Més de mig segle de l'home a l'espai

Aquest document proporciona una visió general de les activitats humanes a l�espai, que es van iniciar el 1957 amb el llançament del satèl·lit Sputnik per la Unió Soviètica. Des de llavors, hem vist grans canvis, que inclouen vols espacials humans a la Lluna o la col·laboració a l�Estació Espacial Internacional (ISS). Les activitats espacials, però, van molt més enllà de la cara més visible dels astronautes i afecten molt més les nostra vida quotidiana gràcies a la privilegiada posició global de fora de la Terra, des de la qual els satèl·lits poden proporcionar aplicacions i serveis molt sofisticats en els camps de les telecomunicacions, la navegació (GPS / Galileu), l� Observació de la Terra, incloent el canvi climàtic i el pronòstic del temps, i ciències de l�univers com l�astronomia. El document es basa en l�experiència de 20 anys de l�autor a l�Agència Espacial Europea (ESA), que té un historial provat d�èxits europeus, col·laboracions i integració.This papers provides an overview of the human activities in space, which were initiated in 1957 with the launch of the Sputnik satellite by the Soviet Union. Since then, we have seen great changes, that include human space flights to the Moon or the collaboration in the International Space Station (ISS). Space activities, however, go far beyond the very visible face of astronauts and very much affect our daily life thanks to the privileged global position outside the Earth from which satellites can provide very sophisticated applications and services in the fields of telecommunications, navigation (GPS/ Galileo), Earth Observation including climate change and weather forecast, and science of the universe like astronomy. The paper is based on the 20 years experience of the author in the European Space Agency (ESA), which has a proven record of European achievements, collaboration and integration.Este documento proporciona una visión general de las actividades humanas en el espacio, iniciadas el 1957 con el lanzamiento del satélite Sputnik por la Unión Soviètica. Desde entonces, hemos asistido a grandes cambios: vuelos espaciales humanos a la Luna o la colaboración en la Estación Espacial Internacional (ISS). Estas actividades van más allá de la cara más visible de los astronautas y afectan nuestra vida cotidiana gracias a la privilegiada posición global del exterior de la Tierra, desde donde los satélites pueden proporcionar aplicaciones y servicios sofisticados en los campos de las telecomunicaciones, la navegación (GPS/Galileo), La Observación de la Tierra, incluye el cambio climático y el pronóstico del tiempo, y ciencias del universo como la astronomia. El documento se basa en la experiencia de 20 años del autor en la Agencia Espacial Europea (ESA), que cuenta con un historial reconocido de éxitos europeos, colaboraciones e integración

El futur de les varietats tradicionals valencianes d'hortalisses en el contexte del Pla valencià de producció ecològica

[CA] Els valencians disposem d'una llarga cultura agrària que ens ha deixat com a legat una enorme quantitat de varietats tradicionals d'hortalisses. Aquest patrimoni de recursos fitogenètics, ara està en franca decadència, actualment predomina la erosió genètica de les varietats antigues, tot i que tenim institucions de prestigi que es dediquen a la conservació dels nostres recursos fitogenètics. Hi ha consens en que la conservació “ex situ” no és suficient per evitar la erosió genètica, i que la conservació “in situ”, en la finca del llaurador, és la millor forma de conservar les varietats antigues. El Pla Valencià dela Producció Ecològica planteja un canvi cap a la sostenibilitat, on els recursos locals, i en concret els recursos fitogenètics, forman part d'una altra manera de produir, comercialitzar i consumir. El PVPE contempla una línia específica per al Pla de la Diversitat Agrària, que preten augmentar l'ús, la conservació en finca, la valorització comercial i el coneixement entre els consumidors, com a millor forma de conservar el nostre patrimoni fitogenètic. El Pla de la Diversitat Agrària s'articula en quatre eixos i 16 mesures que pretenen complir els objectius marcats. No es preten sols conservar varietats, sino que siguen conegudes al mercat i açò justificarà el seu cultiu. L'exemple ens el donen les varietats tradicionals hortícoles que han tingut capacitat de mantindre un mercat fidel, ja que són referència de qualitat alimentària, com la tomaca valenciana, de penjar, mutxamel, o l'albergínia llistada de Gandia, o el meló pell de gripau, etc... elles ens mostren el camí que deun seguir moltes altres varietats tradicionals valencianes d'hortalisses.[EN] We the Valencians have a long agricultural culture that has left us an enormous quantity of traditional vegetable varieties as a legacy. This heritage of plant genètic resources is now in steep decline, and at present the genètic erosion of old varieties prevails, even though we have prestigious institutions that are devoted to the conservation of our plant genetic resources. There is agreement that the “ex situ” conservation is not enough to avoid genètic erosion, and that “in situ” conservation, in the farmers’ fields, is the best way to conserve old varieties. The Valencian Plan of Organic Production suggests a change to sustainability, where local resources, and in particular plant genètic resources are part of another way of producing, marketing and consuming. El VPOP has a specific line for the Plan of Agricultural Diversity, that aims to increase the use, the conservation in farm, the commercial enhancement and the knowledge among consumers, as the best way to conserve our plant genètic heritage. The Plan of Agricultural Diversity is structured in four axis and 16 measures that are aimed at meeting the objectives. It is not only aimed at conservin varieties, but also to having them known in the markets which justifies their cultivation. The example is given by vegetable traditional varieties that have had the ability to maintain a faithful market, as they are a reference of food quality, as the Valencian tomato, de penjar, mutxamel, or the llistada de Gandia eggplant, or the toad skin melon, etc... they show us the way that have to be followed by many other Valencian traditional varieties of vegetables.Roselló Oltra, J. (2020). El futur de les varietats tradicionals valencianes d'hortalisses en el contexte del Pla valencià de producció ecològica. En I Congrés de la Tomaca Valenciana: La Tomaca Valenciana d'El Perelló. Editorial Universitat Politècnica de València. 63-64. http://hdl.handle.net/10251/159376OCS636

Estudios preliminares sobre el uso de hongos del genero Chaetomium como agentes de control biológico frente a Pyricularia sp. en el cultivo del arroz

Los hongos del género Chaetomium han sido citados como antagonistas de Pyricularia sp. en el cultivo del arroz. En los trabajos que se presentan se han realizado estudios previos para valorar su uso en cultivo ecológico del arroz. Para ello se han comparado la sensibilidad a Pyricularia de un grupo de variedades de arroz, al tiempo que se ha determinado la relación entre temperatura y humedad con las fases del cultivo y la aparición de Pyricularia con el objetivo de determinar el momento adecuado de la aplicación de Chaetomium. Al mismo tiempo se ha determinado la curva de crecimiento en placa de Pyricularia a diversas temperaturas y se ha determinado en antagonismo en placa Petri de diversas especies de Chaetomium frente a Pyricularia

Corrientes teóricas en Sociología que han contribuido a la formación de trabajadores/as sociales. El caso de la Escuela de Trabajo Social de la Universidad de Barcelona.

El presente artículo expone los principales resultados de una investigación que pretende evidenciar las principales corrientes teóricas provenientes de la Sociología, que han contribuido a la formación de trabajadores sociales, acotado a un estudio de casos, por lo que los resultados que se exponen no pueden ser extrapolables a otras situaciones análogas. Como aportación innovadora se identifican las dimensiones más significativas asociadas a cada una de las corrientes teóricas, lo que permite profundizar en los elementos de la teoría que han sido nucleares en la formación de los trabajadores sociales, en la Escuela de Trabajos Social de la Universidad de Barcelona durante el período de 1955 al 2013. El artículo consta de cuatro apartados: en el primer apartado se expone la pretensión de la investigación, los antecedentes del objeto de estudio y la posición investigadora de la que se parte; en la segunda parte se expone la metodología utilizada, que ha sido la mixta secuencial, se ha elaborado un instrumento métrico multidimensional para el análisis y representación gráfica del contenido de las fuentes primarias y secundarias; en la tercera parte se presentan algunos de los resultados más destacados de la investigación, evidenciando las tendencias teóricas en contextos socialmente indexados y las dimensiones asociadas; para finalizar en el último apartado se exponen las conclusiones