Característiques agronòmiques del conreu de la garnatxa negra

En la comunicació es donen les dades agronòmiques següents sobre la garnatxa negra: la distribució mundial de la varietat, l'adaptació climàtica, l'adaptació topogràfica i edàfica, l'afinitat als portaempelts, el disseny de plantació, els sistemes de conducció, la poda, l'esporga en verd, la protecció fitosanitària i la maduració i la verema.This paper presents the following agronomic data on Grenache Noir: worldwide distribution of the variety; climatic, topographic and soil adaptation; planting design; pruning process; green pruning; plant protection; ripening; and grape harvest.En la comunicación se aportan los siguientes datos agronómicos sobre la garnacha tinta: la distribución mundial de la variedad, la adaptación climática de la misma, la adaptación topográfica y edáfica, la afinidad con los portainjertos, el diseño de la plantación, los sistemas de conducción, la poda y la poda en verde, la protección fitosanitaria y la maduración y vendimia

Característiques i entorn del conreu del trepat

En aquesta ponència es fa un repàs de les superfícies que ocupa la varietat trepat per municipis, així com de les seves característiques ampelogràfiques i fenològiques. A la vegada, es donen unes pautes de les noves tendències del conreu d'aquesta varietat i les característiques dels seus vins. També es volen ressaltar les grans qualitats que té el trepat com a varietat autòctona per a l'elaboració de caves i vins.En esta ponencia se hace un repaso de las superficies que ocupa la variedad trepat por municipios, así como de sus características ampelográficas y fenológicas. Asimismo, se dan unas pautas sobre las nuevas tendencias en el cultivo de esta variedad y las características de sus vinos. También se quiere resaltar las grandes cualidades que tiene el trepat como variedad autóctona para la elaboración de cavas y vinos

Característiques agronòmiques i de les pràctiques del conreu de la garnatxa blanca

Breu descripció de les característiques ampelogràfiques i agronòmiques de la varietat garnatxa blanca i de les característiques tècniques del seu conreu en les condicions de la Denominació d'Origen Terra Alta. Exposició dels resultats obtinguts en un assaig de sis anys realitzat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a Batea. Aquest assaig compara els principals paràmetres productius i qualitatius entre ceps procedents de quatre seleccions massals realitzades per INCAVI a la Terra Alta.Breve descripción de las características ampelográficas y agronómicas de la variedad garnacha blanca, así como de las características de su cultivo en las condiciones de la Denominación de Origen Terra Alta. También se exponen los resultados obtenidos en un ensayo de seis años realizado por el Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca, Alimentación y Medio Natural en la localidad de Batea. En este ensayo se compara el comportamiento productivo y cualitativo de cepas procedentes de cuatro selecciones masales realizadas por INCAVI en la comarca Terra Alta

Característiques agronòmiques i de les pràctiques del conreu de la garnatxa blanca

Breu descripció de les característiques ampelogràfiques i agronòmiques de la varietat garnatxa blanca i de les característiques tècniques del seu conreu en les condicions de la Denominació d'Origen Terra Alta. Exposició dels resultats obtinguts en un assaig de sis anys realitzat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a Batea. Aquest assaig compara els principals paràmetres productius i qualitatius entre ceps procedents de quatre seleccions massals realitzades per INCAVI a la Terra Alta.Breve descripción de las características ampelográficas y agronómicas de la variedad garnacha blanca, así como de las características de su cultivo en las condiciones de la Denominación de Origen Terra Alta. También se exponen los resultados obtenidos en un ensayo de seis años realizado por el Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca, Alimentación y Medio Natural en la localidad de Batea. En este ensayo se compara el comportamiento productivo y cualitativo de cepas procedentes de cuatro selecciones masales realizadas por INCAVI en la comarca Terra Alta

La Divulgació vitícola a Catalunya en el període 1980-2010

En els trenta anys del període 1980-2010, la viticultura catalana ha sofert nombroses i importants transformacions tant en el conreu com en l'elaboració, comercialització i valoració dels vins i caves. En aquest període s'ha passat d'una viticultura de ceps conreats en vas a una de ceps emparrats, cosa que ha permès una mecanització integral del conreu. S'ha passat també d'una viticultura basada, exclusivament, en varietats tradicionals a una viticultura que ha incorporat un gran nombre de varietats foranes de prestigi i qualitat, que ha permès diversificar el ventall de vins i adaptar-lo a un mercat més ampli. L'important creixement de les anomenades viticultures sostenibles (producció integrada, ecològica o biodinàmica), la inscripció pràcticament total de la superfície vitícola a règims de denominacions d'origen, la recuperació de varietats tradicionals en vies d'extinció o la introducció de noves tècniques de conreu són també canvis fonamentals de la viticultura en el període esmentat. Aquests canvis soferts per la viticultura no són exclusius de Catalunya ni motivats només per unes mesures o actuacions polítiques concretes. Tot i així, les actuacions en el camp de l'assessorament, la divulgació, l'experimentació i la formació realitzades per la Generalitat, amb actuacions directament del Departaments d'Agricultura (SEA, SAEMA, STT, SIA, SSV, INCAVI, IRTA... ) o coordinant serveis públics amb institucions i organismes privats, han contribuït a garantir l'homogeneïtat i rapidesa d'aquest procés, que la viticultura catalana ha realitzat amb èxit. La Generalitat de Catalunya, mitjançant les transferències en les matèries d'assessorament, divulgació i formació que van possibilitar l'aprovació de la Constitució i l'Estatut d'autonomia en el període 1978-1981, va endegar un conjunt d'actuacions pròpies, com la creació de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) i donà continuïtat a d'altres ja desenvolupades pel Ministeri d'Agricultura (extensió i capacitació agrària, protecció dels vegetals... ). En aquestes actuacions s'han desenvolupat mitjans i tècniques com: xerrades de divulgació i demostracions de noves tècniques o de maquinària; experimentació de l'adaptació de portaempelts i viníferes foranes amb implantació de vinyes experimentals; selecció clonal de les viníferes més conreades a Catalunya, entre d'altres. En aquestes actuacions s'han utilitzat diferents mitjans i tècniques de divulgació: xerrades monogràfiques, jornades temàtiques, cursos continuats, fulletons divulgadors, publicacions periòdiques (Catalunya Rural i Agrària, dossiers tècnics), programes radiofònics, serveis d'avisos (contestadors telefònics, Internet... ). Les actuacions en matèria de divulgació, assessorament i transferència tecnològica queden reflectides des de l'any 2001 en els plans anuals de transferència tecnològica.Durante los treinta años que comprende el periodo de 1980-2010, la viticultura catalana ha sufrido numerosos e importantes cambios tanto en el cultivo de la viña como en los procesos de elaboración de los vinos y cavas. Durante este periodo se ha pasado del cultivo de las cepas en forma de vaso al cultivo en espaldera, lo que ha permitido la mecanización completa del cultivo. Se ha pasado también de una viticultura basada exclusivamente en variedades tradicionales a una viticultura que ha incorporado variedades internacionales de distintas procedencias de prestigio y calidad, que ha permitido diversificar la gama de vinos y adaptarse a un mercado más amplio. El importante crecimiento de las llamadas viticulturas sostenibles (producción integrada, ecológica o biodinámica), la inscripción de la casi totalidad de la superficie vitícola a regímenes de denominaciones de origen, la recuperación de variedades tradicionales en vías de extinción o la introducción de nuevas técnicas de cultivo han sido también cambios fundamentales en la viticultura de este periodo. Estos cambios que se han producido en la viticultura no son exclusivos de Cataluña ni motivados únicamente por unas medidas o actuaciones políticas concretas. No obstante, las actuaciones en el campo del asesoramiento, la divulgación, la experimentación y la formación realizadas directamente por la Generalidad a través del Departamento de Agricultura (SEA, SAEMA, STT, SIA, SSV, INCAVI, IRTA... ) o bien en coordinación de los servicios públicos con instituciones y organismos privados han permitido garantizar la homogeneidad y rapidez de estos procesos exitosos de la viticultura catalana. La Generalidad de Cataluña, a través de las transferencias en materia de asesoramiento, divulgación y formación que se lograron con la aprobación de la Constitución y el Estatuto de autonomía, pudo durante el periodo 1978-1981 iniciar un conjunto de actuaciones propias, como la creación del Instituto Catalán de la Viña y el Vino (INCAVI) y dio continuidad a otras ya desarrolladas por el Ministerio de Agricultura (extensión y capacitación agraria, protección de los vegetales... ). Durante estas actuaciones se han desarrollado diversos medios y técnicas como charlas divulgativas, demostraciones de nuevas técnicas de maquinaria, experimentación de adaptación de portainjertos de viníferas de otros países con la implantación de viñas experimentales o la selección clonal de las viníferas más cultivadas en Cataluña. Para la realización de estas actuaciones se han utilizado diferentes medios y técnicas de divulgación, charlas monográficas, jornadas temáticas, cursos continuados, folletos divulgativos, publicaciones periódicas (Catalunya Rural i Agrària, dosieres técnicos), programas radiofónicos, servicio de avisos (contestadores telefónicos, Internet... ). Las actuaciones en materia de divulgación, asesoramiento y transferencia tecnológica quedan reflejadas desde el año 2001 en los planes anuales de transferencia tecnológica

La Divulgació vitícola a Catalunya en el període 1980-2010

En els trenta anys del període 1980-2010, la viticultura catalana ha sofert nombroses i importants transformacions tant en el conreu com en l'elaboració, comercialització i valoració dels vins i caves. En aquest període s'ha passat d'una viticultura de ceps conreats en vas a una de ceps emparrats, cosa que ha permès una mecanització integral del conreu. S'ha passat també d'una viticultura basada, exclusivament, en varietats tradicionals a una viticultura que ha incorporat un gran nombre de varietats foranes de prestigi i qualitat, que ha permès diversificar el ventall de vins i adaptar-lo a un mercat més ampli. L'important creixement de les anomenades viticultures sostenibles (producció integrada, ecològica o biodinàmica), la inscripció pràcticament total de la superfície vitícola a règims de denominacions d'origen, la recuperació de varietats tradicionals en vies d'extinció o la introducció de noves tècniques de conreu són també canvis fonamentals de la viticultura en el període esmentat. Aquests canvis soferts per la viticultura no són exclusius de Catalunya ni motivats només per unes mesures o actuacions polítiques concretes. Tot i així, les actuacions en el camp de l'assessorament, la divulgació, l'experimentació i la formació realitzades per la Generalitat, amb actuacions directament del Departaments d'Agricultura (SEA, SAEMA, STT, SIA, SSV, INCAVI, IRTA... ) o coordinant serveis públics amb institucions i organismes privats, han contribuït a garantir l'homogeneïtat i rapidesa d'aquest procés, que la viticultura catalana ha realitzat amb èxit. La Generalitat de Catalunya, mitjançant les transferències en les matèries d'assessorament, divulgació i formació que van possibilitar l'aprovació de la Constitució i l'Estatut d'autonomia en el període 1978-1981, va endegar un conjunt d'actuacions pròpies, com la creació de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) i donà continuïtat a d'altres ja desenvolupades pel Ministeri d'Agricultura (extensió i capacitació agrària, protecció dels vegetals... ). En aquestes actuacions s'han desenvolupat mitjans i tècniques com: xerrades de divulgació i demostracions de noves tècniques o de maquinària; experimentació de l'adaptació de portaempelts i viníferes foranes amb implantació de vinyes experimentals; selecció clonal de les viníferes més conreades a Catalunya, entre d'altres. En aquestes actuacions s'han utilitzat diferents mitjans i tècniques de divulgació: xerrades monogràfiques, jornades temàtiques, cursos continuats, fulletons divulgadors, publicacions periòdiques (Catalunya Rural i Agrària, dossiers tècnics), programes radiofònics, serveis d'avisos (contestadors telefònics, Internet... ). Les actuacions en matèria de divulgació, assessorament i transferència tecnològica queden reflectides des de l'any 2001 en els plans anuals de transferència tecnològica.Durante los treinta años que comprende el periodo de 1980-2010, la viticultura catalana ha sufrido numerosos e importantes cambios tanto en el cultivo de la viña como en los procesos de elaboración de los vinos y cavas. Durante este periodo se ha pasado del cultivo de las cepas en forma de vaso al cultivo en espaldera, lo que ha permitido la mecanización completa del cultivo. Se ha pasado también de una viticultura basada exclusivamente en variedades tradicionales a una viticultura que ha incorporado variedades internacionales de distintas procedencias de prestigio y calidad, que ha permitido diversificar la gama de vinos y adaptarse a un mercado más amplio. El importante crecimiento de las llamadas viticulturas sostenibles (producción integrada, ecológica o biodinámica), la inscripción de la casi totalidad de la superficie vitícola a regímenes de denominaciones de origen, la recuperación de variedades tradicionales en vías de extinción o la introducción de nuevas técnicas de cultivo han sido también cambios fundamentales en la viticultura de este periodo. Estos cambios que se han producido en la viticultura no son exclusivos de Cataluña ni motivados únicamente por unas medidas o actuaciones políticas concretas. No obstante, las actuaciones en el campo del asesoramiento, la divulgación, la experimentación y la formación realizadas directamente por la Generalidad a través del Departamento de Agricultura (SEA, SAEMA, STT, SIA, SSV, INCAVI, IRTA... ) o bien en coordinación de los servicios públicos con instituciones y organismos privados han permitido garantizar la homogeneidad y rapidez de estos procesos exitosos de la viticultura catalana. La Generalidad de Cataluña, a través de las transferencias en materia de asesoramiento, divulgación y formación que se lograron con la aprobación de la Constitución y el Estatuto de autonomía, pudo durante el periodo 1978-1981 iniciar un conjunto de actuaciones propias, como la creación del Instituto Catalán de la Viña y el Vino (INCAVI) y dio continuidad a otras ya desarrolladas por el Ministerio de Agricultura (extensión y capacitación agraria, protección de los vegetales... ). Durante estas actuaciones se han desarrollado diversos medios y técnicas como charlas divulgativas, demostraciones de nuevas técnicas de maquinaria, experimentación de adaptación de portainjertos de viníferas de otros países con la implantación de viñas experimentales o la selección clonal de las viníferas más cultivadas en Cataluña. Para la realización de estas actuaciones se han utilizado diferentes medios y técnicas de divulgación, charlas monográficas, jornadas temáticas, cursos continuados, folletos divulgativos, publicaciones periódicas (Catalunya Rural i Agrària, dosieres técnicos), programas radiofónicos, servicio de avisos (contestadores telefónicos, Internet... ). Las actuaciones en materia de divulgación, asesoramiento y transferencia tecnológica quedan reflejadas desde el año 2001 en los planes anuales de transferencia tecnológica

Electrophysiological correlates of unconscious processes of race

The study aimed to examine the neural mechanisms underlying implicit other-race face processing by the use of the masked and unmasked priming manipulation. Two types of prime-target pairs were presented while recording Event-related potentials (ERPs): Same face pairs (prime-target were identical faces), and Different face pairs (prime-target were different faces). Prime-target pairs were half Asian (other-race) and half Caucasian (own-race) faces. The face stimuli on each pair were of the same gender and race. Participants (all Caucasians) had to decide whether the target was a male or a female face (gender task). The prime face could be unmasked or masked. On the behavioral side, our findings showed a race effect, that is slower reaction times (RTs) for other-race than own-race face stimuli, regardless of masking. On the ERPs side, our data showed a race effect across all components analyzed (P100, N100, N200, P300), under both the unmasked and masked manipulations. Besides, we found, in the unmasked condition, a priming effect as a function of race on the N100, N200, and P300 components; but, interestingly, in the masked condition, only on the P300. Overall, our findings provide evidence that race information is available very early in the brain and can strongly activate and influence people’s behaviors even without conscious awareness

Decoherence of number states in phase-sensitive reservoirs

The non-unitary evolution of initial number states in general Gaussian environments is solved analytically. Decoherence in the channels is quantified by determining explicitly the purity of the state at any time. The influence of the squeezing of the bath on decoherence is discussed. The behavior of coherent superpositions of number states is addressed as well.Comment: 5 pages, 2 figures, minor changes, references adde

The role of critical experiences, positioning, and agency in the dynamic, emergent construction of heritage speaker selves

Previous research has proposed a crucial role for critical experiences in language learning to better understand how learners understand and discursively construct their self-concept (Mercer, 2011, 2016; Serafini, 2020a; Thompson, 2020). However, studies have mainly explored critical experiences in the narratives of foreign language learners of English with little attention to how heritage speakers of languages other than English (LOTE) draw on critical experiences in discursive constructions of self. To address this gap, this study aims to explore the impact of critical experiences in university heritage Spanish speakers’ self-narratives. Twenty heritage Spanish students completed a background questionnaire and peer-facilitated, video-recorded interview. Emergent, recurring themes were identified in transcribed interview data following tenets of grounded theory (Charmaz, 2006; Glaser & Strauss, 1967). Findings underscore the key role of positioning (Davies & Harré, 1990) in dynamic conceptions of self, particularly how heritage speakers (re)imagine and discursively construct past, current, and future self-states. Positioning was also linked to agency (Ahearn, 2001) in relation to students’ critical reflections on experiences of racialization and resistance to, or reproduction of, dominant language ideologies. Overall, the study provides valuable insights for (heritage) language educators seeking to enact critical pedagogical principles in their classroom and curriculum

Logic tensor networks for semantic image interpretation

Semantic Image Interpretation (SII) is the task of extracting structured semantic descriptions from images. It is widely agreed that the combined use of visual data and background knowledge is of great importance for SII. Recently, Statistical Relational Learning (SRL) approaches have been developed for reasoning under uncertainty and learning in the presence of data and rich knowledge. Logic Tensor Networks (LTNs) are a SRL framework which integrates neural networks with first-order fuzzy logic to allow (i) efficient learning from noisy data in the presence of logical constraints, and (ii) reasoning with logical formulas describing general properties of the data. In this paper, we develop and apply LTNs to two of the main tasks of SII, namely, the classification of an image's bounding boxes and the detection of the relevant part-of relations between objects. To the best of our knowledge, this is the first successful application of SRL to such SII tasks. The proposed approach is evaluated on a standard image processing benchmark. Experiments show that background knowledge in the form of logical constraints can improve the performance of purely data-driven approaches, including the state-of-theart Fast Region-based Convolutional Neural Networks (Fast R-CNN). Moreover, we show that the use of logical background knowledge adds robustness to the learning system when errors are present in the labels of the training data