El mapa dels assentaments andalusins de Yabisa

L'estudi dels assentaments andalusins d'Eivissa i la seva vinculació amb els espais irrigats va començar el 1992, en el marc d'un projecte de recerca dirigit per Miquel Barceló'. L'objectiu del projecte era reconstruir el procés de migració i colonització de l'illa per part dels diversos grups clànics, berbers i àrabs, dels quals es conservava la nòmina suposadament completa del moment de la conquesta catalana del 1235, en el document de repartiment de l'illa conegut com Memoriale Divisionis i publicat per Joan Marí Cardona (1976: 69-81). El mapa que presento en aquest article (fïg. 5) concent ra l'esforç de recerca de vuit anys i la seva elaboració, així com la seva comprensió, han estat paulatines i enriquides al llarg d'aquest temps, mobilitzant registres d'informació molt variats que configuren el que coneixem com a mètodes de r"arqueologia hidràulica" (Kirchner, Navarro 1993)

Un espacio de cultivo urbano en al-Andalus: Madîna Turṭûŝa (Tortosa) antes de 1148

El objetivo del artículo es determinar qué espacios de cultivo y pastoreo se gestionaron desde la ciudad andalusí de Tortosa en su entorno inmediato, cómo fueron creados y qué tipo de plantas se cultivaron. Además, se estudia el impacto que tuvo la conquista feudal (1148). Para ello se ha contado con una abundante documentación escrita posterior a la conquista cristiana y con trabajos arqueológicos. La realización de prospecciones arqueológicas, siguiendo el método de la «arqueología hidráulica» y el tratamiento de sedimentos procedentes de diversas excavaciones realizadas recientemente en el casco urbano de Tortosa para obtener restos carpológicos, han permitido comparar los tres registros (textual, espacial y carpológico) que han resultado ser muy coherentes. Además, se han identificado las zonas de cultivo de las diferentes especies documentadas. Al norte de la madîna, bordeando el río Ebro, se extendía la huerta, regada mediante norias de sangre que extraían el agua de pozos y donde predominaban los cultivos arbóreos y hortícolas. Al sur de la madîna un extenso meandro del río bordea una zona conocida en los documentos escritos como Les Arenes. Esta área fue drenada y acondicionada para el cultivo del cereal y la vid principalmente. Más al sur se extendía el «prado», según los documentos, un espacio de marjal que proporcionaba pasto para los rebaños.The aim of this paper is to identify what types of farming and shepherding existed around the al‐Andalus city of Tortosa, how they developed and what varieties of plants were cultivated there. The impact of the feudal conquest of the city by the Christians in 1148 is also examined. For these purposes a rich post‐conquest body of documentation has been examined and archaeological work has been carried out. The archaeological survey followed the method of hydraulic archaeology, and carpological remains were identified in the study of sediments from several archaeological excavations in the urban area of Tortosa. A significant level of coincidence was found in a comparison of the three types of records (textual, spatial, and carpological). Furthermore, the areas in which the various vegetal species were cultivated have been identified precisely. Along the River Ebro, to the north of the Arab city, was an irrigated orchard. In this area, fruit trees and vegetables were cultivated thanks to water wheels that drew from wells. To the south of the city, a large meander in the river defined an area known in written documentation as Les Arenes. This was drained and transformed into land for cereals and vineyards. According to the documents, a large marshy meadow is known to have existed further south and was used for shepherding flocks

Sobre la arqueología de las aldeas altomedievales

Exemplar dedicat a: Representaciones culturales de la ciudad medievalLa arqueología medieval española se ha incorporado recientemente al debate historiográfico y arqueológico sobre la cuestión de la formación de las redes de asentamientos a partir de la desaparición del estado tardorromano occidental y su evolución posterior hasta el siglo X o XI, cuando se documentan los procesos de concreción espacial denominados incastellamento y encellulement, expresiones acuñadas por los historiadores P. Toubert, R. Fossier y J. Chapelot. El presente artículo constituye una reflexión sobre los logros, pero también las limitaciones de la arqueología medieval al respecto. La publicación del libro The archaeology of Early Medieval Villages in Europe, editado por J. A. Quirós, que sirve de hilo conductor a dicha reflexión, llena el vacío bibliográfico de la arqueología medieval española en este tema.The Spanish Medieval Archaeology has recently joined the historical and archaeological debate on the question of rise of networks settlements after the collapse of the late Roman State in the West. Historians like P. Toubert, R. Fossier and J. Chapelot coined the terms incastellamento and encellulement to allude generally to the formation of such a wide new political and landscape reality. This article pretends to be a critical consideration on the achievements reached by medieval archaeologists in trying to document the case. But inevitably the weak points of their practice and the explanations offered are also stated. The recent publication of the book The archaeology of Early Medieval Villages in Europe, edited by J. A. Quirós came timely to fill up a void in Spanish Medieval archaeology. I is around this book that my considerations evolve

El mapa dels assentaments andalusins de Yabisa

L'estudi dels assentaments andalusins d'Eivissa i la seva vinculació amb els espais irrigats va començar el 1992, en el marc d'un projecte de recerca dirigit per Miquel Barceló'. L'objectiu del projecte era reconstruir el procés de migració i colonització de l'illa per part dels diversos grups clànics, berbers i àrabs, dels quals es conservava la nòmina suposadament completa del moment de la conquesta catalana del 1235, en el document de repartiment de l'illa conegut com Memoriale Divisionis i publicat per Joan Marí Cardona (1976: 69-81). El mapa que presento en aquest article (fïg. 5) concent ra l'esforç de recerca de vuit anys i la seva elaboració, així com la seva comprensió, han estat paulatines i enriquides al llarg d'aquest temps, mobilitzant registres d'informació molt variats que configuren el que coneixem com a mètodes de r"arqueologia hidràulica" (Kirchner, Navarro 1993)

Grup de Recerca Arqueologia Agrària de l'Edat Mitjana

El Grup de Recerca Arqueologia Agrària de l'Edat Mitjana estudia els assentaments humans medievals, tant rurals com urbans, tenint en compte no tan sols els llocs habitats i el seu registre arqueològic sinó també els espais agraris, les seves formes de gestió social i les seleccions tècniques que impliquen. La recerca s'orienta a l'estudi de la societat d'al-Andalus, de les societats feudals i de les societats que es formen després de les conquestes d'al-Andalus. També es pretén estudiar l'organització de la gestió agrària en les colònies ultramarines. Aquesta mena de recerca permet, a més,contribuir a les estratègies de protecció i valorització del patrimoni paisatgístic

Estudi de les torres medievals del Baix Ebre : la Torre del Prior i la Torre d'en Corder

La historiografia tradicional ha caracteritzat les torres de l'Ebre com punts estratègics defensius dels atacs enemics. No obstant, mitjançant l'estudi de la documentació accessible, l'arqueologia de l'arquitectura, i la recerca de paral·lels arquitectònics a les dues torres estudiades, s'ha arribat a unes conclusions diferents. La Torre del Prior estava en el lloc anomenat Bercat, mentre que la Torre del Corder es trobava a Labar. Ambdues torres formaven part d'assentaments agrícoles, i l'aparell actual hauria estat construït al S. XIV o posteriorment.It has always been thought that the towers near the Ebro were meant to defend the river from enemies' attacks. Nevertheless, through the documentation study, the Archaeology of Architecture and the search of similar towers to the ones that have been studied, it has come to a different conclusion. The Tower of Prior was settled in a place called Bercat, and the Tower of Corder was in Labar. These towers were part of an agricultural holding and were built in the 14th Century onwards

FORMAÇÃO E CARACTERIZAÇÃO DE REVESTIMENTOS COMESTÍVEIS A BASE DE HIDROXIPROPILMETILCELULOSE INCORPORADOS DE CRISTAIS E MICROCRISTAIS DE CURCUMINA

TCC (graduação) - Universidade Federal de Santa Catarina. Centro Tecnológico. Engenharia de Alimentos.A curcumina é um composto obtido a partir dos rizomas da Curcuma longa L. e possui propriedades funcionais tecnológicas, nutricionais, bioativas e farmacêuticas, porém apresenta baixa biodisponibilidade. Na tentativa de aumentar a biodisponibilidade da curcumina, técnicas de precipitação por antissolvente e de incorporação da curcumina em um excipiente, como o Hidroxipropilmetilcelulose (HPMC), vem sendo estudadas. Assim, buscou-se avaliar a capacidade do HPMC como base polimérica biodegradável e de excipiente aliada à redução do tamanho dos cristais de curcumina, para controlar e aumentar a migração de curcumina para um fluido simulante de alimentos. Neste trabalho foram realizadas caracterizações morfológicas por microscopia eletrônica de varredura (MEV), térmica por calorimetria diferencial de varredura (DSC), composição química por espectroscopia de infravermelho por transformada de Fourier (FTIR) e da cristalinidade por difratometria de raios-X (DRX) dos cristais de curcumina e microscristais de curcumina e dos revestimentos à base de HPMC puro e incorporados dos cristais e microcristais. Os revestimentos também foram caracterização quanto às propriedades mecânicas e de permeabilidade ao vapor de água e aos gases O2 e CO2. Os resultados mostraram que a técnica de precipitação foi efetiva no aumento da migração da curcumina do revestimento para o meio simulante, sendo que o percentual de microcristais de curcumina liberado para o meio foi de 54%, enquanto o de cristais de curcumina foi de 8%. Isso foi possível devido à redução do tamanho dos cristais de curcumina e devido a mudanças polimórficas dos cristais, os quais foram amorfizados parcialmente devido à precipitação por antissolvente. Esses resultados foram comprovados pelas análises de DSC, FTIR e de DRX, mostrando que a técnica utilizada para redução do tamanho dos cristais e a utilização de HPMC como excipiente para a curcumina foram promissores nos estudos iniciais visando aumentar a biodisponibilidade da curcumina