Comments on a review of "Ants and plants"

Comments on a review of "Ants and plants

Comments on a review of “Ants and plants”

The book, Ants and Plants, so severely attacked in a review by Alan N. Andersen in 1996 (Australia Journal of Entomology, vol. 35, p. 200), was applauded, in it\u27s French version, by another Australian, Prof. R. C. Buckley, in Science. The famous English ant specialist, Barry Bolton, also praised the book in his Identification guide to the ant genera of the World (1994). The text of both the French and English versions is the same, except the English version included many new hosts plants from Central America and Southeast Asia

‘Retournement’ of the aedeagus in Curculionidae (Coleoptera, Curculionoidea)

Retournement or turning of the aedeagus about its longitudinal axis through about 180o during development is known in Chrysomeloidea (Coleoptera). This change in the orientation of the organ may be observed during the postembryonic development. This change produces certain morphological effects. By observing these morphological features in the imago the retournement may be inferred. Such morphological features in Curculionidae (Coleoptera) are here recorded. From this it has been inferred not only that retournement of the aedeagus is included in the ontogeny of curculionids, but also that the change of orientation of the organ occurs by the same mechanism as in Chrysomeloidea. These inferences attest the notion of a close phyletic relationship between the superfamilies Curculionoidea and Chrysomeloidea

Leaf Beetles, a source of inspiration

Abstract not availabl

Biology of "Chrysomelidae" "(Coleoptera)"

Es fa una revisió general fins l'any 1976 dels aspectes més importants relatius a la biologia del coleòpters Crisomèlids. En primer lloc es posa un èmfasi especial en l'estudi dels hàbits alimentaris dels Crisomèlids considerant la seva selecció tròfica, la fisiologia de la selecció de l'aliment i la importància econòmica. La majoria de les espècies tenen unes preferències alimentaries bastant estrictes, encara que hi ha molts casos d'al•lotrofisme. Els factors responsables d'aquests hàbits semblen ésser principalment olfactius i gustatius. S'han citat un gran nombre d'espècies com a perjudicials per a bastants cultius. Per a les diferents subfamílies de Crisomèlids es considera la seva distribució geogràfica, s'examina particularment la d'alguns gèneres com Megamerus, Timarcha, Chrysolina i Gastrophysa, i es descriu la colonització de certes espècies introduïdes com Leptinotarsa decemlineata a Europa i Oulema melanopus als Estats Units. L'heterogeneïtat cromosòmica dels Crisomèlids és molt marcada ja que presenten els nombres més extrems trobats fins ara en els Coleòpteres, i també una ampla variació en els sistemes de la determinació del sexe. Cada subfamília sembla mostrar un valor cromosòmic modal característic, però és actualment impossible de reconèixer només un cariotip primitiu a l'origen dels Crisomèlids. L'evolució cromosòmica és relativament estudiada tan sols als Chrysomelinae, Galerucinae i Alticinae, dels quals s'han analitzat més de cent espècies de cada grup. En els diversos estadis del seu cicle, el Crisomèlids utilitzen diferents sistemes de defensa davant els enemics reals o potencials. Algunes larves usen sistemes mecànics com estoigs o excrecències; diverses espècies, tant en fase de larva com d'adult, tenen glàndules repugnatòries, altres utilitzen l'autohemorràgia d'una hemolimfa tòxica, com els adults de Timarcha, o la immobilització reflexa, com passa a un gran nombre d'espècies. Molts crisomèlids quan es troben en perill escapen per mitjà del vol (Donaciinae, Clytrinae, Galerucinae i Alticinae), o bé saltant (Alticinae), mentre d'altres són protegits per homocromia (Cassidinae), el mimetisme respecte a certs escarabats depredadors (Disonycha, Altica i Mesoplatys), o el color aposemàtic (Timarcha). El dimorfisme sexual dels Crisomèlids no és aparent excepte en alguns Clytrinae, que tenen mascles amb potes anteriors molt llargues. Els ous, els dipositen quasi sempre sobre o sota les fulles i el seu nombre varia segons l'espècie des de 10-15 fins a 500; també es coneixen alguns casos de viviparisme o ovoviviparisme, particularment entre les espècies que viuen a climes freds. Quasi totes les espècies són bisexuals, els exemples de partenogènesi són restringits a uns pocs gèneres (Calligrapha i Adoxus, per exemple). Els ous o els adults poden sofrir una diapausa depenent de la temperatura baixa, la longitud del fotoperíode i factors interns. Les larves dels Crisomèlids es poden classificar segons els seus hàbits vitals en: aquàtiques, portadores d'estoigs, portadores d'excretes, d'alimentació externa, menjadores d'arrels, menjadores de tiges i minadores de fulles. La nimfosi té lloc a terra, dins del sòl, o sobre la mateixa planta. Es coneix una llista nombrosa d'espècies simbionts, paràsites, parasitoides o depredadores sobre crisomèlids, i algunes d'elles poden tenir interès pel control biològic de les plagues. Alguns crisomèlids han desenvolupat adaptacions curioses, com per exemple viure a la vora o dins dels nius de formigues o termites (Clytrinae i alguns Cryptocephalinae i Eumolpinae). Altres espècies tenen larves aquàtiques (Donacia) o fins i tot adults (Haemonia i Donaciasta). L'aptèria com a adaptació a la vida muntanyenca és també bastant freqüent, mentre que les adaptacions a la vida desèrtica o subdesèrtica són rares, i els crisomèlids cavernícoles falten quasi completament

Detecting Long Distance Conditional Correlations Between Anatomical Regions Using Gaussian Graphical Models

International audienceThe conditional correlation patterns of an anatomical shape may provide some important information on the structure of this shape. We propose to investigate these patterns by Gaussian Graphical Modelling. We design a model which takes into account both local and long-distance dependencies. We provide an algorithm which estimates sparse long-distance conditional correlations, highlighting the most significant ones. The selection procedure is based on a criterion which quantifies the quality of the conditional correlation graph in terms of prediction. The preliminary results on AD versus control population show noticeable differences

An Additive Schwarz Method Type Theory for Lions's Algorithm and a Symmetrized Optimized Restricted Additive Schwarz Method

International audienceOptimized Schwarz methods (OSM) are very popular methods which were introduced by P.L. Lions in [27] for elliptic problems and by B. Després in [8] for propagative wave phenomena. We give here a theory for Lions' algorithm that is the genuine counterpart of the theory developed over the years for the Schwarz algorithm. The first step is to introduce a symmetric variant of the ORAS (Optimized Restricted Additive Schwarz) algorithm [37] that is suitable for the analysis of a two-level method. Then we build a coarse space for which the convergence rate of the two-level method is guaranteed regardless of the regularity of the coefficients. We show scalability results for thousands of cores for nearly incompressible elasticity and the Stokes systems with a continuous discretization of the pressure

Cycloalexy: A new concept in the larval defense of insects

Anyone who has ever seen a Western will be familiar with the defensive tactics employed by the pioneers: The wagon train is formed into a ring, women and children on the inside, with the men firing out at the circling Indians. The larvae of some Coleoptera and Hymenoptera have long employed similar tactics, in defense against their predators (ants, bugs) and parasitoids (wasps, flies)