Eliciting Preferences for Collectively Financed Health Programmes: the Willingness to Assign Approach

Improving public involvement in health system decision making stands as a primary goal in health systems reform. However, still limited evidence is found on how best to elicit preferences for health care programs. This paper examines a contingent choice technique to elicit preferences among health programs so called, willingness to assign (WTAS). Moreover, we elicited contingent rankings as well as the willingness to pay extra taxes for comparative purposes. We argue that WTAS reveals relative (monetary-based) values of a set of competing public programmes under a hypothetical healthcare budget assessment. Experimental evidence is reported from a deliberative empirical study valuing ten health programmes in the context of the Catalan Health Service. Evidence from a our experimental study reveals that preferences are internally more consistent and slightly less affected by preference reversals as compared to values revealed from the willingness to pay (WTP) extra taxes approach. Consistent with prior studies, we find that the deliberative approach helped to avoid possible misunderstandings. Interestingly, although programmes promoting health received the higher relative valuation, those promoting other health benefits also ranked highly.willingness to assign, willingness to pay, health system benefits

Willigness to Pay for Long-Term Care Coverage: the Role of Private Information and Self-Insurance

Both public and private insurance for long-term care is undeveloped in some European countries such as in Spain and empirical evidence is still limited. This paper aims at examining the determinants of the demand for Long Term Care (LTC) coverage in Spain using contingent valuation techniques. Our findings indicate that only one-fifth of the population is willing to pay to assure coverage for LTC expenditures although we find high price elasticity. LTC coverage decisions are significantly affected by private information asymmetry and housing tenure in giving rise to self-insurance reduces the probability of insurance being hypothetically purchased.willingness to pay, long-term care insurance, long-term care

Escenaris d'ajustament de l'economia catalana enfront de la crisi

L'objectiu de l'exposició és plantejar escenaris de futur per a l'economia catalana, prenent com a punt de partida l'any 2009, amb la triple perspectiva del curt, mitjà i llarg termini. L'enfocament adoptat fa especial èmfasi a distingir els canvis cíclics a curt termini, que representen desviacions respecte de la tendència de creixement a llarg termini, dels canvis estructurals que impliquen canvis graduals en la tendència de creixement a llarg termini i, en tercer lloc, de la relació entre cicle i tendència. A curt termini (horitzó 2010) domina la fase recessiva del cicle i comença la correcció dels desequilibris acumulats durant la fase expansiva (bombolla immobiliària, dèficit exterior, endeutament excessiu). Destaquen, especialment, el principi de l'ajustament al sector financer, l'escurçament de la diferència entre les taxes d'estalvi i d'inversió i la intensa destrucció d'ocupació. A mitjà termini (horitzó 2015) es pot preveure una fase de recuperació i configuració d'una nova tendència de creixement, condicionada per la posició competitiva amb l'exterior. La clau per garantir la competitivitat és que els salaris augmentin, de mitjana, en línia amb la productivitat. A llarg termini (horitzó 2030) es pot visualitzar que l'economia catalana es projecta cap a la fase expansiva d'un nou cicle econòmic, al voltant d'una tendència de fons determinada, principalment, pel creixement de la productivitat. Al seu torn, els augments de productivitat sostenibles a llarg termini depenen de l'acumulació conjunta de capital físic, humà, social, tecnològic i institucional en el marc d'un teixit empresarial ric en sinergies i capaç de generar rendiments creixents a la inversió productiva.The aim of this presentation is to contemplate future scenarios for the Catalan economy, taking the year 2009 as our point of departure, while considering the triple perspective of the short, medium and long terms. Our approach places special emphasis on the distinction among the short-term changes, which represent deviations in relation to the long-term growth trend; the structural variations that signify gradual changes in the long-term growth trend; and the relation between cycle and trend. The short term (2010 horizon) was characterised by the recession phase of the cycle and the initial corrections of the imbalances hat had accumulated during the expansion phase (real estate bubble, foreign deficit, excessive debt). Particularly worthy of note was the beginning of the adjustment in the financial sector, along with the decreased difference between savings and investment rates and the intense destruction of jobs. In the medium term (2015 horizon), we can anticipate a phase of recovery and the constitution of a new growth trend, determined by a competitive position in relation to foreign markets. The key to guaranteeing competitiveness is the increase in salaries on average, in proportion to productivity. In the long term (2030 horizon), we can foresee that the Catalan economy will project itself towards the expansion phase of a new economic cycle, hinged on an underlying trend primarily determined by the growth of productivity. In turn, the sustainable increases in long-term productivity depend on the combined accumulation of physical, human, social, technological and institutional capital within the framework of a business fabric rich in synergies and capable of generating increasingly greater yields on the production investment

Descripció del tast de vins elaborats amb la varietat sumoll

El treball consta de dues parts: en la primera s'introdueixen les característiques de la varietat (aptituds agronòmiques i enològiques) que tenen relació amb el perfil sensorial, mentre que en la segona es presenta la descripció del tast dels diferents tipus de vins que s'elaboren a partir de sumoll. Al final, s'adjunten les fitxes de les anàlisis dels vins, on succintament consten trets generals de la verema i la vinificació de cadascun d'ells.El trabajo consta de dos partes: en la primera se introducen las características de la variedad (aptitudes agronómicas y enológicas) que tienen relación con el perfil sensorial, mientras que en la segunda se presenla descripción de la cata de los diferentes tipos de vinos que se producen a partir de uvas de sumoll. Al final se adjuntan las fichas de los análisis de los vinos, donde sucintamente constan datos generales de la vendimia y del tipo de vinificación realizada

Descripció del tast de vins elaborats amb la varietat sumoll

El treball consta de dues parts: en la primera s'introdueixen les característiques de la varietat (aptituds agronòmiques i enològiques) que tenen relació amb el perfil sensorial, mentre que en la segona es presenta la descripció del tast dels diferents tipus de vins que s'elaboren a partir de sumoll. Al final, s'adjunten les fitxes de les anàlisis dels vins, on succintament consten trets generals de la verema i la vinificació de cadascun d'ells.El trabajo consta de dos partes: en la primera se introducen las características de la variedad (aptitudes agronómicas y enológicas) que tienen relación con el perfil sensorial, mientras que en la segunda se presenla descripción de la cata de los diferentes tipos de vinos que se producen a partir de uvas de sumoll. Al final se adjuntan las fichas de los análisis de los vinos, donde sucintamente constan datos generales de la vendimia y del tipo de vinificación realizada