Cinc cartes de Rafael Barradas a Sebastià Gasch

Rafael Barradas, pintor nascut a l'Uruguai, va tenir un paper important en l'avantguarda catalana. La dècada de 1910 va contribuir a la difusió dels corrents internacionals, primer a Barcelona, després a Madrid, a través del seu estil «vibracionista». A partir de 1926, instal·lat a l'Hospitalet de Llobregat, al costat de Barcelona, va erigir-se en un personatge central dels impulsos de ruptura que es donaven en els sistemes culturals catalans. Per la seva banda, Sebastià Gasch va ser el crític d'art més incisiu d'aquell moment; amic i defensor acèrrim de Joan Miró, de Salvador Dalí, de Picasso, també va mantenir unes intenses relacions amb Rafael Barradas. Les cinc cartes i el dibuix inèdit que el pintor envià a Gasch que es reprodueixen i s'analitzen, corresponents als anys 1927 i 1928, indiquen que aquestes relacions entre Barradas i el crític d'art català tingueren una dimensió professional i, també, una dimensió personal.Rafael Barradas, a painter born in Uruguay, had an important role amidst Catalan avantgarde. In the 10s, he contributed to spread the international trends, first in Barcelona, later in Madrid, by means of his «vibrationist» style. Since 1926, established in l'Hospitalet de Llobregat (next to Barcelona), he rose to a central figure of rupturist efforts underlying Catalan cultural systems. In his turn, Sebastià Gasch was the most incisive art critic of that moment; a friend and tenacious defender of Joan Miró, of Salvador Dalí, of Picasso, he likewise held an intense relationship with Rafael Barradas. The five letters and the unpublished drawing (corresponding to the years 1927-1928) sent to Gasch by the painter, which are reproduced and analyzed [in the article], show that this relationship between Barradas and the Catalan art critic had a professional dimension as well as a personal one

Emprenedoria i seminaris de valor afegit, dos innovadors mètodes de formació

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, conjuntament amb la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), organitza des de fa cinc anys diferents cursos d'emprenedoria amb l'objectiu d'aportar els coneixements i les experiències necessàries perquè els joves empresaris agraris puguin desenvolupar els seus projectes amb garanties de futur i viabilitat. Aquests cursos tenen una metodologia activa, que defuig les classes magistrals i que es basa en: — Sessions específiques amb ponents que són coneixedors i especialistes en cada matèria. Possibilitat de dialogar i debatre amb ells diferents situacions de l'empresa i contrastar la informació. — Visites i viatges tècnics a explotacions del sector per veure diferents realitats i formes de fer avançar els projectes. — Taules rodones, grups de treball i debats per intercanviar experiències i sumar voluntats per trobar la millor forma de concretar una idea. També es pot tenir en compte el valor intangible de l'intercanvi de coneixements i experiències entre els emprenedors amb projectes similars. Un cop finalitzada cada emprenedoria es fan els seminaris d'emprenedoria per a poder aprofundir els temes específics que vulguin tractar els emprenedors i alhora per mantenir el contacte del grup i continuar formant-se per adaptar-se als canvis que s'originen en el sector. Una altra formació innovadora són els seminaris de valor afegit. El seu objectiu és augmentar la competitivitat dels empresaris del sector agroalimentari. Estan pensats per donar una resposta ràpida i eficient als empresaris agraris d'un determinat sector, que volen rebre una formació en un aspecte concret del seu negoci, com la comercialització en el món del vi. La metodologia que s'usa també és activa, i es creen espais amb eines per augmentar el potencial i les possibilitats d'èxit dels projectes empresarials. Es basa en l'exposició i el debat d'experiències reals entre els ponents i els inscrits al curs.El Departamento de Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentación y Medio Natural, conjuntamente con la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), organiza desde hace cinco años diferentes cursos de espíritu empresarial con el objetivo de aportar conocimientos y experiencias necesarias para que los jóvenes empresarios agrarios puedan desarrollar sus proyectos con garantías de futuro y viabilidad. Estos cursos tienen una metodología activa, que huye de clases magistrales, basada en: — Sesiones específicas con ponentes que conocen y son especialistas de cada materia. Posibilidad de dialogar y debatir con ellos diferentes situaciones de la empresa y contratar información. — Visitas y viajes técnicos a explotaciones del sector, donde se pueden observar diferentes realidades y maneras de hacer avanzar los proyectos. — Mesas redondas, grupos de trabajo y debates, donde intercambiar experiencias y sumar voluntades para encontrar la mejor forma de concretar una idea. También se puede contar con el intangible valor del intercambio de conocimientos y experiencias entre emprendedores con proyectos similares. El curso tiene una duración de 280 horas, y se realiza un día por semana, durante tres semanas al mes, en horario de mañana y tarde, realizándose la comida en la misma escuela de capacitación agraria. Una vez finalizado el curso se realizan seminarios sobre espíritu empresarial para profundizar en aquellos temas específicos que los emprendedores deseen tratar, y a la vez mantener el contacto del grupo y continuar formándose para adaptarse a los cambios que se originan en el sector. Otra formación innovadora son los seminarios de valor añadido. Su objetivo es aumentar la competitividad de los empresarios del sector agroalimentario. Están pensados para dar una respuesta rápida y eficiente a los empresarios agrarios de un sector determinado, que deseen recibir formación en aspectos concretos de su negocio, como por ejemplo la comercialización en el mundo del vino. La metodología que se utiliza también es activa, creándose espacios donde se encuentran herramientas para aumentar el potencial y las posibilidades de éxito de los proyectos empresariales. Se basa en la exposición y debate de experiencias reales entre los ponentes y los inscritos al curso

Classicisme i cinema: Eugeni d'Ors, el noucentisme i les arts industrials

Durant les primeres dècades del segle XX, el moviment cultural denominat noucentisme, i el filòsof Eugeni d'Ors, el seu màxim ideòleg, van mantenir una posició contrària al cinema. La ràpida irrupció del fenomen cinematogràfic en els sistemes culturals catalans va ser interpretada com un atac als valors defensats pels escriptors i teòrics noucentistes: el classisicsme, l'art d'expressió individual, l'oposició al món industrial