Simposio : educación para la sostenibilidad : desarrollo e investigación en contextos diversos

Las NN UU han declarado Década de la Educación para el Desarrollo Sostenible (2004-2015), cuya visión es la de un mundo donde todos tengan la oportunidad de recibir una educación y aprender valores, comportamientos y modos de vida necesarios para el advenimiento de un futuro sostenible y una transformación positiva de la sociedad. Ello requiere proporcionar oportunidades promover la perspectiva de la sostenibilidad mediante todas las formas de educación y formación. El presente simposio pretende ir más allá de una discusión sobre el concepto de sostenibilidad para pasar a cómo se aplica y cómo se investiga en la práctica en distintos contextos educativos y desde la dimensión ofrecida por la educación científica

La volatilització de la literatura

Junyent reflexiona sobre la tria de la llengua (i per tant, del lector) en la literatura i sobre les conseqüències que comporta la tria d'un instrument aliè per a recrear un món propi. El tema és desenvolupat amb el suport d'exemples de la literatura africana, majoritàriament, que mostren una situació sociolingüística basada en l'adopció de la llengua dominant per part d'una èlit aculturada. Junyent demostra com la tria de la llengua dominant provoca un endarreriment del desenvolupament cultural dels pobles de llengües minoritzades i com les iniciatives editorials des d'occident converteixen sovint l'orient només en un producte de consum i una mostra d'exotisme i modernitat quan, realment, crear literatura amb una llengua aliena, és a dir, amb una primera matèria falsa no permet que hi hagi autenticitat, i per tant, que la literatura es volatilitzi

Educación para la Sostenibilidad desde la perspectiva de la complejidad

Uno de los retos de la educación es dotar a la ciudadanía de los recursos que le permitan construir las oportunidades que se vislumbran en el actual contexto de crisis. El paradigma de la complejidad se constituye como una propuesta sólida para abordar dicho reto desde la educación ambiental, apostando por la ambientalización curricular. El paradigma de la complejidad emerge del diálogo entre una forma de pensar, un marco de valores y un modelo de acción que incorporan los principios de la ciencia contemporánea (estructuras, relaciones, organización, procesos…) Incorporar los principios de la complejidad a la educación ambiental comporta preguntarse cómo dichos principios hacen reconsiderar aspectos como el modelo de pensamiento, la relación entre disciplinas de conocimiento, la planificación de la acción, la relevancia de las emociones y la forma de abordar la investigación didáctica

La transmissió lingüística intergeneracional en espis majoritàriament catalanòfons: el cas d'estudiants al·loglots al Berguedà i les Terres de l'Ebre

Aquest article estudia la transmissió lingüística intergeneracional d'una mostra d'estudiants de secundària i batxillerat de dues zones de Catalunya caracteritzades per una alta presència del català com a llengua inicial i d'ús. Sobre la base d'un qüestionari distribuït entre alumnes d'origen migrant, es compara la llengua que parlen els pares entre si i la llengua que declaren els informants com a inicial per tal de determinar si hi ha indicis de substitució. Així mateix, es compara la llengua inicial declarada amb la llengua d'identificació per tal de detectar possible interrupció de la transmissió.This article examines intergenerational language transmission based on a sample of secondary school students in two areas of Catalonia where, for the vast majority, Catalan is both the first language and the language used. Based on a questionnaire distributed among immigrant students, the language which parents spoke to each other and the language which the students stated to be their first language were compared in order to determine any evidence of substitution. A comparison was also made between the reported first language and the language of (cultural) identification in order to detect whether transmission could come to cease

La variable sexe en les llengües del món

El sexe és una de les variables més freqüents en els diferents recursos lingüístics per a identificar els interlocutors en les llengües del món. El fet que s’hagi confós el gènere gramatical (procediment de classificació dels substantius) amb el sexe, i la consegüent inclusió dels elements identificadors en la categoria «gènere», ha provocat una certa confusió sobre la naturalesa d’aquests fenòmens. En l’article es proposa una classificació en quatre tipus dels mecanismes per a la identificació dels interlocutors en la llengua, per bé que tots poden ser entesos com a part d’un continu que va des dels elements gramaticals obligatoris fins als lectes específics per a homes i dones. Entremig, s’analitzen els recursos semàntics i els díctics. A banda dels aspectes estrictament lingüístics, es recorden alguns treballs històrics que permeten situar els diferents enfocaments dins de la història de la lingüística