Cartilage Appearance Using an Environmental Scanning Electron Microscope.

Because of technical principles, samples to be observed with electron microscopy need to be fixed in a chemical process and exposed to vacuum conditions that can produce some changes in the morphology of the specimen. The aim of this work was to obtain high-resolution images of the fresh articular cartilage surface with an environmental scanning electron microscope (ESEM), which is an instrument that permits examination of biological specimens without fixation methods in a 10 Torr chamber pressure, thus minimizing the risk of creating artifacts in the structure. Samples from weight-bearing areas of femoral condyles of New Zealand white rabbits were collected and photographed using an ESEM. Images were analyzed using a categorization based in the Jurvelin classification system modified by Hong and Henderson. Appearance of the observed elevations and depressions as described in the classification were observed, but no fractures or splits of cartilage surface, thought to be artifacts, were detected. The ESEM is a useful tool to obtain images of fresh articular cartilage surface appearance without either employing fixation methods or exposing the specimen to extreme vacuum conditions, reducing the risk of introducing artifacts within the specimen. For all these reasons it could become a useful tool for quality control of the preservation process of osteochondral allografting in a bank of musculoskeletal tissues

Prótesis total de rodilla en paciente diagnosticada de artropatía ocronótica

La ocronosis es una enfermedad genética rara del metabolismo de la fenilamina y de la tirosina en la que se produce una acumulación de ácido homogentísico. La acumulación de este provoca alcaptonuria y depósito en el tejido conectivo, provocando una coloración oscura del mismo. En las articulaciones puede provocar una artropatía temprana muy invalidante, conocida como artropatía ocronótica. Presentamos el caso de una paciente diagnosticada de ocronosis y artropatía ocronótica de la rodilla izquierda en la que describimos el proceso intraoperatorio con las características anatomopatológicas macroscópicas y microscópicas encontradas. La paciente presenta muy buena evolución tras la implantación de una prótesis total de rodilla tipo PS, siendo capaz de seguir el mismo protocolo de rehabilitación utilizado en pacientes sometidos a prótesis total de rodilla sin artropatía ocronótica. La paciente muestra mejoría de las distintas escalas funcionales, así como desaparición del dolor

Recursos de osteosíntesis en fémur porótico.

Objetivos. Exponer dos técnicas quirúrgicas de refuerzo de una osteosíntesis convencional en situaciones especiales de debilidad ósea del fémur, como son las fracturas periprotésicas, las fracturas patológicas y los fracasos de osteosíntesis previas en pacientes de edad avanzada. La debilidad del hueso puede llegar a dificultar la realización de osteosíntesis estables en fracturas de fémur porque impide el correcto anclaje del material, ya sean agujas, cerclajes o especialmente tornillos. Material y método. Se evaluaron 13 pacientes (media de edad de 78,3 años), 9 de los cuales sufrieron fracturas periprotésicas de fémur, dos fracasos de osteosíntesis previas, un caso de pseudoartrosis tras una fractura periprotésica y una fractura diafisaria en un fémur muy osteoporótico, en los cuales se han utilizado dos técnicas de refuerzo del hueso: el cementado endomedular y el implante de contraplacas atornilladas de aloinjerto óseo congelado. Resultados. Se realizó un seguimiento de estos pacientes en un período que oscila entre 12 y 72 meses (media de 26,2 meses). En un caso se produjo una pseudoartrosis de la fractura por ocupación accidental del foco de fractura por el cemento acrílico. En los 12 casos restantes se consiguió la consolidación. Conclusiones. El cementado endomedular y la utilización de contraplacas atornilladas de aloinjerto óseo son dos recursos técnicos útiles en situaciones especiales en las que es necesario realizar una osteosíntesis estable sobre un hueso muy débil

Artroplastia total de rodilla: experiencia de una unidad monográfica

Introducción: Se presenta la experiencia de la Unidad de Prótesis de Rodilla (UPR) del Hospital Clínico de Barcelona. Pacientes y método: Estudio de casos. La población del estudio fueron los pacientes intervenidos durante los meses de mayo y junio, de los años 2004 y 2010. Las variables consideradas fueron: edad, sexo, permanencia promedio, dolor al alta, flexión al alta, deambulación al alta, comorbilidades y complicaciones durante el ingreso. Se compararon los resultados de ambos períodos. Resultado: En la comparación de los años 2004 y 2010 se observó, en el último período citado, un aumento de los recambios de prótesis. La permanencia promedia se mantuvo en alrededor de 7 días. La media de edad de los pacientes se mantuvo por encima de los 70 años. Hubo un mejor control del dolor, de la flexión y de la deambulación al alta. El de número de complicaciones se redujo y hubo un aumento de las personas con obesidad. Conclusiones: En los próximos años habrá una evolución hacia intervenciones más complejas por recambio de prótesis. Los indicadores de calidad para evaluar el éxito del tratamiento continuarán siendo muy parecidos. Habrá una tendencia a la disminución del tiempo de ingreso debido a cambios en la técnica quirúrgica. Se deberá continuar trabajando para disminuir complicaciones relacionadas con la herida quirúrgica y las infecciones. La obesidad será la comorbilidad más present

Therapeutic education and functional readaptation in obese patients on a waiting list for total knee replacement. A case-control study

Background Studies show patients with knee osteoarthritis (OA) on waiting list for total knee replacement (TKR) underused conservative treatment, did not adhere to clinical guidelines on knee OA management, and potentially had earlier surgery and a higher risk of revisions. Therapeutic education and functional readaptation (TEFR) plus conventional therapy in waiting list patients improved function and adherence. TKR patients are often obese, negatively influencing TKR results, many patients are dissatisfied after TKR, and around 14% of TKR are inappropriate..

Clinical results before and after implementation of a Fast - Track protocol for 507 patients who underwent total knee arthroplasty surgery: A retrospective, observational study.

Background: Total knee arthroplasty (TKA) is a common surgical procedure for patients with advanced osteoarthritis. !is study aimed to assess the e'ects of using versus not using a fast-track protocol, including a new mobilization device called Flexet. Methods: !is is a retrospective comparative study. Two groups were formed with a total of 507 TKA patients. 283 were treated in 2010 with a standard program (S group) and 224 with a fast-track protocol (FT group) in 2016. !e variables studied were active knee #exion and extension, length of stay, and time to autonomous gait. Results: Study groups were comparable. !e mean time from surgery to autonomous gait was shorter for the FT group (4.43 hours, SD = 2.11) than for the S group (59.95 hours, SD = 16.59) (p < 0.001). Mean stay for the FT group was 2.36 nights (SD = 1.81) and 6.20 nights (SD = 1.52) for the S group (p < 0.001). Mean active #exion at hospital discharge was 89.33º (SD = 7.45) in the FT group versus 84.10º (SD = 9.01) in the S group. !e mean active extension was: -5.37º (SD = 2.49) in the FT group versus -8.60º (SD = 3.98) in the S group, (p<0.001). Conclusion: Patients in the FT group showed more signi$cant improvements (i.e., shorter length of stay, shorter time to autonomous gait, and larger active ROM in #exion and extension). However, the exact role of the Flexet device is still to be determined. Keywords: Total Knee Arthroplasty, Fast-Track, Rapid-Recovery, ROM, early mobilization, active physiotherapy

Knee osteoarthritis and periarticular structure quantified by ultrasound. A case-control study

Background Assessment of pain and physical function is complex in patients with knee osteoarthritis (OA), as standard criteria are lacking.A previous study examining correlations between functional capacity and pain (WOMAC) and anthropometric characteristics and periarticular knee structure (quantified by ultrasound imaging) in females with knee OA found increased quadriceps muscle density was associated with higher functional disability and pain scores, suggesting that not only joint wear and symptom severity are involved and more objective measures are necessary..

Clinical Results Before and After Implementation of a Fast - Track Protocol For 507 Patients Who Underwent Total Knee Arthroplasty Surgery: A Retrospective, Observational Study

Background: Total knee arthroplasty (TKA) is a common surgical procedure for patients with advanced osteoarthritis. This study aimed to assess the effects of using versus not using a fast-track protocol, including a new mobilization device called Flexet. Methods: This is a retrospective comparative study. Two groups were formed with a total of 507 TKA patients. 283 were treated in 2010 with a standard program (S group) and 224 with a fast-track protocol (FT group) in 2016. The variables studied were active knee flexion and extension, length of stay, and time to autonomous gait. Results: Study groups were comparable. The mean time from surgery to autonomous gait was shorter for the FT group (4.43 hours, SD = 2.11) than for the S group (59.95 hours, SD = 16.59) (p < 0.001). Mean stay for the FT group was 2.36 nights (SD = 1.81) and 6.20 nights (SD = 1.52) for the S group (p < 0.001). Mean active flexion at hospital discharge was 89.33º (SD = 7.45) in the FT group versus 84.10º (SD = 9.01) in the S group. The mean active extension was: -5.37º (SD= 2.49) in the FT group versus -8.60º (SD = 3.98) in the S group, (p<0.001). Conclusion: Patients in the FT group showed more significant improvements (i.e., shorter length of stay, shorter time to autonomous gait, and larger active ROM in flexion and extension). However, the exact role of the Flexet device is still to be determined

Total knee replacement from the patient's perspective. A qualitative study

Total knee replacement (TKR) is effective in relieving pain and improving function in patients with severe osteoarthritis (OA) However, studies report that 14-30% of patients are dissatisfied with the result and do not achieve the expected benefits, especially in function. Objectives: To examine the factors influencing decision-making before TKR. Methods: We made a phenomenological study of the determinants that lead patients to accept, delay or reject TKR (this study is part of a larger study). Demographic and clinical data were collected and pain intensity measured by the WOMAC scale. Focus groups were conducted and the results transcribed and analysed using the 4-stage analysis of qualitative data according to Ritchie, Spencer and O'Connor (2003). Results: 12 patients (9 female, mean age 71.58 + 6.02 years, BMI 37.43 + 5.32, mean comorbidities 6.73 + 2.19 and mean WOMAC pain 14.9 + 8.89, function 15.77 + 8.6, total 15. 71 + 8. 22) were included: 6 had received, 4 were waiting for and 2 had rejected TKR. Focus groups identified widespread pain (pain intensity functional limitations), causal beliefs and perceptions (OA a natural process associated with age, obesity, physical work, sport) mood (importance of optimism), professional-user relationship (communication, experience of OA) expectations (need for surgery conditioned by pain, lost function, surgical risks), and social support (promotion of healthy habits and adherence conditioned by family and social support) as factors influencing attitudes to undergoing TKR. Conclusions: The process of deciding to undergo TKR is complex and influenced by multiple factors. TKR improves a small proportion of an aging painful body. Our results suggest the need of care before and after TKR, psychosocial support and preventive and educational programmes. References: Ritchie J, Spencer L, O'Connor W. Carrying out qualitative analysis. In Ritchie J. and Lewis J. (eds.) guide for social science students and researchers Oaks; New Delhi. Qualitative research practice: A. Sage: London; Thousand; 2003 Disclosure of Interest: None declare

Anàlisi dels factors d'optimització dels resultats d'un Banc d'Ossos Regional

[cat] Un Banc d'Ossos és la organització encarregada de la selecció de donants, obtención, processament, emmagatzemament i distribució d'al.loempelts d'aparell locomotor per a la seva posterior utilització mèdica. El principi bàsic és obtenir teixit segur i eficaç per als pacients. Un al.loempelt és aquell empelt realitzat entre individus de la mateixa espècie. però amb genotip diferent. La difusió dels al.loempelts ossis es va iniciar amb Inclan (1942), qui publicà la primera gran sèrie utilitzant ossos conservats per a un període de fins dos mesos. A França, Andrè Sicard estableix al 1946 una "reserva d'empelts" a l'Hospital de Beaujon. El centre més important d'utilització dels al.loempelts, però, ha estat als Estats Units de l'Amèrica del Nord. Mankin inicia l'any 1971, a l'Hospital General de Massachussets, una llarga sèrie de resseccions tumorals amb substitució per empelts massius obtinguts de cadàvers i congelats a -80º. També als Estats Units, Malinin (1976), a la Universitat de Miami, inicia una llarga sèrie de més de 900 al.loempelts massius, obtinguts de cadàvers i conservats en nitrògen líquid, a -150°. A fi d'unificar criteris i crear unes normes, el Consell Musculoesquelètic de la Societat Americana de Bancs de Teixits (AATB) publica la primera guia el 1979 per als bancs de teixits musculoesquelètics. Als Estats Units hi ha actualment 220.000 receptors anuals d'al.loempelts ossis o de parts toves, que provénen de 5000 donants/any. A Europa, de manera semblant a l'AATB dels Estats Units apareixen la Societat Europea de Bancs de Teixits (EATB) l'any 1991 i la Societat Europea de Transplantament Musculo-esquelètic (EAMST) l'any 1992. L'any 1951 es crea el primer banc d'ossos d'Espanya a l'Hospital Provincial de Madrid (Sanchis Olmos, 1953). Poc després, l'any 1953, es constitueix per Ordre Ministerial el Banco Nacional de Huesos (González Sánchez 1956). Els primers Bancs d'ossos que segueixen la metodologia establerta per l' AATB i els grans bancs americans sorgeixen en la dècada dels vuitanta. L'any 1992 L'Organización Nacional de Trasplantes (ONT) publica unes recananacions per unificar els criteris de funcionament dels bancs d'ossos a Espanya. Per a la realització d’aquesta tesi doctoral s'han valorat els 53 donants multiorganics generats per l'Hospital Clínic de Barcelona i per altres centres coordinats amb aquest, des del desembre de 1987 fins al desembre de 1992, dels quals s'ha practicat l'extracció de teixit esquelètic. El nombre total d'ossos obtinguts ha estat 270, i el d' al.loempelts 475. Els paràmetres estudiats han estat els següents: edat i sexe del donant, causa de mort, hospital d’extracció, equips extractors d'altres òrgans i teixits previs, nombre de membres de l'equip extractor de teixit esquelètic, tipus d’os, cultiu de l’os a l'extracció, fragmentació, tipus de fragment, cultiu del fragment, temps d'emmagatzemament, centre d'implantació, diagnòstic del receptor, cultiu del al.loempelt i del llit receptor, i resultat clínic i radiològic de l' empelt. L’objectiu general d’aquesta tesi és optimitzar el funcionament, el rendiment i els resultats d'un Banc d’Ossos que anomenem "Regional", és a dir, que obté els al.loempelts esquelètics de donants multiorgànics i tissulars, en contraposició als Bancs d’Ossos quirúrgics, que es nodreixen bàsicament de caps de fèmur. Per obtenir aquest objectiu general hem establert els següents objectius particulars: (1) Avaluació dels factors que poden ser significatius en el resultat dels cultius realitzats en els ossos després de la seva obtenció: I’hospital d'extracció, les extraccions prèvies d'òrgans I eixits, el nombre d'equips extractors previs, el nombre de membres de l'equip extractor de teixit esquelètic, la causa de mort, l'edat i el sexe del donant, i el tipus d'os obtingut. (2) Valoració de les possibles causes de contaminació dels al.loempelts obtinguts després de la fragmentació dels ossos, analitzant l’os d'origen i el tipus de fragment. (3) Anàlisi de la distribució geogràfica dels centres en els quals s'implanten els empelts generats pel Banc d'Ossos de l'Hospital Clínic, i el nivell d'utilització dels diversos tipus de fragments. (4) Examen dels diferents paràmetres que poden determinar el comportament dels al.loempelts: edat i sexe del donant, tipus d'os d'origen, tipus de fragment, temps d'emmagatzemament, cultiu de l'al.loempelt, cultiu del llit receptor, i tipus d'intervenció. Les conclusions són: (1) Els factors que s'han mostrat determinants en la contaminació dels ossos obtinguts de donants multiorgànics són: l'hospital d’extracció (menys mltius positius en els ossos obtinguts a l'hospital on està ubicat el Banc amb relació als explantats en un altre centre), i el nombre de membres de l'equip extractor d’aparell locomotor (més contaminació quan hi ha 4 o més membres). (2) Les extraccions prèvies dels diferents òrgans i teixits, el nombre d'equips extractors previs a l'obtenció del teixit esquelètic, la causa de mort, l'edat i el sexe del donant, i el tipus d’os, no han presentat diferències significatives en la contaminació dels ossos obtinguts de donants multiorgànics. (3) Justifiquem la fragmentació dels ossos obtinguts, realitzada en condicions adequades, pel baix percentatge de contaminació dels segments, amb relació al benefici que aporta, ja que permet que més receptors puguin gaudir dels avantatges dels al.loempelts. (4) L'evolució cronclògica ha estat un factor determinant en la diferent distribució geogràfica de la utilització dels al.loempelts generats pel Banc d'Ossos de l'Hospital Clínic, i s'ha convertit en la pròpia d'un Banc regional. (5) El tipus d'al.loempelt més sol.licitat i utilitzat és el fragment esponjós. (6) El temps d' emnagatzernament, amb un mètode de conservació i d'embalatge idonis, no és un factor determinant en la contaminació dels al.loempelts, i quant més prolongat és, menors són les complicacions dels implants. (7) El millor resultat de les osteotomies metafisàries d‘addició per un costat i l'augment de les complicacions en les fractures obertes i les artrodesis lumbars per l’altra, indiquen que la qualitat del llit receptor i les condiciones biomecàniques són altres determinants en el comportament dels al.loempelts. (8) L'edat i el sexe del donant (amb una adequada selecció), el tipus d'os i de fragment (amb una correcta indicació), els cultius de l'al.loempelt i del receptor, i la resta d’indicacions analitzades no són determinants en l'aparició de complicacions del comportament dels al.loempelts.[eng] The general term for the activities of donor screening, retrieval, processing, storage and distribution of bone allografts is “Bone Banking". The Hospital Clínic of Barcelona Bone Bank was instituted in 1987. From December 1987 to December 1992 a total of 475 bone allografts were obtained of 270 bones; they belonged to 53 donors, all of them multi-organic or tissular donors. The grafts were obtained under strictly aseptic conditions and bacteriological cultures were performed of each bone. The grafts were packed in two sterile plastic bags and then stored by freezing in electrical freezers (-40°C / -80°C). The parameters studied have been: age and sex of the donor, cause of death, hospital of extraction, number of persons of the bone procurement team, previous organ procurements from the same donor, type of bone, culture of the bone, fragmentation, type of fragment, culture of the fragment, time of storage, hospital of implantation, diagnostic of the recipient, culture of the allograft, culture of the recipient bed, and clinical and radiographic results of the allograft. The aim of this thesis is to optimize the results of a Regional Bone Bank. The conclusions are: (1) Number of contaminated bones has been significantly higher in extractions outside of the main hospital, and in the procurements with more than 4 team members. (2) The age and sex of the donor, the cause of death, the number of previous organ procurements from the same donor and the type of bone weren't determinative factors contributing to bacterial contamination of the bones. (3) We justify fragmentation of the obtained bones. (4) The chronological evolution has been a determinative factor of the different distribution of the allogratts of the Hospital Clínic Bone Bank. (5) Cancellous allograft is the type of fragment more implant. (6) Lang time of storage is a determinative factor to decrease de number of complications of the allografts. (7) Addition osteotomies have shown the best results of the bone allografts, and exposed fractures and lumbar arthrodeses the worst. (8) Age and sex of the donor, type of fragment, cultures of the allograft and the recipient bed aren’t determinative factors in the clinical and radiographic results of the bone allografts