Jornades Tècniques sobre Projeccions Demogràfiques de Catalunya : Barcelona, 26 i 27 de maig de 1997

L'Institut d'Estadística de Catalunya va presentar, per fer-ne debat i discussió, els treballs preliminars de unes projeccions demogràfiques de Catalunya per als horitzons 2010 i 2030 durant unes jornades celebrades a Barcelona els dies 26 i 27 de maig de 1997. La trobada serví també per a la discussió entre experts dels problemes i dels avenços en la difícil tasca de preveure l'evolució de la població.El Instituto de Estadística de Cataluña, durante unas jornadas celebradas en Barcelona los días 26 y 27 de mayo de 1997, presentó, para debate y discusión, los trabajos preliminares de unas proyecciones demográficas de Cataluña para los horizontes 2010 y 2030. Dicho encuentro sirvió para tratar los problemas y apuntar los éxitos obtenidos en la difícil tarea de predecir la evolución de la población.L'Institut d'Estadística de Catalunya a présenté pour son débat et sa discussion les travaux préliminaires des projections démographiques de Catalogne pour les horizons de 2010 et 2030 pendant le congrès tenu à Barcelone les 26 et 27 mai 1997. La rencontre a aussi servi pour que les experts discutent les problèmes et les progrès accomplis dans une tâche difficile comme celle de prévoir l'evolution de la population.On 26th and 27th May 1997, the Institut d'Estadística de Catalunya organized a series of discussion sessions in Barcelona to debate the preliminary findings of the demographic projections for Catalonia to the years 2010 and 2030. The meeting s also served to arouse debate among experts on the problems encountered and progress made in the difficult task of forecasting population evolution

L'habitatge : el context residencial dels nous catalans

Catalunya és un cas particular pel que fa a l'anàlisi de la integració residencial dels seus immigrants. A causa del pes de la immigració, és tan difícil aïllar-hi nítidament un únic model de referència com un grup o grups que aspirin a reproduir-lo. Aquesta contribució analitza l'evolució de les característiques residencials de les diferents onades migratòries des de mitjan segle xx, mitjançant l'anàlisi estadística ecològica i l'enfocament de doble cohort de naixement i d'arribada. Els resultats apunten que l'heterogeneïtat de les condicions residencials en funció de l'origen migratori dels habitants és un tret inherent al sistema residencial català. L'article qüestiona la seva interpretació en termes d'assimilació, estratificació o integració horitzontal.Cataluña es un caso particular en lo que respecta a la integración residencial de sus inmigrantes. Debido al peso de la inmigración, es difícil aislar un único modelo de referencia y un grupo o grupos que aspiren a reproducirlo. Esta contribución analiza la evolución de las características residenciales de las diferentes oleadas migratorias desde mediados del siglo xx, a través del análisis estadístico ecológico y del enfoque de doble cohorte de nacimiento y de llegada. Los resultados apuntan a que la heterogeneidad de les condiciones residenciales en función del origen migratorio de los habitantes es un rasgo inherente del sistema residencial catalán. El artículo discute su interpretación en términos de asimilación,estratificación e integración horizontal.Catalonia is a special case regarding the residential integration of its immigrants. Because immigration weight it is there so important, it is difficult to isolate a single reference model as well as a group or groups that want to get in it. The evolution of the residential characteristics of different waves of immigrants (since the 50s) has been analysed, using ecological analysis and the double cohort approach, which identifies and follows simultaneously cohorts by birth and by their arrival period. The results show that the heterogeneity of residential conditions by geographical origin is of crucial importance to the Catalan housing system. The article also discusses if some or any of the concepts assimilation, integration or stratification, can be applied.En ce qui concerne l'intégration résidentielle de ses immigrants, la Catalogne est un cas particulier. On ne peut pas isoler clairement un modèle unique de référence ni un groupe o groupes aspirant à le reproduire, à cause du poids qui représente l'immigration. Cet article analyse l'évolution des caractéristiques résidentielles de différentes vagues migratoires depuis les années 50, en utilisant l'analyse statistique écologique et une aproche de double cohorte de naissance et d'année d'arrivée. Les résultats sembleraient indiquer que l'hétérogénéité des conditions du logement par rapport au lieu d'origine migratoire des habitants est un trait inhérent au système résidentiel catalan. Cet article discute son interprétation en termes d'assimilation, stratification ou intégration sociale

La inseguridad residencial por problemas económicos en España comparada con el entorno europeo

Normalmente, se piensa que España es un país de alta estabilidad por lo que se refiere a la residencia; sin embargo, según la European Quality of Life Survey, más de 1,2 millones de hogares creían que abandonarían su vivienda a corto plazo por problemas económicos en 2011. El artículo analiza esta inseguridad residencial en España, que es mayor que en Europa por los motivos siguientes: a) mayor inseguridad transversal; b) mayor heterogeneidad interna en contra de los grupos más vulnerables, y c) mayor peso de los grupos más vulnerables. El caso español es próximo al francés y al italiano, pero se aleja mucho de los casos alemán y sueco, países en que las personas están más seguras en su vivienda independientemente de su situación. El artículo acaba mostrando que la alta inseguridad residencial puede ejercer un impacto negativo sobre el desarrollo y los planes vitales de los hogares jóvenes. Por último, se propone la transmisión intergeneracional de seguridad residencial como un rasgo, con fecha de caducidad, del sistema residencial español.Spain is usually considered as a high-stable country in terms of duration of residence. Nevertheless, according to the 2012 wave of the European Quality of Life Survey, more than 1.2 million households thought they were likely to be forced to move because they could not afford their homes. This paper aims to study the level of housing insecurity in Spain, which is among the highest in Europe because: a) baseline housing insecurity is higher; b) the internal heterogeneity of insecurity against vulnerable groups is larger, and c) the relative weight of vulnerable groups is also greater. France and Italy's levels and social distributions of housing insecurity are quite similar to Spain's, whereas Germany and Sweden are in a much better position because their households feel more secure regardless of their social status. This paper argues that high housing insecurity impinges negatively upon the life course of young households. Finally, it is suggested that the Spanish system of intergenerational transmission of housing security is likely to disappear in the near future.Normalment, es pensa que Espanya és un país d'alta estabilitat pel que fa a la residència; no obstant això, segons l'European Quality of Life Survey, més d'1,2 milions de llars creien que abandonarien el seu habitatge a curt termini per problemes econòmics el 2011. L'article analitza aquesta inseguretat residencial a Espanya, que és més gran que a Europa pels motius següents: a) major inseguretat transversal; b) major heterogeneïtat interna en contra dels grups més vulnerables, i c) major pes dels grups més vulnerables. El cas espanyol és proper al francès i a l'italià, però s'allunya molt dels casos alemany i suec, països en què les persones estan més segures al seu habitatge independentment de la seva situació. L'article acaba mostrant que l'alta inseguretat residencial pot exercir un impacte negatiu sobre el desenvolupament i els plans vitals de les llars joves. Finalment, es proposa la transmissió intergeneracional de seguretat residencial com un tret, amb data de caducitat, del sistema residencial espanyol

Movilidad espacial, habitantes y lugares : retos conceptuales y metodológicos para la geodemografía

La creciente difusión de la movilidad espacial, específicamente la cotidiana, afecta a la manera como estudiamos la población en su territorio. El repaso a la literatura sobre movilidad espacial sugiere algunas vías nuevas para la investigación. La movilidad espacial es un fenómeno complejo y constituido en sistema donde interactúan movilidad habitual, migraciones, movilidad residencial y estabilidad. Además, es un fenómeno sensible a las características demográficas, lo que ayuda a la previsión de su dinámica futura. La movilidad espacial permite replantear la definición territorial de población y la delimitación de los contextos geográficos que influyen en los procesos sociodemográficos.The increasing diffusion of spatial mobility, especially frequent mobility, influences the way that population and space is studied. By reviewing the literature on spatial mobility, some research suggestions can be made. It must be assumed that spatial mobility is a complex and systemic phenomenon where migration, frequent mobility, residential mobility and stability interact. By assuming that spatial mobility fluctuates with demographic characteristics, it makes forecasting its future dynamics easier. Finally, spatial mobility allows researchers to question the territorial definitions of population and the geographic contexts that influence sociodemographic processes.La diffusion croissante de la mobilité spatiale, et plus spécifiquement la journalière, affecte la manière selon laquele nous étudions la population dans son territoire. L'examen de la littérature sur la mobilité spatiale suggère de nouvelles voies pour la recherche. La mobilité spatiale est un phénomène complexe et constitue un système où interagissent mobilité habituelle, migrations, mobilité résidentielle et stabilité. De plus, c'est un phénomène sensible aux caractéristiques démographiques, ce qui facilite la prévision de son évolution future. La mobilité spatiale permet de remettre en question la définition territoriale de la population et la délimitation des contextes géographiques qui influent sur les processus sociodémographiques

Relacions socioterritorials i mobilitat residencial a l'àrea de Barcelona

La present comunicació vol aportar algunes idees a l'anàlisi de la interrelació dels individus amb l'espai urbà, associant la diversitat social amb variables demogràfiques, com ara l'edat o la situació familiar, i geogràfiques, com el lloc de residència. Explorarem el comportament territorial que presenta la població de l'àrea de Barcelona quan canvia de domicili segons l'etapa concreta de la seva evolució vital, de la seva posició social6 i també del context d'inserció espacial

Una mirada demogràfica als canvis recents en l'accés a l'habitatge a Catalunya

S'hi estudia la dinàmica recent del sistema residencial català des d'una aproximació demogràfica. Tot sistema residencial té una dinàmica interna intrínseca expressada en la biografia de les llars i la seva experiència acumulada de canvis d'habitatge. Tanmateix, el sistema residencial respon a influències conjunturals i estructurals externes que el fan evolucionar. Aquesta dinàmica externa es desenvolupa mitjançant el canvi i l'heterogeneïtat en les biografies residencials. Hem seguit tres vies (la temporal, la territorial i la social) per avaluar la dinàmica externa del sistema residencial català, fent servir metodologia basada en el principi de dissimilitud d'estructures. Els resultats indiquen que en l'actualitat la dimensió més heterogènia és la social a causa de la immigració. La heterogeneïtat entre sistemes és important en una comparació amb Estats Units, però no en relació amb el conjunt d'Espanya. La variació temporal del sistema sembla lenta a primera vista, però té un alt potencial de modificació a llarg termini del sistema residencial. Tanmateix, la velocitat de canvi del model residencial és força ràpida en comparació amb el cas dels Estats Units.Se estudia la dinámica reciente del sistema residencial catalán desde una aproximación demográfica. Todo sistema residencial tiene una dinámica interna intrínseca expresada en la biografía de los hogares y su experiencia acumulada de cambios de vivienda. Aun así, el sistema residencial responde a influencias coyunturales y estructurales externas que lo hacen evolucionar. Esta dinámica externa se desarrolla mediante el cambio y la heterogeneidad en las biografías residenciales. Hemos seguido tres vías (la temporal, la territorial y la social) para evaluar la dinámica externa del sistema residencial catalán, usando metodología basada en el principio de disimilitud de estructuras. Los resultados indican que en la actualidad la dimensión más heterogénea es la social debido a la inmigración. La heterogeneidad entre sistemas es importante en una comparación con Estados Unidos, pero no en relación con el conjunto de España. La variación temporal del sistema parece lenta a simple vista, pero tiene un alto potencial de modificación a largo plazo del sistema residencial. Sin embargo, la velocidad de cambio del modelo residencial es bastante rápida en comparación con el caso de los Estados Unidos.We study the recent dynamics of the Catalan residential system from a demographic approach. All housing systems express their internal dynamics through the biography of the household and its accumulated experience of residential moves. Moreover, the housing system responds and evolves thanks to external cyclical and structural influences. This external dynamics induce change and heterogeneity in residential biographies. We have followed three ways (change in time, space differences and social diversity) to assess the external dynamics of Catalan housing tenure system, using methodology based on dissimilarity indexes. At present the social dimension is becoming heterogeneous faster because of immigration. Spatial heterogeneity is important in international terms but not in relation to the whole of Spain. Temporal variation of the system seems slow at first sight, but has a high potential for long-term change. However, the rate of change of the tenure model is quite fas

Jornada de presentació del Pla Territorial General de Catalunya (dissabte 17 d'abril de 1993)

Le 17 avril 1993 a eu lieu a première présentation publique du Plan Territorial de Catalogne, un instrument primordial pour l'aménagement du territoire. Les auteurs du Plan ont présenté au nombreux public assistant ses carctéristiques principales et plusieurs personnalités et une partie de l'auditoire ont émis des opinions et des réflexions critiques à propos de celui-là.On 17th April 1993, the General Territorial Plan for Catalonia, the basis for future regional planning, was first presented in public. On that occasion the designers of the Plan explained its principal characteristics to the large audience, and a number of well-know personalities and some members of the audience offered their opinions and made critical reflexions on it.El dia 17 d'abril de 1993 se hizo la primera presentación del Plan Territorial General de Cataluña, herramienta básica para la planificación y ordenacion del terriotorio. En esta jornada, los redactores del Plan presentaron las principales carcterísticas de éste, y una serie de personalidades, asi como algunas personas del público asistente, opinaron y reflexionaron sobre el Plan.El dia 17 d'abril de 1993 es va fer la primera presentació pública del Pla Territorial General de Catalunya, eina bisica per a la planificació i ordenació del territori. En aquesta jornada els redactors del Pla en van presentar al nombrós públic assistent les característiques principals, i una sèrie de personalitats, així com algunes persones del públic, van opinar i reflexionar críticament sobre aquest

Recent immigration and residential change in Spain

Una versió d'aquest treball es presentarà a la revista Population, Space and Place.Recent foreign immigration has become the most important socio-demographic process in Spain. It impinges on many different social aspects, including the interrelationship between housing and population. The article will analyse the patterns of residential insertion of recent immigration; more than 3 million people have arrived over the last 10 years, and have been responsible for about half the number of new households created since 2001. The degree to which Spanish demographic change is due to immigration, as well as the predominance of a housing model based on homeownership, justify the interest of the study. There is one question to be answered: What are the residential characteristics (e.g., household size and type of tenancy) of immigrants, taking into account their recent arrival? Our conclusions point towards the beginning of a new heterogeneous Spanish residential system due to a lack of assimilation on the part of households of immigrant origin. Data has been provided mainly by the 2001 and 1991 Spanish Population and Housing Censuses.A Espanya, la immigració recent precedent de l'estranger ha esdevingut un dels processos sociodemogràfics més importants. Està afectant a diferents qüestions socials, incloent-hi la interrelació entre habitatge i població. L'article analitzarà les pautes d'inserció residencial de la immigració recent. Més de 3 milions de persones han arribat durant els darrers 10 anys, i han estat responsables de la formació de la meitat de les noves llars creades des del 2001. La responsabilitat de la immigració en la dinàmica demogràfica i el predomini d'un model residencial basat en la propietat, justifiquen l'interès de l'estudi. Es planteja la següent qüestió: Quines són les característiques residencials dels immigrants (grandària de la llar i tipus de tinença), tenint en compte que fa poc de la seva arribada al país? Les nostres conclusions apunten a l'inici d'un nou sistema residencial, més heterogeni, a causa d'un dèficit d'assimilació de les llars d'origen immigrant en el comportament majoritari. La informació estadística prové principalment dels censos espanyols de població i habitatge de 1991 i 2001.En España, la inmigración reciente precedente del extranjero se ha convertido en uno de los procesos sociodemográficos más importantes. Está afectando a distintas cuestiones sociales, incluyendo la interrelación entre vivienda y población. El artículo analizará las pautas de inserción residencial de la inmigración reciente. Más de 3 millones de personas han llegado durante los últimos 10 años, y han sido responsables de la formación de la mitad de los nuevos hogares creados desde 2001. La responsabilidad de la inmigración en la dinámica demográfica y el predominio de un modelo residencial basado en la propiedad, justifican el interés del estudio. Se plantea la siguiente cuestión: ¿Cuáles son las características residenciales de los inmigrantes (tamaño del hogar y tipo de tenencia) teniendo en cuenta su corta residencia en el país? Nuestras conclusiones apuntan al inicio de un nuevo sistema residencial, más heterogéneo, debido a un déficit de asimilación de los hogares de origen inmigrante en el comportamiento mayoritario. La información estadística proviene principalmente de los censos españoles de población y vivienda de 1991 y 2001

Homeownership and social inequality in Spain

High homeownership rates in Spain are not the result of tradition; they are the product of the rapid social and economic changes that took place during the second half of the twentieth century. Like young people putting off leaving their parents' home, choosing to study for yet another degree, opting to set up a permanent household, or deciding to límit the size of their family, homeownership in Spain is just one of the strategies individuals and families adopt to achieve or maintain the social and economic status of average Europeans. The authors analysing the homeowership rates, financing homeowership and intergenerational homeowership by age, regional distribution, social position and employment.Les altes taxes de propietat de l'habitatge no són el resultat de la tradició, sinó el producte dels ràpids canvis socials i econòmics que han tingut lloc a Espanya durant la segona meitat del segle XX. Com els joves s'emancipen i abandonen la casa dels pares, com s'allarguen els estudis per aconseguir un altre títol universitari, escollint una casa permanent, o decidint el límit de la grandària de la família. El règim de propietat a Espanya és justament una estratègia individual i de família que s'adopta per conservar o mantenir l'estatus social i econòmic mitjà europeu. Els autors analitzen les taxes de règim de propietat de l'habitatge, el seu finançament i la relació intergeneracional d'aquest fenomen per edat, distribución regional, posició social i treball.Las elevadas tasas de propiedad de la vivienda no son el resultado de la tradición, sino el producto de los intensos cambios sociales y económicos que han tenido lugar en España durante la segunda mitad del siglo XX. Como los jóvenes se emancipan de la casa de sus padres, como alargan los estudios hasta lograr otro título universitario, escogiendo un hogar permanente o decidiendo el tamaño de su familia. El régimen de propiedad en España es justamente una estrategia individual y de familia que se adquiere para conservar o mantener el estatus social y económico medio europeo. Los autores analizan las tasas de régimen de propiedad de la vivienda, su financiación y la relación intergeneracional de este fenómeno por edad, distribución regional, posición social y trabajo