel en pacientes con crisis mioclónicas farmacorresistentes es buena, y la tasa de retención es alta. La estimulación trigeminal externa (ETNS) es una técnica de neuroestimulación no invasiva que resulta eficaz para disminuir la frecuencia de crisis en pacientes con epilepsia focal refractaria con respecto al tratamiento médico habitual. La ETNS tiene diferente perfil de eficacia según la zona epileptógena, frontal o temporal. La ETNS es segura y no se asocia a efectos secundarios graves a medio y largo plazo. La ETNS produce mejoría en el estado de ánimo y la calidad de vida. La ETNS no produce efectos adversos sobre la función cognitiva. La ETNS no se asocia a cambios significativos en la excitabilidad del nervio trigémino. OBJETIVOS: 1. Evaluar la eficacia del tratamiento adyuvante con perampanel a los 3 y 6 meses mediante la tasa de respondedores para las crisis mioclónicas y las crisis generalizadas tónico-clónicas, así como el porcentaje de pacientes que alcanzan la libertad de ambos tipos de crisis. 2. Valorar la repercusión del tratamiento adyuvante con perampanel en la funcionalidad de los pacientes con crisis mioclónicas a los 3 y 6 meses de tratamiento. 3. Analizar la tolerabilidad al tratamiento adyuvante con perampanel, monitorizando los efectos adversos relacionados con el tratamiento y los abandonos del tratamiento. 4. Evaluar la eficacia a largo plazo de la estimulación trigeminal externa (ETNS) en pacientes con epilepsia focal refractaria a los 6 y 12 meses mediante la tasa de respondedores y el porcentaje de reducción de crisis, y analizar si el perfil de eficacia es diferente en la epilepsia frontal o temporal. 5. Valorar la tolerabilidad de la ETNS a los 6 y 12 meses de tratamiento. 6. Analizar si el tratamiento con ETNS a largo plazo se asocia con cambios en el estado de ánimo, la calidad de vida, la función cognitiva y la excitabilidad del nervio trigémino.[cat] La hipòtesi d'aquest treball sorgeix de la necessitat d'oferir opcions terapèutiques que millorin el control de l'epilèpsia i la qualitat de vida dels pacients amb epilèpsia refractària, especialment aquells que no es poden beneficiar d'un tractament quirúrgic. (A) En aquests pacients amb epilèpsia refractària és especialment important estudiar detalladament el tipus d'epilèpsia i de crisi, a fi d'utilitzar combinacions de fàrmacs antiepilèptics adreçades al tipus de crisi que garanteixin un millor control clínic. Tot i això, les dades d'eficàcia d'alguns fàrmacs antiepilèptics d'última generació en determinats tipus de crisi, extrets d'assajos clínics i estudis de pràctica clínica real, són insuficients, i de vegades la decisió es basa en l'experiència amb el fàrmac que té neuròleg tractant. En aquesta línia, de l'observació a la pràctica clínica de la bona resposta de les crisis mioclòniques a un fàrmac de nova generació, el perampanel, va sorgir la idea de fer un estudi multicèntric recollint l'experiència d'utilització d'aquest fàrmac com a tractament adjuvant de les crisis mioclòniques farmacoresistents. (B) D'altra banda, les tècniques de neuroestimulació es postulen com un bon tractament complementari a l'epilèpsia refractària. No obstant això, les tècniques aprovades per a ús clínic disponibles actualment (VNS, DBS-ANT i RNS –a USA–) són invasives i en general irreversibles, per la qual cosa acaben sent la darrera opció terapèutica per a aquests pacients. Es desconeix si les noves teràpies de neuroestimulació, com l'estimulació trigeminal externa (ETNS), reversible i no invasiva, tenen una eficàcia equiparable als dispositius invasius, i si determinats pacients poden ser més susceptibles de respondre a aquesta teràpia. Les hipòtesis plantejades són: El perampanel és un fàrmac de nova generació i ampli espectre que resulta eficaç per al tractament de les crisis mioclòniques i les crisis generalitzades tònic-clòniques farmacoresistents. El perampanel com a tractament adjuvant pot millorar la qualitat de vida dels pacients amb crisis mioclòniques farmacoresistents en reduir el nombre de dies amb crisis mioclòniques. La tolerància al tractament adjuvant amb perampanel en pacients amb crisis mioclòniques farmacoresistents és bona, i la taxa de retenció és alta. L'estimulació trigeminal externa (ETNS) és una tècnica de neuroestimulació no invasiva que resulta eficaç per disminuir la freqüència de crisi en pacients amb epilèpsia focal refractària pel que fa al tractament mèdic habitual. L'ETNS té un perfil d'eficàcia diferent segons la zona epileptògena, frontal o temporal. L'ETNS és segura i no s'associa a efectes secundaris greus a mitjà i llarg termini. L'ETNS produeix una millora en l'estat d'ànim i la qualitat de vida. L'ETNS no produeix efectes adversos sobre la funció cognitiva. L'ETNS no s'associa a canvis significatius a l'excitabilitat del nervi trigemin. OBJECTIUS: 1. Avaluar l'eficàcia del tractament adjuvant amb perampanel als 3 i 6 mesos mitjançant la taxa de responedors per a les crisis mioclòniques i les crisis generalitzades tònic-clòniques, així com el percentatge de pacients que arriben a la llibertat dels dos tipus de crisi. 2. Valorar la repercussió del tractament adjuvant amb perampanel en la funcionalitat dels pacients amb crisis mioclòniques als 3 i 6 mesos de tractament. 3. Analitzar la tolerabilitat al tractament adjuvant amb perampanel, monitoritzar els efectes adversos relacionats amb el tractament i els abandonaments del tractament. 4. Avaluar l'eficàcia a llarg termini de l'estimulació trigeminal externa (ETNS) en pacients amb epilèpsia focal refractària als 6 i 12 mesos mitjançant la taxa de responedors i el percentatge de reducció de crisi, i analitzar si el perfil d'eficàcia és diferent a l'epilèpsia frontal o temporal. 5. Valorar la tolerabilitat de l'ETNS als 6 i 12 mesos de tractament. 6. Analitzar si el tractament amb ETNS a llarg termini s'associa amb canvis a l'estat d'ànim, la qualitat de vida, la funció cognitiva i l'excitabilitat del nervi trigemin

Flexible processing architecture for maintaining QoS in embedded systems applications

Comunicación presentada en las V Jornadas de Computación Empotrada, Valladolid, 17-19 Septiembre 2014The growing available capacity on a single chip is leading to increasingly sophisticated applications in the field of embedded systems. In addition, the cloud computing paradigm, allows the extension of the capabilities of these systems using remote resources. Among the wide range of applications that can arise in this context, are those in which it is critical to meet certain quality of service (QoS) requirements, such as limited latency. In these cases, real-time operating systems (RTOS) provide a valid solution to guarantee predictability and response time using the resources of the embedded system. However, in applications where the elements to process can grow and decrease in a variable way, the load can exceed the capabilities of the embedded system, which is an important limitation. In this paper, a new architecture is proposed, aiming to take the most of remotely available resources only when the load temporarily exceeds the capabilities of the embedded system. The access to the remote resources is done by using cloud platforms maintaining an acceptable level of QoS for the application

Combined aerobic and muscle-strengthening activity guidelines and their association with obesity in US adolescents

Most of the evidence on physical activity for maintaining a healthy weight in adolescents is based solely on aerobic physical activity alone, with little attention given to the muscle strength component. This study aimed to investigate the associations between aerobic activities and muscle-strengthening activities (MSA) and overweight/obesity among a representative sample of adolescents. Data from the United States-based Youth Risk Behavior Surveillance System for the 2011–2019 cycle were used in this cross-sectional study. Adolescents self-reported their adherence to aerobic and MSA guidelines, as well as their height and weight. Overweight and obesity were defined using the age- and sex-specific criteria of the Centers for Disease Control and Prevention, with a body mass index (BMI) ≥85th and ≥95th percentiles, respectively. We examined the associations between adherence to physical activity guidelines (reference: not meeting either of the physical activity guidelines) and overweight/obesity or obesity using binary logistic regressions. These analyses were adjusted for race/ethnicity, sex, age, screen time, sleep duration, tobacco, alcohol, fruit, vegetables, and soda consumption. A total of 42 829 adolescents (48.98% girls) were included in the study. Of these, 22.23% met both guidelines for physical activity, 30.47% had overweight/obesity, and 14.51% had obesity. Compared with meeting neither guideline, meeting both aerobic and MSA guidelines was associated with lower odds of having overweight/obesity (odds ratio [OR] = 0.64, 95% confidence interval [CI], 0.60 to 0.68) and obesity (OR = 0.52, 95% CI 0.48 to 0.56). These results were consistent across years of assessment, sex, and race/ethnicity. In conclusion, our results highlight the importance of MSA, which is often overlooked in physical activity recommendations in many studies, in combating childhood obesity in the United States.Open access funding provided by Universidad Pública de Navarra

Risk profile and mode of transmission of monkeypox: A rapid review and individual patient data meta-analysis of case studies

Since May 2022, an outbreak of monkeypox in non-endemic countries has become a potential public health threat. The objective of this rapid review was to examine the risk profile and modes of transmission of monkeypox. PubMed, Web of Science, and Scopus were searched from inception through July 30 to collect case reports/series on patients with monkeypox infection. For meta-analysis, data on the total number of participants and deaths by binary categories of exposure (age, sex, country, other co-infections or existing conditions, and mode of contagion) were used. A total of 62 studies (4659 cases) were included. Most cases came from Africa (84.3%), followed by Europe (13.9%). In 63.6% of the cases, the mode of contagion was human contact, while 22.8% of the cases were by animal contact, and 13.5% were unknown or not reported. The mortality rate was 6.5% throughout these studies. The risk of mortality was higher in the younger age group (risk difference: 0.19; 95% CI: 0.02–0.36), in cases with other co-infections or current chronic conditions (risk difference: 0.03; 95% CI: 0.01–0.05) and in the category of low- and middle-income countries (risk difference: 0.06; 95% CI: 0.05–0.08). There were no significant differences with respect to sex or mode of contagion. These results help to understand the major infection pathways and mortality risk profiles of monkeypox and underscores the importance of preventing outbreaks in specific settings, especially in settings densely populated by children, such as day care centres and schools

Cross-cultural adaptation, reliability, and validation of the Spanish perceived physical literacy instrument for adolescents (S-PPLI)

Objective: The aim of this study was to examine the reliability and validity of the Spanish Perceived Physical Literacy Instrument (S-PPLI) questionnaire in Spanish adolescents. Method: The participants of this study were 360 Spanish adolescents (aged 12-17 years) from three secondary schools in the Region of Murcia (Spain). A cultural adaptation process of the original version of the PPLI questionnaire was developed. Confirmatory factor analysis was applied to test the three-factor structure of physical literacy. Intraclass correlation coefficients were computed to estimate the test-retest concordance. Results: Using a confirmatory factor analysis, the factor loading of all items above the standard of 0.40 ranged from 0.53 to 0.77, suggesting that the observed variables sufficiently represented the latent variables. Analyses for convergent validity showed average variance extracted values that ranged from 0.40 to 0.52 and composite reliability values higher than 0.60. All the correlations were below the recommended cutoff point of 0.85, which indicated that the three physical literacy factors achieved adequate discriminant validity. Intraclass correlation coefficients ranged from 0.62 to 0.79 (p < 0.001 for all items), which indicated moderate/good reliability. Conclusions: Our results suggest that the S-PPLI is a valid and reliable measure of physical literacy among Spanish adolescents

Handgrip strength and its relationship with white blood cell count in U.S. adolescents

Background: The role of muscular fitness (as a protecting factor for an optimal immune system) and WBC count remains unclear. To the best of our knowledge, this is the first study to investigate the relationship between the total count of WBC and groups based on handgrip strength and body composition. The aim of this study was to elucidate the relationship between handgrip strength and WBC count in a nationally representative sample of adolescents from the U.S. Methods: We used data from the NHANES cross-sectional study (waves 2011 to 2014). The final analysis included 917 adolescents from 12–17 years old (51.0% boys). Normalized handgrip strength (kg) (NHS) was relativized by body composition parameters (body weight [NHSw], total body fat [NHSf], and trunk fat [NHSt]) assessed with dual energy X-ray absorptiometry. Results: An inverse association was found between total WBC count and all assessments of low NHS in both sexes (p < 0.05). Both boys and girls with low NHS had higher WBC counts in all estimations of NHS than those with high NHS (p < 0.05 for all). All estimations of low NHS showed significant differences with those with intermediate NHS (only in girls) (p < 0.05 for all). Girls with intermediate NHSt exhibited higher WBC count than those with high NHSt (p = 0.004). Conclusions: Our findings suggest that greater levels of NHS are linked to lower total WBC counts. From a public health perspective, our findings are clinically significant and emphasize the relevance of improving muscular fitness during adolescence since it may contribute to boosting the immune system among adolescents.JFL-G is funded in part by a Postdoctoral Fellowship Resolution ID 2021-UNIVERS-10414 of the Universidad de Castilla-La Mancha. RR-V is funded in part by a Postdoctoral Fellowship Resolution ID 420/2019 of the Universidad Pública de Navarra. AGH is a Miguel Servet Fellow (Instituto de Salud Carlos III-FSE–CP18/0150)

Association of occupational physical activity and disability pension in 756,159 Spanish workers: A prospective cohort study with 13 years follow-up

Recent research from Nordic countries identified occupational physical activity (OPA) as a risk factor for disability pension, but further research accounting for exhaustive analyses in novel populations is warranted. Our objective was to assess the association between OPA and disability pension using administrative data. This prospective registry-based cohort study used data from the Spanish Continuous Working Life Sample (CWLS). Participants were followed up from baseline (January 1, 2006) to first event of disability pension, mortality, or end of follow-up (September 1, 2019). The assessment of OPA was based on registers of economic activity and their correspondence with a validated OPA index. To examine the association between OPA and disability pension, adjusted proportional hazard, and Fine-Gray models using mortality as competing risk were conducted. We retrieved data from 756,159 workers (57.7% men) with an average age of 38.5 years (SD 11.9). During 13.6 years from baseline to the end of follow-up (9,463,041 person-years), 18,191 men (4.2%) and 9631 (3.0%) women received a disability pension. In the fully adjusted model, participants exposed to higher levels of OPA showed higher risk for disability pension in an exposure-response fashion. Men and women exposed to very high OPA showed the highest HR for disability pension (2.31 [95% CI, 2.17 to 2.46] and 1.68 [95% CI, 1.56 to 1.81], respectively. These results warrant preventative measures to address early involuntary exit from the labour market in workers exposed to high physical work demand

Exploring the link between perceived physical literacy and academic performance outcomes: insights from the EHDLA study

ObjectiveThe aim of this study was to verify the relationship between perceived physical literacy (PPL) and academic performance outcomes among Spanish adolescents aged 12–17 years.MethodsThis cross-sectional study is a secondary examination utilizing data derived from the Eating Healthy and Daily Life Activities (EHDLA) project. The Spanish Perceived Physical Literacy Instrument for Adolescents (S-PPLI) was used to evaluate the PPL of the participants. To determine academic performance, the numerical grades for each subject were added together and then divided by the total number of subjects.ResultsOverall, a positive trend in the association between S-PPLI scores and academic performance was observed. We identified two significant ranges within the S-PPLI scores. First, there was a significant range between 9 and 33 points on the S-PPLI, indicating an inverse association with academic performance. Second, another significant range was observed at scores of 34 points or higher on the S-PPLI, suggesting a positive association with academic performance. Participants with low PPL had the lowest academic performance (mean = 6.4; bias-corrected and accelerated (BCa) bootstrapped 95% confidence interval (CI): 6.2–6.6). Conversely, those adolescents with high PPL had the highest academic performance (mean = 6.9; BCa bootstrapped 95% CI: 6.6–7.1). Significant differences were found between low PPL and medium PPL (p-adjusted = 0.031) and between low PPL and high PPL (p-adjusted = 0.031).ConclusionsIncreased physical literacy could be a relevant factor for achieving greater academic performance in adolescents. This study has potential implications for physical education instructors, school leaders, and healthcare practitioners