COL·LABORACIONS. Plecs, un nou instrument per a la història local

L'aparició d'aquest suplement de l'Avenç és una nova eina al servei dels historiadors locals i comarcal

Sobre la singularidad de Salvador Rueda.

Sin resume

Després de la revolució: estratègies industrialistes barcelonines en la construcció de l'estat liberal espanyol (1843-1854)

Aquest treball es proposa explicar el paper de la ciutat de Barcelona i de les seves elits, vinculades a l'economia industrial, en la construcció de l'Estat liberal espanyol; quan, una vegada culminada la revolució liberal, l'estabilització moderada el va configurar com un Estat centralista, especialment a partir de la reforma del poder territorial. A partir d'aquesta característica dominant del nou Estat, s'intenta explicar, d'una banda, les dificultats que tingué la burgesia barcelonina per incidir-hi i obtenir polítiques favorables al seu projecte industrialista ?que no era solament una política aranzelària defensiva, sinó un programa de desenvolupament capitalista per a Espanya?, i de l'altra, les enormes dificultats que aquestes elits van trobar per assentar la seva hegemonia i governar els conflictes interns propis de la nova societat classista amb els escassos instruments que aquest Estat els posava a l'abast.This work aims to examine the role of the city of Barcelona and its elites, linked to the industrial economy, in the construction of the liberal Spanish state; when, once the liberal revolution was complete, moderate stabilisation led to a centralist State, especially following the reform of regional powers. In view of this dominant characteristic of the new State, the work looks to assess the difficulties that Barcelona?s bourgeoisie had, on the one hand, in influencing and obtaining favourable policies for their industrialist project ?which was not simply a defensive tariffs policy, but a capitalist development programme for Spain?, and, on the other, the enormous difficulties that these elites had in establishing their hegemony and governing the internal conflicts inherent in the new classist society with the few instruments that the State provided

La "Descoberta" de la cultura nacional per les lletres" en el marc del liberalisme centralista (1843-1868)

Les revolucions liberals van ser acompanyades o precedides pel desvetllament general a tota Europa de les cultures vernacles. El nou poder secularitzat buscava en el subjecte nació una nova font de legitimitat. Aquest fet va propiciar que la construcció de la nació fos en primer lloc un moviment cultural. Aquest article intenta relacionar en el cas català tres elements que van resultar substantius per tal que el moviment cultural que reclamava la plena autonomia de la cultura catalana donés lloc a finals de segle a un moviment polític nacional al llarg del segle XX. Aquest elements són: la reivindicació de la llengua i la història catalanes, la naturalesa centralista del nou Estat liberal espanyol i la notable excepció que suposava la industrialització catalana en el context espanyol.Liberal revolutions were preceded or accompanied by the awakening of vernacular cultures across Europe. The new secularised power sought in the figure of the nation a source of legitimation. In Catalonia, the cultural movement that claimed the complete autonomy of Catalan culture became a national political movement in late nineteenth century, which perpetuated throughout the twentieth century. This article is aimed to explain this transformation, which was mainly shaped by three elements: the assertion of the language and history of Catalonia; the centralized nature of the Spanish liberal model; and the Catalan industrialization process —a remarkable exception in Spain

Un informe sobre la emigración de menorquines a tierras de Argelia en el siglo XIX

Abstract not availabl

La "Descoberta" de la cultura nacional per les lletres" en el marc del liberalisme centralista (1843-1868)

Les revolucions liberals van ser acompanyades o precedides pel desvetllament general a tota Europa de les cultures vernacles. El nou poder secularitzat buscava en el subjecte nació una nova font de legitimitat. Aquest fet va propiciar que la construcció de la nació fos en primer lloc un moviment cultural. Aquest article intenta relacionar en el cas català tres elements que van resultar substantius per tal que el moviment cultural que reclamava la plena autonomia de la cultura catalana donés lloc a finals de segle a un moviment polític nacional al llarg del segle XX. Aquest elements són: la reivindicació de la llengua i la història catalanes, la naturalesa centralista del nou Estat liberal espanyol i la notable excepció que suposava la industrialització catalana en el context espanyol.Liberal revolutions were preceded or accompanied by the awakening of vernacular cultures across Europe. The new secularised power sought in the figure of the nation a source of legitimation. In Catalonia, the cultural movement that claimed the complete autonomy of Catalan culture became a national political movement in late nineteenth century, which perpetuated throughout the twentieth century. This article is aimed to explain this transformation, which was mainly shaped by three elements: the assertion of the language and history of Catalonia; the centralized nature of the Spanish liberal model; and the Catalan industrialization process a remarkable exception in Spain