An Open Source Quantitative Evaluation Framework for Automatic Video Summarization Algorithms

The creation, consumption, and manipulation of video play a central role in everyday life as the amount of video data is growing at an exponential rate. Video summarization consists on producing a condensed output from a video that allows humans to rapidly understand and browse the content of the original source. Although there are several evaluation approaches proposed in the literature, multiple challenges make the quantitative evaluation of a summarization a complex process. In this paper we present a completely open video summarization evaluation framework that is compatible with existing datasets and published results. Standard metrics are considered and a new metric that captures unbalanced-class video summarization evaluation is proposed. Two legacy datasets are integrated in a standard format. Finally, new quantitative results based on already published algorithms are presented.Sociedad Argentina de Informática e Investigación Operativ

An Open Source Quantitative Evaluation Framework for Automatic Video Summarization Algorithms

The creation, consumption, and manipulation of video play a central role in everyday life as the amount of video data is growing at an exponential rate. Video summarization consists on producing a condensed output from a video that allows humans to rapidly understand and browse the content of the original source. Although there are several evaluation approaches proposed in the literature, multiple challenges make the quantitative evaluation of a summarization a complex process. In this paper we present a completely open video summarization evaluation framework that is compatible with existing datasets and published results. Standard metrics are considered and a new metric that captures unbalanced-class video summarization evaluation is proposed. Two legacy datasets are integrated in a standard format. Finally, new quantitative results based on already published algorithms are presented.Sociedad Argentina de Informática e Investigación Operativ

Sistema web para asistencia en el manejo integrado de malezas

El Manejo Integrado de Malezas (MIM) involucra la combinación deprácticas químicas, mecánicas y culturales con el fin de mantener a laspoblaciones de malezas controladas. El principal objetivo de estas prácticas esmaximizar la rentabilidad de las unidades de producción agrícola asegurando lasustentabilidad medioambiental. La filosofía MIM surgió como una reacción alos grandes problemas económicos, ambientales y sociales resultantes delempleo exclusivo de herbicidas que caracterizo la producción agronómica en las´ultimas décadas a nivel global. La aparición de poblaciones de malezasresistentes obliga a incrementar las dosis y las frecuencias de aplicación,potenciando los problemas antes mencionados. En este contexto, lacombinación de agroquímicos junto con técnicas culturales (empleo dediferentes cultivares, densidades de siembra, fechas de siembra, rotaciones) yeventualmente realización de labranzas, se presenta como una alternativa demanejo atractivo tendiente a mitigar los impactos negativos de la agriculturaindustrial sin alterar significativamente la economía del sector.Las decisiones se pueden basar en una gran cantidad de opciones posibles yel factor climático agrega complejidad adicional, tornando desafiante el manejoincluso dentro de una sola temporada agronómica. El empleo de modelosmatemáticos de simulación, alimentados con información ajustada al sistemacultivo/maleza bajo estudio y vinculados con pronósticos del estado del tiempose presentan como herramientas interesantes para asistir en la toma dedecisiones. Sin embargo, estos modelos no suelen estar disponibles de formapráctica para personas no especializadas en sistemas informáticos o sin accesoa software específico. Este trabajo presenta un sistema web que automatiza la ejecución dealgunos modelos y la visualización de sus resultados. El mismo puede accederseen un sitio de internet público.Fil: Díaz, Ariel I.. Universidad Tecnológica Nacional. Facultad Regional Bahía Blanca; ArgentinaFil: Balmaceda, Leandro. Universidad Tecnológica Nacional. Facultad Regional Bahía Blanca; ArgentinaFil: Rostagno, Adrian. Universidad Tecnológica Nacional. Facultad Regional Bahía Blanca; ArgentinaFil: Aggio, Santiago Lujan. Universidad Tecnológica Nacional. Facultad Regional Bahía Blanca; Argentina. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Centro Científico Tecnológico Conicet - Bahía Blanca; ArgentinaFil: Molinari, Franco Ariel. Universidad Nacional del Sur. Departamento de Agronomía; Argentina. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Centro Científico Tecnológico Conicet - Bahía Blanca. Centro de Recursos Naturales Renovables de la Zona Semiárida. Universidad Nacional del Sur. Centro de Recursos Naturales Renovables de la Zona Semiárida; ArgentinaFil: Damiani, Lucía. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Centro Científico Tecnológico Conicet - Bahía Blanca. Planta Piloto de Ingeniería Química. Universidad Nacional del Sur. Planta Piloto de Ingeniería Química; ArgentinaFil: Chantre Balacca, Guillermo Ruben. Universidad Nacional del Sur. Departamento de Agronomía; Argentina. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Centro Científico Tecnológico Conicet - Bahía Blanca. Centro de Recursos Naturales Renovables de la Zona Semiárida. Universidad Nacional del Sur. Centro de Recursos Naturales Renovables de la Zona Semiárida; ArgentinaFil: Blanco, Anibal Manuel. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Centro Científico Tecnológico Conicet - Bahía Blanca. Planta Piloto de Ingeniería Química. Universidad Nacional del Sur. Planta Piloto de Ingeniería Química; ArgentinaFil: Iparraguirre, Javier. Universidad Tecnológica Nacional. Facultad Regional Bahía Blanca; ArgentinaXII Congreso Argentino de AgroInformática y 49 Jornadas Argentinas de Informática e Investigación OperativaBuenos AiresArgentinaSociedad Argentina de Informática e Investigación Operativ

CHK1 expression in gastric cancer is modulated by p53 and RB1/E2F1: Implications in chemo/radiotherapy response

Radiation has a limited but relevant role in the adjuvant therapy of gastric cancer (GC) patients. Since Chk1 plays a critical function in cellular response to genotoxic agents, we aimed to analyze the role of Chk1 in GC as a biomarker for radiotherapy resistance. We analyzed Chk1 expression in AGS and MKN45 human GC cell lines by RT-QPCR and WB and in a small cohort of human patient’s samples. We demonstrated that Chk1 overexpression specifically increases resistance to radiation in GC cells. Accordingly, abrogation of Chk1 activity with UCN-01 and its expression with shChk1 increased sensitivity to bleomycin and radiation. Furthermore, when we assessed Chk1 expression in human samples, we found a correlation between nuclear Chk1 accumulation and a decrease in progression free survival. Moreover, using a luciferase assay we found that Chk1’s expression is controlled by p53 and RB/E2F1 at the transcriptional level. Additionally, we present preliminary data suggesting a posttranscriptional regulation mechanism, involving miR-195 and miR-503, which are inversely correlated with expression of Chk1 in radioresistant cells. In conclusion, Chk1/microRNA axis is involved in resistance to radiation in GC, and suggests Chk1 as a potential tool for optimal stratification of patients susceptible to receive adjuvant radiotherapy after surgeryThis work was supported by Instituto de Salud Carlos III–Fondo de Investigación Sanitaria (PS09/1988 to ISP; PI11-00949, pI014-1495 and Feder Funds to RP); Comunidad Autónoma de Madrid-Universidad Autónoma de Madrid (CCG10-UAM/BIO-5871 to ISP); Fundación Leticia Castillejo Castillo and Ministerio de Ciencia e Innovación (SAF2012-30862 to RSP), Spain

La Construcció discursiva de la competència ecociutadana a l'escola primària : la realització d'un disseny tecnològic col·laboratiu a l'hort escolar agroecològic /

La tesi doctoral La construcció discursiva de la competència ecociutadana a l'escola primària: la realització d'un disseny tecnològic col·laboratiu a l'hort escolar agroecològic té la finalitat d'explorar el desenvolupament de la competència ecociutadana a l'hort escolar, i en concret en activitats de disseny tecnològic col·laboratiu. Amb aquest propòsit es va dissenyar, de forma col·laborativa amb una mestra, una intervenció didàctica en una escola primària en què l'alumnat va dissenyar i muntar el sistema de reg de l'hort de l'escola a través d'una seqüència de deu activitats. Per tal d'analitzar la construcció discursiva de la competència ecociutadana en dues de les activitats de la intervenció didàctica, s'han definit cinc preguntes de recerca que es focalitzen en diferents components d'aquesta competència. La primera pregunta fa referència al procés de disseny del sistema de reg, és a dir al disseny de l'acció tecnològica. S'ha fet un anàlisi de la construcció i l'evolució de les propostes de disseny, els conflictes i els acords entorn al sistema de reg. Els resultats mostren que l'alumnat tendeix a integrar elements de diferents propostes de disseny, i que no es discuteixen en base a propostes oposades i excloents entre elles. La segona pregunta pretén caracteritzar el discurs argumentatiu que es construeix en un procés de disseny tecnològic col·laboratiu a l'hort escolar. Ens interessa conèixer d'una banda l'estructura del discurs argumentatiu, i d'altra banda la dinàmica de l'argumentació en la interacció. Els resultats mostren que hi ha diferències entre l'estructura i la dinàmica argumentativa en activitats d'argumentació científica i les activitats d'argumentació en disseny tecnològic per les diferències en els objectius i les demandes. La tercera pregunta que ens plantegem és sobre el model d'hort que es construeix discursivament en un procés de disseny tecnològic col·laboratiu a l'hort escolar, prenent com a referència el marc de l'agroecologia escolar. Els resultats indiquen que els conflictes de disseny que es donen entre les diferents propostes tecnològiques, i la necessitat de contextualitzar i concretar el disseny del sistema de reg, fan que s'evolucioni cap a un model d'hort més dinàmic i complex. El desenvolupament de la competència ecociutadana a l'hort, està lligada a la construcció d'un model d'hort però també a un model de participació. Per això, a la quarta pregunta ens plantegem com es construeix i com evoluciona el model de participació en un procés de disseny tecnològic col·laboratiu a l'hort escolar. Els resultats mostren que el disseny col·laboratiu d'un sistema de reg també ha estat una oportunitat per construir un model de participació mes democràtic. Finalment, en interessa conèixer quin és el paper de la mestra en aquest procés, i per això en la cinquena pregunta de recerca analitzem quines són les funcions de la mestra en el procés disseny col·laboratiu del sistema de reg per a l'hort escolar. Els resultats d'aquest eix d'anàlisi apunten que el paper de la mestra és fonamental ja que orienta la construcció discursiva dels dos models, tot contribuint a desenvolupar una mirada de l'hort més complexa i una manera de participar més democràtica. A partir d'aquest resultats, es conclou que actuar a l'hort com un dels àmbits preferents del sistema alimentari escolar suposa la construcció d'accions que sovint encaixen perfectament en l'àmbit de la tecnologia. Adoptar una orientació crítica de l'acció a l'escola ens ha portat a introduir el disseny tecnològic col·laboratiu com un bon context per aprendre a comprendre de manera més complexa i a participar de manera més democràtica. Aquest treball ha aportat evidències per afirmar que la tecnologia pot constituir un bon context per a desenvolupar la competència ecociutadana de l'alumnat d'educació primària per intervenir en el seu entorn, i fer-ho amb una dimensió col·laborativa i amb valors democràticsThe doctoral thesis The discursive construction of eco-citizenship competence in primary education through collaborative technological design in a school agroecological garden aims to explore the development of the eco-citizenship competence in the school food garden, and the collaborative technological design activities in particular. For this purpose, and in a collaborative way with a teacher, a didactical intervention in a primary school was designed. The students had to design and build the watering system in the school food garden through ten activities. In order to analyze the discursive construction of the eco-citizenship competence in two of the didactical intervention activities, five research questions have been defined focused on different components of this competence. The first question is related to the watering system design process, this means, to the technological action design. The construction and evolution of the design proposals, conflicts and agreements on the watering system have been analyzed. The results show that students tend to integrate elements from different design proposals that are not contrary or mutually exclusive. The second question seeks to characterize the argumentative discourse constructed in a collaborative technological design process in the school food garden. We want to learn about the structure of the argumentative design on the one hand, and the dynamics of the argumentation during the intervention, on the other. The results show that there are differences between the argumentative structure and dynamics in scientific argumentative activities and the argumentative activities in technological design due to the differences in goals and requests. The third question is based on the garden model that is discursively constructed in a collaborative technological design process in the school garden as part of the school agroecology. The results indicate that design conflicts that appear between the different technological proposals and the need of providing a context for the watering system design promotes the evolution of a more dynamic and complex food garden. The development of the eco-citizenship competence in the school garden is not only related to the construction of a garden model but also to a participation model. That is the reason why in the fourth question we consider the way the participation model in a collaborative technological design process in a school garden is constructed and the way it develops. The results reveal that a collaborative watering system design has been a great opportunity to build a more democratic participation model. Finally, we are interested in the roll the teacher plays in this process. Thus, in the fifth research question we analyze the teacher's roll in the collaborative design process of the watering system in the school garden. The results of this analysis show the teacher's roll is essential because it orientates the discursive construction of the two models and it helps developing a more complex food garden approach and a more democratic way of participation. From these results we conclude that acting in a school garden as a preferential field of the school food system means the construction of actions that often fit perfectly in the technological field. The critical orientation of actions at school leads to the introduction of the collaborative technological design as a good framework to learn how to understand things in a more complex way and participate in a more democratic way. This paper provides evidences that proof that technology can build a good context to develop the students eco-citizenship competence in primary school in order to intervene in their environment and to do so in a collaborative dimension and with democratic values

Sistema web para asistencia en el manejo integrado de malezas: temperatura y humedad de suelos

Un insumo imprescindible para lograr un buen manejo integrado de las malezas es una herramienta que permita estimar de manera precisa su emergencia a campo, es decir, anticipar los flujos de germinación en función de las condiciones meteorológicas de la zona. Con este objetivo se han desarrollado una gran variedad de modelos matemáticos que permiten estimar la emergencia de diferentes malezas basados en datos meteorológicos, en particular, temperatura y precipitación diarios. Entre estos modelos tienen una gran popularidad los de tipo logísticos (sigmoidales, weibull), que utilizan como variable descriptiva algún índice hidrotermal acumulado. Estos índices integran de manera sencilla e intuitiva el calor y la humedad necesarias para la salida de la dormición, la germinación y la emergencia de las malezas. Estos índices se construyen habitualmente con información de la temperatura y humedad del suelo a una dada profundidad en la que se estima se encuentra la semilla. El cálculo de estas variables se realiza mediante balances de masa y energía utilizando información meteorológica, principalmente temperaturas y precipitaciones diarias, así como radiación y viento, entre otras.Sociedad Argentina de Informática e Investigación Operativ

Encapsulated high temperature PCM as active filler material in a thermocline-based thermal storage system

A great concern in Concentrated Solar Power (CSP) is to boost energy harvesting systems, by finding materials with enhanced thermal performance. Phase Change Materials (PCM) have emerged as a promising option, due to their high thermal storage density compared to sensible storage materials currently used in CSP. A thermal storage system for solar power plants is proposed, a thermocline tank with PCM capsules together with filler materials, based on multi-layered solid-PCM (MLSPCM) thermocline-like storage tank concept [1,2]. A detailed selection of the most suitable high temperature PCM, their containment materials and encapsulation methods are shown

Sistema web para asistencia en el manejo integrado de malezas

Este trabajo presenta un sistema web que automatiza la ejecución de algunos modelos y la visualización de sus resultados. El mismo puede accederse en un sitio de internet público. El principal objetivo de este proyecto es poner a disposición de una amplia comunidad, en tiempo real y de una manera amigable, los desarrollos generados en el ámbito de nuestro grupo de investigación.Sociedad Argentina de Informática e Investigación Operativ

Sistema on-line de predicción de emergencia de malezas

Con el objetivo de poner a disposición de productores y asesores agronómicos la información proporcionada por distintos modelos en tiempo real y de una manera amigable, se desarrolló una aplicación web que automatiza el cálculo de la emergencia empleando los pronósticos del tiempo de la región y presenta de manera gráfica las estimaciones en forma diaria y acumulada.Sociedad Argentina de Informática e Investigación Operativ

Sistema on-line de predicción de emergencia de malezas

Con el objetivo de poner a disposición de productores y asesores agronómicos la información proporcionada por distintos modelos en tiempo real y de una manera amigable, se desarrolló una aplicación web que automatiza el cálculo de la emergencia empleando los pronósticos del tiempo de la región y presenta de manera gráfica las estimaciones en forma diaria y acumulada.Sociedad Argentina de Informática e Investigación Operativ