Apèndix a "Els Codis Legislatius de l'Antic Testament com a lleis revelades", publicat en RCatT XXXII/2 (2007)

El pensament mitològic dels pobles de l’Antic Pròxim Orient expressa, literàriament o iconogràficament, que les lleis humanes són revelades per la divinitat. Una aproximació detallada al baix relleu del codi d’Hammurabi i a la iconografia de la divinitat solar mesopotàmica i egípcia (Utu-Shamash i Re) ens il.lustraran la cosmologia que amarava aquests pobles, que associàven la divinitat solar amb la preservació de l’ordre i l’exercici de la justícia, unes atribucions que eren traspassades a la terra al monarca de torn. Aquesta escenografia tan radiant i lluminosa expressa una manera d’entendre l’existència humana íntimament associada a la divinitat, a través, especialment, del compliment de les lleis. Això ressona en l’imaginari dels savis redactors de la perícopa del Sinaí i de la perícopa de Moab que situen allí, intencionadament, els tres codis legislatius de l’Antic Testament i els dos Decàlegs junt amb aquesta escenografia tan plena de simbolisme.The mythological beliefs of the peoples from the Ancient Near East state, literally or iconographically, that human laws are revealed through divinity. A detailed approximation to the bas-relief of the Code of Hammurabi and to the iconography of Mesopotamian and Egyptian solar divinity (Utu-Shamash and Re) illustrates the cosmology that imbibed those peoples, that associated solar divinity with the preservation of order and the exercise of justice, attributions transferred to earth to the monarch of the moment. This so very radiant and luminous sceneography expresses one way of understanding human existence intimately associated to divinity, especially through complying with the law. This is echoed in the imagination of the wise scribes of the Sinai and Moab pericopes who intentionally inserted the three legislative codes of the Old Testament and the two Decalogues, together with this sceneography so full of symbolism

Ancient Targumic tradition in Hebrews 8:2

Les versions dels targums Neofiti, Pseudo-Jonatan i Onkelos de Nombres 24,6 emmarquen i expliquen les dues lectures que el text masorètic i la Septanta fan del mot ~ylha que el llegeixen, respectivament, per àloes (‘ahalim) i per tenda (‘ohalim). Els targums palestinencs coincideixen amb la Septanta quan evoquen els cels com una gran tenda on Déu habita i on les tendes d’Israel —i en especial el santuari— són un reflex d’aquesta presència divina. L’autor d’Hebreus, més enllà de les semblances textuals d’Heb 8:2 amb Nombres LXX 24,6, utilitza aquesta tradició jueva quan parla del temple terrenal i del temple celestial