Cervera i Astor, Leandre

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DETERMINACIO DE LA DOSI MINIMA
CURARITZANT DELS CURARES BRASILERS
PER A LA GRANOTA EUROPEA
per
L. CLRV[R.A
E1 professor Camis (i), de l'Escola d'Agconomia i
Veterinaria de La Plata (Republica Argentina), i els pro-
fessors Houssay (amb col•laboraci6 d'Hug), de Buenos
Aires (z), i Guglielmetti (amb la de Pacella) de La Pla-
ta (3), han sostingut una viva discussi6 sobre la manera
de comportar-se la granota argentina (Leptodaclylus occlla-
tus) en front del curare. Les divergencies d'opini6 de Fun i
dels altres es fonamenten, principalment, en la compa,ra-
ci6 dell resultats obtinguts per cada un d'ells amb els
que s'obtenen de treballar sobre la granota europea (rata
sculenta).
La resistencia de la granota argentina a la curaritzaci6
es un fet admes per tots; pero de la bibliografia de la
polemica sembla deduir-se que quan 1'especie de curare
utilitzada es poc activa, la curaritzaci6 veritable no es
aconseguida (Camis). Contra d'aquesta opini6, Houssay,
Hug, Guglielmetti i Pacella afirmen que l'us de bolas curares
d6na hoc indefectiblement a la curaritzaci6 franca.
L'atzar ha volgut que nosaltres haguem seguit de
prop la marxa a'aquestes interessants discussions i n'ha-
Treballs de la Societat de I3iologia. z^ao 4 r
^nem sofert el contagi. Yer ai^o hem vol^ut aportar
la rostra col^laboracio a 1'aclariment dell fets. Primera-
ment hem assajat 1'accio de diferents curares sobre
1^>. ^ranota argcntina (Le^todactylus occllatus), treballant
amb cl professor Guglielmetti en cl Laboratori de Fisica
liiologica de la Facnltat de Ciencies llediques de Buenos
Aires, que dirigeix cl professor Lanari, en el mcs de se-
trmbre de 1919.
Heu's adui les taules-resum dels resultats aconseguits
c^n injectar curare D, curare amahuaca i curare ticuna
a lots de dotze granotes:
Experiencies dotes a terme amb curare dell Indians
amahuacas (Alto Jurua, Brasil) sobre la granota sud-
amerieana, Le^todactylus Ocellatus (L. Gir) (^}).
o
'd o
°^ o
7 0,
I
L
3
b
i
8
q
IU
II
I2
Pes de
l'animal
.tS BI'.
.75 '>
15 ')
t():)
5 ^>
.}O
35
I.S >>
.t0''
IN) ,.
.25 ''
GO ,>
Tempcra•
turn do
Pambient
ij
Dosi de curare
p^rcadaroobr.
d'animal
Z Ill fo*,
z ,>
I »
^^.z
I ^^2 »
2 i>
,2 »
2 ^.
Curaritzaci6
cn minuts
80
80
No es curaritza
60
No es curaritza
80
-+5
No es curaritza
OI3SLRVACIONS
Refeta en 5o bores.
I d.
Id. en r2 id.
Id. en Go id.
Id. cn I2 id.
Id. en 5o id.
Es mor.
Id.
Refeta en 5o bores.
Id. en i2 id.
Es mor.
Refeta en ri bores.
42 Publications de l'Institut de Ciincies
La dosi curaritzant , limit d'aquest curare, per al
Leptodactylus Ocellatus (L. Gir), es de 2 mg. per a roo gr.
d'animal quan la droga es injectada per via subcutania (5).
Experiencies dutes a terme amb curare dels indians
ticunes sobre el Leptodactylus Ocellatus (L. Gir).
0^,
Pes de
('animal
Tempera -
tura de
I' ambient
Dnsi de curare
percadaroogn
d ' animal
Curaritzaci6
en minuts OBSERVACIONS
13 40 gl. i8 1,2 mg. 6o Es mor.
14 4; I'S 1 > 80 Refeta al 4t dia.
15 45 is 1 > 70 Id.
16 42 18 1 , 2 > 8o Es mor.
17 42 i8 1,2 > 9o Id.
18 40 > i8 1,3 » 6o Id.
19 45 » IS 1 55 Es refa.
20 42 IS I > 65 Id.
21 42 18 1 > 85 Id.
22
.44 18 1,3 » 70 Es mor.
23 52 > 18 0,8 > No es curaritza Id.
24 50 >> 18 0,9 > 9o ? Sobreviu i es ref'.
La dosi curaritzant, limit per via subcutania, es de
i mg. per a animals de Too gr. de pes (6).
Treballs de la Societat de Biolog ia. Ig2o 43
Experiencies efectuades amb curare D. (7) sobre la
granota sud-americana, Leptodactylus Ocellatus (L. Gir).
y
c
Pes de
('animal
Tempera -
tura de
( ' ambient
Dosi de curare
percadaioogr .
de granota
Curaritzacio
en minuts OBSERVACIONS
2, 60 gr. 17 3 mg. 85 Es mor.
26 55 > 17 3,2 '> 8o Id.
27 80 > 17 2,8 > ? Sobreviu.
28 45 » 17 3 , 2 ,> 70 Es mor.
29 65 e 17 3 8o Es refa.
30 90 0 17 ; , 2 9o Es mor.
31 65 > 17 3 » 70 Es refa.
32 45 5 17 3,4 >> 6o Es mor.
33 75 5 17 2,5 >> No es curaritza Id.
34 70 > 17 2,6 ,> No es curaritza Id.
35 50 s 17 -'-,8 s ? Es refa.
36 55 > 17 3 » 75 Id.
La dosi curaritzant, limit d'aquest, es de 3 mg. per
a cada zoo gr. de granota.
Per co que fa referencia al Leptodactylus ocellatus, els
resultats obtinguts per nosaltres estan d'acord amb els
publicats per Guglielmetti (8) i Houssay (9), es a dir, que
la dosi curaritzant per zoo gr. d'animal es de 3 mg. pel
curare D, z pel curare amahuaca i i mg. pel curare ticuna.
Despres, en febrer i marc de 1920, havem continuat
les observacions en el Laboratori del Parc de Barcelona,
dirigit pel professor Turro.
44 Publications do l'Institrct de Cir^ncics
Veu's aqui alguns dels resultats que ens h^. donat 1<^
injeccio dels mateixos cur^tires , feta per idcntica via a
^ranotcs del Prat do Llobrc^lt:
(,zcr2rc U.
b ^
°• o
o,
I
3
4
5
b
7
5
9
io
ii
I2
Pcs do
1'animal
3c, gr.
t5 "
35 >>
51 >>
25 >>
.}cl
35
33
3u
35
40
^^
Pemprra-
tura do
L' ambient
Ij
,>
^>
llosi do airnrr
per too gr.
d'animal (r)
o,zu
o,.}o
n 25
rl, z8
0
M
" ^^ ,
3^
a^
Q
'^ ,x,33 ,.
N,29 ,.
O,25 "
N. 25' '
Curaritzaci6
en mim^h
OBSERVACIOX n
is refa ales z4 li.
Id ales 4n
v
w
0
0
a
m
v
.,
(r) Solucio al o,oool gr. p. c. c.
Treballs de !a Societat de Biologi^z, rgao
C'zcraye D.
45
o
'° o
a
Pcs do
]'animal
Tempera •
turn de
]'ambient
Dosi decorate
per zoo Fr .
de granola
Curaritzaci6
en minuts UB3I; RVACIONS
I j 31 br. Ii° C. 0, IV Illg.
v:
O
^ ^ ^
O
`O
,." ^
I^^ .^2 » O, I2 » y r^ ,^
Q '" in
1 ^ .}] '> » O, IO » NO CllI1.r1t7,1L.
C^Irave D.
bx
°^ o
z a
Iq
so
2I
22
z3
z}
Pcs de
t'animal
35
41
gr.
"Pempera-
tura do
('ambient
Iy
36 >)
40
37
-^ ;
Dosi de curare
per too gr.
de granola
0,57INS.
0,49 >>
0,5S ^
0,50 >>
^^54
^>44
CuraritzaciG
cn minuts
CI
(V
O
cv
^^
OBSHRVACIOSS
46 Pr^blicacions de l'Institut de Cic'neies
Curare amahuaca.
bx
°• o
za
25
26
27
28
2q
30
Pes de
I'animal
26 gr.
22 »
39
41
39
Tempera-
ture de
I' ambient
15° C.
^>
,>
,>
50 ,>
Curare amahuaca.
v
v
z°a
31
32
33
34
35
36
Pes de
1'auimal
ZS 8:.
28 >>
26 4
24 >>
28 ,>
36 a
Tempera-
tura de
1' ambient
15
Dosi de curaze
per roo gr.
de granola
0,38
0,49
0,25
mg.
Dosi de curare
per rao gr.
de granota
o , 20 mg.
o, 14
Curazitzaci6
en minuts
^O'
yo'
70'
yo'
80'
No es curaritza
Curazitzaci6
en minuts
40,
50,
53^
53^
60'
60'
OBSBRVACIONS
Es refer a les 2q h.
Mor.
Es refs a les __>4 h.
Id.
Id.
Es refer a les r^ h.
OHSER^ACIONS
v
cti
a
.^
a
w
W
a
0
.^
N
M
Trcbslls dt la Societat d^ Biologia. rgso
Curare ticuna.
_^
v
0
z a
37
Jg
39
4t^
aI
.^z
Pes de
1'animal
sz g[:
37 "
30 ,>
ZC, >,
z5
25 »
Tempera-
tura de
I' ambient
17
,^
,>
>>
,>
Curare ticuna.
^x
°^ O
z ^,
43
44
45
^^
-i7
4R
Pes de
1'animal
35 BI'•
3 5 ^>
3 5 ^>
37 ^>
} } ,>
40 »
Tempera-
tura de
1' ambient
17
>,
Dosi de curaze
per Ioo gr.
d'animal
o,og mg.
o , zo ,>
Dosi de curare
p(•r I00 pr.
d'animal
0,20 III8.
0,20 >>
0,20 ,>
0,27 >>
0,22 ,>
O,25 "
Curazitzaci6
en minuts
No es curaritza
75^
qo'
qo'
Curazitzaci6
en minuts
De6o'a75'
De 7 5' a So'
OBSERVACIONS
47
Es refa a les z4 h.
Morta.
Es refa a les 2r} h.
Id.
Id.
Id.
OBSERVACIONS
Morta.
48 Publications de 17nstitttt de Cicncies
Curare ticuna.
w o
°. o
zK
Pea de
Panimal
Tempera-
tura de
l' ambient
Dosi de curare
per roo Gr.
d'animal
Curaritzaci6
en minuts OBSERVACIONS
49 24 gr. 17° C. 0, 20 5 mg. 60' Mor.
50 24 >> 0,205 a 6o' Id.
51 30 a 0.i(> No es curaritza Id.
52 32 0,15 Es refa a les 24 h.
53 37 >> 0,13 >> id.
54 40 >> 0,12 >> Id.
Ultra 1'extraordinaria sensibilitat de la nostra gra-
nota, comparada amb la de 1'argentina, sembla, pero,
deduir-se de les dades precedents quo no Iii ha un paral-le-
lisme de resposta en ambdos animals per a cada tipus de
curare. En efecte, vegi ' s corn el curare D pot curaritzar
la granota del Prat de Llobregat a la dosi de 0,12 mg. per
ioo gr. d'animal i es el menys toxic , dels tres utilitzats;
el curare amahuaca pot curaritzar a la dosi de o,z4 mg. per
ioo gr . d'animal, i finallnent el curare ticuna pot curaritzar
a la dosi de o,z9 mg. per zoo gr. d'animal. Aquest darrer
es tan extraordinariament toxic que , fins a dosis inferiors
a o,z9 mg. per zoo gr . d'animal , maten, sense , pero, pro-
duir curaritzacib.
Trehalls de la Societat de Biologia. 1920
13fBL[OGR_AFIA
49
(1) M. CAMIs: Sober is resistencia del eLeptodactylus ocellatuss(Tana rtrgentilta) hacia el curare y sobre otros puntos de la fisiologia generalde los ntitsculos (Revista de la Facultad de Agronomia y Veterinaria de
La Plata, 1916); Sobre la curarizac16n del «Leptodactylus ocellatuss(Rev. de la Fac. de Agr. y Vet. de La Plata, t. XII, n.° 3).; Observations
sur quciques travaux relatifs d la curarisation du «Leptodaetylus ocellatus»(Journal de Physiologic et Pathologic genirale, 1919, 3, P. 497, vol. XVIII).
(2) B. A. HOUSSAY i E. HUG: La curarizaci6n del eLeptodactylus
orellatuss (La Scmana Medica, Buenos Aires, 1916, XXIII, n.° 37);Toxicidad del curare Para Is Tana y sago comunes del pais y Para el cobayo(La Sentana MEdica, Buenos Aires, 1916, XXIII, n.° 37)-
(3) J. GUGLIELMETTI i G. PACELLA: Toxicidad del curare de losindios ticunas (Rev. do is Fac. de Agr. y Vet. de I_a Plata, 1919, t. :XIV,
n.0 1, Cpoca).
(4) Berg. G., Batractos Argentinos. (Anales del Museo Nacional deBuenos Aires, 1896, t. V, pag. 147).
(s) Guglielmetti (J.) i Pacella (G.), Posologia del curare de losindios amahuacas. (Prensa Medica Argentina, 1919, to Novembre).
(6) Guglielmetti (J.) i Pacella (G.), Toxicidad del curare de losindios ticunas. (Rev. do la Fac. de Agr. y Veterinaria. Loc. cit.)
Id., id. (Prensa MEd. Arg., so Setembre, 1919).
(7) Houssay i Hug, Estudios sobre la curarizacidn del Leptodac-
tylus Ocellatus. (Rev. del Circulo MEd. Argentine y Centr. Est. de Me-dicina, 1919, pag. 17).
Id., id., Journ. de Physiol. et Path. Gen., 1919, pag. 33.
(8) J. GUGLIELMETTI i G. PACELLA: Posologia del curare de los in-dios amaluacas. Loc. cit.
(9) B. A. IIOUSSAY i E. HUG: Estudios sobre la curarizaci6n delLeptodactylus ocellatus. Loc. cit.
Laboralori de Fisica Biologica de la Facultat do Cien-
cies Mediques de Buenos Aires (director, professor Lanari)
i Laboratori Bacteriologic Municipal de Barcelona (direc-
tor, professor Turr(j).
4


Determinació de la dosi mínima curaritzant dels curares brasilers per a la granota europea

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert